L’arquitectura del segle XX (primera meitat del segle) Mònica Cuyàs Masgoret 2n Bat B

Ville Savoie (França) 1929-31. Pilotis.

Església de Ronchamp, França 1952. S’ha perdut l’interès pels volums cubistes. Presència de línies corbes.

Bauhaus, de Dessau, 1919. L’obra més coneguda de W. Gropius.

Exposició Internacional del 1929 Pavelló alemany Context històric (Final Dictadura) Les torres venecianes es van construir en forma de campanile venecià, com a pòrtic d'entrada al recinte de l'Exposició Internacional del 1929. Fan 47 metres d'alçada i emmarquen l'avinguda Maria Cristina La Font Màgica de l'enginyer Carles Buïgas, és una de les darreres obres que es van fer en el recinte de l'Exposició Universal del 1929

Anàlisi formal: Descripció

Vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, molt prims, d’un color platejat, cromat. Aquests alliberen els murs de la seva funció de càrrega, i estan disposats en retícula a intervals regulars. Coberta plana en forma de voladís. Elements de suport i suportats

Envans, murs, tancaments de vidre… estan disposats amb criteris estètics i no constructius. Els espais es delimiten combinant marbre, vidre, ònix, granit. Sistema constructiu arquitravat

No hi ha ornamentació i el disseny és senzill i depurat “ EL MENYS ÉS EL MÉS” No hi ha una clara delimitació del que és interior i el que és exterior . Els espais: exterior i interior De front distingim un banc, al fons i a l’esquerra, formant una línia horitzontal molt llarga El pavelló està sobre una base rectangular que forma un pla que corregeix el desnivell del terreny.

s’aixeca sobre podi o basament elevat de marbre travertí s’accedeix ascendint vuit graons cos auxiliar cos principal Distribució dels diferents espais Escala lateral d’accés, de vuit graons, que obliga a girar a la dreta per entrar a l’edifici.

Vidre transparent Vidre blanc Vidre verd translúcid Marcs metàl·lics Marbre travertí de color crema Marbre verd dels Alps Marbre verd grec de Tinos Ònix daurat d’Algèria La bellesa prové de la qualitat dels materials

Catifa negra i una cortina de vermell intens vidre glaçat vidre transparent Paret d’ònix daurat d’Algèria que fa de punt focal de l’espai intern Marbre verd grec de Tinos a la paret d’entrada

Al fons del pavelló hi ha l’escultura de bronze Demà, de George Kolbe. Aquesta representa una dona que es desvetlla i està envoltada de parets de marbre verd, contrastant els seus dibuixos abstractes amb el naturalisme de la figura femenina. Subratllar les seves formes corbes enfrontades amb l’austeritat i rectilinitat de tota la construcció.

La planta del Pavelló està formada per una combinació de diferents rectangles, que s’encaixen els uns amb els altres, en una variació suau d’exteriors i interiors. Esquelet estructural

Contingut i significació Va ser un edifici sense una destinació concreta, sinó que havia de ser un espai polivalent, sense divisió clara entre l’interior i l’exterior. És un edifici auster, on tota la ornamentació l’aporten els materials nobles amb que està construït. La funció era mostrar al món, en l’Exposició Internacional de Barcelona, els avenços alemanys. Va contrastar molt amb els edificis de tall clàssic que l’envoltaven, com el Palau de Maria Cristina, de Puig i Cadafalch. El pavelló de Mies Van der Rohe anunciava les noves formes de l’arquitectura moderna i racional.

Símbols amb l’època: El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat Alemany a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Després de 1918, quan Alemanya va perdre la guerra, va ser la primera ocasió per presentar-se al Món com un país pacífic, dedicat al comerç. Els països presentaven els seus productes als espais proveïts per la organització o aixecaven els seus propis pavellons; a més França i Anglaterra van decidir participar amb un pavelló de representació , un espai per simbolitzar l’Estat, com la bandera; llavors Alemanya s’hi va afegir. Ludwig Mies van der Rohe va rebre l’encàrrec de projectar l’exposició de tots els productes alemanys a l’Exposició i, també, el Pavelló de representació; era un arquitecte amb experiència precisament en el disseny d’exposicions.

Segona meitat del segle XX: Arquitectura