L’aplicació de fangs de depuradora com a esmenaorgànica en la restauració d’activitats extractives             (programa R...
Els antecedents• Treballs de W. E. Sopper a  Pennsylvania (USA). 1975-1993   – Aplicacions de fangs en l’àmbit     foresta...
Les primeres proves de camp a Catalunya•   1988. Assaig de diversos residus orgànics, inclòs un fang EDAR (parcel·la a La ...
La primera guia tècnica                 1996Manual de restauració d’activitatsextractives amb fangs de depuradora,recupera...
Projectes de recerca relacionats• “Efectos de altas dosis de lodos de depuradora en la  regeneración de suelos de cantera ...
Alguns resultats: metalls pesants (1/6)Els contaminants presents als fangs no suposen un risc rellevant per ales zones res...
Alguns resultats: contaminants orgànics (2/6)Els contaminants orgànics es degraden o queden incorporats a la              ...
Alguns resultats: activitat biològica (3/6)La major part de la matèria orgànica del fang es degrada a curt termini i éssub...
Alguns resultats: revegetació (4/6)                      - Control molt efectiu de l’erosió                      - Bona pr...
Alguns resultats: control de l’erosió (5/6)Millora de les propietats físiques del sòl o substrat:•Estructura més estable i...
Alguns resultats: control de l’erosió (6/6)     25                  d     20                                              ...
2008Manual d’utilització de fangs EDAR en restauració disponible a:http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions...
Principals diferències de la nova edició• És el fruit de bastants treballs de recerca específics  realitzats a Catalunya• ...
Valoració de l’aptitud: l’activitat extractiva (1/3)Aspecte a considerar                              Puntuació           ...
Valoració de l’aptitud: el sòl receptor (2/3)
Valoració de l’aptitud: els fangs (3/3)
Dosi de fang a incorporar                                Objectiu:  Aportar al sòl una quantitat suficient de matèria orgà...
Limitacions a les aportacions de fangsNO APORTAR MÉS D’UN 0,5% DE MATÈRIA ORGÀNICA LÀBIL AL TECNOSOL PREPARAT  Per raons d...
Transport i dipòsit temporal a les activitats extractives                       (màxim 5 dies)
La mescla amb terres o estèrils         (barreja prèvia)
L’estesa de les mescles estèril-fangsAplicació tipus agrícola, 2009, Act. Ferrera (Calonge de Segarra)
Informació disponible al web gencat.cat
Gestió i control de les aplicacions: SIG RESTOFANGSExemple de consulta per localització al fitxer vectorial RESTOFANGS.pol...
Dades aplicacions de fangs en restauració a Catalunya   • Superfície restaurada amb fangs: 104 ha   • Dosis mitjanes:     ...
Exemple de zona restaurada amb terres adobades amb fangs EDARDos Maries, Mont-Ral, restauració amb fangs oct. 1996        ...
Dos Maries, Mont-Ral, restauració amb fangs, oct. 1996                                                 2004               ...
Dos Maries: parcel·les amb ampli gradient de dosis (0-80%)                        1995-2010
Balanç de C orgànic en els primers 15 anys de vida del tecnosol,            en funció de la dosi de fangs aportada        ...
Quantitat i qualitat del C orgànic als 15 anys de vida del tecnosol,              en funció de la dosi de fangs aportadaC ...
Resultats similars en altres condicions:        El Castellot (Rubau, S. A.), 1992-2009                               Parce...
El Castellot 1992-2009: canvis en la quantitat i qualitat del C orgànicSOC (g/kg) (g/kg)C orgànic                         ...
Adobat amb fangs de plantacions deficients de pi blanc              (Dos Maries, Mont-Ral)            1994                ...
Creixement dels pins                                               Pinus halepensis2004                                   ...
Eficàcia reproductiva
Maig 2006   Plantació sobre regòlit   + sòl + fangs                      2004
En resum...• Correctament aplicats, els fangs EDAR poden ser utilitzats en  la rehabilitació d’activitats extractives.• L’...
Programa RESTOFANGS. Josep M. Alcañiz i Oriol Ortiz Universitat Autònoma de Barcelona CREAF
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Programa RESTOFANGS. Josep M. Alcañiz i Oriol Ortiz Universitat Autònoma de Barcelona CREAF

783 visualizaciones

Publicado el

Jornada tècnica sobre restauració de les activitats extractives. 19 de juny de 2012.
