Se ha denunciado esta presentación.

Más Contenido Relacionado

Libros relacionados

Gratis con una prueba de 30 días de Scribd

Ver todo

Audiolibros relacionados

Gratis con una prueba de 30 días de Scribd

Ver todo

Unitat 8: El crac del 29

  1. 1. Unitat 8. L’economia del període d’entreguerres (1918-1939) C.Aranda & J.Manero
  2. 2. 1919 1939 Època de 1929 Època de prosperitat Crac depressió econòmica econòmica C.Aranda & J.Manero
  3. 3. Els problemes econòmics de la pau El Tractat de Versalles C.Aranda & J.Manero
  4. 4. Els efectes immediats de la guerra La guerra mundial i les seves conseqüències (pèrdues humanes i materials, deutes de guerra, recessió dels països derrotats...) van convertir els EE.UU en la primera potència econòmica mundial A causa de Les despeses financeres de guerra i les necessitats de reconstrucció d’Europa Va provocar una Demanda de préstecs i de producció americana Que va crear una Dependència econòmica d’Europa respecte als EE.UU. I va potenciar LA PROSPERITAT AMERICANA Gran Productivitat Gran poder adquisitiu de la població C.Aranda & J.Manero
  5. 5. Augmenten els desacords entre països Tractats de Pau (Versalles) Desestabilitzen el sistema monetari internacional Redueixen la confiança dels inversor S’exigeixen altes Fallida del seu sistema monetari (1923) reparacions de guerra a Gran inflació Alemanya 1923 i 1925: França i Bèlgica envaeixen la conca del Ruhr. A Alemanya creix el nacionalisme radical. Desacords greus entre els aliats: EE.UU s’oposaven a les reparacions. No acord sobre la manera de pagar els deutes i l’organització de les relacions econòmiques i monetàries. Desequilibris comercials: - Dins els països perdedors. Reduccions territorials i de població. Pèrdua d’accés a matèries primeres bàsiques. - Entre els països industrialitzats i els exportadors d’aliments i matèries primeres. Excés d’oferta d’aliments (recuperació contendents), descens dels preus agraris. Augment de l’endeutament exterior en general. C.Aranda & J.Manero
  6. 6. Superproducció de 1920-1921 Producció americana + producció europea Superproducció provoca Baixen preus Baixa producció Augmenta atur Desequilibri sistema de relacions monetàries internacionals Dificultats convertibilitat monedes en or Els deutes i els crèdits provoquen emissió paper moneda Inflació (Alemanya) crisi C.Aranda & J.Manero
  7. 7. La puixança de l’economia nord-americana EUA consoliden la supremacia enfront del Regne unit. La lliura encara moneda de referència, reducció demanda productes britànics. Balança comercial favorable als EUA ($ supera lliura). Dòlar únic convertible en or. Banca nord-americana consolidada com la més dinàmica. EUA primer inversor mundial: inversions de capital americà i exportacions a Europa. Desequilibri comercial entre EE.UU. I Europa. EUA únic gran financer de la reconstrucció europea de la postguerra. http://www.claseshistoria.com/entreguerras/periodofelices20.htm C.Aranda & J.Manero
  8. 8. Els Feliços Anys 20 La prosperitat nord-americana EE.UU. primer proveedor de mercaderies i capitals: - gran creixement industrial, - augment d’exportacions, - superàvit en la balança comercial. Boom econòmic Conservadurisme polític Efervescència cultural Conflictes socials i racials C.Aranda & J.Manero
  9. 9. Un gran creixement econòmic Gran transformació productiva basada en: La innovació tècnica Sector energètic gran augment de l’ús de l’electricitat i el petroli. Nous sectors industrials (electrodomèstics, telèfon...). Construcció (gratacels). Sector de l’automòbil: primer en aplicar la producció en sèrie. Cadenes de muntatge. Desenvolupament sectors subsidiàris: vidre, material elèctric, pneumàtics, carburant, carreteres... Canvis en l’organització del treball Procés de concentració empresarial (Segona revolució industrial) per reduir competència Augment de la productivitat, reducció costos de producció Augment de l’oferta i de l’ocupació: prosperitat entre 1922 i 1929 C.Aranda & J.Manero
