1. L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús
de matèries primeres i on els residus són recursos
Miquel Rovira Boixaderas
Eurecat-Centre Tecnològic de Catalunya
Manlleu, 25 de novembre de 2022

2. jor
nada
jor
nada
Economia verda i circular
Introducció
Desplegament
Normatiu
Demanda
social
Riscos climàtics,
contaminació, pèrdua
de biodiversitat
Escassetat de
recursos,
creixement
de la població

3. jor
nada
jor
nada
Economia verda i circular
Introducció
El canvi climàtic i l’ús de materials estan
relacionats. Una part rellevant de les
emissions de GEH provenen de l’extracció,
processament i fabricació de béns
Millora el benestar humà i l’equitat social,
redueix riscos ambientals i és eficient en
l’ús de recursos. Alternativa al model lineal
El nou model és regeneratiu: ecodisseny,
reutilització, eficiència, reciclatge i ús
sostenible i intel·ligent dels recursos.
Procés productiu cíclic i continu

4. jor
nada
jor
nada
Economia verda i circular
Ocupació verda
El desplegament de l’economia circular fa necessari detectar i
anticipar les qualificacions i les competències associades
El 2016-2019 l’ocupació verda va augmentar
15 %, siguent un 2,1 % de la població ocupada
Cal impulsar ocupació per a preservar i restaurar el
medi ambient en els sectors tradicionals i emergents
L’ocupació verda és una prioritat

5. jor
nada
jor
nada
L’ecoinnovació ha esdevingut el tret
diferencial de moltes empreses per
accedir a nous canals de distribució, i
internacionalitzar-se
Economia verda i circular
Empreses verdes
Els sectors agroalimentari i químic,
compten amb un gran potencial de
circularitat
Els àmbits sectorials amb més activitat
en economia circular són: residus,
energies renovables i aigua
El moviment ESG accelerarà encara més la
trancisió cap l’economia verda i circular

6. jor
nada
jor
nada
Economia verda i circular
Models de negoci
L’economia circular genera nous
models de negoci: disseny
cicular, ús òptim, recuperació de
valor i organització en xarxa

7. jor
nada
jor
nada
Economia verda i circular
Empreses verdes
 El 2019 es varen regenerar 40 hm³ d’aigua, un increment del 35 % respecte 2015
 El 2015 hi havia 3.014 operadors d’agricultura ecològica, el 2019 un 38 % més, augmentant el volum de facturació 102 %
 El 2019, prop de 1.112.000 tep produïs partir d’energies renovables, 17 % augment respecte l’any 2010, 3 % vers2016
 El 2016-2019 es varen malbaratar 31,4 milers Tn/any d’aliments, xifra lleugerament més alta que la mitjana de 2011-2015

8. jor
nada
jor
nada
Economia verda i circular
Estratègia Catalana
Catalunya Circular: Hub d’innovació i punt de
trobada d’empreses i institucions que aporten
solucions i estratègies per consolidar
l’economia circular
Compra pública
verda
Recerca i innovació
ambiental
Cupons d’innovació
Ajuts per a projectes de
foment de l’economia circular
Promoció de
l’ecodisseny
Alineació amb polítiques europees i internacionals de referència

9. jor
nada
jor
nada
Economia verda i circular
Estratègia Catalana
 Estratègia d’impuls a l’economia verda i a l’economia circular (Acord GOV/73/2015, de 26/V)
 Estratègia catalana d’ecodisseny per a una economia circular i innovadora (11/XI/2014, Comissió interdepart.)
 Programa general de prevenció i gestió de residus de Cat. 2020 (PRECAT20)
 Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Cat. 2020 (PINFRECAT20)
 Pacte per la Bossa amb l’aprovació de la Llei 5/2017
 Impuls dels plans locals de prevenció de residus
 Plans empresarials de reducció de residus d’envasos
 Estudis de minimització de residus tòxics i perillosos
 Premi Catalunya d’Ecodisseny
 Borsa de subproductes i matèries primeres
 Pagament per generació, que ajusten la taxa de recollida i gestió a la quantitat generada
 Subvencions
 Cànons sobre residus municipals, residus industrials i de construcció
 Els sistemes integrats de gestió (SIG) de residus
 Sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR)

10. jor
nada
jor
nada
La productivitat material* ha tingut valors superiors
a anys anteriors, degut a una economia més basada
en el coneixement i/o en els serveis
*Quantitat de PIB en paritat de poder de compra generat, per unitat de
consum de materials
Economia verda i circular
Compte de fluxos materials
L’economia catalana va consumir 50,5 Mt de
materials (2017). L’extracció domèstica equival al
74,2 % del consum de materials, el balanç comercial
cap enfora fou del 25,7 %. Forta component no
renovable

11. jor
nada
jor
nada
....si bé, el millor residu és
aquell que no es genera !
Residus com a Recursos
Els residus ja s’han convertit
en recursos i en una
oportunitat de generar activitat
econòmica i llocs de treball...
Residus
Recursos
Muncipals
Llots de
Depuradora
Construcció i Demolicio
Industrials
Sòls contaminats

12. jor
nada
jor
nada
Prevenció
Durant el 2019 es varen destinar més de 24 M€ a subvencions per
a la millora de la gestió de residus: recollida FORM, projectes
foment economia circular, recerca, noves deixalleries, recuperació
de sòls, etc.