L’aplicació de fangs de depuradora com a esmena orgànica en la restauració d’activitats extractives (programa RESTOFANGS)

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
783
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
9
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Programa RESTOFANGS. Josep M. Alcañiz i Oriol Ortiz Universitat Autònoma de Barcelona CREAF

  1. 1. L’aplicació de fangs de depuradora com a esmenaorgànica en la restauració d’activitats extractives (programa RESTOFANGS) Josep M. Alcañiz i Oriol Ortiz Jornada Tècnica sobre restauració d’activitats extractives Barcelona, 19 de juny de 2012
  2. 2. Els antecedents• Treballs de W. E. Sopper a Pennsylvania (USA). 1975-1993 – Aplicacions de fangs en l’àmbit forestal i mineria del carbó – Dosis altes (de 20 a 500 t/ha)• 1988 – 1992. Assaigs en laboratori, incubacions de sòl i fang fins a dosis elevades. Projecte NAT-91-0340, CICYT, 1991-1993. (IQS, ESAB, CREAF) – Estudis activitat biològica, nitrificació, anàlisi contaminants, etc. – Efectes sobre propietats físiques i químiques del sòl adobat 1993
  3. 3. Les primeres proves de camp a Catalunya• 1988. Assaig de diversos residus orgànics, inclòs un fang EDAR (parcel·la a La Fou, Vallirana)• 1992. Primera aplicació experimental de fangs EDAR estabilitzats en una activitat extractiva (El Castellot, Rubau S.A.) – Dues dosis (200 i 400 t/ha) i dues formes d’aplicació – Seguiment intensiu tres anys, seguiment puntual a mitjà i llarg termini (5, 10, 17 anys)• 1993-1996. Proves pilot a vàries activitats extractives (una vintena) – Varietat de substrats i clima – Dosis relativament altes – Seguiment dels efectes sobre la vegetació i l’erosió
  4. 4. La primera guia tècnica 1996Manual de restauració d’activitatsextractives amb fangs de depuradora,recuperació de terrenys marginals.(Junta de Sanejament) 1996
  5. 5. Projectes de recerca relacionats• “Efectos de altas dosis de lodos de depuradora en la regeneración de suelos de cantera degradados”. Ref: AMB95-0728, CICyT, 1995-98. (IQS, ESAB, CREAF) – Efectes sobre l’estructura del sòl i l’erosionabilitat – Balanç de nitrogen i control del procés de nitrificació – Respiració del sòl – Efectes sobre la vegetació i alguns grups de fauna – Absorció de metalls en la vegetació i cucs de terra• Convenis amb laJunta de Sanejament –Agència Catalana de l’Aigua
  6. 6. Alguns resultats: metalls pesants (1/6)Els contaminants presents als fangs no suposen un risc rellevant per ales zones restaurades: Els metalls queden immobilitats al sòl Concentracions de metalls en zones restaurades amb fangs EDAR (mg/kg) Zona avaluada Cadmi Coure Crom Mercuri Níquel Plom Zinc Calvari <0,1 <5 7 <0,04 <10 <10 18 Aiguamolls T1 <0,1 12 18 <0,04 12 11 58 Ponderosa <0,1 15 19 <0,04 13 13 59 Antonieta <0,1 16 19 <0,04 16 <10 95 Lázaro <0,1 17 22 <0,04 21 16 61 Orpí T1 <0,1 16 25 <0,04 19 13 58 Montlleó <0,1 13 15 <0,04 12 <10 49 Falconera <0,1 22 35 0,041 22 40 95 Vallcarca T1 <0,5 30 22 0,085 19 31 100 Cubetas <0,1 22 35 0,041 22 40 95 Cuevas T1 <0,1 18 40 <0,04 29 27 79 Cuevas T2 <0,1 28 33 0,097 23 39 99 Límits UE sòls pH≥7* 1,5 100 100 1 70 100 200 NGR CAT 0.6 55 85 2.0 45 60 110 Increment mitjà nd 0,3 1,8 nd 2,1 2,1 4,4 Increment màxim nd 2 11,5 nd 12 11,5 14,5 * Proposta de límits esborrany UE, més restrictius que aplicacions actuals de fangs en agricultura
  7. 7. Alguns resultats: contaminants orgànics (2/6)Els contaminants orgànics es degraden o queden incorporats a la matriu organo-mineral del sòl Degradació de LAS (tensioactius) en zones restaurades amb fangs 160 140 120 100 mg/kg suelo 80 LAS 60 40 20 0 0 50 100 150 200 250 300 350 400 díasVaquero i Comellas (1998), IQS, Dos Maries (Mont-Ral)
