SlideShare a Scribd company logo
1 of 22
Download to read offline
M . L l u ï s a G e n é . P r o f e s s o r a d e B i o l o g i a i G e o l o g i a
RECURSOS: L’EDAFOSFERA
O PEDOSFERA
EL SÒL COM A RECURS
 El sòl és un sistema natural, dinàmic i obert
amb entrades i sortides de matèria i energia.
 És un recurs natural bàsic atès que:
a) dóna suport a un gran nombre d’éssers vius
i
b) permet activitats humanes que ens
aporten nous recursos
ÚS DEL SÒL
 Catalunya té una extensió aproximada de
32.000 Km², d’aquests l’ ús que se`n fa és
ús forestal
ús agrícola i ramader
ús urbà
0,5% aprox. superfície ocupada per aigües
continentals
FERTILITAT I RESILIÈNCIA DEL SÒL
 La fertilitat és la capacitat que té un sol d’aportar
els nutrients necessaris per al creixement dels
diferents conreus: Capacitat productiva
 No hi ha un sòl ideal per a l’agricultura, depèn del
tipus de planta i de les seves necessitats
 La resiliència és la capacitat que té el sòl de
recuperar-se d’una pertorbació antròpica i/o
natural
POTENCIAL AGRÍCOLA
Disponibilitat de terres que en estat natural són aptes per
al conreu.
agricultura.gencat.cat
ELS PRINCIPALS CONREUS SÓN:
 cereals (blat, ordi...), vinya i oliveres.
 Les plantes farratgeres: civada, blat de moro, alfals i
naps.
 Els arbres fruiters: fruita fresca (peres, pomes, préssecs) i
fruits secs (ametlles i avellanes).
 Els conreus d’horta: enciams, tomàquets, mongetes,
bledes, etc. i arròs al delta de l’Ebre.
A Catalunya
les terres de
conreu es
localitzen
sobretot a
la Depressió
Central,
al delta de
l’Ebre
a les planes
del litoral
A Catalunya tan sols el 2% de la població ocupada
treballa en feines agrícoles, ramaderes i de pesca.
 Les causes principals són aquestes:
- La mecanització del camp. Amb molt poca mà
d’obra es pot produir més.
- El desenvolupament de la indústria i dels
serveis. Això ha provocat l’emigració d’una part de
la població del camp a les ciutats.
- L’ocupació del sòl conreable. A molts pobles
s’ha ocupat el sòl per construir-hi habitatges.
Modificacions del sòl natural en
l’activitat agrícola.
La llaurada: canvis en
els horitzons del sòl
Instal·lació de
sistemes de reg
Col·locació de
mesures protectores
als processos erosius
( murs, feixes o
bancals etc)
Ús de fertilitzants i
pesticides
Imatge: cultiu en feixes
Font de la imatge:
ca.wikipedia.org
Països desenvolupats
En vies de
desenvolupament
 Agricultura d’especulació
 Molt especialitzada
 Molta maquinària
 Ús de tècniques modernes
 Explotació dels sòls de manera
científica
 Producció molt elevada
 Poques persones dedicades
 Agricultura de subsistència i de
plantació
 Treball humà molt important
 Eines rudimentàries
AGRICULTURA I TECNOLOGIA
RAMADERIA
 La ramaderia està orientada a satisfer les
demandes de la població: carn, ous i derivats.
Per això, el bestiar de creixement ràpid, criat en
granges i alimentat amb pinso, és el més estès:
porcs, pollastres i conills.
 El bestiar boví i el bestiar oví està orientat a la
producció de carn i llet. Els animals es crien en
estables, alimentats amb pinso i farratge, encara
que també pasturen en prats i camps.
