SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 37
Descargar para leer sin conexión
Tema 5 Reaccions àcid-base
“ Probablemente no haya otro tipo de equilibrio   tan importante como el de ácidos y bases” B. M. Mahan i R. J. Myers Química. Curso Universitario (4ª ed.).
CONTINGUT 1.- Definicions d’àcids i bases. 2.- L’autoionització de l’aigua. Escala de pH. 3.- Força d’àcids i bases. Constants d’ionització. 4.- Hidròlisi. 5.- Dissolucions amortidores. 6.- Reaccions de neutralització 7.- Corbes de valoració /Indicadors
DEFINICIONS D’ÀCIDS I BASES . 1 1.1.- Teoria Arrhenius (1883) Àcid:  Substància que, en dissolució aquosa, dóna H + HCl    H +  (aq) + Cl -  (aq) Base:  Substància que, en dissolució aquosa, dóna OH - NaOH   Na +  (aq) + OH -  (aq)
Svante August Arrhenius (1859-1927) [ http:// nobelprize.org /chemistry/laureates/190 3 /index.html ] “ En reconeixement als extraodinaris serveis que ha prestat al progrés de la química mitjançant la seva teoria electrolítica de la dissociació”. 1903 Tercer premi Nobel de Química Aquest model té unes limitacions: * Hi ha substàncies amb propietats bàsiques que no contenen   ions hidroxil (p.ex.: NH 3  líquid) * Es limita a dissolucions aquoses. Es requereix una perspectiva més general
1.2.- Teoria de Brönsted-Lowry (1923 ) Àcid:  Espècie que té tendència a cedir un H + Base:  Espècie que té tendència a acceptar un H + NH 3  (aq) + H 2 O (l)    NH 4 +  (aq) + OH -  (aq) CH 3 COOH (aq) + H 2 O (l)    H 3 O +  (aq) + CH 3 COO -  (aq) àcid base base àcid Transferència protònica * Ja no es limita a dissolucions aquoses * S’explica el comportament bàsic de, p.ex., NH 3 Avantatges Parell àcid-base conjugat Substància  anfòtera (pot actuar com a àcid o com a base)
Thomas Martin Lowry (1874-1936) Johannes Nicolaus Brønsted  (1879-1947)
1.3.- Teoria de Lewis (1923) Àcid:  Espècie que pot acceptar parells d’electrons Base:  Espècie que pot cedir parells d’electrons En l’anterior exemple el H +  és àcid de Lewis, però no és la única substància que té aquest caràcter,  hi ha altres que poden actuar com àcids acceptant electrons no compartits de la base. Per a que una substància accepti un H + , es a dir perque actui com a base,ha de posseir un parell d’electrons no compartits.  H +   +  : N  H H H N  H H H H +
La base pot cedir parells d’electrons a altres espècies, en aquest cas es el BF 3  qui actua com àcid  Definició més general Gilbert Newton Lewis (1875-1946) H  N : H H + B  F F F H  N H H B  F F F base àcid
L’AUTOIONITZACIÓ DE L’AIGUA. ESCALA DE pH. 2 pH =   log [H 3 O + ] pOH =   log [OH - ] Equilibri d’autoionització de l’aigua H 2 O (l) + H 2 O (l)    H 3 O +  (aq) + OH -  (aq)  log 10 -14  =   log [H 3 O + ]   log [OH - ] 14 = pH + pOH K w  = [H 3 O + ][OH - ] Producte iònic de l’aigua A 25ºC,  K w  = 10 -14 [Aplicant logaritmes i canviant el signe]
Aigua pura:  [H 3 O + ] = [OH - ]  ;  [H 3 O + ] = 10 -7     pH = 7   [OH - ] = 10 -7     pOH = 7 DISSOLUCIÓ NEUTRA [H 3 O + ] = [OH - ] pH = 7 DISSOLUCIÓ ÀCIDA [H 3 O + ] > [OH - ] pH < 7 DISSOLUCIÓ BÀSICA [H 3 O + ] < [OH - ] pH > 7 pH 7 àcida bàsica
