La restauració ecològica,                la mineria                     i         el projecte EcoQuarryJosep Mª Ninot / Mo...
Algunes reflexions prèvies......                     els espais severament degradats no es                                ...
La restauració intenta assemblar totesles peces d’un ecosistemaRelleuHidrologiaSòlVegetacióFauna                       y……...
però, per què restaurar?
9/11/2006 Per llei?           Begues vol fer aturar definitivament lactivitat a la pedrera Montau.                     La ...
Però cada ecosistema té els seus patrons de  funcionament...                                 Mosaic de vegetació          ...
LIFE-Medio ambiente                  “ECOQUARRY”                LIFE04 ENV/ES/000195                                  Inve...
LOCALITZACIÓ DE LES PARCEL·LES EXPERIMENTALS                                  Clima:subhumIt                              ...
EXPERIÈNCIES PILOT  COMPOSICIÓ  DE LES                                                     REG  SEMBRES                COM...
Tractaments    N – Natives         NA        N       A                        R         R       R       NA     NA    NA   ...
REFERENCIAS (ENTORN)Pinedes amb sotobosc de màquia imatollar escleròfil.leEspinars de margallò i arçotGarrigues
110 parcel.les: Condicions habituals                        Estèrils        Terres o barregesPendent         < 30º        ...
OBJECTIUS “EcoQuarry”(2004-2007)Implementar a escala real les novetats en restauraciód’extractives en condicions Mediterrà...
OBJECTIUS segona fase(2010-1011)Analitzar l’evolució del sistema 5 anys després (períodede garantia) i determinar quin tra...
Què buscariem a curt i mig termini?Estabilitat del terreny a gran i petita escalaControl de la erosió superficial gradual ...
Segons això els criteris d’avaluació essencials podrien ser:                                                              ...
ESTABILITAT Escenaris  inicials    110              23 % dels escenaris van                                             Pe...
Rendiment de les sembres a curt terminiUB                       2500                      espontáneas                     ...
REBUIG                   TERRES EXTERNES                   BARREGESA curt termini (1 any):                                ...
Les espècies autòctones augmenten la seva cobertura           fenas
Substitució d’espècies en el temps                                                 Existeix una entrada                   ...
Canvis de la vegetació segons el tipus de sòl                                                                    Evolución...
2004-2007                                     En terres de bona qualitat,                                     l’addició d’...
Rendiment de les plantacions                                        Rendiment global (totes les                           ...
La presència d’una coberta herbàcia moltdensa pot fer fracassar les plantacionsLes sembres amb espècies herbàciesautòctone...
Rebuig sense esmena                                                 càdecAls 5 anys, la presència de llenyoses (càdecs,lle...
Totes les espècies llenyoses assajades sónpresents, és a dir, la seva introducció és viable.   Únicament cal millorar el r...
L’addició de compost determina un major creixement en totesles especies llenyoses plantades
Gairebé totes les espècies llenyoses han florit i fructificat                   arçotsaladerns                            ...
La fauna ha començat a visitar les zonesrestaurades.Això vol dir que hi troben refugi i alimentL’ecosistema ha començat a ...
Plantación a los 5 años                                                                                                   ...
Identificació de processos                                              Poca                 Introducció                  ...
Identificació de processos                                                                   Introducció                  ...
EVALUACIÓ DELS RESULTATS:             conclusions globals després de 5 anysEs necessari millorar l’estabilitat estructural...
En 5 anys es poden aconseguirsistemes diversos i funcionalssimilars als naturalsLes intervencions de restauracióhan d’esta...
Algunes reflexionsEn el conjunt d’escenaris avaluats, la majoria de situacions han generat sistemespoc estables amb vegeta...
Perspectives de futur                           irBioS’està preparant la implementació d’aquests  plantejaments a:• 2 proj...
irBioEstem a la vostra disposició    Moltes gràcies
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La restauració ecològica, la mineria i el projecte EcoQuarry. Josep Ma Ninot i Montse Jorba.UB

932 visualizaciones

Publicado el

Jornada tècnica sobre restauració de les activitats extractives. 19 de juny de 2012

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
932
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
26
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La restauració ecològica, la mineria i el projecte EcoQuarry. Josep Ma Ninot i Montse Jorba.UB

  1. 1. La restauració ecològica, la mineria i el projecte EcoQuarryJosep Mª Ninot / Montse Jorba Departament de Biologia Vegetal Departament de Biologia Vegetal Facultat de Biologia Facultat de Biologia
  2. 2. Algunes reflexions prèvies...... els espais severament degradats no es recuperen espontàniament Tampoc es tracta de plantar arbres com si fossin cols per recuperar els avals aviat
  3. 3. La restauració intenta assemblar totesles peces d’un ecosistemaRelleuHidrologiaSòlVegetacióFauna y……que funcionin L’estratègia……imitar la natura i la natura funciona amb processos
  4. 4. però, per què restaurar?
