Joan OliverMarina Bonache, Maria Fernàndez, Carol Hernández, Ariadna Novella
VIDA • Joan Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986). • Poeta, comediògraf, prosista, epistològraf i traductor. • Conegut p...
VIDA • 1934 comença a escriure poesia amb Les decapitacions. • 1936-1939  La seva obra passa de crítica a militant. Dura...
EL CONTEXT HISTÒRIC Grup Postnoucentista: autors de l’última dècada del segle XIX – definits per la República. • Neonoucen...
TENDÈNCIES DEL TEATRE EN SEGON QUART DE SEGLE  – Pervivència tradició romàntica:        – Nascut abans de la guerra, de la...
CONCEPCIÓ DEL TEATRE “Per a mi el teatre és la paraula... allò que en dieu l’espai escènic..., tot això hi sobra.”   Teatr...
OBRA   Actitud davant la societat contemporània:       • Contra la classe directora (d’on ell prové).       • Preocupació ...
ETAPES DEL TEATRE DE    JOAN OLIVER
TEATRE DE PREGUERRA  • Crítica a la societat burgesa: humor sarcàstic.  • El preocupen els fenòmens col·lectius i el desen...
TEATRE DE GUERRA   • Actitud crítica, però deixa de ser negativa.   • Teatre humà i compromès: parla dels problemes del pa...
TEATRE DE POSTGUERRA   • Aprofundeix en l’estudi dels personatges.   • Els pols col·lectiu i individual es fonen.   • Teat...
TEATRE DE POSTGUERRA                            Teatre despreocupat  • Renuncia a fer un teatre de consum.  • Peces breus ...
TEATRE DE POSTGUERRA            Les traduccions i la creació d’una llengua teatral  • Vol enriquir del nostre llenguatge e...
Ball Robat
BALL ROBAT (1954) • Comèdia dramàtica en tres actes i un epíleg. • S’origina a partir del relat Escena d’alcova. • Es va e...
PRÒLEG EL·LÍPTIC           Intel·lectual pacifista, fatxenda. Escriptor amb principis. Va patir una  CUGAT           malal...
“QUADRATS” AMOROSOS       CUGAT    MERCÈ               OLEGUER   EULÀLIA                         ORIOL     NÚRIA
PRIMER ACTE: Mercè i Cugat   De nit a l’habitació: Mercè es desperta creient que hi ha un lladre a la casa, Cugat   intent...
SEGON ACTE: Cugat, Eulàlia i Oleguer   Cugat va a veure Oleguer. A la seva casa hi troba Eulàlia i comencen a parlar fins ...
TERCER ACTE: Oriol, Núria, Eulàlia i Mercè   Núria i Oriol estan a casa seva. Quan arriba Eulàlia, Núria marxa a veure la ...
EPÍLEG: festa d’aniversari   En un menjador independent d’un restaurant de luxe els protagonistes s’asseuen   amb les pare...
TRETS de L’OBRA   • Contrapunt: Tècnica dinàmica que presenta simultàniament temps, llocs i   personatges sense preveure a...
TEMÀTICA  Visió totalitzadora i articulada de la persona.     L’home tot i ser un dipòsit de vileses, té una part noble a ...
L’autor enfronta entre ells el propi tarannà vital amb la pròpia vivència de la solitud i lapròpia concepció de l’amor, la...
EULÀLIA      Vida                      Solitud                 Amor             Felicitat                  ÈxitPoca cosa  ...
VALORACIÓ  -   Qualitat literària.  -   Hàbil desenvolupament de situacions.  -   Sincera perspectiva de contingut moral. ...
<<I ara, amics, allò que es diu, i que tan bé sona a tots els qui han                                                     ...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Joan oliver

4.003 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
4.003
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2.149
Acciones
Compartido
0
Descargas
21
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Joan oliver

  1. 1. Joan OliverMarina Bonache, Maria Fernàndez, Carol Hernández, Ariadna Novella
  2. 2. VIDA • Joan Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986). • Poeta, comediògraf, prosista, epistològraf i traductor. • Conegut pel nom de Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era el quart d’onze germans). • Estudia Dret a Barcelona però es decanta cap a les lletres escrivint poemes, teatre i prosa literària. • Col·labora en el “Diari de Sabadell”, “La Veu de Catalunya”, “La publicitat”, “Revista de Catalunya” i “Mirador”. • 1928  primer llibre: Tragèdia a Lil·liput (sàtira de la burgesia local). • 1929 Presenta la seva primera obra teatral: Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet.