FORÇA D’ÀCIDS I BASES. CONSTANTS D’IONITZACIÓ . 3 Força d’un àcid o base:  indica una major o menor tendència  a transferir o acceptar un protó. Mesura quantitativa: constant d’equilibri de la seva reacció amb aigua. HA(aq) + H 2 O (l)    H 3 O +  (aq) + A -  (aq) Constant d’acidesa (de dissociació, d’ionització)
Major força d’un àcid: major serà K a  (menor pK a ) 3.1 Cas extrem: àcid fort - es troba totalment dissociat:reacció irreversible -K a  >> 1, K a       -base conjugada molt feble -concentració H 3 O +  molt elevada -àcids forts són: HCl, HNO 3 , HClO 4 , H 2 SO 4
3.2 Altres àcids: àcids febles - es troben en equilibri l’àcid i base conjugada:reacció reversible -K a   no molt gran -base conjugada forta -concentració H 3 O +   NO  molt elevada -àcids febles són: tota la resta (pex. Àcid acètic  Ka= 1,8. 10 -5 )
Anàlogament amb les bases: B (aq) + H 2 O (l)    BH +  (aq) + OH -  (aq) Constant de basicitat Major força d’una base: major serà K b  (menor pK b ) 3.3 Cas extrem: base forta - es troba totalment dissociat:reacció irreversible -K b  >> 1, K b       -àcid conjugat molt feble -concentració OH -  molt elevada -bases fortes (p.ex. NaOH, KOH, hidròxids d’alcalins i alcalino-terris )
3.2 Altres bases: bases febles - es troben en equilibri l’àcid i base conjugada:reacció reversible -K b   no molt gran -àcid conjugat fort -concentració OH -   NO  molt elevada -bases febles són: tota la resta (pex. Amoniac  Kb=1,8. 10 -5 )
En el cas d’un  parell àcid-base conjugat , K a  i K b  estan relacionades B (aq) + H 2 O (l)    BH +  (aq) + OH -  (aq) K w  = K a  K b
HIDRÒLISI SALS   4 Com determinar-lo de forma qualitativa? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Comportament àcid–base de les  sals Neutres Àcides Bàsiques
4.1. Sals procedents d’àcid fort i base forta   [p.ex.: NaCl, KCl, NaNO 3 ] NaCl (s)  H 2 O  Na +  (aq) + Cl -  (aq) Procedeix d’una base forta (NaOH). No s’hidrolitza Procedeix d’un àcid fort (HCl). No s’hidrolitza Dissolució neutra
4.2. Sals procedents d’àcid fort i base feble [p.ex.: NH 4 Cl] Dissolució àcida NH 4 Cl (s)  H 2 O  NH 4 +  (aq) + Cl -  (aq) Procedeix d’una base dèbil (NH 3 ).  S’hidrolitza Procedeix d’un àcid fort (HCl). No s’hidrolitza NH 4 +  (aq) + H 2 O (l)    NH 3  (aq) +  H 3 O +  (aq)
4.3. Sals procedents d’àcid dèbil i base forta [p.ex.: CH 3 COONa] Dissolució bàsica CH 3 COONa (s)  H 2 O  CH 3 COO -  (aq) + Na +  (aq) Procedeix d’un àcid dèbil (CH 3 COOH).  S’hidrolitza Procedeix d’una base forta (NaOH). No s’hidrolitza CH 3 COO -  (aq) + H 2 O (l)    CH 3 COOH (aq) +  OH -  (aq)
4.4. Sals procedents d’àcid dèbil i base dèbil [p.ex.: NH 4 CN] Si K h  (catió) > K h  (anió)   Dissolució àcida Si K h  (catió) < K h  (anió)   Dissolució bàsica Si K h  (catió) = K h  (anió)    Dissolució neutra [Per al NH 4 CN: dissolució bàsica] NH 4 CN (s)  H 2 O  NH 4 +  (aq) + CN -  (aq) Procedeix d’una base dèbil (NH 3 ).  S’hidrolitza Procedeix d’un àcid dèbil (HCN).  S’hidrolitza
DISSOLUCIONS AMORTIDORES, TAMPO O BUFFER 5 Definició: Dissolucions que mantenen un pH aproximadament  constant quan s’agreguen petites quantitats d’àcid o base o quan  es dilueixen. Composició : Quantitats importants i normalment iguals d’un àcid feble i de la seva base conjugada(o una base dèbil i el seu àcid conjugat). (p.ex.: CH 3 COOH/CH 3 COONa) Per a molts processos, el control del pH resulta fonamental (p.ex. reaccions bioquímiques)
