1. 1
Mercè Jariot
Universitat Autònoma de Barcelona
Merce.Jariot@uab.cat
Empleabilitat:
Conjunt de capacitats, habilitats i actituds d’ampli abast, necessàries per donar resposta a situacions laborals de diversa complexitat, que es poden transferir a altres àmbits de la vida de les persones. La persona ha de ser capaç de mobilitzar-les per actuar eficaçment davant de qualsevol demanda ocupacional.
Les competències d’empleabilitat bàsiques o clau:
A. Instrumentals: útils per l’aprenentatge i la formació

2. 2
Organització i planificació
La persona competent té una visió clara del conjunt
de les tasques i les pot executar amb els recursos i
els terminis previstos, de manera independent
• Marcar-se objectius
• Dissenyar l’estratègia per tal de desenvolupar les
feines amb eficiència
• Programar el temps i els recursos necessaris per
desenvolupar les tasques de forma eficient
• Ser metòdic/a en la realització de les
tasques/feines
Com podem desenvolupar aquesta competencia?
a. Es poden confeccionar agendes on aparegui:
 Llista de les activitats que s’han de fer
 Priorització d’aquestes activitats. Es poden classificar en tres categories:
• Prioritat A “Imprescindible si es fes”: activitats decisives. Algunes d'elles
entraran en aquesta categoria a causa d'ordres administratives, requeriments de
clients importants, temps límit significatiu, o oportunitats d'èxit o
desenvolupament.
• Prioritat B “Ha de fer-se”: activitats de valor mitjà; poden contribuir a millorar
l'acompliment però no són tan essencials o no requereixen d'un temps límit.
• Prioritat C “Desitjable de fer”: categoria de menor valor. En incloure activitats
tan sol interessants o divertides, podrien eliminar-se, posposar-se o realitzar-se
en períodes de poca pressió.
Depenent de la data en què s'elabori la llista, els A, B i C poden ser flexibles. Les
prioritats canvien amb el temps. Les B d'avui poden convertir-se en A, en apropar-se
alguna data important. Així mateix, les A d'avui poden ser les C de matí si no es van
realitzar a temps i/o si les circumstàncies van canviar. És obvi que no val la pena
passar massa temps en una tasca de baix valor.
D'altra banda, val la pena invertir temps en un projecte de valor alt. Només una
planificació acurada permetrà recollir els beneficis del temps invertit sàviament.
 Temps que requereix cada activitat. Treballar estratègies d’organització del temps
diari és molt important.
 Estratègies per aconseguir-les
 Introduir activitats professionals i personals dins l’agenda.
No es pot pretendre fer tot a la vegada. El disseny de plans d’acció ajuden a resoldre
problemes. Per tant les estratègies de resolució de problemes i presa de decisions
són molt útils en el moment de auto organitzar-se.
Exemple d’activitat d’autoorganització:
En un full, s'escriuen tres llistes d'activitats a fer en una setmana:

3. 3
Prioritat A. Imprescindible de fer. ...
Prioritat B. Ha de fer-se. ...
Prioritat C. Desitjable de fer. ...
D'aquesta forma podrem aconseguir els resultats esperats i la consecució dels
objectius de la manera més convenient.
Les següents preguntes poden ajudar-nos a revisar com estem organitzant les nostres
tasques:
- Les assignacions de temps reflecteixen les meves prioritats? Estic emprant la
majoria del meu temps en les funcions claus o en les responsabilitats
essencials del meu treball?
- Quins són les coses que absorbeixen porcions significatives del meu temps i
que no contribueixen a res? Què succeiria si definitivament no es fessin?
- Pot fer-se una mica de treball en forma més ràpida o simplificada sense afectar
adversament altres funcions personals o dels meus col·laboradors?
Comunicació oral i escrita
La persona competent sap percebre, escoltar i
transmetre de manera efectiva una informació,
emprant el canal adequat en el moment oportú
• Elaborar la idea o pensament que es vol
comunicar
• Traduir a paraules, imatges o gestos
• Transmetre el missatge de forma clara
• Escoltar de forma activa
• Rebre feedback
Alguns elements a tenir en compte per preparar activitats de millora de la comunicació oral i
escrita:
1. Ser capaços d'expressar idees, conceptes i informació de manera clara i concisa.
2. Ser capaços d'adaptar el nostre missatge oral a qui o qui ens dirigim.
3. Practicar l'escolta activa buscant el feedback en el llenguatge no verbal del nostre
interlocutor per millorar l'eficàcia de la comunicació.
4. Practicar l'empatia i l'assertivitat en les nostres relacions personals i professionals.
5. Treballar el nostre llenguatge no verbal perquè els gestos reforcin el missatge.
6. No oblidar que la nostra imatge personal condiciona el missatge i que ha de ser coherent
amb aquest i amb el context.
7. Cuidar les relacions i la comunicació cara a cara, ja que els éssers humans necessiten
relacionar-se i mantenir contacte directe.ç