Catalunya Granja de bestiar boví a
Ultramort
www.enciclopedia.cat
ÚS FORESTAL
 Silvicultura: conjunt de tècniques aplicades a
l’explotació dels boscos.
 Hi ha dos tipus de boscos
• Alts o de llavor: grans dimensions i amb reproducció
sexual. Tala periòdica
• Baixos o de rebrot: dimensions més petites i amb
reproducció vegetativa. Tala més freqüent
ÚS FORESTAL: DISTRIBUCIÓ
1r: comarques
centrals i
gironines
2n: L’Alt
Pirineu i l’Aran,
que tenen una
superfície més
extensa de
prats i
matollars
Imatge: www.gencat.cat
Recursos de l'edafosfera o pedosfera
ÚS URBÀ
 La conversió a sòl urbà és un procés
pràcticament irreversible
 Les cimentacions i pavimentacions per a poder
urbanitzar (construcció d’edificis,
infraestructures i àrees urbanes, comercials o
industrials) implica la pèrdua de la capacitat
d’infiltració d’aigua i això condueix al
segellament del sòl.
 Segellament: recobriment de la superfície del sòl
per una capa impermeable.
PAISATGE URBÀ
w110.bcn.cat
Contaminació puntual Contaminació difosa
 Provocada per focus de
contaminació localitzats:
 Plantes de tractament
d’aigües residuals
 Tancs de gasolina enterrats
 Purins
 Industries i explotacions
mineres
 Abocadors
 Pous sèptics
 altres
 Poc concentrada i dispersa
en l’espai:
 Adobs i pesticides agrícoles
 Pluja àcida
 Intrusió marina i salinització
 Trànsit per carretera
 altres
LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL
CAUSES DE PÈRDUA DEL SÒLS
 La causa principal és l’erosió.
a) Agents erosius:
 L’aigua, el glaç la neu, el vent, la gravetat i els éssers
vius
b) Factors que incrementen l’erosió
 El clima, el tipus de sòl,la litologia, el pendent i la
vegetació
c) Factors antròpics:
 Els incendis, la pastura intensiva,la tala d’arbres, les
activitats agrícoles, la mineria i la construcció
CANVIS EN L’ÚS DEL SÒL
 Disminució de la superfície ocupada pels
conreus atès el despoblament del món rural
 Descens de la superfície boscosa com a resultat
d’incendis
 Creixement de la superfície urbanitzada
GESTIÓ I PRESERVACIÓ DEL SÒL
 GESTIÓ: ORDENACIÓ DEL TERRITORI
 MESURES:
• sòl amb vegetació per evitar l’erosió
• sentit de les llaurades amb les corbes de nivell, per evitar l’erosió
• construir bancals per evitar l’erosió hídrica i afavorir la retenció d’aigua
• repoblació forestal
• reutilització de zones de cultiu en zones de pasturatge
• instal·lar barreres vegetals per evitar l’erosió eòlica
• murs de contenció per evitar esllavissades
• planificació urbanística
• espais naturals protegits
• evitar l’ús de fertilitzants i plaguicides
bibliografia
Melèndez et alt “Ciències de la Terra i del medi ambient” 2 batxillerat. Grup Promotor Santillana.
ISBN978-84-7918-517-6
Diccionari de geologia. Institut d’Estudis Catalans
 http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/dar_estadistiques_observatoris/dar_estructura_produccio/dar_dis
tribucio_gral_superficie_catalunya/
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Fertilitat_del_s%C3%B2l
 https://sites.google.com/a/xtec.cat/catalonia/el-sector-primari
 Imatges: totes les imatges estan informades

