1. Ciències socials, geografia i història
Primer curs

2. 5. L’edat dels metalls
4. El neolític: la producció d’aliments
3. L’art de les cavernes
2. El paleolític: la caça i la recol·lecció
1. Els primers éssers humans
6. La prehistòria a la Península Ibèrica i Catalunya

5. La prehistòria abraça un període de temps que
comença amb l’origen de l’espècie humana, ara
fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a
l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.).
No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana
durant aquest període de temps tan llarg,
només testimonis arqueològics.

6. Humans amb
escriptura :
Història
Humans sense
escriptura :
Prehistòria

7. Edat contemporània (del 1789 fins avui )
Edat moderna (del s.XV al 1789 )
Edat mitjana (del s.V al s.XV )
Edat antiga (fa 2500 al s.V a (1500 anys)
Neolític (fa 8.000 a 2500 anys)
Paleolític (800.000 a 8.000 anys)

9. Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a
l’Àfrica, van començar una lenta evolució per
adaptar-se a les noves condicions climàtiques i
sobreviure en un medi hostil.
No tenien grans qualitats físiques, però van ser
capaços d’organitzar-se en grups per caçar a
les planes.
Eren els primers homínids, que amb el pas del
temps van donar lloc a l’espècie humana.
09

10. Els canvis que van convertir els primats
en éssers humans van ser lents i
complicats.
Posició vertical i marxa bípeda.
Desenvolupament del cervell.
Alliberament de les mans.
Aparició del llenguatge.
09

11. Australopitecinos Homo

12. Petjades de
Laetoli, Tanzania
(3,7 m.a.)
PRIMERS INDICIS DE BIPEDISME

13. 09
5. Homo sapiens sapiens

15. Humans
agricultors i
ramaders
Humans
caçadors i
recol·lectors

16. Altres temps, altres
climes, altres animals

17. L’aparició dels primers éssers humans
marca el començament del primer període
prehistòric: el paleolític.
Durant aquest període, els éssers humans
eren depredadors, vivien d’allò que els
oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció.
Aquests grups humans eren nòmades: es
desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o
fugint dels perills.

18. TIPUS DE CABANES

21. L’Homo erectus devia descobrir el foc, de
manera casual, ara fa més d’1500000 anys.
Més endavant, els neandertals van aprendre a
fer foc per mitjà de diverses tècniques.
El domini del foc va ser un element molt
important per al progrés humà: va permetre
escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer
digeribles els aliments.

22.  La fabricació d’instruments és un dels signes que
diferencia l’espècie humana dels altres animals.
 Al començament, feien servir simples pedres tallades
per aconseguir-ne una vora tallant.
 Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van
fabricar bifaços.
 I amb el pas del temps, es van fer servir nous
materials com l’os o la banya, amb els quals feien
hams, arpons, agulles, propulsors per llançar fletxes o
javelines...

23. EINES
Les eines s’aniren fent més petites,
diverses i més especialitzades

27.  Les primeres creences religioses sembla que van
sorgir per la necessitat de donar una explicació a
fenòmens que resultaven misteriosos per als primers
éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.
 Els éssers humans també van intentar influir sobre els
fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
 El fet que els enterraments seguissin unes pautes
determinades ens suggereix la possibilitat que
existissin ritus funeraris.

28. Fa uns 30000 anys, sobre les parets
de les coves o dels abrics, els sapiens
sapiens hi van començar a pintar i a
esculpir motius diversos: mans,
animals, escenes de caça...
Hi ha diverses explicacions sobre el
significat d’aquestes pintures: rituals
màgics propiciatoris de la caça,
cerimònies…

29. 09

30. 30

31. 31

32. 32

33. La humanitat prehistòrica també ens ha
deixat nombroses mostres d’art
mobiliari.
Es tracta, principalment, de
reproduccions d’animals, bastons
gravats, penjolls d’os o d’ivori i petites
escultures femenines (Venus
paleolítiques).
09

34. 34
Venus de Willendorf

35. 35
 Venus de Gargarino Venus de
Gavà
Venus de
Laussel

36. 36

38. Agricultura
Ramaderia
Poblats
Nous objectes

39. Fa uns 10000 anys, en una zona de l’Orient
Pròxim (coneguda com a Creixent Fèrtil), va
començar la producció d’aliments.
Aquesta nova etapa de la història de la
humanitat és coneguda amb el nom de neolític.
L’observació constant dels fenòmens de la
natura i dels animals van ser l’origen de
l’agricultura i de la ramaderia.