  10. 10. Cadena de muntatge, símbol de l’augment de la producció, i Ford T, símbol de la prosperitat americana dels anys 20. Desenvolupament sector elèctric. A baix receptor de ràdio i una rentadora elèctrica, els electrodomèstics s’estengueren a totes les llars. La publicitat fou un altre element per augmentar el consum. C.Aranda & J.Manero
  11. 11. Nova York als anys 30 Empire State Building, 1931 Chrysler Building, 1930 C.Aranda & J.Manero
  12. 12. La revolució dels consumidors La prosperitat Viure el present els portava a Confiança en el sistema Comprar a terminis Publicitat i màrketing Augment del consum Demanant crèdits als bancs Això provocava un Endeutament de consumidors i de productors (Societat de consum) Agreujat per l’especulació borsària Entre 1925 i 1929 Enriquiment ràpid i especulatiu Semblava que tot anava bé, però... C.Aranda & J.Manero
  13. 13. Construcció del Rockefeller Center a N. York, als anys 20 La distribució desigual de la renda Els beneficis empresarials, i dividends, van créixer molt. La renda no es distribuí equitativament, els salaris van créixer molt poc. L’augment de la capacitat adquisitiva fou insuficient per absorbir la producció. Perill de sobreproducció. L’agricultura fou el sector més perjudicat. Exportacions i preus van anar baixant a partir de 1922. Preus industrials molt per sobre dels agrícoles. Els agricultors, endeutats, no podien pagar i hagueren de malvendre les terres i emigrar. C.Aranda & J.Manero
  14. 14. SUPERPRODUCCIÓ mundial Des de 1925 A la producció americana cal sumar l’europea Malgrat això Les empreses no aturen la producció i els governs no intervenen Només pensen en amb Augmentar demanda Publicitat i més crèdits Això provoca més endeutament C.Aranda & J.Manero
  15. 15. Als EUA regnava l’optimisme Tot i això, existien problemes en l’economia nord-americana L’agricultura. Creix menys que la indústria. Els preus agrícoles són baixos (superproducció) Baix nivell de vida (èxode rural) Estancament comerç internacional. Proteccionisme. Perill sobreproducció industrial Sectors industrials amb problemes. Crisi indústria tradicional. Mineria del carbó. Sector naval. Especulació borsària. Bombolla especulativa C.Aranda & J.Manero
  16. 16. http://www.scribd.com/doc/2674422/La-vida-anos-20-y-la-Gran-Depresion C.Aranda & J.Manero
  17. 17. La publicitat C.Aranda & J.Manero
  18. 18. Resum de la situació econòmica 1919 1929 CRAC Final de la guerra: Ruïna europea i enriquiment dels EE.UU. 1920 - 1921 Crisi de superproducció 1922 comença a millorar la situació econòmica Superproducció “Els feliços anys vint” S’iniciava una època Endeutament de especialment als EE.UU d’un fort consumisme productors i amb abús del crèdit i consumidors “Prosperitat americana” especulació borsària C.Aranda & J.Manero
  19. 19. La situació política Societat nord-americana Harding (1920-24), republicà Políticament conservadora Coolidge (1924-28), republicà (Republicana) Hoover (1928-32), republicà Fomentarà el nacionalisme. Fomentarà l’aïlllacionisme respecte d’Europa. Estimularà el proteccionisme. Es centrarà en Amèrica Llatina (Doctrina Monroe, Diplomàcia del dòlar) C.Aranda & J.Manero
  20. 20. La situació social Als EUA comença a gestarse la Predomini classe mitjana societat del benestar Uniformitat de gustos Consum massiu (força publicitat) American Way of Life Societat nord-americana - Incorpora noves tecnologies (ràdio, cotxe). - En transformació. - Molt conservadora. - Molt nacionalista. - Pateix importants tensions. C.Aranda & J.Manero
  21. 21. Societat nord-americana pateix importants tensions Conflictes racials Existeix la segregació racial (minoria negra sobretot discriminada) Molta immigració (creix la discriminació i el racisme) Cal restringir l’arribada d’immigrants (sistema de quotes) 1915, neix el Ku-Klux-Klan (anti-catòlica, anti-negres, anti-immigrants) 1920, procés Sacco-Vanzetti Qui són els autèntics americans? WASP Fonamentalisme religiós Puritanisme (moral protestant) Lectura literal de la Bíblia Influeix ciència i ensenyament (el creacionisme negarà Darwin) Oposició al Modernisme C.Aranda & J.Manero
