1. La consolidació de la prosa
1. LA HISTOGRAFIA
1.1 Què és una crònica?
Són escrits considerats fets històrics que s'anomenen histografies i són escriten en prosa.
Recullen llegendes, encara que no sempre amb respecte per la veritat històrica.
1.2 Els orígens de l'histografia catalana
Va tenir els seus orígens al monestir de Ripoll sota l'hegemonia de l'abat Oliba (cultures de
l'època: la visigòtica i la grecoarabiga).
2. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
2.1 La poesia èpica i l'origen de les cròniques catalanes
En català es conserven quatre grans cròniques, que constitueixen la primera manifestació de
l'esperit de Catalunya en el camp literari. Aquestes cròniques recullen fets històrics
contemporanis a la seva escriptura.
2.1.1 La poesia èpica i les cròniques
La poesia èpica dins de les cròniques s'anomenen prosificacions (assonàncies repetides,
tons i estils èpics). Els cronistes ven aprofitar els elements històrics de la poesia èpica per
explicar aquells fets dels quals no havien estat testimonis i dels quals no tenien
documentació (treball de la ciència i la ficció).
2.2 Libre dels feyts o crònica de Jaume I
2.2.1 Data i autor
És la primera crònica que es va escriure entre el 1240-1274 i que prové d'uns manuscrits
del 1343-1380. Redactat en primera persona majestàtica (nós) que inspirava i dictava la
crònica a homes de lletres de la seva confiança, que la van escriure materialment sota la
vigilància i la direcció del monarca.
2.2.2 Contingut del Libre dels feyts
En aquesta crònica es detecta la prosificació d'alguna cançó de gesta, però el nucli el
formen els fets més importants de la vida del monarca explicats per ell mateix, des del seu
naixement (1207) fins a la mort (1276) amb antecedents dels regnats d'Alfons I i Pere el
Catòlic.
2.2.3 Parts del Libre dels feyts
El Libre dels feyts, es divideix en quatre parts:
1. La batalla de Muret.
2. Les conquestes de Mallorca i València.
3. Les desavanences amb Alfons X de Castella.
4. Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia.
2.2.4 Llengua i estil
Elements procedents de les epopeies romàniques es barregen amb altrees fets històrics, i la
crònica és una refosa de tot plegat en un estil viu i ràpid; la marració és àgil, pintoresca i
graciosa, i a vegades poc acurada. Els diàlegs demostren que els fets els va viure en persona
prequè en destaquen les expressions populars i refranys.

2. 2.3 Libre del rei En Pere o crònica de Bernat Desclot
2.3.1 Data i autor
Aquesta crònica va ser escrita entre el 1283-1288. El nom de Desclot amaga el nom real de
Bernat Escrivà, un personatge de la cort, potser amb un càrrec administratiu, que procedia
d'un lloc anomenat es Clot, al Rossellò, i va morir el 1289.
2.3.2 Contingut
Es va proposar tractar sobre els grans fets i les conquestes sobre sarrains i sobre altres
gèneres. Comença la crònica amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó,
ascendència i descendència d'Alfons I, el regnat de Pere I el Catòlic i sobretot el regnat de
Jaume I. El nucli principal de l'obra correspon al regnat de Pere el Gran i els grans temes
són la intervenció dels reis de la Corona d'Aragó a Itàlia, la invasió de Catalunya per part
dels francesos i l'alliberament del territori per obra del rei.
2.3.3 Un interés sobretot històric
La característica principal del Libre del rei En Pere és l'objectivitat i la riquesa d'informació
que fa servir per presentar els fets. Per a l'època més antiga es va servir de textos
llegendaris; i per al regnat del Conqueridor, de textos histogàfics; per al regnat de Pere el
Gran va recórrer tant a records personals, com a documents d'arxiu.
2.3.4 Llengua i estil
La llengua d'aquesta crònica és rica i perfecta. Té trets del parlar nord-occidental de
Catalunya. Malgrat que va fer servir molta documentació oficial, Desclot no sempre redacta
de la mateixa manera, sinó que hi podem trobar dues modalitats d'estil: un registre culte
per les reflexions i els comentaris seguint els models d'aquesta llengua estàndard de la
Cancelleria i un altre que deriva dels relats joglarescos prosificats.