More Related Content

What's hot

CTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaCTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaMireia Llobet
 
Impactes atmosfèrics
Impactes atmosfèricsImpactes atmosfèrics
Impactes atmosfèricsLoles Guixa
 
Po ctmait8mapageo11 12
Po ctmait8mapageo11 12Po ctmait8mapageo11 12
Po ctmait8mapageo11 12nuriamarti
 
Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12nuriamarti
 
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)tiotavio
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5CC NN
 
T3 l'univers i el sistema solar powerpoint
T3 l'univers i el sistema solar powerpointT3 l'univers i el sistema solar powerpoint
T3 l'univers i el sistema solar powerpointdexperimentals.an
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeMireia Llobet
 
El sòl, propietats i activitats
El sòl, propietats i activitatsEl sòl, propietats i activitats
El sòl, propietats i activitatsErnest Orellana
 
Tema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsTema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsAlba Traguany
 
4 Els Riscos Pdf
4   Els Riscos Pdf4   Els Riscos Pdf
4 Els Riscos Pdfjordimanero
 
CTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaCTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaMireia Llobet
 
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscosEl sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscosPep Ribalta
 
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos ExternsTema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externstiotavio
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6CC NN
 
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00tiotavio
 
Activitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESOActivitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESOMireia Llobet
 

What's hot (20)

CTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaCTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
 
Unitat 1 CTMA
Unitat 1 CTMAUnitat 1 CTMA
Unitat 1 CTMA
 
Impactes atmosfèrics
Impactes atmosfèricsImpactes atmosfèrics
Impactes atmosfèrics
 
Po ctmait8mapageo11 12
Po ctmait8mapageo11 12Po ctmait8mapageo11 12
Po ctmait8mapageo11 12
 
Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12
 
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
T3 l'univers i el sistema solar powerpoint
T3 l'univers i el sistema solar powerpointT3 l'univers i el sistema solar powerpoint
T3 l'univers i el sistema solar powerpoint
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
 
El sòl, propietats i activitats
El sòl, propietats i activitatsEl sòl, propietats i activitats
El sòl, propietats i activitats
 
Tema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsTema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externs
 
4 Els Riscos Pdf
4   Els Riscos Pdf4   Els Riscos Pdf
4 Els Riscos Pdf
 
CTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaCTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosfera
 
Roques sedimentàries
Roques sedimentàriesRoques sedimentàries
Roques sedimentàries
 
Roques sedimentàries
Roques sedimentàriesRoques sedimentàries
Roques sedimentàries
 
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscosEl sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
 
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos ExternsTema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6
 
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
 
Activitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESOActivitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESO
 

Similar to Recursos de l'edafosfera o pedosfera

Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)Mireia Garcia Sans
 
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.Enrique Vilanova Añó
 
Tema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenibleTema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sosteniblescuadras
 
Tema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials SlideshareTema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials Slidesharejoan espona
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari2nESO
 
Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.geografia2nB
 
Unitat 9 riscos i contaminació
Unitat 9   riscos i contaminacióUnitat 9   riscos i contaminació
Unitat 9 riscos i contaminacióDavid Busquets
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primariLibertango
 
La desertització a espanya
La desertització a espanyaLa desertització a espanya
La desertització a espanyasnovyc
 
La desertització a espanya
La desertització a espanyaLa desertització a espanya
La desertització a espanyasnovyc
 
Recursos de la biosfera I
Recursos de la biosfera IRecursos de la biosfera I
Recursos de la biosfera Ijargerich
 
L’agricultura
L’agriculturaL’agricultura
L’agriculturaGongue
 
F:\l’espècie humana i la biosfera
F:\l’espècie humana i la biosferaF:\l’espècie humana i la biosfera
F:\l’espècie humana i la biosferaavalle4
 
Batxillerat 4
Batxillerat 4Batxillerat 4
Batxillerat 4gsardena
 
Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorial
Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorialInformació de sòls per al coneixement i la planificació territorial
Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorialICGCat
 

Similar to Recursos de l'edafosfera o pedosfera (20)

Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
 
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
 
Tema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenibleTema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenible
 
Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient
Geografia d'Espanya. Naturalesa i MediambientGeografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient
Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient
 
Tema 4 Socials1
Tema 4 Socials1Tema 4 Socials1
Tema 4 Socials1
 
Recursos de la geosfera
Recursos de la geosferaRecursos de la geosfera
Recursos de la geosfera
 
Tema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials SlideshareTema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials Slideshare
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
 
Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.
 