4. 4
8. Fer reflexionar a la persona sobre la millora que pot suposar pel seu perfil i
desenvolupament professional un bon domini de la llengua. Utilitzar el brainstorming per tal
de que verbalitzi quins beneficis tindria en tots els àmbits de la seva vida si dominés la
llengua. Cal fer balanços on relacionem l’esforç que ha de fer la persona amb els beneficis
que pot obtenir.
9. Reflexionar conjuntament amb la persona sobre les seves capacitats cominicatives reals,
quan la percepció del orientat és diferent que la del orientador (pensa que no té dificultats),
es poden utilitzar diferents estratègies, com per exemple no traduir el que es diu ni fer les
entrevistes amb mediadors o acompanyants que dominin la nostra llengua; no esforçar-nos
tant en entendre el que ens vol dir, demanar-li que s’expressi i corregir-lo quan ho faci
malament.
10. Se’ls pot fer propostes per tal que practiquin durant la setmana a la seva vida cotidiana:
escriure la llista de la compra; buscar llocs preguntant a la gent; apuntar en una llibreta les
frases noves que ha aprés; veure una película, anunci, programa... i després explicar-lo; llegir
la premsa,...
Resolució de problemes/Presa de
decisions
La persona competent es capaç de preveure, afrontar i
resoldre els problemes des del respecte per tal d’obtenir
resultats satisfactoris per totes les parts
• Identificar problemes rellevants
• Definir l’objectiu que es vol aconseguir per resoldre el
problema evitant que les pròpies emocions ho impedeixin
• Buscar i analitzar la informació
• Identificar les opcions possibles i analitzar els pros i contres
de les diferents opcions
• Seleccionar la opció més adequada, executar-la i avaluar la
decisió presa
• Comunicar les decisions que impliquen als altres
Algunes propostes per millorar la presa de decisions i la resolució de problemes:
Definir el problema sobre
el què s’ha de decidir
Què es el que em preocupa, per què és un problema, quan, on i com
es produeix?
Amb quins recursos i condicions compta?
Quin seria l’objectiu, la fita que m’agradaria aconseguir? Com i quan
consideraré resolt l’actual problema?
Buscar alternatives Quines conductes existeixen per poder resoldre el problema i estar
més satisfet?
Amb quins recursos compto per a dur a terme cada una de les
alternatives? Què em suposa posar-les en marxa?
Valorar les opcions Quins són les possibles conseqüències positives i negatives de cada
una de les alternatives?
Quines possibilitats d’èxit tinc en cada una de les alternatives?
Triar la millor opció Una vegada analitzades les alternatives i les seves conseqüències.

5. 5
Quina és la millor?
Assegurar-se que la decisió presa és la millor, cabria una altra
alternativa millor? Assegurar-se que amb ella no es perjudica a ningú
o es creen problemes majors
Prendre el control de la
decisió
Prendre la iniciativa, començar a actuar, assegurar-se de que allò
que s’ha decidit es pot portar a terme.
Buscar ajuda, preparar les coses i mitjans que es necessiten, fer-se
un pla de treball.
Descobrir les dificultats que van sorgint, buscar la forma de superar-les
Revisar la decisió Comprovar el funcionament del que es decideix. A la vista del que es
va veient, val la pena revisar la decisió inicial? S’ha de seguir
esforçant-se per l’actual decisió tal com està? Com va funcionant?
Què es necessita per aconseguir millors resultats?
Tornar a prendre noves
decisions
La presa de decisions no és un acte puntual i aïllat, amb un principi i
un fi, sinó més aviat un procés sense fi. Una decisió ens porta a
altres decisions i les anteriors condicionen la que s’ha de prendre
després.
La presa de decisions es pot treballar a partir de casos, proposem alguns exemples:
CAS 1. A la Maria quan tenia 17 anys li van oferir posar-se a treballar en una sabateria, era la
primera vegada que havia de prendre una difícil decisió sobre el seu futur professional.
Les alternatives que es va plantejar van ser:
a) Dir que si a la feina i guanyar diners
b) Continuar estudiant i esperar a tenir un títol per trobar
un treball millor
- Quins són els pros i els contres de cada alternativa?
- Plantejaries una altra alternativa? Quins son els pros i contres d’aquesta alternativa?
- Quina és la decisió a prendre?
- Com assegurar-se que funcionarà?
Aprendre a aprendre
La persona competent és capaç de aprendre al llarg
de la seva vida de forma independent i autònoma
• Detectar les necessidats formatives relacionades amb
el seu objectiu laboral
• Mostrar predisposició per aprendre
• Mobilitzar el temps i el esforç necessari per millorar la
seva formació professional
• Mostrar curiositat per la cerca i obtenció d’informació
que ajudi a millorar els coneixements professionals
• Autoavaluar-se