2.4 Crònica de Ramon Muntaner
2.4.1 Data i autor
Ramon Muntaner va ser un personatge lluitador i viatger, que va deixar constància de la
seva vida. Polític i militar, va néixer a Peralada el 1265. El 1301 va escriure la seva pròpia
Crònica: aquell any hi va haver el setge de Messina (Sicília) i el 1302 se'n va anar amb Roger
de Flor cap a llevant (Constantinoble). Després va anar al nord d'Àfrica (illa de Gerba) on va
ser governador. El 1315 es va establir a la seva possesió de Xirivella (Horta de València), on
l'any següent va començar la redacció de la Crònica. Va morir a Eivissa el 1336.
2.5 Crònica de Pere el Ceremoniós
2.5.1 Autor
El rei Pere III el Ceremoniós va néixer el 1309, va ser coronat el 1336 i va regnar fins que va
morir, el 1387. Un intens moviment cultural que duia l'empremta: va ordenar l'arxiu reial i
va crear un cos de copistes i un altre de traductors.
2.5.2 Un rei i una passió: la veritat històrica
Pere III va voler evocar la història per mitjà de l'estricte testimoniatge dels documents
oficials quan es tractava dels fets passats no presenciats personalment. Va promoure tres
obres històriques , una de les quals, la Crònica, va se redactada en català explica els fets del
seu regnat. Volia aconseguir dos propòsits: afermar la monarquia, osigui, prestigiar-la
davant la burgesia i el poble, i deixar una obra que justifiqués la seva actuació com a rei.

3. 3. LA PROSA DELS SEGLES XIII I XIV
3.3.1 La crisi de l'Esglèsia i els escriptors dels segles XIII i XIV
Van sorgir diverses propostes, ja que l'esglèsia havia adquirit un poder polític i econòmic,
unes reformes que criticaven la seva acumulació de riqueses i predicaven el retorn a les
formes del cristianisme primitiu. Els problemes interns es van agreujar, fins al punt que la
cristindat es va dividir en dos bàndols encapçats per dos papes: és l'anomenat Cisma
d'Occident. Els escriptors del segle XIV, van ser: Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer, van
intentar fer conèixer la doctrina de l'Esglèsia perquè la gent conservés el fervor religiós;
Anselm Turmeda és l'exponent contrari, perquè va apostatar la religió cristiana i es va
convertir a l'islam; i Isabel de Villena va intentar presentar un model de perfecció basat en
la figura de Jesucrist per defensar les dones de la misogínia que imperava a l'època.
4. RAMON LLULL
4.4.1 Els inicis
Ramon Llull va néixer a Ciutat de Mallorca el 1232 o el 1233, tres anys després que Jaume I
hagués conquerit l'illa. Durant aquesta època escrivia poemes a l'estil dels trobadors com el
llibre Vida coetània, però no en conservem cap mostra. I va escriure l'esbós d'una obra
immensa per convertir els infidels: Art abreujada d'atrobar veritat (1274).
4.4.2 Els viatges
Al segle XIII qualsevol desplaçament era una aventura, perquè s'havia de fer a peu, a cavall,
en mula o en barca. L'any 1276 va anar a Mallorca, on va fundar una escola. El 1290
començà la seva etapa missionera. Va anar a Gènova i després a Roma, on volia aconseguir
del papa la fundació de col.legis d'ensenyament de llengües, però no li ho van acceptar, així
que va tornar a Gènova. Com que a Gènova tampoc li ho acceptaren, va decidir anar tot sol
a Tunis, però l'expulsaren del país. I encara va viatjar per Xipre, a Armènia i a Bugia, a
Algèria (1301-1306). L'any 1314 es va embarcar de nou cap a Tunis i sembla que va morir a
Tunis, durant el viatge de tornada o a Mallorca el 1315 o el 1316.