Unitat 9 riscos i contaminació
Unitat 9   riscos i contaminacióUnitat 9   riscos i contaminació
Unitat 9 riscos i contaminació
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primari
 
La desertització a espanya
La desertització a espanyaLa desertització a espanya
La desertització a espanya
 
La desertització a espanya
La desertització a espanyaLa desertització a espanya
La desertització a espanya
 
Recursos de la biosfera I
Recursos de la biosfera IRecursos de la biosfera I
Recursos de la biosfera I
 
L’agricultura
L’agriculturaL’agricultura
L’agricultura
 
F:\l’espècie humana i la biosfera
F:\l’espècie humana i la biosferaF:\l’espècie humana i la biosfera
F:\l’espècie humana i la biosfera
 
Batxillerat 4
Batxillerat 4Batxillerat 4
Batxillerat 4
 
Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorial
Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorialInformació de sòls per al coneixement i la planificació territorial
Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorial
 
El medi i la societat
El medi i la societatEl medi i la societat
El medi i la societat
 
Gestio dels hàbitats costaners
Gestio dels hàbitats costanersGestio dels hàbitats costaners
Gestio dels hàbitats costaners
 

Recursos de l'edafosfera o pedosfera

  • 1. M . L l u ï s a G e n é . P r o f e s s o r a d e B i o l o g i a i G e o l o g i a RECURSOS: L’EDAFOSFERA O PEDOSFERA
  • 2. EL SÒL COM A RECURS  El sòl és un sistema natural, dinàmic i obert amb entrades i sortides de matèria i energia.  És un recurs natural bàsic atès que: a) dóna suport a un gran nombre d’éssers vius i b) permet activitats humanes que ens aporten nous recursos
  • 3. ÚS DEL SÒL  Catalunya té una extensió aproximada de 32.000 Km², d’aquests l’ ús que se`n fa és ús forestal ús agrícola i ramader ús urbà 0,5% aprox. superfície ocupada per aigües continentals
  • 4. FERTILITAT I RESILIÈNCIA DEL SÒL  La fertilitat és la capacitat que té un sol d’aportar els nutrients necessaris per al creixement dels diferents conreus: Capacitat productiva  No hi ha un sòl ideal per a l’agricultura, depèn del tipus de planta i de les seves necessitats  La resiliència és la capacitat que té el sòl de recuperar-se d’una pertorbació antròpica i/o natural
  • 5. POTENCIAL AGRÍCOLA Disponibilitat de terres que en estat natural són aptes per al conreu. agricultura.gencat.cat
  • 6. ELS PRINCIPALS CONREUS SÓN:  cereals (blat, ordi...), vinya i oliveres.  Les plantes farratgeres: civada, blat de moro, alfals i naps.  Els arbres fruiters: fruita fresca (peres, pomes, préssecs) i fruits secs (ametlles i avellanes).  Els conreus d’horta: enciams, tomàquets, mongetes, bledes, etc. i arròs al delta de l’Ebre.
  • 7. A Catalunya les terres de conreu es localitzen sobretot a la Depressió Central, al delta de l’Ebre a les planes del litoral
  • 8. A Catalunya tan sols el 2% de la població ocupada treballa en feines agrícoles, ramaderes i de pesca.  Les causes principals són aquestes: - La mecanització del camp. Amb molt poca mà d’obra es pot produir més. - El desenvolupament de la indústria i dels serveis. Això ha provocat l’emigració d’una part de la població del camp a les ciutats. - L’ocupació del sòl conreable. A molts pobles s’ha ocupat el sòl per construir-hi habitatges.
  • 9. Modificacions del sòl natural en l’activitat agrícola. La llaurada: canvis en els horitzons del sòl Instal·lació de sistemes de reg Col·locació de mesures protectores als processos erosius ( murs, feixes o bancals etc) Ús de fertilitzants i pesticides Imatge: cultiu en feixes Font de la imatge: ca.wikipedia.org