6. 6
Treball en equip
La persona competent sap treballar amb d’altres persones,
creant un ambient de col·laboració, comunicació i confiança
per aconseguir uns objectius comuns.
• Respectar les normes d’equip o de treball en grup
• Posar-se en el lloc de l’altra persona i entendre-la
• Escoltar les aportacions (idees, opinions, consells, crítiques
constructives, etc.) dels altres i exposar les pròpies
respectant als demés
• Valorar el propi potencial en funció de la tasca a realitzar i
saber-ho transmetre
• Reconèixer les habilitats i les aportacions positives dels
companys i dir-ho
Algunes activitats per millorar el treball en equip:
1. Imagina que a la teva empresa formes part d’un equip de treball dedicat a millorar la
formació del personal de la teva àrea. En la primera reunió de l’equip, amb motiu del sistema
de gestió ambiental que vol implantar l’empresa, es redacta l’objectiu següent: «rebre
informació en gestió de residus».
Redacta adequadament l’objectiu, però emplenant prèviament la taula següent:
Què es vol
aconseguir?
Unitat Quantitat Horitzó temporal
2. Imagina un equip format per 27 persones, però no compleixen amb les seves tasques. El
resultat és el següent:
Quan treballem en equip, les tasques es divideixen amb la idea de poder aprofitar la
competència de cada un dels integrants. Així, s’intenta aconseguir una major productivitat.
Tot i això, no hem d’oblidar que el treball s’ha de realitzar per consens. Tothom ha de
participar en les tasques de cada membre de l’equip utilitzant una metodologia comuna; es a
dir, actuant amb els mateixos criteris, en un espai i temps determinat i compartint valors i
responsabilitat mútua. Així mateix, no oblidis mai que l’equip passa per un proces de
formació fins a arribar a la maduresa.
Si haguessis d’avaluar el resultat de l’equip de treball format pel teclat d’un ordinador. Què
diries?
3. L’equip no funciona ·· La Mònica s’acaba d’incorporar a l’empresa NOVES, SA, com a cap de
departament i liderant un total de 15 persones. Entre les seves funcions, destaca que ha de
liderar un equip de millora de 6 persones destinades a incrementar el rendiment del
departament. Tot i això, a mesura que passa el temps, hi observa certs problemes: 2
persones de l’equip solen arribar entre 15 i 20 minuts tard a les reunions.A més, el primer
que fan és anar a la màquina de cafè, amb la qual cosa s’incorporen a l’equip uns 30 minuts
més tard que la resta.
El problema és bastant greu, ja que aquestes persones són les encarregades de lliurar un
informe diari a l’equip de treball sobre les incidències en el departament sobre el treball de
les propostes de millora que està desenvolupant l’equip.