  5. 5. 9/11/2006 Per llei? Begues vol fer aturar definitivament lactivitat a la pedrera Montau. La pedrera Montau tenia llicència municipal dexplotació fins a finals de lany 2000 i dos anys més per restaurar la muntanya i cessar totalment els treballs, cosa que, segons lajuntament, no ha fet perquè havia datendre la forta demanda que tenia. Per millorar la imatge de l’empresa?Com a mesuracompensatòria perl’impacte que esgenera?Per donar unservei ambientalrecreant hàbitats?
  6. 6. Però cada ecosistema té els seus patrons de funcionament... Mosaic de vegetació irregular Com pot ajudar el projecte EcoQuarry a millorar els resultats de les restauracions? Màquies i espinars Poc volum de sòl
  7. 7. LIFE-Medio ambiente “ECOQUARRY” LIFE04 ENV/ES/000195 Investigació 13%Cost total projecte: 960.417 € Extractives 35% CE 50% Aportació CE:480192 € Aportació socis:480225 € Administració 2%
  8. 8. LOCALITZACIÓ DE LES PARCEL·LES EXPERIMENTALS Clima:subhumIt Precipitació:625-725Clima:termomediterràni subhumidPrecipitació:675 Clima:semiàrido Precipitació:350 Clima:sec Precipitació: 525
  9. 9. EXPERIÈNCIES PILOT COMPOSICIÓ DE LES REG SEMBRES COMPOST + rebuigs o terres externes CONVENCIONALS POC AGRESSIVES NATIVES SUBARBUSTIVES CONVENCIONALS AGRESSIVES PLANTACIONS D’ESPÈCIES AUTÒCTONES
  10. 10. Tractaments N – Natives NA N A R R R NA NA NA A- Comercials R - - C C - NA- NoAgressives C C - R- Reg (2006) C- Compost Natives Poc Agressives Comercials ArbustivesPsoralea bituminosa Dactylis glomerata Medicago sativa Dorycnium pentaphyllumSanguisorba minor Lotus corniculatus Lolium multiflorum Helichrysum stoechasBrachypodium phoenicoides Psoralea bituminosa Dactylis glomerata Santolina chamaecyparyssus Bupleurum fruticosumBrachypodium retusum Sanguisorba minor Onobrychis sativa Anthyllis cytisoides
  11. 11. REFERENCIAS (ENTORN)Pinedes amb sotobosc de màquia imatollar escleròfil.leEspinars de margallò i arçotGarrigues
  12. 12. 110 parcel.les: Condicions habituals Estèrils Terres o barregesPendent < 30º > 30º < 30º > 30ºNº parcel.les 18 12 10 70Entorns immediats variables
  13. 13. OBJECTIUS “EcoQuarry”(2004-2007)Implementar a escala real les novetats en restauraciód’extractives en condicions MediterràniesMillorar els resultats de les intervencions de restauraciódesenvolupant processos de control de qualitatFomentar un ús racional dels recursos naturalsTransferir directament els procediments a les empreses delsector extractiu
  14. 14. OBJECTIUS segona fase(2010-1011)Analitzar l’evolució del sistema 5 anys després (períodede garantia) i determinar quin tractament pot ser mésrentableEvolució de les espècies sembrades segons el tractamentColonització d’espècies espontàniesSupervivència i estat de les espècies plantades segons eltractament
  15. 15. Què buscariem a curt i mig termini?Estabilitat del terreny a gran i petita escalaControl de la erosió superficial gradual i progressiva en el tempsSubstitució de les espèciesho resumiria les sembres per espècies Potser la pregunta que estàrter de podria ser….S’estanespontànies del sistema de referència els processos adequats perquè desenvolupant o s’han desenvolupat l’ecosistema evolucioni vers la referència establerta?Estabilitat de la coberta vegetal amb reducció en el temps de l’abundanciad’espècies anualsSimilitud estructural i funcional amb l’entorn (Societat de RestauracióEcològica)
  16. 16. Segons això els criteris d’avaluació essencials podrien ser: CRITERI ASPECTE PARÀMETRE Curt termini Mig termini Regueralls i càrcaves absència Estabilitat Movimients en massa absència Cobertura total 40% mínim Disminució d’espècies Germinació i sembrades estárter Rendiment Cobertura específica desenvolupament de les Increment d’espècies revegetació sembres sembrades autòctones % Supervivència Superior al 50% per a cada espècie lenyoses Disminució d’espècies anuals Presència d’espècies de Característiques Estructura i l’ecosistema de referència del sistema permanència Nº d’espècies lenyoses amb cicle biològic completat
