Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Tempestat de flama

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Rosa leveroni
Rosa leveroni
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 19 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

Anuncio

Tempestat de flama

  1. 1. Tempestat de Flama Bartomeu Roselló-Pòrcel Helena Gregorio Georgina Chavanel Maria Garcia-Penche
  2. 2. Poques paraules surten  Poques paraules surten de les boques en calma. Els arbres del parc, sembla que es perdin en llunyana visió de vell gravat, tota plena de màgica dolçor que fa pensar en velles enyorances. Quan s’acosti la fosca, les bruixes i les branques s’aferraran com serps en lluita de fantasmes. Tancarem la finestra i voltarem la flama. El foc allargarà ombres esvalotades.
  3. 3. Poques paraules surten Parafraseig del poema  Possiblement el tema principal del poema sigui l’enyorança.  Fa una visió nostàlgica del paisatge, que l’utilitza per mostrar el seu estat anímic.  Parla del capvespre a la nit i retracta la seva obscuritat.  També com la llum les salva de les coses fosques.  Tema jo poètic.  Gust per la imatgeria.
  4. 4. Poques paraules surten Anàlisi de la mètrica  Setze versos hexasil·làbics  Rima irregular, art menor  Rima femenina  No té estrofes  Rima majoritàriament consonant i en alguns asonant.  Estructura: Capvespre (8) nit (8)
  5. 5. Poques paraules surten Contextualitzar Es podria considerar que aquest poema, ‘’Poques paraules surten’’, està dins l’etapa d’aprenentatge i formació del poeta. Rosselló-Pòrcel el va escriure el 1931, i el 1932 va ser publicat a La Nostra Terra, revista relacionada amb l'Escola Mallorquina. Posteriorment, l’any 1933, l’autor va publicar un recull de Nou poemes, entre els quals va incloure aquest. També es considera el seu poema com un allunyament de l’Escola Mallorquina, la recerca de noves vies i experiències.
  6. 6. Brollador L'àngel desinfla les galtes i encén les flames de l'aigua, entre ficcions d'incendi i polèmica de nacres. Quin cristall trenca les llàgrimes? Quina espasa entre les albes? Fina estructura de l'èxtasi. Calitja de porcellana. Perla viva, branca clara, entre les ombres més càndides, catedral de clarianes. Entre perles de cascada i diamants implacables, l'agonia de les aures
  7. 7. Brollador Parafraseig del poema  Explica com l’aigua surt d’una font, mitjançant una metàfora com pot ser la del fluir constant, que alhora, estableix un paral3lelisme amb el fluir de la vida. Hem interpretat en aquesta estrofa, el moment en el que el nen neix.  En aquest quartet, hem interpretat que és el moment en el que el nen reacciona i comença a plorar, son els primers signes de vida, el nen plora i sembla que mai hagi de parar, es com un ninot que s’ha de trencar.  En aquest tercet, pensem que parla del curs de la vida una vegada em nascut, fins la vellesa.  En el últim tercet , veiem l’hora de la mort, la fi de la vida. Quan diu “ Entre perles de cascada” pensem que es l’últim pas abans de finalitzar el recorregut de la vida.  Parla d’aquest poema, com si fos tot una camí que hem de aprofitar perquè al cap i a la fi s’acaba.  El tema del poema ens suggereix la descripció d'una font formada pel rostre d'un àngel. Així doncs de la boca d'aquest àngel en surt l'aigua de la font.
  8. 8. Brollador 3. Anàlisi de la mètrica  Versos octosíl·labs  Rima assonant, art menor.  Rima femenina  La mètrica es isosil·làbica menys en el tercer i el penúltim vers que són heptasíl·labs.  Respecte a recursos lingüístics hi trobem;  Una antítesis en el segons vers( Flames d’aigua)  Dues preguntes retòriques a l’inici de la segona estrofa.  A l’inici de la tercera estrofa trobem també una personificació ( perla viva) i també una asíndeton.  Una perífrasi ( entre perles de cascada)  I a l’últim vers del poema trobem una personificació ( agonia de les aures)
  9. 9. Brollador 4.Anàlisi a fons , estructura.  Un dels recursos utilitzat per Rosselló en tota la seva obra per emfatitzar el dinamisme de les imatges poètiques (dinamisme heretat de les avantguardes) serà el de l’el•el·lipsi i sobretot l’elisió freqüent dels verbs i dels articles o l’ús de la forma verbal d’infinitiu.
  10. 10. Brollador 5. Simbolisme, elements.  Recordem que aquest poema compara un brollador d’aigua amb el curs de la vida. Per tant podem dir que tot el poema en conjunt és una metàfora.  Trobem les imatges clares de foc,llum , vent i àngel.  Apareixen les “flames de l’aigua”, metàfora en què el foc encara no adquireix el nivell simbòlic que tindrà en poemes posteriors, sinó que tracta d’evocar un efecte de moviment. El que es descriu en el primer quartet és una font formada pel rostre d’un àngel (un altre símbol utilitzat al llarg de la seva poesia) del qual surt l’aigua, “entre ficcions d’incendi/ i polèmica de nacres”.