4.4.3 La llengua
Escrivia amb una finalitat didàctica i en defensa del cristianisme i tenia molt clar que calia
conèixer bé la llengua i dominar-ne tots els recursos. Aquest és considerat el creador de la
prosa en català, ja que va incorporar una gran quantitat de cultismes que va fer que el
català es fés universal.
4.4.4 L'obra
4.4.4.1 Obres en vers
És el primer escriptor que va escriure en català en una època en què practicament tota
la poesia culta s'escrivia en provençal. Va escriure Lo Concili (1311) i dos poemes molt
humans escrits entre el 1295 i el 1305: Lo desconhort i Cant de Ramon.
4.4.4.2 Obres en prosa
Obres de Ramon Llull:
1. Libre de contemplació (1272-1275).
2. Libre de l'ordre de cavalleria (1275-1276).
3. Libre d'Evast e Aloma e Blanquerna (1283-1286).
4. Libre d'Amic e Amat (1286).
5. Libre de meravelles o Fèlix (1288-1289).

4. 5. ALTRES ESCRIPTORS IMPORTANTS
5.5.1 Francesc Eiximenis
Va néixer a Girona abans del 1327. Va viure a València del 1383 al 1408 i va morir com a
bisbe d'Elna el 1409. En una època en què la crisi del món medieval ja era un fet, va
intentar defensar en les seves obres els valors cristians i les tradicions populars. La seva
gran obra és Lo Crestià. També va escriure Lo libre dels àngels, Lo libre de les dones, Vida
de Jesucrist i Cercapou.
5.5.2 Vicent Ferrer
Va néixer a València l'any 1350. Va dedicar tota la seva vida a predicar la doctrina de Déu
per convertir els jueus i els sarraïns. Sempre predicava en català; els seus sermons seguien
sempre la mateixa estructura: presentació del cas, dramatització i moralització. Va morir a
Gwened (Bretanya francesa) el 1419.
5.5.3 Anslem Turmeda
Va néixer a Ciutat de Mallorca entre el 1352 i el 1355 i va morir a Tunis el 1423. Se'n
conserven dues obres en català: Llibre dels bons amonestaments i Cobles de la divisió del
regne de Mallorques. La seva obra més coneguda és Llibre dels bons amonestaments; és
un llibre que va tenir una gran difusió a les escoles de l'època i entre la pagesia final del
segle XIX.
5.5.4 Isabel de Villena
Va néixer a València el 1430 i va morir el 1490. Una de les seves obres més conegudes és
Vita Christi; va ser escrit en un català molt acurat, amb molta vivesa i plasticitat, amb tocs
de realisme i amb un fort sentit emotiu. Es destaquen sobretot els episodis evangèlics i cal
dir que és la figura femenina més important de la literatura catalana medieval i es pot
considerar la primera dona que va escriure en català.
6. UNA NOVA MENTALITAT: L'HUMANISME
6.6.1 Un món que canvia: la crisi del pensament medieval
Els segles XIII i XIV presenten una crisi de valors que anuncia la cloenda d'una etapa de la
història (l'Edat Mitjana), i comença amb l'Edat Moderna en que es tracta de l'Humanisme,
un corrent ideologic que impregnà una nova etapa històrica: el Renaixement. El
toecentirsme va dirigir la mentalitat de l'Edat Mitjana va quedant arraconat per una nova
manera d'enfrontar-se al món i d'entendre'l: l'antropocentrisme, col.loca l'ésser humà,
poseïdor de la capacitat de raonar, com a eix de totes les coses, perquè és l'únic ésser de la
creació capaç de pensar, de reflexionar sobre ell mateix i sobre el món on viu.
6.6.2 Itàlia: bressol de l'Humanisme
A Itàlia era més fàcil que enlloc superar la mentalitat medieval, perquè un seguit de
circumstàncies que feien viable el canvi s'aplegaren en aquest territori. Una nova classe
social prengué les regnes del món: la burgesia. Aquesta classe impossà els seus gustos i les
seves inquietuds i, també, el seu racionalisme. Es dóna una estructura sociopolítica
excepcional: les ciutats Estat. Gràcies al comerç amb Orient, potenciat per les croades, les
ciutats italianes es feren poderoses i generaren un sistema bancari nou, capdavanter, basat
en una mena de competència lliure que ja quedava molt lluny de l'organització econòmica
medieval, fonamentada en els gremis.

