Els Ports

Alguns dels llocs més bonics són els
següents:
Racó de Corretja
Itinerari per gaudir de l'olor del bosc i la natura salvatge. I entre els
pins, els roures i l'alzinar, el rastre de l'home, un forn de calç i
masos en ruïnes. Fins als anys seixanta del segle XX aquesta zona
va ser un pas de ramats transhumants entre el Baix Aragó i les
terres catalanes.

Penya Gall
T u ró d 'u n s 6 8 0 m s itu a t a l d a v a n t d e le s R o q u e s d e B e n e t. H i p o d e m tro b a r u n p o b la t
ib e r d e l q u a l e n c a ra s ó n v is ib le s a lg u n e s re s te s . E ls s e u s h a b ita n t h a v ie n d is p o s a t e l
p o b la m e n t e n te rra s s e s i u n c a m í d 'a c c é s e n fo rm a d e z ig a -z a g a q u e a rrib a v a fin s la
m u ra lla - d e la q u a l e n c a ra q u e d e n u n s p o c s m e tre s . P e r le s re s te s tro b a d e s e s p o t a firm a r
q u e e l s e u p o b la m e n t a rrib à a l'è p o c a b a ix im p e ria l.

Roques De Benet
P o ssib le m e n t la m u n ta n y a m é s e m b le m à tic a d e ls P o rts. L ’ In stitu t C a rto g rà fic i
G e o lò g ic re c o n e ix le s R o q u e s d e B e n e t c o m u n d e ls 1 0 0 c im s m é s e le v a ts d e C a ta lu n y a
a m b u n a a lç a d a d e 1 0 1 7 m e tre s. É s u n p u n t g e o d è sic .
E stà fo rm a d a d e c o n g lo m e ra ts i té u n e s p a re ts q u e su p e re n e ls 2 5 0 m e tre s e n v e rtic a l

Cova De Les Piletes
P e tita c o v a a m b u n d e s n iv e ll d 'u n s 3 m e tr e s q u e f o r m a d if e r e n ts b a s s io ls . E l s e u n o m li
v e p e r la f o r m a q u e te n e n a q u e s ts .
S h i a c c e d e ix p e r la p is ta q u e v a a l m a s d e Q u iq u e t, llo c d 'in s p ir a c ió d e P ic a s s o e n la
s e u a p r im e r a e s ta d a a H o r ta ( e s tiu d e 1 8 9 8 a f e b r e r d e 1 8 9 9 ) , a l C o ll d e l L l o p .

Carrer Ample
És un dels barrancs més feréstecs i espectaculars del Massís del
Port. A la base del Carrer Ample i formant les seues parets
trobem la marbrera. L'extracció del material (a cel obert) es
remunta al 1966. Gràcies a les accions de protesta de la gent del
territori, l'explotació d'aquesta marbrera mai es va completar. A
parir de la marbrera continuem per la llera pedregosa del riu Sec i
encetem el Barranc del Carrer Ample flanquejat d'altes parets
rocalloses amb algunes agulles, balmes i formacions capricioses
producte de l'erosió, característiques i comunes dels terrenys
calcaris. Llevat d'èpoques plujoses o de tempesta el barranc baixa
sec, amb algunes surgències i tolls esporàdics de poca
importància.

Lo Ventador
El riu Canaletes s'obre camí erosionant les moles
calcàries, salvant un fort desnivell, transcorrent
encaixonat entre la roca i produint un gran salt d'aigua.

Tossal D'en Grilló
Cim del Montsagre que es troba a 1.073 m d'alçada.
Hi ha un piló que assenyala la partició dels termes
municipals d'Alfara de Carles, Paüls i Horta de Sant
Joan. És un vèrtex geodèsic.

Salt De Sotorres
El Salt de Sotorres es troba a la part on el riu Canaletes
travessa i busca la sortida als Ports. En aquest tram el
riu ha erosionat les roques i s'han format salts d'aigua,
el Ventador i el Salt de Sotorres. Antigament hi havia
un molí de farina que es movia gràcies al salt de l'aigua
i estava situat al mateix costat del Salt .

Salt de Ferrassó
El Salt de Ferrassó té una alçada de 70 metres. Recull l'aigua de
la Pineda i l'aboca al riu Canaletes. Podem veure aigua
després de la pluja o quan es desfà la neu.
L'aigua és de mineralització dèbil i molt adequada pels que
pateixen problemes de ronyó.
Conten que era un lloc on es desfeien dels animals vells i els que
no eren útils per a treballar.

Estrets de Lliberós
Formació geològica que el riu Estrets ha anat formant al
seu pas entre Les Moles del Don i La Gronsa. Compta
amb bonics tolls per banyar-se, com el Toll Blau, i parets
on poder practicar l'escalada.
Escenari de la pel·lícula " El Bruc " (2010) del director
Daniel Benmayor.

La font de la Pineda
Bosc amb predomini de pi negre situat entre les Roques de
Benet, Punta de Gall i els Cucons.
Les seues fonts van subministrar aigua al poble d'Horta de
Sant Joan fins la dècada dels 60.
Actualment les seues aigües arriben a la font artificial de la
Pineda.

Les Muntanyoles
Destaquen els boscos de pi negre que coexisteixen amb
alzines, aurons, boix, arç blanc, manxiulot , viola de
roureda, peònia de muntanya,..
Destaca per la anomenada, no per les dimensions, la cova
de Panxampla. S'explica que el famós bandoler s'hi
amagava dels seus perseguidors.

Los Bassis /Los Bàcins
Aquestes basses són abastides per una font. Abans es
feien servir per donar aigua als ramats i actualment per
tenir subministrament d'aigua en cas d'incendi.
Una de les basses data de la dècada dels 70 i la més actual
dels anys 1990-1991.