  11. 11. Brollador Contextualitzar  Aquest poema pertany al '' Quadern de sonets'' de 1934.   Te una influencia important de l’escola mallorquina  Beca Concedida per a la universitat Menéndez Pelayo de Santander.  Amb algun regust noucentista en el to, certament, els sonets de Rosselló-Pòrcel ressegueixen el camí de la metàfora contundent, el colors i els sentits de la subjectivitat del jo poètic. És el llenguatge innovador –radicalment modern en la poesia catalana- que Rosselló- Pòrcel fa servir per a la seva reivindicació d’una imatgeria d’arrel barroca. Al costat, un altre cop, d’un formalisme que lliga amb les innovacions simbolistes i avantguardistes, com en aquest altre sonet en heptasíl·labs assonants. També es basa en el model continu i presenta una altra variant –una segona rima aïllada al tercer vers de cada quartet, amb la fórmula AABA AABA AAA AAA.
  12. 12. Compliment a Mercedes Els clavells s’incendien, per imitar-te, quan tu passes per davant. I, per felicitar-te, les pluges ploren, fan damunt els vidres, vidre, damunt el vidre, cant. El carrer de Montcada, el dia del teu sant, t’abraci, vell, galant. Per brodar-te la gràcia no trobo diamant.
  13. 13. 1.PARASAFREIG DEL POEMA  Mercedes Montañola és una amiga i companya d’Universitat, és a ella a qui li dedica aquest poema. És un madrigal que canta a l’amor i que va dedicat a Mercedes Montañola que era una amiga seva de la Universitat i a la qual la descrivia amb molt bones paraules. (madrigal:temàtica delicada i amorosa). 2.CONTEXTUALITZACIÓ DEL LLIBRE Pertany al tercer llibre d’aquest, Ímitació del foc, i al primer apartat, Fira encesa. Desapareix la contenció del poeta i continua una presència barroca. En el títol es pot veure com fa referència al foc, és un element molt important a les seves obres, hi ha un gran domini d’aparicions d’elements lligats al foc, aquesta referència no només es pot veure en el títol del llibre sinó en el títol de dos dels tres apartats també (Fira encesa i Arbre de flames). El foc és utilitzat per fer una visió del món, una lluita entre contrarisel foc existeix com a producte d’allò que crema, aquí podem veure la influència d’Heràclit. Compliment a Mercedes
  14. 14. 3. ANÀLISI DE LA MÈTRICA I FONS  La primera estrofa fa una referència al títol, Imitació del foc (“incendien”), ja que el foc és un símbol de vida i de puresa. Es pot veure una hipèrbole i també una personificació de les flors, clavells, i és com una imatge visual ja que clavells són de color vermell, al igual que el foc.  A la segona estrofa podem veure com el poeta fa una derivació del vidre, un encabalgament quan diu “les pluges ploren fan damunt els vidres”, una personificació de les pluges i per últim quan diu “fan damunt els vidres, vidre, damunt el vidre cant” és un quiasme que és quan les paraules estam encreuades. Explica que quan la pluja cau a terra es un so d’agraiment per a ella.  A la tercera podem comprovar el desig del poeta en el que es veu que al poeta li agradaria que per honorificar el dia del seu sant, el carrer de Montcada l’abracés, l’honorés. (personificació)  A l’última estrofa podem veure com el poeta diu que ella es tan preciosa, simpàtica, brillant, esplèndida, que no troba cap pedra ni cap diamant que pugui igualar-la, és a dir, que pugui regalar-li per recompensar d’alguna manera tots aquests atributs bells que ella te.
  15. 15.  Aquest poema consta de 4 estrofes, la primera i la tercera estrofa consten de 3 versos, la segona de 4 versos i l’última estrofa consta de 2 versos. Podem dir que és un vers anisosil·làbic perquè indica que els versos no tenen regularitat en quant el número de síl·labes mètriques. Podem veure que al tercer vers de cada síl·laba acaba en “nt”. Són versos d’art menor.  Temàticament podem dir que és un madrigal que canta a l’amor.  Les figures retòriques que podem trobar són la personificació, la hipèrbole, la derivació, l’encabalgament i un quiasme. Compliment a Mercedes