13. jor
nada
jor
nada
Residus com a Recursos
Municipals
El 2019, es varen produir 1,44 kg/hab.dia, que
supera la mitjana de la UE, i puja un 7%
respecte 2015
El 2019 es van generar 4M t, 8,4 % més que el
2016. Tendència a l’alça des de 2014, després
d’anys a la baixa per la crisi. L’increment és
superior al creixement de la població, 2%, per
tant hi ha marge de millora

14. jor
nada
jor
nada
Residus com a Recursos
Municipals
S’han recollit 1.816.924 t de residus de forma
selectiva (2019), xifra més elevada dels últims anys
L’increment no es produeix per a totes les fraccions: el
paper i cartró i la fracció d’altres (voluminosos, fusta, olis,
etc.) són les que més pujen, les de matèria orgànica,
d’envasos lleugers i de vidre es mantenen estables

15. jor
nada
jor
nada
Residus com a Recursos
Industrials
Hi ha hagut una pujada del 5 % (2016-2019),
lluny del creixement del PIB industrial.
El 2019, el 88 % dels residus generats han estat
principalment del sector agroalimentari, químic i
farmacèutic, seguits pel metal·lúrgic i paperer
En el període 2016-2019 la generació de residus
industrials va augmentar assolint 3.8 Mt el 2019.
El 12 % dels residus són especials

16. jor
nada
jor
nada
Residus com a Recursos
Industrials
Per a la reducció dels residus d’origen
industrial, s’han consolidat eines com ara la
Borsa de Subproductes, els plans empresarials
de reducció de residus d’envasos, els estudis
de minimització de residus tòxics i perillosos i el
foment de l’ecodisseny
La via de gestió principal dels residus industrials
és la valorització, a través de la qual en els
últims anys, s’han tractat ¾ parts dels residus

17. jor
nada
jor
nada
Residus com a Recursos
Construcció i demolició
La proporció de residus valoritzats va pujar
(2009 i 2010) pel cànon de deposició de residus
de construcció. La seva suspensió temporal i
baixada de tarifes d’abocador, va fer baixar el
reciclatge. 5 anys més tard, amb la fi de la
suspensió del cànon, es reverteix la tendència
Tendència lligada al sector, davallada important
per la crisi 2007-2013, i posterior creixement. El
2019 es varen reciclar el 56 % dels residus,
principalment com a àrids reciclats, xifra en
augment respecte dades prèvies
Les variacions en l’aplicació del cànon poden
determinar canvis sobtats en els resultats de
gestió

18. jor
nada
jor
nada
Residus com a Recursos
Llots de depuradora
El 2019 hi havia 523 EDARs, 28 més que
el 2015 i no hi va haver augment dels llots
degut a l’estalvi d’aigua i als sistemes de
producció més nets.
La valorització material ha seguit
incrementant progressivament fins a
consolidar-se com la destinació final
majoritària dels llots

19. jor
nada
jor
nada
Sòls contaminats
L’origen dels emplaçaments potencialment contaminats
és majoritàriament industrial i comercial. Els TPH’s i els
metalls han estat els contaminants més freqüents
El 2019 els emplaçaments potencialment contaminats
investigats i/o recuperats varen tenir un increment del 47
% respecte 2015. S’explica per l’alça de la construcció
d’obra nova associada al canvi d’ús d’emplaçaments
industrials a residencials

20. jor
nada
jor
nada
Informació, comunicació i participació
S’han dut a terme campanyes d’informació i
sensibilització, per conscienciar la ciutadania
sobre la seva responsabilitat en la reducció i
la separació adequada dels residus i
impulsar el consum responsable
Premi Catalunya d’Ecodisseny
Setmana Europea de Prevenció de residus

21. jor
nada
jor
nada
A CAT 43,99 Mt CO2 eq (2019), un 5 % superior al
2015, 13 % superior al 1990, però un 23 % inferiors
al pic màxim del 2007
La gestió dels residus municipals va generar 76 kg
CO2eq/hab (2019). Reducció de GEH del 32 %
respecte 2015, per increment de recollida selectiva i
producció elèctrica
Canvi climàtic
La gestió dels residus genera GEH, 5 % de CAT, el 38 %
de les de metà
La petjada de carboni de la gestió amb PaP es
troba un 40 % per sota la convencional
L’economia circular és clau en la mitigació del canvi climàtic.
Més de 1/2 mundial de GEH (excloent ús del sòl i silvicultura)
s’alliberen en extracció, processament i fabricació de béns

22. jor
nada
jor
nada
Conclusions
 Els indicadors a Catalunya van en la bona direcció
 El camí cap a al circularitat ja ha començat, hem d’acelerar la transformació
 Queda molt per fer, el món encara no arriba al 10% de circularitat
 La circularitat també permet mitigar el canvi climàtic entre altres beneficis
 Els residus són recursos
 Ho hem de fer entre tots
 Catalunya ha d’exportar coneixement i tecnologia
Moltes gràcies!