1. La mentoria com a
eina per a la inclusió

2. Capital social estatal
Martin Carnoy
Universitat d’Stanford

3. Impacte de la mentoria
Recerques prèvies que senyalen l’èxit d’aquest
tipus de projectes:
46% menys en consum de drogues
Major autoestima i menor identitat oposicional,
actitud més receptiva i proactiva.
Majors expectatives educatives:
El 67% dels joves que han acabat accedint a la universitat
han destacat que el seu mentor o mentora ha jugat un paper clau
en aquesta decisió (Tierney, Grossman i Resch, 2000).

4. ARAFI 2009
Consens acadèmic sobre la mentoria efectiva
- Establiment d’objectius molt clars i assumibles (Karcher i Nakkula, 2010).
- Evitar el laisser-faire en les activitats, han d’estar programades
i lligades als objectius (DuBois i altres,2002).
- Que hi hagi una forta connexió entre la parella i
les institucions educatives (Noam i Malti, 2008).
- Paper actiu i de diàleg en l’elecció de les activitats consensuades
amb el mentorat i la família (Johnson, 1998; Tierney i Grossman, 2000;
Barron-McKeagney, Woody i D’Souza, 2002 ; DuBois i altres, 2002).
- Durada raonable, no menys de sis mesos (Rhodes, 2001).
- Formació adequada (Herrera, Sipe i McClanahan 2000; Rhodes, 2001).
- Bona supervisió (Morrow i Styles, 1995).

5. Cap els programes de mentoria relacionals
No cal treballar de forma descoordinada ni fragmentada per a treballar
Els mateixos objectius (Noam i Fiore 2004)
Gil Noam
Universitat de Harvard
- Promoure l’èxit educatiu de tothom (Linda Darling-Hammond, 2010)
- Promoure el benestar i la inclusió social de tothom.
Com els programes de mentories, mentors i mentores treballen
coordinadament amb els professionals de l’educació (escoles) i dels
serveis socials per assolir uns objectius comuns que demana la
societat actual.

6. La mentoria com a
eina per a la inclusió