Narrativa modernista

6.003 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
6.003
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.275
Acciones
Compartido
0
Descargas
21
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Narrativa modernista

  1. 1. La narrativamodernista German Marco Anna Mendo Nataly Morales Oriol Muñoz Pol Olivella
  2. 2. Característiques• Apareix a l’últim decenni del s. XIX i finalitza a principis del s. XX• Sorgeix a partir d’un desinterès pel món material i el desengany• És un retorn a la narració subjectiva i intimista• Se centra en l’individu i els aspectes enigmàtics com l’ànima• Les novel·les són d’extensió breu, algunes només de capítols curts• Fa us de la narrativa tradicional en aspectes com la rondallística, l’estil ple d’exclamacions, onomatopeies...
  3. 3. Ruralisme• Aquest tipus de narrativa situa l’acció en l’ambient rural i pren personalitat pròpia• Es planteja l’enfrontament entre natura i civilització• Destaca:Els sots feréstecs de Raimon Caselles:• Principis del s. XX• Explica com el protagonista, rector d’un poble de muntanya, és sotmès, per part dels habitants, a la destrucció moral i física
  4. 4. Les dues raons per escriure sobre aquest medi eren:1. El gust pels aspectes morbosos com ambients i personatges foscos i violents (heretat del Naturalisme)2. El temperament romàntic i una visió de la natura com un aspecte destructiu, amb descripcions de violència com és cas de la caça
  5. 5. • Eix principal: home-natura, el conflicte amb el creixement de les ciutats i la industrialització• Els herois són determinats per una natura salvatge i agressiva, contra la qual aquest lluita• Destaca La i vida i la mort d’en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès• Tot i que també n’hi ha de situades a l’ambient urbà, com Pilar Prim de Narcís Oller i L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol
  6. 6. Joaquim Ruyra (1858-1939) Narrativa • Marines i boscatges, un recull de contes que reedità anys desprésVida sota el nom de Pinya de rosa • Destaca la narració Jacobé: una• Pertanyent a una important reflexió sobre l’amor humà, el família de terratinents càstig dels pecats dels pares• Per la seva religiositat els seus sobre els fills i la crueltat divina llibres comencen amb un “Ave • Utilitza la característica dels tipus femenins oposats i la dona Maria Puríssima” vampir• Va ingressar a l’Institut • La parada, presenta la crueltat en d’Estudis Catalans, on va la relació home – natura, essent col·laborar amb Pompeu Fabra l’ésser humà un depredador impassible i innocent a la normativització de la llengua
  7. 7. Prudenci Bertrana (1867-1942) Narrativa • Josafat, presenta el decadentisme Vida negre: plena de primitivisme, erotisme, demència... • El tema és l’educació sentimental,• Pertanyia a una família de rics la bella i la bèstia (on la dona és la• Va estudiar dibuix i pintura, a bèstia: destructora i fatal, i ell la més de periodisme bella: l’innocent ) • Proses bàrbares, recull de contes• Va dirigir L’esquella de la on expressa l’entusiasme per la Torratxa i La Campana de naturalesa Gràcia, dues revistes • A la trilogia d’ Entre la terra i els humorístiques núvols exposa l’experiència personal• També va col·laborar en diaris i • Entén la natura com la part pura i el el teatre món urbà la perversa
  8. 8. Víctor Català (1873-1966)Vida• Pseudònim literari de Caterina Albert Narrativa• Pertanyia a una família de • Destaquen Drames rurals, propietaris rurals Ombrívoles i la seva gran novel·la Solitud• Va rebre l’educació pròpia • Solitud és un exemple de com el d’una senyoreta del final del s. realisme artístic és una il·lusió. XIX L’artista no pot reflectir mai tota• Dibuixa, pinta i escriu per la realitat i es veu obligat a seguir satisfacció pròpia, però dóna l’exemple social, d’acord amb la dimensió publica als seus moda de l’època, la qual eren escrits imatges tètriques, ambients sòrdids, ànimes turmentades... • Les descripcions són molt completes i extenses i conté riquesa lingüística i domini de la llengua
  9. 9. Solitud (1905)• Tracta sobre la solitud progressiva i fatal de la Mila• Personatges: Mila, dona sociable i comunicativa que noestima el seu marit Maties, es troba insatisfeta sexualment,sentimentalment i socialment. Gaietà, pastor que simbolitzala bondat i saviesa natural, és tafaner i mesquí. Ànima,un caçador que simbolitza el mal i la destrucció. Maties,de caràcter passiu i poc treballador, és ermità• Eix principal: lluita de la Mila amb els dos homes, finalmenten un gest tràgic, després d’haver estat forçada pel caçador,abandona el marit i la muntanya• La Mila realitza la maternitat frustrada damunt el Baldiret, nen d’un mas veí, i troba unconfort temporal a la seva soledat en el pastor, de qui creu estar enamorada• La Mila és un personatge rodó, perfectament humà, amb por i repugnància pel sexecontrari. Rebutja al jove Arnau, desatén les peticions d’un músic i s’enganya ella mateixail·lusionant-se pel pastor• L’obra acaba amb el triomf de la seva llibertat, però al preu ben car d’una solituddesesperada i irremeiable

×