  17. 17. ESTABILITAT Escenaris inicials 110 23 % dels escenaris van Pendent > 30º presentar moviments en Sense protecció superior massa 18% dels escenaris van Sense protecció superior presentar regueralls Cunetes deficients Escenaris estables 65
  18. 18. Rendiment de les sembres a curt terminiUB 2500 espontáneas sembradas Kg biomasa / ha 2000 1500 1000 500 banco semillas inerte SUBSTRATO
  19. 19. REBUIG TERRES EXTERNES BARREGESA curt termini (1 any): A mig termini (5 anys):La cobertura és superior al 40% La cobertura és superior al 40%en la majoria d’escenaris. La en tots els escenaris.situació més crítica es dóna enels estèrils sense compost
  20. 20. Les espècies autòctones augmenten la seva cobertura fenas
  21. 21. Substitució d’espècies en el temps Existeix una entrada d’espècies des de l’entorn immediatNC Al rebuig entren menys espèciesC noves, ocupació de l’espai?NCC però són herbàcies cosmopolites
  22. 22. Canvis de la vegetació segons el tipus de sòl Evolución de la vegetación Als 5 anys: Les espècies estárter desapareixen 100 en la majoria d’escenaris. 80 Les anuals formen part de la% P a r c e la s 60 vegetació i existeix una entrada des 40 de l’entorn immediat 20 0 Les natives (especialment arbusts com post no com post com post no com post n a tiv a s c o n v e n c io n a le s n a tiv a s c o n v e n c io n a le s sembrats) augmenten en especial en els sòls pedregosos poco pedregoso pedregoso Reducción abundancia especies estárter Incremento de especies nativas Reducción abundancia espcies anuales
  23. 23. 2004-2007 En terres de bona qualitat, l’addició d’esmenes orgàniques no determina cobertures vegetals C superiors En el cas dels rebuigs minerals, afegir esmenes orgàniques pot TERRES EXTERNES ser recomanable REBUIG 25 t/ha matèria seca 1:15-1:18 Compost:sòl C C C C
  24. 24. Rendiment de les plantacions Rendiment global (totes les pedreres) escàs, inferior al 50% però això varia en funció del tractament i del tipus de sòlL’aplicació d’esmenes orgàniques provoca major mortalitat de les llenyosesplantades 25 t/ha matèria seca 1:15-1:18 Esmena:sòl
  25. 25. La presència d’una coberta herbàcia moltdensa pot fer fracassar les plantacionsLes sembres amb espècies herbàciesautòctones, de creixement més lent,determinen una major supervivència de lesllenyoses
  26. 26. Rebuig sense esmena càdecAls 5 anys, la presència de llenyoses (càdecs,llentiscles, savines, aladerns i arçots) és important,si la vegetació és oberta. Els sòls pedregososafavoreixen cobertes amb poques herbàcies llentiscleComposicións florístiques similars a l’entorn
  27. 27. Totes les espècies llenyoses assajades sónpresents, és a dir, la seva introducció és viable. Únicament cal millorar el rendiment de les plantacions vigilant amb els tractaments que s’hi fan
  28. 28. L’addició de compost determina un major creixement en totesles especies llenyoses plantades
  29. 29. Gairebé totes les espècies llenyoses han florit i fructificat arçotsaladerns coscolls S’han vist plántules de romaní
  30. 30. La fauna ha començat a visitar les zonesrestaurades.Això vol dir que hi troben refugi i alimentL’ecosistema ha començat a funcionar
