Presentació d' Ernest Abadal, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona en el marc de la 1a Jornada de documentació ambiental a Catalunya, el 29 d'octubre de 2014 a Barcelona

1. 1es Jornades sobre Documentació ambiental a Catalunya
(Barcelona, 29/10/2014)
Implicacions de l’accés
obert en centres de
documentació de medi
ambient
Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
abadal@ub.edu

2. Sumari
1. Introducció
2. Sobre l’accés obert
3. Qualitat i credibilitat de les publicacions
4. Repositoris
5. Dades de recerca
6. Polítiques de suport
7. Conclusions
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 2

3. 1 Introducció
 Antecedents al moviment “open”
•Programari lliure (codi obert), anys 1980.
•Compartir, adaptar, redistribuir, reutilitzar, etc.
 Context: la comunicació científica.
•Àmbit molt específic: difusió de la recerca, de la
ciència.
•Basat en el finançament públic (en la gran
majoria de països).
•Control de qualitat: peer review (revisió per
experts).
 Relacionats: open data, cultura lliure, etc.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
3

4. 1 Introducció
 Accés obert és una “visió”. [Futur]
•Convenciment de que el sistema de comunicació
científica funcionaria millor amb aquest model.
 Valors actuals:
•Difondre, compartir, accés, transparència, etc.
 Suport institucional
•Universitats, agències finançadores de la
recerca, Unió Europea, Espanya (Llei de la
Ciència), etc.
 Moviment ja “madur”.
•Notable coneixement entre els científics, editors,
bibliotecaris, etc.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
4

5. 1.1 Centres documentació medi ambient
 L’accés obert és el marc actual per a
investigadors i professionals de centres
especialitzats en informació científica (p.e.
medi ambient).
 Objecte: documentació científica (revistes,
tesis, congressos, informes, etc.).
•Cal seleccionar-la i adquirir-la.
•Cal difondre-la (repositoris és una opció).
 Usuaris: estudiosos, investigadors.
• Cal assessorar-los.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
5

6. 2.1 Què és l’accés obert?
 Accés lliure i gratuït
a la producció
científica per mitjà
d’internet.
 Vessant econòmic
•Accés gratuït
 Vessant legal
•Lliure de drets
•Reutilització
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
6

7. 2.2 Per què neix?
 Els científics asseguren (gratuïtament) el
funcionament del procés de comunicació
científica (originals, revisió, etc.).
 Els fons per a la recerca són públics.
 Al final de la cadena, els científics han de
pagar per accedir als continguts creats i
revisats per ells mateixos.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
7

8. 2.2 Per què neix? (ii)
 Augment del cost de les subscripcions a
revistes acadèmiques.
 Entre 1986-2006 va pujar un 321%, mentre
que la inflació va ser del 80%.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
8

9. 2.3 Beneficis (comunicació científica)
 Incrementa la difusió, l’ús (audiència).
•Bon posicionament en GoogleScholar.
 Incrementa la citació (impacte).
•OACA (Open Access Citation Advantage)
 S’agilita la transferència de coneixement
(disminueix el període de recepció).
 Es redueixen els costos
• Estudis Houghton (2010).
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
9

10. 2.3 Beneficis (ii)
 Repercussió directa sobre la societat.
•Transferència directa de coneixement a la
societat.
•Trenca barreres entre països rics i pobres.
•Permet visibilitzar la inversió pública en
investigació.
 Permet la reutilització de la informació i de
les dades.
•Els continguts no són només per a la consulta
sinó que amb ells es poden crear nous
productes i serveis derivats
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
10

11. 2.4 Com arribar-hi?
 Publicació en revistes de lliure accés (via
“daurada”)
•Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga
l’autor, híbrides (article obert en revista de
subscripció).
 Arxivatge en repositoris (via “verda”)
•Els científics dipositen els preprints o postprints
de les seves publicacions.
 Complementarietat.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 11

12. 2.5 Situació actual: quant OA hi ha?
 20,4% del total (Bjork, 2010)
• 8,5%, en portals d’editors de revistes
• 11,9% en repositoris
 48% del total (Archambault, 2013)
•Àrees: biomedicina (>60%)
•Països: Brasil (>65%)
•Estimació bastant optimista
 37,8% (Chen, 2014)
(Es basen en estimacions a partir de mostres)
Majoria absoluta en països emergents
(Brasil, model a seguir).
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient

13. 2.5 Elements a considerar
 Qualitat i credibilitat de les publicacions.
 Extensió del model a les dades de recerca.
 Utilització de repositoris.
 Polítiques.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
13

14. 3 Qualitat i credibilitat
 Qualitat
• Les revistes OA tenen
els mateixos nivels de
qualitat que les revistes
comercials.
 Credibilitat
• S’han detectat males
pràctiques en alguns
editors.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
14

15. 3.1 Sobre la qualitat
 Bona presència de revistes d’accés obert a
l’elit.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
15
•WoS i Scopus (superen el 10%).
 Bons factors d’impacte:
•PLoS, BioMedCentral, The New Journal of
Physics, etc.
 L’accés obert NO canvia:
•El sistema de control de qualitat (revisió per
experts, peer review).
• Les funcions dels editors científics (selecció,
revisió, correcció editorial, maquetació,
publicació, distribució, etc.).