5. 6.6.3 El Trecento italià
Aquest canvi de mentalitat, emparat i impulsat per una classe burgesa cada cop més
poderosa, tristial.litzà a Itàlia al segle XIV (Trecento) on estudiaven grec i llatí, i escriuen
amb la funció primordial de crear bellesa. La literatura comença a ser considerada una
realitat artística i amb un valor immens. La invenció de la impremta es va anr exapndint per
tot Europa i que va tenir la gran eclosió en el moviment que va rebre el mon de
Renaixement.
6.6.4 El dolce stil nuovo
Dante va batejar aquesta nova manera de concebre la creació poètica amb el qualificatiu
de dolce stil nuovo, aplegant sota aquest vel tots els autors que feien poesia apartant-se de
l'estil trobadoresc. Abandona la visió feudal de la dama, els autors italians del Trecento
introduïren el concepte de la donna angelicata, que interpreta la bellesa de l'estimada com
a símbol d'elevació espiritual. Es destaca l'autor Francesc Petraca.
6.6.4.1 Dante Alighieri (1265-1321)
Va convertir la figura de Beatriu en l'eix central de la seva obra. El conjunt de la seva
producció literària es pot dividir en tres apartats: l'obra poètica (Vita nuova), l'obra
doctrinal (Divina Comèdia), Dante vol demostrar que per arribar a assolir la felicitat cal
fer un llarg camí.
6.6.4.2 Francesco Petraca (1304-1374)
L'any 1327 es va enamorar d'una noia i aquesta noia va ser la font de la seva inspiració.
Aquest fet inagura la poesia intimista: la melancolia (tema recurrent de la seva obra).
Era un home d'una cultura molt vasta, va escriure totes les seves obres en llatí, excepte
les poesies amoroses, aplegades en el Cançoner.
6.6.4.3 Giovanni Boccaccio (1313-1375)
Va escriure obres en italià i en llatí sense cap finalitat ideològica. Gràcies a ell la prosa
italiana adquirí un alt nivell artístic. La seva gran obra en italià és Decameron, un recull
de cent contes de temàtica amorosa que va tenir influència en totes les literatures. La
seva darrera obra italiana, Il Corbaccio. Es destaca l'autor Bernat Metge.
7. L'HUMANISME A LA CORONA D'ARAGÒ
7.1 Canals d'introducció
Al final del segle XIV, l'Humanisme a la Corona d'Aragò, és un fet que només es pot
explicar pels estrets contactes polítics amb Itàlia i, també, per l'estreta relació establerta
amb la cort papal d'Avinyó (separada de la Roma en l'anomenat Cisma d'Occident). La
influència dels autors italians sobre les nostres lletres, es manifesta només en el camp de la
prosa; la poesia encara seguia els models trobadorescos. Durant el regnat de Pere el
Ceremoniós començaren a fer-se traduccions i el rei mateix cedí la seva biblioteca personal
al monestir de Poblet.
7.1.1 La Cancelleria Reial
És un aparell burocràtic que adquirí una importància notaria. Aquests funcionaris
dominaven tres llengües: el català, l'aragonés i el llatí. Van ser, doncs, els cancellers i
els escrivans els primers traductors seriosos d'obres clàssiques al català a partir de
textos originals. Així fou com crearen un estil depurat que aviat es va imposar com a
model de llengua per tot el territori de parla catalana i va substituir el model lul.lià de
prosa que havia prevalgut fins en aquell moment.

6. 7.1.2 La cort papal d'Avinyó
La qual els reis d'Aragó mantenien un estret contacte. La influència italiana va arribar
per mitjà d'un autor aragonès, Juan Fernández de Heredia, ambaixador de la cort papal
d'Avinyó i traductor d'obres d'historiadors grecs.