  31. 31. Plantación a los 5 años Plantaciones a los 5 años 16 Especies con flores o frutos 14 35 12 30Nº de parcelas 10 25 Nº parcelas 8 20 6 15 4 10 2 5 0 sin leñosas Pino Pino+ 1 Pino+ 2 Pino+ 3 Pino + 4 Pino+ 5 Pino + 6 0 arbusto arbustos arbustos arbustos arbustos arbustos sin frutos pino 1 arbusto 2 arbustos 3 arbustos 4 arbustos 5 arbustos poco pedregoso nativas poco pedregoso convencionales poco pedregoso nativas poco pedregoso convencionales poco pedregoso compost poco pedregoso no compost poco pedregoso compost poco pedregoso no compost pedregoso nativas pedregoso convencionales pedregoso nativas pedregoso convencionales pedregoso compost pedregoso no compost pedregoso compost pedregoso no compostAls 5 anyss (final del període degarantia):Els sòls pedregosos promouen Únicament un 7% d’escenaris inicialssotoboscos diversos ha promogut que quasi totes lesÚnicament un 14 % d’escenaris espècies lenyoses completin el seupresenten una composició de cicle biològiclenyoses similar a les referències
  32. 32. Identificació de processos Poca Introducció competencia d’espècies Inert davant la sembra natives més rebuig mineral Pedregós viable o sòls pedregosos Mulch de pedres Creixement natural més lent Major infiltració Poques Major Menor evaporació herbàcies supervivència Reserva aigua llenyoses petita però subsòlPROTOCOL DE Substrat Sembra + Periode de RetornRESTAURACIÓ amb esmena plantació garantia Aval POSSIBLE o no 1 any
  33. 33. Identificació de processos Introducció Competencia d’espècies Banc llavors davant la sembra natives menys terres conreu viable o de camps Fertilitat Moltes elevada herbàcies abandonats Menor o molt adobats Textura fina supervivència llenyoses Sembres Major erosió convencionals Menor infiltració Reserva aigua microporositatPROTOCOL DE Substrat Periode deRESTAURACIÓ Sembra Plantació amb esmena garantia POSSIBLE o no 2-3 anys Retorn Aval
  34. 34. EVALUACIÓ DELS RESULTATS: conclusions globals després de 5 anysEs necessari millorar l’estabilitat estructural dels talussos (nuclicompacte, pendent inferior a 30º) i el manteniment durant la fase inicialde la restauració (canalització superior, bermes intermèdies) o promouremodels geomorgològics similars als naturalsEn substrats amb qualitat suficient (fertilitat, banc de llavors) la necessitatd’afegir esmenes orgàniques i/o sembrar s’ha de valorar. En els materialsde rebuig és necessari afegir matèria orgànica i sembrarIncrementar la diversitat de llenyoses és possible però una coberta herbàciadensa i l’addició d’una esmena orgànica poden limitar la supervivència deles plantacions.Cobertures discontínues (barreges amb espècies autòctones no agressives)o poc denses poden protegir suficientment el sòl i afavorir la instal·lació idesenvolupament de les espècies llenyoses
  35. 35. En 5 anys es poden aconseguirsistemes diversos i funcionalssimilars als naturalsLes intervencions de restauracióhan d’estar dissenyadesconsiderant el funcionament del’ecosistema concret que es volreproduir El coneixement actual permet millorar els resultats de les restauracions
  36. 36. Algunes reflexionsEn el conjunt d’escenaris avaluats, la majoria de situacions han generat sistemespoc estables amb vegetacions molt diferents a la referència. S’acceptarien aquestes restauracions ecològicament poc eficients i tantdiferents? Quins haurien de ser els llindars i els criteris ecològics per a poderacceptar una restauració amb garanties de què aquestes zones arribaran a sercom la referència?. Cal aplicar els mateixos llindars i criteris per a cadasituació?.....En canvi, existeixen escenaris que han desenvolupar vegetacions similars a lesreferències en 5 anys i que demostren que és possible obtenir restauracions a curttermini amb certes garanties de permanència i evolució per això…. La definició de criteris ecològics i llindars específics per a cada ecosistema és la clau per a obtenir restauracions funcionals i integrades en el seu entorn...però depenent de com s’estableixi això es poden afavorir precisament resultats de poca qualitat
  37. 37. Perspectives de futur irBioS’està preparant la implementació d’aquests plantejaments a:• 2 projectes europeus (2 empreses, UPC, UCM, UZ)• 1 projecte nacional (1 empresa)• 1 conveni amb Gremis
  38. 38. irBioEstem a la vostra disposició Moltes gràcies

×