  3. 3. VIDA • 1934 comença a escriure poesia amb Les decapitacions. • 1936-1939  La seva obra passa de crítica a militant. Durant la guerra desenvolupa una gran activitat intel·lectual amb col·laboracions a diaris, revistes i a la ràdio. • 1939  S’exilia, primer a França i després a Santiago de Xile fins al 1948. Fa periodisme, traduccions i ràdio. • Anys 50  fa feines editorials, d’impressió i de traducció. Col·labora amb diferents editorials amb el pseudònim Jonàs. • 1956  guanya el premi Óssa Menor de poesia amb Terra de naufragis. • Anys 60  Publica Vacances pagades. Trencament de les cadenes de la formalitat poètica, assoleix límits extrems del realisme i contacta amb un públic lector més jove. • 1963  Publica la seva obra en vers i en prosa: Obra de Pere Quart i Biografia de lot i altres proses. • 1970  Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
  4. 4. EL CONTEXT HISTÒRIC Grup Postnoucentista: autors de l’última dècada del segle XIX – definits per la República. • Neonoucentistes: Riba, C. Arderiu, M. Marrent , Carles Soldevila... • Realistes i populars: Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. • Avantguardistes: J.V.Foix, Joan Salvat-Papasseit. Grup frontissa: escriptors de guerra. • Publiquen en temps bèl·lic i postbèl·lic. • Llengua catalana com a instrument. • Pateixen l’exili. Grup Generacional de Postguerra: Joan Oliver es converteix en l’exemple.
  5. 5. TENDÈNCIES DEL TEATRE EN SEGON QUART DE SEGLE – Pervivència tradició romàntica: – Nascut abans de la guerra, de la intel·lectualitat burgesa: • Temàtica històrica i rural. • Actitud popularista. • Lluita contra les condicions socials • Tons sentimentals. injustes. – Formalisme noucentista de – Grup incipient: temàtica urbana: • Tradició d’Ignasi Iglesias - a escena • Prosa asèptica. problemes de la classe obrera • Superficialitat amable. catalana. Denominadors comuns: Denominadors comuns: Evasió, individualisme, al marge dels Transformació del teatre català, truncat problemes de la societat. pels resultats de la guerra.
  6. 6. CONCEPCIÓ DEL TEATRE “Per a mi el teatre és la paraula... allò que en dieu l’espai escènic..., tot això hi sobra.” Teatre Paraula en acció. Missatge de les obres Literatura i domini en l’art contemporània d’escriure. 1. Realisme: Descarnat i esquemàtic. 2. Caràcter de tempteig. 3. Fidelitat a una forma – comèdia burgesa amb sàtira i realisme. “Jo sempre he volgut fer una obra “bien faite”, ben feta”.
  7. 7. OBRA Actitud davant la societat contemporània: • Contra la classe directora (d’on ell prové). • Preocupació per la col·lectivitat, realitat actual i futur del poble català. Importància: • Entretenir, divertir o commoure. • Llenguatge correcte i eficaç. • Contingut moral i humà.
  8. 8. ETAPES DEL TEATRE DE JOAN OLIVER
  9. 9. TEATRE DE PREGUERRA • Crítica a la societat burgesa: humor sarcàstic. • El preocupen els fenòmens col·lectius i el desenvolupament social. • Reacciona contra els corrents vigents (alta comèdia postnoucentista). • La seva llengua s’allunya del vulgarisme. • Hi pren part com a personatge i deixa el seu comentari final.
  10. 10. TEATRE DE GUERRA • Actitud crítica, però deixa de ser negativa. • Teatre humà i compromès: parla dels problemes del país. • El teatre nacional s’esfondra juntament amb la identitat.
  11. 11. TEATRE DE POSTGUERRA • Aprofundeix en l’estudi dels personatges. • Els pols col·lectiu i individual es fonen. • Teatre de subsistència, intenta participar del teatre comercial sense èxit:  Ball robat .  Una drecera (la gran pietat)
  12. 12. TEATRE DE POSTGUERRA Teatre despreocupat • Renuncia a fer un teatre de consum. • Peces breus i burlesques, escrites amb espontaneïtat capaç de prescindir de les formes i tècniques reverenciades.
  13. 13. TEATRE DE POSTGUERRA Les traduccions i la creació d’una llengua teatral • Vol enriquir del nostre llenguatge escènic. • La llengua teatral pren un to directe i genuí.