7.1.3 Petrarca, Dante i Boccaccio
Petrarca va exercir una forta influència en els primers humanistes catalans a partir
d'obres com el Secretum. A trevés de Petrarca, l'humanisme català també entrà en
contacte amb Dante, de qui Petrarca havia rebut l'ànsia d'aconseguir la glòria (l'anhel
dels artistes del Renaixement). També per mitjà de Petrarca fou conegut a la Corona
d'Aragó Boccaccio, un home de prosa vigorosa. Es destaca l'autor Bernat Metge en la
redacció d'alguns passatges de Lo somni.
7.2 Bernat Metge
7.2.1 Vida
Va néixer a Barcelona entre el 1340 i el 1346. El seu pare especier de la cort i morí quan
Bernat Metge era encara molt jovenet (el 1359). Bernat Metge va ser un home culte,
bon coneixedor del llatí (havia traduït algunes obres clàssiques), Ferrer Sayol exercí una
decisiva influència en el seu fillastre, per introduïr-se en el món de les llengües i en la
carrera de funcionari reial. Accedeix al càrrec de canceller: l'any 1371 va ser anomenat
ajudant de registre a la cancelleria de la reina Elionor i el 1375 passà a ser escrivà de
Joan I i, també, de la reina Violant de Bar; el 1390 va ser nomenat secretari reial. El
1396 mor Joan I i ternta-vuit consellers reials, entre els quals hi havia Bernat Metge,
van ser acusats d'haver aconsellat malament el rei i d'haver acceptat suborns. Ell fou
empresonat i la seva obra Lo somni, és en gran part una defensa contra aquestes
acusacions. Aquest procés va durar fins al 1398. Durant el regnat de Martí l'Humà, va
actuar d'ambaixador. Després de la mort d'aquest rei ja no va tenir cap més càrrec
oficial i va morir a Barcelona el 1413.
7.2.2 Obres en vers
En destaquem el Sermó i La Medecina apropiada a tot mal; que aquesta última obra
va ser adreçada a ell per part d'un altre conseller de Joan I i amic.
7.2.3 Obres en prosa
En destaquem el Valter e Griselda (1388), és una traducció de Petrarca, que l'autor va
adreçar a Isabel de Guimerà i l'Apologia (1395), que tracta de l'acusació de què van ser
objecte els consellers de Joan I per la mort del rei va fer que Bernat Metge deixés
inacabada aquesta obra, que es pot considerar un esbós de la seva obra maestra, Lo
somni.
7.2.4 Lo somni
Escrit l'any 1399, després d'haver sortit de la pressó, va continuar amb la seva obra. El
recurs clàssic del diàleg com a mètode eficaç de la persuasió, la presència de
personatges de la mitologia clàssica i el model dels autors més coneguts del Trecento
italià són algunes de les característiques d'aquesta obra, estructurada en quatre llibres:
1. Al primer llibre l'autor, tancat a la pressó, rep la visita de l'ànima de Joan I en
somnis, amb el qual s'inicia un diàleg sobre la immortalitat de l'ànima.
2. Al segon llibre es fa conèixer la identitat dels acompanyants del rei (Orfeu i
Tirèsies) i Joan I explica les circumstàncies de la seva mort i el destí actual de la
seva ànima.

7. 3. Al tercer llibre Orfeu explica la seva vida i inclou una descripció de l'infern
seguint Virgili. Tirèsies fa una dura condemna dels amors il.lícits de Bernat Metge i
llança una dura diatriba contra les dones, en uns passatges traduïts, gairebé de
manera literal, d'Il Corbaccio, de Boccaccio.
4. Al quart llibre l'autor construeix un abrandat elogi de les dones, des de les de
l'antiguitat fins a les contemporànies, i dedica una especial atenció, per les seves
virtuts, a l'actual reina, Maria de Luna. Lo somni s'acaba en despertar-se l'autor.
Bernat Metge ens donà, amb Lo somni, la més bella prosa del seu temps. Aquest llibre,
d'estil mesurat, se sintaxi impecable, va esdevenir un model de prosa. I també fou el
primer autor en llengua catalana que va escriure amb finalitat exclusivament literària.