2. 5. L’edat dels metalls
4. El neolític: la producció d’aliments
3. L’art de les cavernes
2. El paleolític: la caça i la recol·lecció
1. Els primers éssers humans
6. La prehistòria a la Península Ibèrica i Catalunya
3.
4.
5. La prehistòria abraça un període de temps que
comença amb l’origen de l’espècie humana, ara
fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a
l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.).
No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana
durant aquest període de temps tan llarg,
només testimonis arqueològics.
7. Edat contemporània (del 1789 fins avui )
Edat moderna (del s.XV al 1789 )
Edat mitjana (del s.V al s.XV )
Edat antiga (fa 2500 al s.V a (1500 anys)
Neolític (fa 8.000 a 2500 anys)
Paleolític (800.000 a 8.000 anys)
8.
9. Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a
l’Àfrica, van començar una lenta evolució per
adaptar-se a les noves condicions climàtiques i
sobreviure en un medi hostil.
No tenien grans qualitats físiques, però van ser
capaços d’organitzar-se en grups per caçar a
les planes.
Eren els primers homínids, que amb el pas del
temps van donar lloc a l’espècie humana.
09
10. Els canvis que van convertir els primats
en éssers humans van ser lents i
complicats.
Posició vertical i marxa bípeda.
Desenvolupament del cervell.
Alliberament de les mans.
Aparició del llenguatge.
09
17. L’aparició dels primers éssers humans
marca el començament del primer període
prehistòric: el paleolític.
Durant aquest període, els éssers humans
eren depredadors, vivien d’allò que els
oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció.
Aquests grups humans eren nòmades: es
desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o
fugint dels perills.
21. L’Homo erectus devia descobrir el foc, de
manera casual, ara fa més d’1500000 anys.
Més endavant, els neandertals van aprendre a
fer foc per mitjà de diverses tècniques.
El domini del foc va ser un element molt
important per al progrés humà: va permetre
escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer
digeribles els aliments.
22. La fabricació d’instruments és un dels signes que
diferencia l’espècie humana dels altres animals.
Al començament, feien servir simples pedres tallades
per aconseguir-ne una vora tallant.
Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van
fabricar bifaços.
I amb el pas del temps, es van fer servir nous
materials com l’os o la banya, amb els quals feien
hams, arpons, agulles, propulsors per llançar fletxes o
javelines...
27. Les primeres creences religioses sembla que van
sorgir per la necessitat de donar una explicació a
fenòmens que resultaven misteriosos per als primers
éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.
Els éssers humans també van intentar influir sobre els
fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
El fet que els enterraments seguissin unes pautes
determinades ens suggereix la possibilitat que
existissin ritus funeraris.
28. Fa uns 30000 anys, sobre les parets
de les coves o dels abrics, els sapiens
sapiens hi van començar a pintar i a
esculpir motius diversos: mans,
animals, escenes de caça...
Hi ha diverses explicacions sobre el
significat d’aquestes pintures: rituals
màgics propiciatoris de la caça,
cerimònies…
39. Fa uns 10000 anys, en una zona de l’Orient
Pròxim (coneguda com a Creixent Fèrtil), va
començar la producció d’aliments.
Aquesta nova etapa de la història de la
humanitat és coneguda amb el nom de neolític.
L’observació constant dels fenòmens de la
natura i dels animals van ser l’origen de
l’agricultura i de la ramaderia.
42. Les noves tasques agrícoles van comportar la
fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el
molí de mà…
La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure
els aliments va propiciar el desenvolupament de la
ceràmica.
També van descobrir com s’elaboren teixits.
L’ús de pedres semiprecioses polides per elaborar
joies va comportar el desenvolupament de la mineria.
43.
44.
45.
46. Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir
del VII mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques
agrícoles noves arreu d’Europa.
A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura
va sorgir de manera autònoma en altres zones
del planeta:
50. El primer metall conegut va ser el coure (5000
a.C.), però era molt tou i els estris es
deformaven molt de pressa.
De la mescla del coure amb l’estany se’n va
obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur
que podia substituir la pedra.
Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a
treballar el ferro, un metall excel·lent per
fabricar armes i eines agrícoles.
09
51. Al principi, es va començar a treballar el metall en fred (coure).
Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant, quan es
va aprendre a utilitzar la forja.
Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de
fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i
donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles.
Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una
tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.
09
54. La metal·lúrgia era una activitat que necessitava
veritables especialistes.
A mesura que les societats es van fer més riques van
sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…
La producció de mercaderies noves va estimular
l’intercanvi, és a dir, el comerç.
Paral·lelament es van desenvolupar les primeres
tècniques de navegació i es va inventar la roda.
09
55. • Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats
neolítics de l’Orient Pròxim.
La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts
edificis i muralles per defensar-se, i es van convertir en
veritables ciutats.
Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van sorgir
grups socials diferenciats i algunes persones van començar a
acumular riquesa i poder.
De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats
s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.
09
60. La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt
antiga; a Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes
més antigues de la Península Ibèrica.
Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien
eines molt bastes.
Més endavant, la Península va estar poblada per neardentals,
que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines
més especialitzades.
En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, s’hi
van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren
les primeres mostres d’art.
09
63. A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre,
s’hi diferencien dues grans zones:
A la zona cantàbrica hi predomina la
representació naturalista d’animals, normalment
aïllats i de colors vius (cova d’Altamira,
Cantàbria).
A la zona mediterrània o llevantina hi ha
escenes de grup amb una tècnica més
esquemàtica.
09
64.
65.
66. Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la Península
Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.
Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es
caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial.
El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va
començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de
l’Edat dels Metalls.
Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són
especialment riques en aquest tipus de monuments.
09
68. Vers el III mil·lenni a.C. Es va estendre la metal·lúrgia
del coure per la Península Ibèrica (Los Millares).
Més tard, vers el II mil·lenni a.C., es van desenvolupar
cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El
Argar).
L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb
l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània
(fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de
Centreeuropa.
09
69. El territori de l’actual Catalunya segurament està habitat des de
fa aproximadament un milió d’anys.
Ara bé, les restes humanes més antigues són les de les
mandíbules de Banyoles i de Sitges que pertanyien a
neandertals).
Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes
d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars.
Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i l’Abric
Romaní de Capellades (Anoia).
També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura
rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben
a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels
Moros, al Cogul (Garrigues)
09
70. Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·leni a.C.)
practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es
caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.
En aquesta època van sorgir els primers poblats
estables, com el de la Bòbila Madurell (Vallès
Occidental), on s’han trobat restes de cabanes i una
metròpolis. Destaca el poblat de la Draga (Banyoles)
Al final del neolític es construïren els primers megàlits.
A Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres
col·lectius i, en menor mesura, menhirs.
09