7. 7
Davant d’aquesta situació, la Mònica no sap com exigir el grau de disciplina que creu
necessari per tal que l’equip funcioni correctament. De fet, per tal d’evitar confrontacions,
moltes de les tasques les fa ella mateixa fora de l’horari laboral.
Analitza la situació a què s’enfronta la Mònica i assessora-la per tal que millori el clima
laboral de l’equip. Pren com a referents el feedback, la necessitat d’establir normes i
prioritzar i el conèixer en tot moment què cal fer.
Adaptació als canvis/flexibilitat
La persona competent té capacitat per adaptar-se a
noves situacions i contextos mantenint una actitud
constructiva; és capaç de donar resposta als canvis
de l’entorn i és capaç d’entendre i apreciar
perspectives diferents d’una situació.
• Acceptar els canvis amb bona predisposició
• Estar obert/a a idees, orientacions i pràctiques
diferents
• Adaptar la conducta a diferents entorns
• Canviar les idees quan les evidències demostren
que s’està equivocat/da
Ser flexible, implica, entre d’altres, acceptar canvis amb bona predisposició, estar obert a
idees, orientacions i pràctiques diferents, adaptar la conducta a diferents entorns i canviar les
idees sempre que s’estigui equivocat. La flexibilitat es pot treballar a partir de la proposta de
casos o problemes on la persona hagi de prendre decisions davant de situacions d’insertesa,
on s’hagi d’ajustar a d’altres persones o situacions cambiants o demades de l’entorn.
L’elaboració de les activitats haurien de tenir en compte alguns criteris com: que la persona
hagi d’observar i s’interessi pels canvis que es produeixen en el seu entorn; que hagi
d’interpretar els canvis i adapti la seva conducta per afavorir-los, que hagi d’acceptar el canvi
sense presentar resistencies (desenvolupant una predisposició a enfrontar canvis de manera
positiva).
A partir de casos es demana que s’identifiquin comportaments davant els canvis i que ells
construeixin el final de la historia.
A partir de sessions grupals es demana a les persones que defenguin la seva postura davant
l’aprenentatge continuat i la polivalència en el treball.
Responsabilitat
La persona competent té capacitat d’implicar-se en
les tasques, reconeixent i acceptant les
conseqüències dels seus actes
• Portar a terme les tasques assignades
• Acomplir amb els terminis pactats
• Comprometre’s amb les feines / tasques
acordades
• Assumir les conseqüències dels propis actes o
accions
• Ser puntual

8. 8
Una persona responsable i coresponsable, és aquella que, entre d’altres, porta a terme les
tasques que se li han assignat, acompleix amb els terminis pactats, es compromet amb les
feines acordades, assumeix les conseqüències dels seus actes o accions i és puntual. La
responsabilitat es treballa a partir de la planificació de la recerca de feina i el desenvolupament
de les tasques que han estat pactades durant el procés.
Algunes recomanacions per poder treballar la responsabilitat és:
 Fer una llista de les responsabilitats que tenim encomanades i analitzar quines
descuidem i quines no, anotant el perquè ho fem.
 Revisar les excuses que es donen quan no s’assumeix una tasca que es tenia
assignada i fer que la persona admeti el perquè no ho ha fet o ho fa: mandra,
cansament, prioritzar altres coses.
 Admetre i aprendre dels errors.
 Fijar-se objectius.
 Establir prioritats i executar els plans.
 Gestionar bé el temps.
 Iniciativa
 Establir rutines
Gestió de l’estrès
La persona competent té capacitat per generar
estratègies de resposta positives davant d’una
situació difícil, complicada, sobrecarregada o de
conflicte, essent capaç de treballar sobre pressió.
• Analitzar la tasca a desenvolupar
• Planificar i organitzar-se
• Avaluar les tasques
• Distribuir el treball
• Identificar fortaleses i debilitats
Algunes de les activitats per reduir i gestionar l’estrès van adreçades a la planificació del temps
i de les tasques, amb la seva priorització