  14. 14. Ball Robat
  15. 15. BALL ROBAT (1954) • Comèdia dramàtica en tres actes i un epíleg. • S’origina a partir del relat Escena d’alcova. • Es va estrenar el 2 de juny de 1958 al teatre Candilejas, (Agrupació Dramàtica de Barcelona). • Es va editar dins de Tres comèdies. • Recupera la crítica de les relacions familiars burgeses de l’etapa inicial del seu teatre. ARGUMENT Dos dies abans de celebrar el desè aniversari de matrimoni tres parelles, infelices i desenganyades, pensen, de manera idealitzada, en si haurien pogut ser feliços amb un cònjuge diferent, amic i component d’una altra parella.
  16. 16. PRÒLEG EL·LÍPTIC Intel·lectual pacifista, fatxenda. Escriptor amb principis. Va patir una CUGAT malaltia molt greu. Rica, de bona família i desordenada. Volia la glòria de l’escriptor i es va MERCÈ casar en contra dels desitjos de la seva família. Orfe de mare als 7 anys (fill de papà). ORIOL De jove era inconscient i angelical. Treballa en una empresa on fa nosa. Creu que es va equivocar casant-se. Busca refugi en l’esport. Independent, superficial (fuma perquè queda bé), amb caràcter agressiu, NÚRIA rígida i manaire. OLEGUER Triomfador, advocat de rics. Realista i pragmàtic. Incapaç de ser monògam. Es podria haver casat amb Cugat o amb Oriol però queda enlluernada per Oleguer. Se sent sola i busca refugi en els fills. EULÀLIA Aparenta dolçor però va ser cruel amb Oriol i manifesta gelosia per les infidelitats del seu marit.
  17. 17. “QUADRATS” AMOROSOS CUGAT MERCÈ OLEGUER EULÀLIA ORIOL NÚRIA
  18. 18. PRIMER ACTE: Mercè i Cugat De nit a l’habitació: Mercè es desperta creient que hi ha un lladre a la casa, Cugat intenta convèncer-la del contrari. • Ella està decebuda per l’escassa glòria del seu marit, que vol ser fidel a ell mateix treballant literàriament. • Indiferència i cinisme entre ells  desemboca en una discussió. • La Mercè confessa que estima l’Oleguer i creu que ell la correspon. • L’endemà la criada desperta la Mercè. En Cugat diu que parlarà amb l’Oleguer i es barallen, la Mercè el bufeteja però acaben penedits i abraçats.
  19. 19. SEGON ACTE: Cugat, Eulàlia i Oleguer Cugat va a veure Oleguer. A la seva casa hi troba Eulàlia i comencen a parlar fins que Oleguer torna de la feina. • L’Eulàlia es disposa a marxar a casa la Núria per acabar els preparatius de la festa. A través de la conversa amb Cugat es veu la infeliçitat i la solitud que viu ella.  refugi en els fills. • Cugat li diu a Oleguer que sap que s’estima la seva dona. Oleguer no hi veu res de mal i li recomana que vagi sempre darrere de l’èxit. • La conversa es tensa quan parlen de l’Eulàlia, vista per en Cugat com una víctima.
  20. 20. TERCER ACTE: Oriol, Núria, Eulàlia i Mercè Núria i Oriol estan a casa seva. Quan arriba Eulàlia, Núria marxa a veure la modista i es troba amb Mercè. • Oriol i Núria discuteixen  comparen el seu fill amb els fills “perfectes” de l’Oleguer i l’Eulàlia i recorden la seva filla morta. • Quan Núria marxa Oriol confessa a Eulàlia que se’n penedeix de no haver-se casat amb ella. • A l’arribar Mercè i Núria , Oriol se’n va amb el xòfer. Les tres dones es queden parlant dels seus marits i insinuant les parelles ocultes.
  21. 21. EPÍLEG: festa d’aniversari En un menjador independent d’un restaurant de luxe els protagonistes s’asseuen amb les parelles ocultes i no amb les oficials. • Quan les dones se’n van al lavabo els homes es queden parlant i Oriol, afectat per la beguda comenta que està fart de la Núria. • Núria exaltada i també afectada pel vi parla sense parar i destapa la situació en la que es troben, dient que estan asseguts amb la parella del cor, com si fos un ball robat. • Oriol li demana perdó a Núria que accepta les disculpes. • Oleguer i Cugat conclouen que la infelicitat podria haver existit encara que s’haguessin aparellat de manera diferent. • Finalment els matrimonis es reconcilien. • No ha ha adulteri i això reforça el clima de frustració  senten que han fet el ridícul.