  16. 16.  Llum, jovenesa de l’aire, em trobes en camins alts i salvatges. Àngel, baixa del cel amb el glavi a la mà, amb el crit esmolat que minva gravideses. No sóc el caçador que s’ha perdut entre sols incipients, entre torres caigudes. Ara cantes deliris en el darrer graó, sota les roques que estan sota les roques, a l’indret insegur on cau el silenci de les cendres i les fulles il.luminen els vents i els cavalls fan sonar una pols remotíssima. No em salvaran els vermells secrets, enfervorits.  -Per mi t’atansaràs al riu encès que passa, a la llum que defineix les coses que han estat donades als noms, quan cada llunyania pren angoixes de veritat. Volaràs sobre la vorera incendiada, albatros cobejat pels mariners, tan forts. Presoner! Oblida la platja deserta! Viu pressa de segles en instants i estalonar-se de moments avars de llur estridència. El camí d’esculls finirà. Arriba l’àgil eixutesa. Només els meus ulls en els teus i, en decantar-los, no veuràs res nou (fúria falaguera de pesos, desesperació dels vents). -No facis senyes al vaixell que passa: no té banderes per a contestar-te. Que els teus braços s’elevin i l’exaltin, nauxer d’aquesta lívida llacuna.  -Llum, jovenesa total, en el silenci s’asseu la lassitud més pàl.lida d’esforços amb les mans plenes de castells.  II  -Jo sé la gran imatge madura de sublim seguretat. Jo sé quina libació ens aclarirà les tenebres. Només recordo la muntanya i els pins i el vent i la lluita dels homes i el gran silenci de després, vora la pau tranquil.la de la tarda. Astres únics, patètica unitat del torrent i l’aigua clara. Capvespre simple, tímid de la força suprema de les coses. I només jo, assegut damunt les coses. El perill es saturava de mi i la nit em pressentia. Nit sense arbres, ni l’aire sobre la tempestat del rostre. Nit de l’Àngel, ciutat tancada a l’exèrcit de barons valents. Jo vaig pujar a la fortalesa i les mans em tremolaren. Sé quin és el despertar de després, argila entre penyes, aigua brava de l’ona i de la roca. Alba sense àngels, sense ocells, alba de cristalls i de veus, forn apagat, entre els murs dels somni i la via de la batalla tremolosa. Jo sóc l’heroi d’aquesta veritat i em redreçava, increat, pur, per cantar el meu himne:
  17. 17. - He vist la vostra ofrena, he fruït del vostre do  sobre la sang dels homes i les coses. Cilici de la mort entre la pau de valls desconegudes. He lluitat amb tota la nit adelerada de silencis. Entre geometria de fàbriques, l’alba. Tortura de vidres i crits, parany de la matinada. Sepulcre de braços i febres sense l’instint de llibertat! Canto l’absència de la llibertat! Presons de l’aire! Governo el furor incert de l’aire!
  18. 18. EL CAPTIU 1.PARASAFREIG DEL POEMA.  El poema “El Captiu” es podria suposar que és un diàleg entre dues figures, encara que aquestes no apareixen definides en cap moment. Això ho podem veure a través de l’estructura, ja que la primera estrofa de la primera part és més aviat narrativa i sense diàleg, com una mena de pròleg on es presenta la situació en l’espai i presentant a l’Àngel. I a les següents estrofes s’introdueix el guió per donar pas a un diàleg sobre la llibertat. El poema, en aquest diàleg a un interlocutor silenciós, vol explicar el procés de creació poètica com si el poeta fos un visionari, d’aquí la figura de l’Àngel (invisible però visible en les coses reals), i expliqués la poesia i una declaració dels principis de l’art, exaltant la llibertat dins un món on el poeta se sent tancat. 2. CONTEXTUALITZACÍÓ.  Pertany a Imitació del foc  Utilitza la figura simbólica de l’albatros.  Entén la poesia d’una manera vital i l’home arriba a la comprensió total del món através de la poesia. (poeta//vident). Visió absoluta de la realitat.  Influéncia de la poesia postsimbolista.  Poesia pura, el poeta gira els seus ulls cap a l’interior.
  19. 19. EL CAPTIU 3. ANÀLISI DE LA MÈTRICA. Aquest poema no segueix cap pauta concreta de mètrica ni rima sinó que dona importància al vers lliure. La seva esquema mètrica és : 7F, 10F, 12M, 12F, 10M, 12F, 12M, 11F, 6M, 9F, 10M, 11F,13M, 6M,6F, 9F, 8M, 8M... Tot i així, està compost per 5 estrofes agrupades en dues parts diferents. Es a dir, el poema es divideix en dues part, on la primera consta de tres estrofes de 13 versos la primera, 22 la segona i4 la tercera, i la segona part consta de dues estrofes, on la primera te 34 versos i la segona 15. 5. SIMBOLISME, ELEMENTS. A “El captiu” apareixen dos símbols rellevants: l’àngel i l’heroi. L’àngel rossellonià (present en altres poemes de la seva obra, encara que no sempre amb la mateixa funció simbòlica) està més relacionat amb la concepció d’un poeta com Rilke que amb la tradicional cristiana. En aquest sentit, té en comú amb el poeta txec el lloc que ocupa en la cúspide simbòlica de la seva poesia, de baix a dalt: les coses, el nen, l’heroi, l’àngel. En aquest ordre ascendent, l’àngel és la criatura invisible present en el visible, el nexe de contacte entre el món real i un coneixement superior, que es pot encarnar en la poesia. L’àngel arriba a Rosselló almenys per tres vies diferents: a més de Rilke (per mediació de Riba potser), per Rafael Alberti i Federico García Lorca, i per la Divina Comèdia de Dant pel que fa a la iconografia

×