“Mare, no cridis!”

485 visualizaciones

Publicado el

Article d'Albert Llimós al diari Ara

Publicado en: Deportes
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
485
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
7
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

“Mare, no cridis!”

  1. 1. ara. cat VIOLÉNCIA A L'ESPORT MODEL PER ERADICAR-LA “Mare, no cridis! " L'actitud de pares ijugadors es té en compte en els resultats dels partits a nivell escolar ALBERT LLIMÓS Barcelona | Actualitzada el 19/01/2015 00:00 ununnunnunnnnnnnIuunnlnunnununnnununIIIIIIIIIn¡InnununnuuuununnIlnuunlnunnnnnlIII¡nun¡InnIIInnlnnlunnun¡Innnunnn¡Inn¡nununuunnununn¡ulnnnIInnInI¡nnunnlun¡Inn¡nnunlnlII¡IIIunuun¡Innnnnnnnnnl La mort de I’aficionatdeI Deportivo de la Corunya Francisco J. Romero Taboada, Jimmy, el 30 de novembre a les immediacions del Vicente Calderón de Madrid ha reobert el debat sobre la violencia en el món del futbol. A corre- cuita, els maxims organismes espanyols busquen donar resposta a un problema, el dels aficionats . . _ . . . . . . . . _ . .. . ... ... ... ... ... ... ... ... ... radicals, que TÁCTICA I VALORS Un técnic alligonant uns jugadors al camp de Sant Ildefons de Cornella. / MARC ROVIRA s’arrossega des de principis dels anys 80. La majoria dels experts, pero, consideren que és una qüestió cultural i que requereix un canvi de mentalitat general de la Societat que s'ha d’impulsar des de I’educació als més petits. És una Iluita a Ilarg termini. Catalunya fa temps que treballa en aquest sentit. Des de fa uns anys es busca la manera que Fesport contribueixi a educar i allunyar la crispació de les pistes i els terrenys de joc de les competicions escolars dels més menuts. Arreu del territori hi ha projectes en marxa perqué els nens i nenes concebin I'esportd’una manera diferent. Una d‘aquestes iniciatives és el Juga Verd Playdel Baix Llobregat, un projecte pioner a tot Espanya que té en compte el comportament del públic, els tecnics i els mateixosjugadors a I‘hora de puntuar els partits. La competitivitat perd pes, I'actitud passa a ser el que més compta a I‘hora de mirar Ia classificació final. Un partit potarribar a valer 10 punts, dels quals només tres depenen del marcador. El Consell Esportiu del Baix Llobregat fa mesos que esta en contacte directe amb el Consell Catalá de I‘Esport per intentar estendre el model del Juga Verd Play, o almenys el seu esperit, arreu del territori. Si bé ells van ser pioners, i tenen el model més desenvolupat, la resta dels 45 consells que hi ha a Catalunya també intenten canviar la manera tradicional de concebre | ‘esport infantil. L‘horitzó és el 2020, quan es vol que tots els nens que practiquen esport es regeixin per tres grans patrons: carácter poliesportiu, hábits saludables i aposta pels valors. Cada Consell haura d‘apostar per un dels tres eixos.
  2. 2. Així ho recull el Pla Estrategic de I‘Esport, que es va impulsar el 201 3 amb la participació de més de 100 especialistes i que intenta tragar les Iínies mestres del que ha de ser | ‘esport infantil. “Hem demanat als consells que apostin pel que es fa al Baix Llobregat, peró donant marge, que tothom hi vagi arribanten la mesura de les seves possibilitats”, explica el subdirector d'Esport dela Generalitat, Oriol Marcé. Queden cinc anys per canviar les regles del joc dels dissabtes al matí pera milers de nens i pares de tot Catalunya. Fa totjust un mes, al Parc Esportiu de Cornella, un pare va estar a puntd’agredir Aitor Orias. Una pilota dividida, una munió de nens que es van Ilancar a capturar-Ia i un d'eIIs que va quedar adolorit mentre la resta intentaven aconseguir la cistella. El pare dela criatura colpejada va baixar de la grada directe cap a I’Aitor, que feia de dinamitzador de joc, com es coneix la figura de Farbitre en les competicions escolars del Baix Llobregat. No va passar res. La resta de pares i els entrenadors van rebaixar la tensió, mentre elsjugadors, que amb prou feines saben fer botar la pilota, es miraven I’escena embadalits. El resultatfinal va reflectir el que havia passat. L’equip del pare que es va abraonar sobre I’Aitor, toti que havia fet més punts que el rival, va obtenir menys punts que el contrari. Van ser superiors ala pista, pere van perdre ala grada: a les competicions escolars del Baix Llobregat, fins als 13 anys, el mal comportament penalitza. EI