16. 3.2 Sobre la credibilitat
 “Predatory journals”: Revistes que no
disposen dels mínims nivells de qualitat
(científica, editorial, etc.).
 Únic objectiu: publicar a canvi de taxes.
 Jeffrey Beall (bibliotecari Univ. Colorado)
•Bloc (http://scholarlyoa.com/)
•Denuncia les males pràctiques i els infractors.
 Llista 2014
•Més de 450 revistes i 650 editorials (“potencials,
possibles o probables”).
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
16

17. Fig. 1. Missatges enviats
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
17

18. Fig. 2. Pàgina web de la revista
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
18

19. Fig. 3. Portal web de l’editor
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
19

20. 4 Repositoris
 Un repositori és una seu web que recull,
preserva i difon la producció acadèmica
d’una institució (o d’una disciplina científica).
Permet l’accés a les metadades i el text
complet dels documents que conté.
 En general, impulsats per bibliotecaris.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 20

21. Fig. 4 Repositori CSIC
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 21

22. 4.1 Característiques
 Contingut
• Informació acadèmica.
 De lliure accés
 Interoperable
•Es refereix a la possibilitat que les metadades
puguin ser recollides per altres serveis. (Protocol
OAI-PMH).
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 22

23. 4.2 Objectius
 Afavorir la difusió dels continguts acadèmics.
• Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit (a
la pròpia institució, per exemple).
 Donar visibilitat a la recerca realitzada per la
institució i els seus membres.
• S’assegura presència a GScholar i Scirus.
 Facilitar la conservació i preservació dels
documents generats per una institució.
 En general, s’acompleix la missió tradicional de les
biblioteques: conservar, organitzar i donar accés al
patrimoni documental.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 23

24. 4.3 Tipologia
 Institucionals
• Inclouen els contiguts acadèmics d’una institució
(universitat, centre d’investigació, etc.).
•Dipòsit digital de la UB, Digital.CSIC, etc.
 Temàtics
• Inclouen continguts especialitzats en una
determinada matèria o disciplina científica.
•E-LIS (biblioteconomia i documentació), ArXiv
(física), Cogprints (psicologia), o RePEc
(economia).
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 24

25. 4.4 Drets d’explotació
 Necessitat de partida
•¿Com saben els autors si poden dipositar, o no,
els articles que publiquen?
 Directoris
•ROMEo (http://www.sherpa.ac.uk/romeo/)
•Dulcinea (http://www.accesoabierto.net/dulcinea)
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 25

26. Fig. 5. Directori Dulcinea
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 26

27. 4.5 Drets d’explotació (ii)
 Tipologia (color Sherpa/ROMEO)
•Verd: arxivar pre-print i post-print (ja sigui la
versió corregida de l’autor o el pdf editorial)
•Blau: arxivar post-print
•Groc: arxivar pre-print
•Blanc: no es pot arxivar
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 27

28. Fig. 6. Drets de la revista Ecología
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 28

29. 5 Extensió del model a altres àmbits
 Dades obertes de recerca
 Dades obertes de l’administració
 Relació amb llei 27/2006 d’accés a la
informació de medi ambient.
 Èmfasi en la reutilització.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
29

30. 5.1 Dades obertes de recerca
 Open Science Data.
 Objecte: registres d’aire, aigua, atmosfera,
etc., mides de laboratori, seqüències ADN,
dades observacionals, etc. que acompanyen
qualsevol recerca.
 P.e. GenBank
 La seva reutilització pot suposar un estalvi
per a la recerca.
 Proposta d’una infrastructura global per a
dades.
 REBIUN disposa d’un grup específic.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
30

31. Fig. 7. Environmental Information Data Centre
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
31

32. Fig. 8. EIDC (directoris de dades)
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
32

33. Fig. 9. EIDC (fitxers de dades)
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
33

34. 5.2 Dades obertes de l’administració
 Open Government Data (Open Data)
 Objecte: informació generada pel sector
públic (administracions públiques).
 Objectiu:
•Afavorir la transparència de l’administració.
•Possibilitar la creació de nous productes
(reutilització).
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
34