  22. 22. Moral restrictiva Puritanisme (moral protestant) tindrà gran força en la política 1917, esmena en la Constitució. 1919, Acta. Llei Seca, prohibició de les begudes alcohòliques es vol preservar la societat de l’alcohol. Fet contraproduent ja que - Augmentà criminalitat (gangsterisme, contraban) C.Aranda & J.Manero
  23. 23. D’Europa començaren a La immigració començà a controlar-se, i a immigrar famílies senceres a prohibir-se en molts casos. EE.UU., com aquests eslaus. Una reacció puritana als EE.UU. provocà l’aparició de la “llei seca”, que il·legalitzà el consum d’alcohol, desenvolupant les màfies i la delinqüència. Fitxa policial d’Al Capone C.Aranda & J.Manero
  24. 24. El Crac del 29 i la Gran Depressió C.Aranda & J.Manero
  25. 25. El crac de 1929 Fallida de la borsa 24 0ctubre 1929 dijous negre Perjudica a Empreses i bancs Els inversors particulars han invertit en borsa Molts d’ells són Deutors de crèdits que no podràn tornar En aquests moments d’incertesa L’estalviador retira els dipòsits del banc Això provoca que Els bancs esgoten liquidesa provoca Crisi bancària No hi ha més préstecs Sense ajudes Les fàbriques tanquen ni a consumidors ni a productors Augmenta l’atur C.Aranda & J.Manero
  26. 26. Acció i Borsa de Nova York, a Wall Street. Banc de l’època C.Aranda & J.Manero
  27. 27. C.Aranda & J.Manero
  28. 28. Imatges de la Borsa de Nova York i Wall Street el 1929 C.Aranda & J.Manero
  29. 29. Wall Street després de la caiguda de la Borsa. A dalt estalviadors retirant els seus diners. A baix cotxes en venda. C.Aranda & J.Manero
  30. 30. Les causes de la gran depressió 1. Sobreproducció industrial. Desacceleració ja anterior al crac als EUA. 2. Crisi de liquidat. Impagaments generats per la caiguda borsària. 3. Tancament d’indústries i bancs. 4. Retirada d’inversions a Europa. 5. Caiguda dels preus (deflació). 6. Caiguda del consum, per l’atur i la por a l’empitjorament de la crisi, la disminució de la capacitat adquisitiva dels inversors a borsa i el temor a l’acomiadament. 7. Caiguda dels preus agraris. La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van fer que en pocs mesos la crisi de borsa es convertís en una crisi econòmica que afectà a tots els sectors. El sector bancari va ser dels primers afectats. C.Aranda & J.Manero
  31. 31. La crisi bancària i industrial Els deutors no pogueren tornar els préstecs bancaris. Molts bancs tenien accions com a garantia. El pànic va dur a la gent a retirar els seus estalvis dels bancs. Molts bancs no tenien recursos. 4.000 van fer fallida. Milers d’americans van perdre tot el que tenien. Es reduïren els crèdits per a la indústria i el consum. Reducció dràstica de les inversions industrials. La reducció del consum va fer augmentar els estocs i el preu va caure (32%). El subconsum i la caiguda de les inversions van provocar la crisi industrial. Gran augment de l’atur, amb greus conseqüències socials. C.Aranda & J.Manero
  32. 32. Entre 1929 i 1932 L’augment de l’atur 13 milions d’aturats 25% població activa provoca Descens del consum Caiguda dels preus (32%) provoca S’atura la inversió industrial Baixa la producció mundial (-40%) tanquen 100.000 empreses 5000 bancs L’empobriment generalitzat incrementa el subconsum http://www.youtube.com/watch?v=oIzS9jGx6Eo&eurl=http://www.claseshistoria. com/entreguerras/consecuenciassociales.htm C.Aranda & J.Manero
  33. 33. Conseqüències socials de la crisi: Augment de l’atur i misèria generalitzada C.Aranda & J.Manero
  34. 34. Hooverville a dalt, família de Califòrnia a baix. Aturats i emigrants a la dreta. C.Aranda & J.Manero
  35. 35. La crisi s’expandeix arreu del món A causa de Enfonsament del comerç internacional Repatriació dels capitals americans invertits per Europa i Amèrica Llatina provoca Enfonsament dels bancs europeus Es va esfondrar tot el sistema internacional d’intercanvis, de producció i de finances C.Aranda & J.Manero