  22. 22. TRETS de L’OBRA • Contrapunt: Tècnica dinàmica que presenta simultàniament temps, llocs i personatges sense preveure al lector del canvi. • Els personatges parteixen d’una actualitat comuna  infelicitat conjugal, fracassats, resignats al seu destí. •“El fracàs de les parelles prové de l’essència de la unió i dels éssers que la formen.“
  23. 23. TEMÀTICA Visió totalitzadora i articulada de la persona. L’home tot i ser un dipòsit de vileses, té una part noble a la qual pot consagrar-se amb treball relativament pur. Visió polièdrica: L’home és un ésser contradictori que busca l’equilibri entre el seu desig de felicitat i la malaurança que ell mateix es produeix. La persona humana es troba condicionada per tres factors. 1. Es constata en un present immanent, sense conèixer els seus orígens ni el seu futur. 2. No pot fer de l’egoisme individualista l’única força bàsica i rectora de l’Univers ni pot actuar des de l’altruisme amorós. 3. Ha de pactar entre el desig i l’objectivitat.
  24. 24. L’autor enfronta entre ells el propi tarannà vital amb la pròpia vivència de la solitud i lapròpia concepció de l’amor, la felicitat i l’èxit de cadascun.CUGAT Vida Solitud Amor Felicitat ÈxitNo hi ha cap treball ni Un home Llimbs L’home és La fe i la il·lusió per un treballcap art que valgui la vida de mig promiscus, l’única bèstia pur, servint lleialment la sevamateixa, l’egoisme és el segles és un edèn infeliç de la part més noble, atorga unamotor de la vida. un dipòsit ensopit i creació. certa pau per viure. de vileses. mortal.OLEGUER Vida Solitud Amor Felicitat Èxit La seva infelicitat Amor: necessitat fisiològica de El sentit deEscèptic i consisteix a no segona categoria. Tapa la la vida éstanmateix reconèixer la calamitosa infelicitat obtenir elcristià en malaurança que Matrimoni: simple juxtaposició. amb primer llocpotència. produeix en la seva l’acció per en el camp esfera privada. Família: fisiologia més o menys ben l’acció. que operes. disfressada.
  25. 25. EULÀLIA Vida Solitud Amor Felicitat ÈxitPoca cosa Es troba a anys llum del Admiració i El seu orgull La seva veritabledavant dels seu desig d’envellir amor pels fills es basa en infelicitat consisteixaltres però s’hi conjuntament al costat de però amb trets egoismes en cobejar unaencara fent l’espòs, ja no hi ha de gata maula. ben entesos. exclusivitat totalinsinuacions. intimitat ni confiança. respecte al marit,ORIOL Vida Solitud Amor Felicitat Èxit Soledat falsa i Considera el seu matrimoni La felicitat, Hereu delsUn tipus vergonyosa perquè com un error matrimonial i cosa negocis paterns,corrosiu. esperava, sense gaire es considera injust amb d’eunucs, de ex-”Sucre-fi”. aspiracions, serenitat ella. sants o de espiritual amb l’Eulàlia. folls.NÚRIA Vida Solitud Amor Felicitat ÈxitManeres diferents de Distanciament Troba encís Troba la Viu de manera inconscient icomportar-se a fora de justificat pel seu vital en el felicitat en acaba acceptant quecasa i a dins. Superficial maleït caràcter. seu amor el joc de estimar és renunciar i no ferfins a la cursileria. secret. canvi de mal a ningú. parelles.
  26. 26. VALORACIÓ - Qualitat literària. - Hàbil desenvolupament de situacions. - Sincera perspectiva de contingut moral. - Realisme “asèptic” de les situacions humanes. Perspectiva existencial pels problemes de condicionament humà. - Crítica d’aquell temps: “Cal reconèixer que els nostres cinematògrafs no dominen l’art d’escriure i que a penes tenen res a dir; les excepcions són tan admirables com escasses. Comptem amb una tradició modesta però respectable, que no hem sabut aprofitar en sentit positiu [...] En el millors dels casos, doncs, el nostre teatre viu només de l’esperança”.
  27. 27. <<I ara, amics, allò que es diu, i que tan bé sona a tots els qui han d’escoltar discursos: HE DIT!>>. Cugat, EPÍLEG.

×