  • 10. Països desenvolupats En vies de desenvolupament  Agricultura d’especulació  Molt especialitzada  Molta maquinària  Ús de tècniques modernes  Explotació dels sòls de manera científica  Producció molt elevada  Poques persones dedicades  Agricultura de subsistència i de plantació  Treball humà molt important  Eines rudimentàries AGRICULTURA I TECNOLOGIA
  • 11. RAMADERIA  La ramaderia està orientada a satisfer les demandes de la població: carn, ous i derivats. Per això, el bestiar de creixement ràpid, criat en granges i alimentat amb pinso, és el més estès: porcs, pollastres i conills.  El bestiar boví i el bestiar oví està orientat a la producció de carn i llet. Els animals es crien en estables, alimentats amb pinso i farratge, encara que també pasturen en prats i camps.
  • 12. Catalunya Granja de bestiar boví a Ultramort www.enciclopedia.cat
  • 13. ÚS FORESTAL  Silvicultura: conjunt de tècniques aplicades a l’explotació dels boscos.  Hi ha dos tipus de boscos • Alts o de llavor: grans dimensions i amb reproducció sexual. Tala periòdica • Baixos o de rebrot: dimensions més petites i amb reproducció vegetativa. Tala més freqüent
  • 14. ÚS FORESTAL: DISTRIBUCIÓ 1r: comarques centrals i gironines 2n: L’Alt Pirineu i l’Aran, que tenen una superfície més extensa de prats i matollars Imatge: www.gencat.cat
  • 16. ÚS URBÀ  La conversió a sòl urbà és un procés pràcticament irreversible  Les cimentacions i pavimentacions per a poder urbanitzar (construcció d’edificis, infraestructures i àrees urbanes, comercials o industrials) implica la pèrdua de la capacitat d’infiltració d’aigua i això condueix al segellament del sòl.  Segellament: recobriment de la superfície del sòl per una capa impermeable.
  • 18. Contaminació puntual Contaminació difosa  Provocada per focus de contaminació localitzats:  Plantes de tractament d’aigües residuals  Tancs de gasolina enterrats  Purins  Industries i explotacions mineres  Abocadors  Pous sèptics  altres  Poc concentrada i dispersa en l’espai:  Adobs i pesticides agrícoles  Pluja àcida  Intrusió marina i salinització  Trànsit per carretera  altres LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL
  • 19. CAUSES DE PÈRDUA DEL SÒLS  La causa principal és l’erosió. a) Agents erosius:  L’aigua, el glaç la neu, el vent, la gravetat i els éssers vius b) Factors que incrementen l’erosió  El clima, el tipus de sòl,la litologia, el pendent i la vegetació c) Factors antròpics:  Els incendis, la pastura intensiva,la tala d’arbres, les activitats agrícoles, la mineria i la construcció
  • 20. CANVIS EN L’ÚS DEL SÒL  Disminució de la superfície ocupada pels conreus atès el despoblament del món rural  Descens de la superfície boscosa com a resultat d’incendis  Creixement de la superfície urbanitzada
  • 21. GESTIÓ I PRESERVACIÓ DEL SÒL  GESTIÓ: ORDENACIÓ DEL TERRITORI  MESURES: • sòl amb vegetació per evitar l’erosió • sentit de les llaurades amb les corbes de nivell, per evitar l’erosió • construir bancals per evitar l’erosió hídrica i afavorir la retenció d’aigua • repoblació forestal • reutilització de zones de cultiu en zones de pasturatge • instal·lar barreres vegetals per evitar l’erosió eòlica • murs de contenció per evitar esllavissades • planificació urbanística • espais naturals protegits • evitar l’ús de fertilitzants i plaguicides
  • 22. bibliografia Melèndez et alt “Ciències de la Terra i del medi ambient” 2 batxillerat. Grup Promotor Santillana. ISBN978-84-7918-517-6 Diccionari de geologia. Institut d’Estudis Catalans  http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/dar_estadistiques_observatoris/dar_estructura_produccio/dar_dis tribucio_gral_superficie_catalunya/  http://ca.wikipedia.org/wiki/Fertilitat_del_s%C3%B2l  https://sites.google.com/a/xtec.cat/catalonia/el-sector-primari  Imatges: totes les imatges estan informades