9. 9
Iniciativa
La persona competent té capacitat per veure els
problemes des de diferents punts de vista per
trobar la solució més adequada
• Recollir informació de forma continuada
• Cercar oportunitats
• Ser persistent
• Ser flexible
• Assumir riscos
• Ser creatiu
L’iniciativa és una actitud, una predisposició a comportar-se, per tant és pot adquirir i
modificar. La persona haurà de tenir clar en què vol tenir iniciativa (muntar una empresa,
canviar de feina, fer propostes al cap...). També cal que la persona sigui capaç d’analitzar el
context per tal de cercar necessitats a satisfer. Per tant està molt relacionada amb la presa de
decisions.
Desenvolupar el projecte professional
La persona competent té capacitat de fer-se càrrec i
gestionar de manera autònoma la seva carrera
professional
• Tenir definits i prioritzats els objectius professionals
• Disposar de la informació necessària sobre la professió i
estar alerta dels canvis que s’hi produeixen:
requeriments, preparació professional i personal...
• Identificar les pròpies capacitats i mancances en relació a
un lloc de feina
• Confiar en les pròpies capacitats per aprendre
• Seguir formant-se al llarg de tota la vida
• Tenir iniciativa quan la situació ho requereix
El projecte professional ha d’incloure:
1. AUTOANÀLISI
1.1. Els meus valors laborals.
1.2. Els coneixements que he adquirit al llarg de la meva vida i les meves competències
professionals.
1.3. Les competències clau que em defineixen.
2. LES MEVES COMPETÈNCIES EN LA RECERCA I CONSECUCIÓ D’UNA FEINA I EL
MANTENIMENT I PROMOCIÓ LABORAL
2.1. Punts forts
2.2. Punts febles: que he de millorar del meu procés d’inserció laboral
3. EL MERCAT LABORAL DE L’ÀMBIT D’INTERÈS

10. 10
3.1. Perfil exigible
3.2. Adequació de les meves competències clau i el meu nivell d’ocupabilitat
3.3. Que he de fer per millorar les competències clau i el nivell d’ocupabilitat
4. EL MEU OBJECTIU PROFESSIONAL
5. ESTRATÈGIA A DESENVOLUPAR PER ACONSEGUIR EL MEU OBJECTIU PROFESSIONAL
Què he de fer – Quan ho faré – Qui em pot ajudar – Com ho faré
Perseverança
La persona competent té capacitat d’esforçar-se
de manera continuada en l’execució dels
propòsits i/o les tasques, malgrat les dificultats
• Ser constant en el temps i en la realització de
les accions planificades
• Persistir, davant l’ adversitat, per assolir la fita
establerta
• Acabar totes les feines, no deixar-les a mitges,
malgrat no s’estigui motivat/da
Per tal de desenvolupar aquesta competència cal que la persona sàpiga fixar-se objectius i sigui
conscient d’ells. Cal que els divideixi en objectius a curt, mig i llarg termini i que expliciti els
passos a desenvolupar per aconseguir-los. Fomentar la constància. Buscar motivacions. Hem
de tenir en compte que es tracta de fomentar hàbits.
Executar processos de recerca de feina
La persona competent té capacitat per posar en joc els
coneixements, les destreses i les actituds necessàries per
poder cercar i trobar una feina en qualsevol moment de
la seva vida laboral
• Fer un autoanàlisi
• Inferir les necessitats i evolució del mercat laboral
• Ser proactiu
• Conèixer i gestionar els recursos del mercat laboral
• Practicar les destreses necessàries per a la recerca i
consecució d’una feina
• Demostrar actituds positives en la planificació, gestió i
recerca de feina
Activitats per l’autoconeixement:
- En paper que descrigui les deu característiques personals que millor defineixin a la
persona i al costat en quins moments o com demostra tenir aquestes característiques,
donant-li una valoració.
- Plantejar aspectes o condicions que suposin una limitació per acceptar un treball i
quines serien les necessàries per que acceptaria (horaris, nivell professional, sou, torns
de treball, tipus de jornada, àmbit geogràfic...)