35. Fig. 10. Portal Dades obertes Generalitat Catalunya
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
35

36. 6 Política
 ¿Quin és l’objectiu d’una política OA?
•Que els investigadors dipositin les seves
publicacions en repositoris (via verda) o que
publiquin en revistes OA (via daurada).
 ¿Qui les impulsa?
•Comissió Europea
•Administració pública (ministeris)
•Universitats
 L’investigador ha de conèixer les seves
obligacions.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
36

37. 6.1 Europa (Horizon 2020)
 Obligació de difondre en accés obert totes
les publicacions.
•En FP7 només era obligatori en algunes àrees.
 Es pot utilitzar tant la via daurada (revistes
accés obert) com la verda (repositoris).
 L’embargament màxim serà de sis mesos o
d’un any (humanitats i ciències socials).
 Es posa en marxa un programa pilot per a
l’accés obert a les dades de recerca.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
37

38. 6.2 Situació a Espanya
 RD Doctorat (2011)
• Obligació de dipositar les tesis en repositoris.
 Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya,
2011)
• Article dedicat a l’accés obert.
• Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de
projectes de recerca amb finançament públic.
• Limitació en cas que no es tinguin els drets.
 Universitats
• Mandats (especialment, catalanes) per arxivar en
repositoris.
• Ajuts a publicació en revistes OA.
 Valoració: promouen fonamentalment la via verda.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient

39. 7 Conclusions
 L’accés obert ofereix importants beneficis al
funcionament de la comunicació científica.
 Canvis:
• No canvia el sistema de control de qualitat
(revisió per experts).
• No canvien les funcions dels editors.
• Canvia el model econòmic.
 Situació
• Bons percentatges en general (entre 20% i 50%
del total, segons estimacions).
• Majoria absoluta a països emergents (Brasil, un
bon model).
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
39

40. 7 Conclusions (ii)
 Sobre la qualitat i credibilitat
•El sistema de control de qualitat (peer review) es
manté.
•S’han de denunciar els editors “depredadors”.
 Polítiques
•Cal que els investigadors coneguin les
reglamentacions.
 Extensió del model a les dades de recerca.
• La reutilització és un element clau.
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
40

41. 8 Bibliografia
 Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC.
(http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542)
 Abadal, E. (2012). "Retos de las revistas en acceso abierto: cantidad,
calidad y sostenibilidad económica". Hipertext.net.
(http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-10/retos-revistas-en-acceso-abierto.
html)
 Archambault, Eric; Amyot, D.; Deschamps, P.; Nicol, A.; Rebout, L.;
Roberge, G. (2013). Proportion of open access peer-reviewed papers at
the European and world levels—2004-2011. Brussels: European
Comission. (http://www.science-metrix.
com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf)
 Björk, B-C et al. (2010). “Open access to the scientific journal literature:
situation 2009”. PLoS ONE, 5, 6. (doi:10.1371/journal.pone.0011273)
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
41

42. 8 Bibliografia (ii)
 Budapest Open Access Initiative: Ten years on from the Budapest
Open Access Initiative: setting the default to open (2012).
(http://www.opensocietyfoundations.org/openaccess/boai-10-
recommendations)
 Finch, Janet (2012). Accessibility, sustainability, excellence: how to
expand access to research publications.
(http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINAL-VERSION.
pdf)
 Houghton, John et al (2009). Economic implications of alternative
scholarly publishing models: exploring the costs and benefits. London:
Joint Information Systems Committee. January 2009.
http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmode
lsfinalreport
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
42

43. 8 Bibliografia (iii)
 Laakso, M.;Björk, B-C. (2012). “Anatomy of open access publishing - a
study of longitudinal development and internal structure, BMC Medicine,
10:124 (doi:10.1186/1741-7015-10-124).
 REBIUN (2013). La conservación y reutilización de los datos científicos
en España. Grupo de trabajo de REBIUN. Madrid: Fecyt.
 Riding the wave: how Europe can gain from the rising tide of scientific
data. October 2010.
(http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm
?item_id=6204).
 Rodrigues, R.; Abadal, E. (2014). "Scientific journals in Brazil and
Spain: alternative publishing models". Journal of the Association for
Information Science and Technology, Volume 65, Issue 10, pages
2145–2151, October 2014. (http://dx.doi.org/10.1002/asi.23115)
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient
43

44. Moltes gràcies per la vostra atenció
E. Abadal. Implicacions de l’accés obert en centres de documentació de medi ambient 44