Juga Verd Play va néixer com a programa pilot el curs passat, precisament per minimitzari eradicar situacions com Ia que va patir I’Aitor. Es tracta d'un projecte destinata més de 5.300 nens i nenes de Ia comarca del Baix Llobregat, en el qual participen 30 municipis i mig milerd'equips. Tots els partits d'handboI, futbol 7, futbol sala, basqueti voleibol que organitza el Consell Esportiu, des dels prebenjamins fins als infantils de segon d’ESO, es regeixen per les regles del Juga Verd Play. “Sempre parlem dels hábits saludables, de Fesforc, del treball en equip. .. Aixo és molt teóric, peró faltava una iniciativa que enllacés aquests valors amb alguna cosa práctica”, explica el regidor d’Esports de Cornella, i promotor d'aquest projecte, José Manuel Parrado. La família, el gran repte “S’havia de fer alguna cosa”, exclama I’Adriana González, tecnica d’esports de Cornella. Aquest curs, després d’uns anys allunyada dela realitatescolar, I’Adriana supervisa els partits del dissabte al matí al pavelló del costat del Power8 Stadium de I’EspanyoI. “Hi havia crits, era angoixant. S’havia de conscienciar la gent que, en aquestes edats, els nens han d'arribar ala pista contents i n’han de marxar encara més contents". En alguns casos no era així per “I'actitud dels pares” o dels “mateixos entrenadors”, explica I’Adriana, que entre partit i partit topa amb I’Andrés González, entrenador del Santfeliuenc, de la Tercera Divisió. L’Andrés, que durant molts anys va dedicar-se a la formació, torna als orígens, ara com a pare. “Vaig deixar la base cansatde baraIIar-me amb els pares", lamenta. Precisament, més fins i tot que la canalla, els familiars, especialment pares i mares, són I'objectiu principal del Juga Verd Play: “Si el que volem és educar en valors, el comportament cívic ha de comptar en el marcador final. I a les families els hem donat un protagonisme que va més enllá de ser purament espectadors", explica el professor d’educació física de I’INEFC, Carles Gonzalez, un dels ideólegs i impulsors del projecte. “Hem tingut casos de prebenjamins en que els pares increpaven els rivals", sentencia I’Adriana. Els benjamins són nens de 7 i 8 anys que encara han de sentir els crits d’algun pare que porta la competitivitatfins a I’extrem. “Els fills segueixen el nostre exemple”, admet la Isabel, que ha acompanyat la seva filla a un partit de futbol sala de I‘Esco| a Joan Bardina de Sant Boi. Quan I‘equip rival transforma un penal rigorós assenyalat pel dinamitzador de joc, aplaudeixen efusivament. “La competencia vindre més endavant", argumenta | ‘Antonio, assegutal costatde la Isabel, per explicar els aplaudiments a I’oponent. “Els nens tenen el comportament dels pares, el mateix ADN", remata el Rafa, coordinador del Futbol Sala Cornella. AI futbol “tots pensen que el seu fill és un Messi o un Cristiano", afegeix Ia Yolanda, que té clar que el “futbol gran" genera més tensió: “Es queda aquí, al futbol sala, tant si com no”, assevera mirant I’Éric, que compagina | ‘esport federati l’escolar. El curs vinent la Yolanda té clar que s’acabaran els partits ala intemperie, on les revolucions són més altes. Nen expulsat Ala pista dela vora, els nens es reuneixen amb els pares després del partit de basquet. L’Aitor ha fet valer la seva condició de dinamitzador, molt més complexa que la d’árbitre: ha fet seure un nen de 10 anys, “fisicament molt fort, millor que la resta". El motiu: “No feia cas de les indicacions”. “Esgarrapava", afegeix la Mireia, rival a la pista. “Si ho fes un del meu equip Ii diria que parés”, assegura tímida la jugadora del Mediterrania. Per evitar problemes, I'Aitor ha pactatamb els entrenadors “canviar" el nen i deixar-Io ala banqueta, sensejugar. “L'objectiu es educar", afegeix. A més, quan aparegui la classificació final, amb els punts del Juga Verd Play introdu'I'ts a través d'una aplicació mobil, també hi quedará reflectitel comportament del noi. Un equip potaconseguir 10 punts cada partit: 3 si guanya (2 per