11. 11
- Elaborar un inventari professional on es descrigui detalladament la formació acadèmica i la seva formació complementària, especificant el nom del curs, jornada, màster, seminari, temps de durada, centre en el que s’ha cursat, dates d’inici i finalització. També l’experiència professional,tenint en compte les funcions que es desenvolupaven en el lloc de treball i activitats i tasques en les que, tot i que la seva experiència no sigui professional sàpiga realitzar de forma satisfactòria (sobre tot en la primera ocupació).
- Recollir un número d’ocupacions sobre les que es vulgui decidir i valorar cada una a partir de: la seva experiència, habilitats professionals, i grau d’interès (factors interns); facilitat per trobar feina d’aquesta ocupació – nivell d’ocupabilitat en el mercat laboral – , inversió de temps i inversió econòmica (factors externs).
Per inferir les necessitats del mercat laboral Les actuacions haurien de girar en torn de la realització de sessions informatives sobre el mercat laboral, de les diferents vies, recursos, tècniques i altres elements impresindibles per poder cercar, aconseguir i mantenir una feina
 Elaforar un DAFO per avaluar l’ocupabilitat i l’empleabilitat. Pot ser útil per conèixer quins factors poden influir en la recerca de feina, per tal de modificar- los, mantenir-los o considerar-los a l’hora de buscar feina:
 Per millorar les destreses d’inserció cal elaborar plans de treball; fer simulacions d’entrevistes; elaborar i/o actualitzar el currículum general; adaptar el currículum general a diferents ofertes; analitzar ofertes de feina; elaborar un pla per cercar empreses; visitar empreses...
La simulació sobre com utilitzar les diferents vies de recerca de feina és imprescindible.
Analitzar ofertes de feina.
Analitzar el tipus de currículum que més s’ajusta al historial professional i acadèmic de la persona. Cal elaborar un currículum genèric que cal anar ampliant cada cop que tenim coses que afegir i elaborar un currículum específic per l’oferta de feina que hem trobat. Hem d’analitzar el tipus de currículum que més s’adequa al nostre perfil.
Motivació vers la recerca de feina
Algunes activitats que poden ajudar a millorar la dedicació a la recerca son: l’elaboració d’estratègies de contacte amb empreses, enviar currículums a empreses seleccionades, elaborar un pla de cerca de feina temporalitzant-lo, reflexionar sobre la necessitat de dedicar més temps a la recerca de feina, analitzar les implicacions que tindria en la persona començar a treballar en aquell mateix moment, entrenar-se en la realització d’entrevistes; inscriure’s en portals d’ocupació, cercar ofertes, seleccionar i inscriure’s a ofertes......
Per poder millorar la disponibilitat laboral es poden utilitzar diferents estratègies, com: reflexionar sobre la conveniència o no de fer una feina semblant a la desitjada si la desitjada és difícil d’aconseguir, analitzar la conveniència o no de fer una feina en unes condicions de treball més baixes de les desitjades, pensar si és convenient o no anar a treballar a un lloc allunyat del lloc de residència habitual, treballar, o no, en horaris irregulars (nits, caps de setmana...), reflexionar sobre les condicions de treball reals i desitjades de la professió escollida, sobre el nivell de vida que es vol portar i les despeses bàsiques que es tindran a fi de determinar el sou minin que s’ha de cobrar,...
Per poder millorar la maduresa ocupacional es poden desenvolupar estratègies que ajudin a analitzar en profunditat un perfil professional, a explorar el món laboral (revistes, fòrums, conferències d’expertes, entrevistes a professionals, visites a empreses,...), posar en comú experiències dels treballs realitzats, analitzar com les tecnologies afecten a la professió, fer

12. 12
pràctiques, recollir articles i documentació sobre la professió (sortides laborals, pràctica professional, situació del mercat laboral), elaborar plans personals de formació contínua...
Algunes estratègies per a millorar l’autoestima estan relacionades amb fer veure a la persona que té qualitats positives i que les pot expressar oralment, pensar com poder transformar les debilitats i limitacions personals en assoliments, pensar què es podria afegir al currículum per diferenciar-lo dels altres, ...
La manera de poder treballar l’atribució dels èxits - fracasos és a partir del temps de dedicació a la cerca de feina (a més temps, més possibilitats), a partir de l’anàlisi de les fortaleses de la persona en relació a les ofertes de feina, a partir de l’anàlisi dels requeriments del mercat laboral i les seves competències d’empleabilitat i el seu nivell d’ocupabilitat, elaborant i executant plans d’acció i fent un seguiment de la perseverança, analitzant el currículum i buscar estratègies per millorar les seves debilitats.
També treballem l’atribució i la motivació quan fem ús de l’agenda de feina i anotem l’objectiu professional, els mitjans per assolir-lo, les eines, canals i passos; planifiquem totes les actuacions i valorem els avenços.
L’atribució de la causalitat pot tenir relació amb la tolerància a la frustració, quan a una persona no li surten les coses com desitja pot ocasionar-li ansietat, nervis, tristor, insomni, etc., afectant a la seva vida personal. Per tant la persona no farà res per tal de cercar feina doncs així evita la frustració de no aconseguir els resultats desitjats. Algunes activitats per tal de ser més tolerant a la frustració poden ser: proposar-se fites que es puguin assolir a curt termini (marcar un objectiu diari i ser perseverant), cercar alternatives a un problema, demanar recolzament, mantenir una actitud positiva i tot i que no obtinguem resultats seguim intentant-ho tot analitzant les causes...