  8. 8. Alguns resultats: activitat biològica (3/6)La major part de la matèria orgànica del fang es degrada a curt termini i éssubstituïda per la d’origen vegetal: -Estímul de l’activitat biològica del sòl receptor -Fertilització en nitrogen i fòsfor, excés a l’inici -Segrest efectiu de carboni en el sòl a mig terminiActivitat respiratòria dels sòls esmenats amb fangs EDAR en comparació amb d’altres Flux de CO2 57 parcel·les 18 pedreresProjecte Avaluació ambiental restrospectiva de les restauracions(CE-FEDER), UB, ESAB, CREAF, EEZA Edafología 8(3), pp 71-81, 2001
  9. 9. Alguns resultats: revegetació (4/6) - Control molt efectiu de l’erosió - Bona producció vegetal, però menys riquesa florística - Exclusió de lleguminoses, afavoreix les plantes nitròfiles - Retard en l’entrada d’espècies natives per competència 2007 2009 La Falconera (Garraf)
  10. 10. Alguns resultats: control de l’erosió (5/6)Millora de les propietats físiques del sòl o substrat:•Estructura més estable i major resistència a l’erosió.•Major retenció d’aigua i nutrients 2006 2007 Las Cubetas, Begues
  11. 11. Alguns resultats: control de l’erosió (6/6) 25 d 20 Franco Arenoso c 15 2 g/m bc 10 bc 5 B A A A 0 Suelo control Compost de Lodo digerido Lodo seco lodoErosió hídrica en parcel·les de dos tipus de sòl, un franc-llimós i un altre arenós, adobatsamb una dosi equivalent a 10 t ha-1 de tres tipus de fangs de depuradora: fang digeritanaeròbiament, el mateix fang compostat o bé assecat tèrmicament.
  12. 12. 2008Manual d’utilització de fangs EDAR en restauració disponible a:http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/protocol_fangs.pdf
  13. 13. Principals diferències de la nova edició• És el fruit de bastants treballs de recerca específics realitzats a Catalunya• Criteris de dosificació més acurats (anàlisis ecotoxicològiques)• Limitacions per metalls i altres aspectes ambientals més exigents• Ajudes per als càlculs de les dosis• Sistema de gestió i control de les aplicacions realitzades (SIG RESTOFANGS)
  14. 14. Valoració de l’aptitud: l’activitat extractiva (1/3)Aspecte a considerar Puntuació 0 1 2 3Freqüentació de l’indret Nul·la Poca Bastant MoltaProximitat a nuclis habitats (m) >500 300-500 100-300 <100Accessos Bons Acceptables Dolents Molt dolentsEspai per a fangs i terres (m2) >5000 3000-5000 1000-3000 <1000Proximitat a pous i corrents d’aigua >200 100-200 50-100 <50 (m)Profunditat nivell freàtic (m) >10 3-10 <3 InundableZona vulnerable contaminació No Si nitratsUtilització ramadera Nul·la Ocasional Freqüent IntensaDisponibilitat de maquinària Permanent Temporal Ocasional Escassa
  15. 15. Valoració de l’aptitud: el sòl receptor (2/3)
  16. 16. Valoració de l’aptitud: els fangs (3/3)
  17. 17. Dosi de fang a incorporar Objectiu: Aportar al sòl una quantitat suficient de matèria orgànica, totlimitant la quantitat de matèria orgànica làbil que hi incorporem CRITERI PROPOSAT: Aportació màxima de 5 g kg-1 de MOL Recomanació: utilitzar fangs amb GE >30%
  18. 18. Limitacions a les aportacions de fangsNO APORTAR MÉS D’UN 0,5% DE MATÈRIA ORGÀNICA LÀBIL AL TECNOSOL PREPARAT Per raons de prevenció de riscos ambientals: NO SUPERAR LA DOSI DE 50 t ha-1 (matèria seca) ALTRES RESTRICCIONS: • Concentracions màximes de metalls en sòl i fangs • Barreges fang/terres no més concentrades que 1:10 (v:v) • Gruix màxim de sòl esmenat amb fangs, 40 cm • Superfície màxima a restaurar en un any, 2 ha
  19. 19. Transport i dipòsit temporal a les activitats extractives (màxim 5 dies)
  20. 20. La mescla amb terres o estèrils (barreja prèvia)
  21. 21. L’estesa de les mescles estèril-fangsAplicació tipus agrícola, 2009, Act. Ferrera (Calonge de Segarra)
  22. 22. Informació disponible al web gencat.cat
  23. 23. Gestió i control de les aplicacions: SIG RESTOFANGSExemple de consulta per localització al fitxer vectorial RESTOFANGS.pol sobre ortofotomapa 1:5000 de l’ICC.