  3. 3. I'empati1 perla derrota), 1 que atorga el tutor de grada (un pare de I‘equip rival que valora I’actitud), 1 del públic rival, 2 de Fentrenador de I’equip oponent, 2 del dinamitzador de joc i un de I’anomenat Suma Verds, que valora diferents factors com Ia puntualitat o el fet que I‘equip es presenti amb el nombre de jugadors suficient. L’any passat el Juga Verd Play va ser una prova piloti enguany és una realitat a tot el Baix Llobregat. Tecnics i dinamitzadors de joc en fan una lectura positiva. “Els pares ho valoren més que els nens, la realitata les graderies ha canviat molt, ara saben que poden perdre punts", explica Desiré García, entrenadora de voleibol, |‘esport menys conflictiu dels cinc que formen part del programa. Parrado, impulsor del projecte, ho ratifica: “Es va notant, no se senten crits, ni insults". El regidorfocalitza I’objectiu entre els més menuts: “Si un jugador cau a terra, l'altre Ii dóna rapidament la ma. Estan captant la idea del projecte, en el moment que sigui innat. .. victoria”. L’altre repte és que els nens participin del canvi a la grada. Per no perdre punts, ells són els primers que demanen calma als pares, a vegades més efusius i crispats que els mateixosjugadors. “Si la mare cridés, tindria vergonya i Ii diria «No cridis»", diu la Mireia. Tot i aixo, els nens molts cops no són conscients del vessant penalitzador del projecte. “Guanyar, empatar o perdre" és I'únic que saben a aquestes edats, explica el Rafa, que acompanya el Josep, de 9 anys, a un partitde futbol sala. “Acostumata veure el futbol perla tele, Ii costa entendre la classificació", afegeix. “L'únic objectiu és marcar un gol que Ii doni adrenalina tota la setmana", remata I'Antonio des dela graderia, atent al que fa la fiIIa. Guanyar i no ser campió Fins que no arriben a I'edat d'alevins, gairebé infantils, amb 12 o 13 anys, els nens són poc conscients dela classificació. D'aquesta manera, s’eviten situacions incomodes per als pares, com la que va viure el Bruno, de només 7 anys, el curs passat. Amb la penya Blanc Blava de Sant Feliu van acabar imbatuts. “Haviem guanyat tots els partits i quan vam mirarla classificació final haviem quedat tercers o quarts -explica la mare del Bruno, I'Ester-. Els vam haver de comprar unes copes de campions nosaltres”. La classificació final va reflectir més coses que el marcador. No va ser per mala conducta -tot i que a vegades “et dispares”, diu I'Ester-, sinó perque no van complir amb els mínims que exigeix el Juga Verd Play, que requereix que els pares puntui'n l’actitud del rival. Aquesta és una de les assignatures pendents, que tothom s'hi impliqui, admet I’Adriana. Qui no ho fa en surt penalitzat. Només guanyar Un dels dubtes que plantegen els pares és el canvi que poden notar els fills quan es federin o arribin a cadets, ja de ple en I'edat adolescent. Llavors, la competitivitat es redimensiona. L'Andrés González, que ara entrena amateurs, no hi veu problema: “¿Quants equips alevins hi ha a CataIunyaT’, es qüestiona per relativitzar la competitivitat. “El partit del dissabte hauria de ser un altre entrenament. A determinades edats no es pot exigir competitivitat", afegeix. Toti aixo, Fexigencia hi és, i s'ha convertit en un dels grans reptes per al Juga Verd Play. Molts entrenadors pensen només a guanyar i donen pocs minuts als menys habils. A vegades, reconeix I’Adriana, els tecnics tampoc accepten que el dinamitzador de joc assegui el millorjugador d'un equip per mala conducta. “Cal buscar iniciatives que procurin fer-nos reflexionar sobre el valor de l'esporti de la victoria, de I'actitud i de I'aptitud, de la participació i de Vespectacle per, a poc a poc, anar provocant canvis de comportament", explica el professor dela Universitat Ramon Llull, i expert en la materia, Enric Maria Sebastiani. Per molts canvis que s'implantin a nivell professional, eradicar la violencia o, almenys, canviar les conductes en els camps de futbol i els pavellons poliesportius passa per anar a l'arrel del problema: Feducació dels més petits i els seus referents més immediats, els pares. “Podem crear normatives i prohibir coses, i que potser siguin una mica útils inicialment, pero el que faran és simplement ocultar o endarrerir I'aparició, de nou, del problema”, remarca Sebastiani. AI Baix Llobregat s'han bolcat de ple en I'intentde fer un salt cultural, amb un projecte que trenca amb el sistema classic que ha dominat els patis de les escoles durant molts anys. El Juga Verd Play té una doble dimensió: en una, el marcador, competeixes contra el rival; en l’altra, el comportament, contra tu mateix. L’esport és una eina més per canviar la societat, que necessita la complicitata les aules i sobretot dels pares. Ells són, molts cops, el problema.

×