  36. 36. El crac de 1929 als EUA Fallida de la borsa crisi borsària Crisi economia nord- Fallida de molts bancs americana crisi financera Tancament de moltes indústries S’extendrà crisi industrial arreu del món Crisi social C.Aranda & J.Manero
  37. 37. C.Aranda & J.Manero
  38. 38. La lluita contra la crisi C.Aranda & J.Manero
  39. 39. Fet de més transcendència econòmica de la Crac del 29 primera meitat del segle XX Per què es va produir? Liberals. És la típica crisi capitalista. Marxistes. És la mostra que el capitalisme no funciona. Monetaristes. Problemes amb el patró or. Keynesians. Desequilibris entre la producció i el consum. Actualment, destaquem tres causes: 1. La sobreproducció de mercaderies. Massa oferta, poca demanda. Estocs. 2. Especulació de capitals. Baixen les inversions productives i el consum. Els préstecs passen a ser especulatius, no productius 3. Desequilibris monetaris. El dòlar és una moneda massa forta. Els EUA controlen la major part de l’or mundial. El patró or no funciona. C.Aranda & J.Manero
  40. 40. La lluita contra la crisi Primer s’apliquen Polítiques tradicionals Com són El proteccionisme i les devaluacions monetàries Després les Teories keynesianes J. M. Keynes Segons aquestes teories: “Teoria general de l’ocupació, l’interès i els diners” (1936) Les crisis no són passatgeres. Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica. La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi. La inversió depèn, sobretot, del consum i la demanda. C.Aranda & J.Manero
  41. 41. Teories keynesianes Inversió estatal (obres públiques) Creació d’ocupació Finançada per dèficit pressupostari Augment Augment de la dels impostos renda familiar Equilibri directes del dèficit del pressupost Creix el consum Augment en els de les famílies ingressos estatals Augment Augmenta la dels impostos producció indirectes C.Aranda & J.Manero
  42. 42. La lluita contra la crisi Teories keynesianes Inspiraren el New Deal (1933-1938) Franklin D. Roosevelt (president demòcrata, 1933-45) Aplica El New Deal es basa en la Intervenció estatal El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos C.Aranda & J.Manero
  43. 43. New Deal Va en contra de la tradició econòmica nord-americana, per això part quedarà (1933-38) anul·lat pel tribunal suprem dels EUA L’Estat intervé en els tres sectors econòmics Intervencions causants de la crisi (agricultura, finances, econòmiques indústria) L’Estat desenvolupa una Intervencions important política social socials C.Aranda & J.Manero
  44. 44. Intervencions econòmiques Sector Financer Nova organització bancària sota control de la Reserva Federal. Increment del crèdit públic, per estimular la inversió. Control de la massa monetària. Devaluació de la moneda (1934, es devaluà un 41%) Sector Agrícola Agriculture Adjustment Act Pujada de preus, reducció d’estocs (reduir producció, subvencions) Sector Industrial L’Estat impulsarà grans obres públiques (crearà el NIRA i la Tennessee Valley Authority) Les obres públiques fomentaran el sector industrial C.Aranda & J.Manero
  45. 45. Intervencions socials L’Estat ha d’afrontar un fort augment de la conflictivitat social Es vol lluitar contra l’atur i augmentar els nivells de renda de la població Reduir l’atur (disminució jornada laboral) Fixació salari mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..) És l’inici de l’actual Estat del Benestar C.Aranda & J.Manero
  46. 46. New Deal (1933-38) Es basa en tres grans característiques Intervenció Estímul del Pujada de preus estatal consum La crisi s’aturà i s’estabilitzà l’economia ara bé la recuperació definitiva de l’economia nord-americana no arribarà fins la Segona Guerra Mundial C.Aranda & J.Manero
  47. 47. El New Deal: Obres públiques C.Aranda & J.Manero
  48. 48. C.Aranda & J.Manero
  49. 49. C.Aranda & J.Manero

×