40. blat comú
ordi
espelta

41. els animals també canvien .........

42.  Les noves tasques agrícoles van comportar la
fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el
molí de mà…
 La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure
els aliments va propiciar el desenvolupament de la
ceràmica.
 També van descobrir com s’elaboren teixits.
 L’ús de pedres semiprecioses polides per elaborar
joies va comportar el desenvolupament de la mineria.

46. Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir
del VII mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques
agrícoles noves arreu d’Europa.
A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura
va sorgir de manera autònoma en altres zones
del planeta:

47. 09
3. Expansió per Europa a partir del VII mil·lenni a.C.

48. Paleolític Neolític
 Agricultura
 Falç
 Pedra polida
 Nomadisme
 Evolució humana
 Ceràmica
 Ramaderia
 Cacera
 Recol·lecció
 Poblats
 Megalitisme

50. El primer metall conegut va ser el coure (5000
a.C.), però era molt tou i els estris es
deformaven molt de pressa.
De la mescla del coure amb l’estany se’n va
obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur
que podia substituir la pedra.
Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a
treballar el ferro, un metall excel·lent per
fabricar armes i eines agrícoles.
09

51.  Al principi, es va començar a treballar el metall en fred (coure).
 Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant, quan es
va aprendre a utilitzar la forja.
 Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de
fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i
donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles.
 Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una
tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.
09

52. 09

53. 09

54.  La metal·lúrgia era una activitat que necessitava
veritables especialistes.
 A mesura que les societats es van fer més riques van
sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…
 La producció de mercaderies noves va estimular
l’intercanvi, és a dir, el comerç.
 Paral·lelament es van desenvolupar les primeres
tècniques de navegació i es va inventar la roda.
09

55. • Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats
neolítics de l’Orient Pròxim.
 La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts
edificis i muralles per defensar-se, i es van convertir en
veritables ciutats.
 Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van sorgir
grups socials diferenciats i algunes persones van començar a
acumular riquesa i poder.
 De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats
s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.
09

56. 09

57. 09

58. 58
menhir
alineament
Dolmen
cromlech

60.  La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt
antiga; a Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes
més antigues de la Península Ibèrica.
 Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien
eines molt bastes.
 Més endavant, la Península va estar poblada per neardentals,
que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines
més especialitzades.
 En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, s’hi
van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren
les primeres mostres d’art.
09

62. LA GRAN DOLIMA

63. A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre,
s’hi diferencien dues grans zones:
A la zona cantàbrica hi predomina la
representació naturalista d’animals, normalment
aïllats i de colors vius (cova d’Altamira,
Cantàbria).
A la zona mediterrània o llevantina hi ha
escenes de grup amb una tècnica més
esquemàtica.
09

66.  Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la Península
Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.
 Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es
caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial.
 El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va
començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de
l’Edat dels Metalls.
 Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són
especialment riques en aquest tipus de monuments.
09

67. 67
Talayot
Naveta
Taula
2

68.  Vers el III mil·lenni a.C. Es va estendre la metal·lúrgia
del coure per la Península Ibèrica (Los Millares).
 Més tard, vers el II mil·lenni a.C., es van desenvolupar
cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El
Argar).
 L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb
l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània
(fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de
Centreeuropa.
09

69.  El territori de l’actual Catalunya segurament està habitat des de
fa aproximadament un milió d’anys.
 Ara bé, les restes humanes més antigues són les de les
mandíbules de Banyoles i de Sitges que pertanyien a
neandertals).
 Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes
d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars.
Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i l’Abric
Romaní de Capellades (Anoia).
 També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura
rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben
a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels
Moros, al Cogul (Garrigues)
09

70.  Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·leni a.C.)
practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es
caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.
 En aquesta època van sorgir els primers poblats
estables, com el de la Bòbila Madurell (Vallès
Occidental), on s’han trobat restes de cabanes i una
metròpolis. Destaca el poblat de la Draga (Banyoles)
 Al final del neolític es construïren els primers megàlits.
A Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres
col·lectius i, en menor mesura, menhirs.
09