  24. 24. Dades aplicacions de fangs en restauració a Catalunya • Superfície restaurada amb fangs: 104 ha • Dosis mitjanes: – Aplicacions experimentals (1992-96): 209 t/ha – Aplicacions 1997-2007: 103 t/ha – Aplicacions 2008- 2011: 32 t/ha • Nombre d’aplicacions de fangs: 108 • Nombre d’activitats extractives on s’ha aplicat fangs: 48 • Nombre d’aplicacions / activitat: 2,25
  25. 25. Exemple de zona restaurada amb terres adobades amb fangs EDARDos Maries, Mont-Ral, restauració amb fangs oct. 1996 Setembre2008 Maig 1996
  26. 26. Dos Maries, Mont-Ral, restauració amb fangs, oct. 1996 2004 2010
  27. 27. Dos Maries: parcel·les amb ampli gradient de dosis (0-80%) 1995-2010
  28. 28. Balanç de C orgànic en els primers 15 anys de vida del tecnosol, en funció de la dosi de fangs aportada Guanys en dosis baixes o moderades Pèrdues en dosis altes
  29. 29. Quantitat i qualitat del C orgànic als 15 anys de vida del tecnosol, en funció de la dosi de fangs aportadaC orgànic (g/kg) C estable (g/kg)
  30. 30. Resultats similars en altres condicions: El Castellot (Rubau, S. A.), 1992-2009 Parcel·les esmenades amb un 1% o 2% de fangs EDAR incorporats a un sòl residual franc, calcari.1992 2009
  31. 31. El Castellot 1992-2009: canvis en la quantitat i qualitat del C orgànicSOC (g/kg) (g/kg)C orgànic C estable (%) NH-C (%) 16 c c Time=0 80 c Time=0 14 Time=17 Time=17 b b 12 b b 60 10 ab 8 a a a 40 a 6 4 20 2 0 S0 S1 S2 0 S0 S1 S2
  32. 32. Adobat amb fangs de plantacions deficients de pi blanc (Dos Maries, Mont-Ral) 1994 1996 1995 2004
  33. 33. Creixement dels pins Pinus halepensis2004 Alçada arbres (cm)R= regòlit controlR+S = regòlit + sòlR+S+S= regòlit +suelo + 22 t/ha de fangs
  34. 34. Eficàcia reproductiva
  35. 35. Maig 2006 Plantació sobre regòlit + sòl + fangs 2004
  36. 36. En resum...• Correctament aplicats, els fangs EDAR poden ser utilitzats en la rehabilitació d’activitats extractives.• L’ús de fangs EDAR és especialment indicat quan no es disposa de sòls de bona qualitat i les terres disponibles o els materials de rebuig són molt deficients.• Els fangs milloren la resistència del substrats als processos erosius i acceleren el recobriment vegetal herbaci, per tant són molt indicats quan la prioritat és combatre l’erosió.• Els fangs milloren el segrest de carboni orgànic al sòl restaurat (quantitat i qualitat)• La densa cobertura herbàcia que es forma a les zones adobades pot retardar l’entrada de plantes arbustives autòctones, si bé s’accelera el creixement i eficàcia reproductiva dels pins quan ja estan arrelats.

×