Mecanisme d’acció: Si a l’equilibri se li afegeix, p.ex., un àcid, es desplaçarà a l’esquerra, disminuirà el quocient [A - ]/[HA] i el pH baixarà. Però si la quantitat afegida és petita comparada amb les quantitats (grans) que hi ha d’A -  i HA, el quocient canviarà molt poc i el pH gairebé no es modificarà. P.ex.:  * si s’afegeix 0.001 mols d’HCl a un 1 L d’aigua, el pH passa de 7 a 3. * si afegeix 0.001 mols d’HCl a un 1 L de dissolució que conté   0.7 mols d’acètic i 0.6 mols d’acetat sòdic, el pH passa de   4.688 a 4.686. HA (aq) + H 2 O (l)    H 3 O +  (aq) + A -  (aq)
Característiques importants d’una dissolució amortidora : * El seu pH    depén de K a  i de les concentracions * La seva capacitat amortidora Capacitat amortidora : Quantitat d’àcid o base que es pot afegir a un tampó abans que el pH comenci a canviar apreciablement. De què depén? * Del nombre de mols d’àcid i base de la dissolució amortidora (han de ser alts per a que la capacitat també ho sigui) * Del quocient [base]/[àcid]. (per a que la capacitat siga alta, ha de ser pròxim a 1.  Si és < 0.1 ó > 10, no serà molt eficient. Major eficiència: quan pH = pK a )
REACCIONS DE NEUTRALITZACIÓ 6 A- Reacció que es dóna entre un àcid i una base, sempre és del tipus: ÀCID+ BASE  SAL + AIGUA B- Reacció IRREVERSIBLE C- Els problemes es resoldran per ESTEQUIOMETRIA: - àcid i base: en quantitats estequiomètriques, el pH final de la mescla  dependrà de la sal que es formi. -àcid i base: algun reactiu en excès, el pH final depen de cada cas. D- MOLT IMPORTANT: quan es mesclen dues o més dissolucions el VOLUM, final varia,  ES RECOMANA, treballa amb MOLS i calcular la concentració amb el V total (suma de tots els volums mesclats).
VALORACIONS ÀCID-BASE . 7 Com podem determinar la concentració d’un àcid o d’una base en una dissolució? 7.1 Mètode més utilitzat: valoració àcid-base A- Mesurem amb una pipeta exactament el volum de la dissolució de base (o àcid de concentració desconeguda i la situem en un erlenmeier. A sota de l’erlenmeier posem un full blanc. B- Omplim una bureta de dissolució d’àcid (o base) coneguda. C- Afegim un parell de gotes d’indicador a l’erlenmeier. D. Obrim la bureta i anem afegint la dissolució coneguda, sobre l’erlenmeier mentre aquest es remena  contínuament  fins que observem inicis de canvi en el color.
E- Anem afegint  gota a gota  la dissolució de la bureta fins que s’aconsegueix la neutralització completa:  PUNT D’EQUIVALÈNCIA Bureta: dissolució de concentració coneguda  Erlenmeier: dissolució de concentració desconeguda + 2, 3 gotes d’indicador
Què és un indicador? Indicadors:  Substàncies que son àcids o bases febles  i que presenten colors diferents en la forma àcida o base conjugada.  Quan a una dissolució li afegim un indicador, estaran presents les dos espècies HInd i Ind  . HInd (aq) + H 2 O (l)    H 3 O +  (aq) + Ind   (aq) Color A Color B
Quin color veuré? ,[object Object],[object Object],[object Object],El quocient depén de la K a  i  del pH :  ,[object Object],[object Object],[object Object],Interval de viratge   ( 2 unitats de pH )
Intervals de viratge d’indicadors
Com sé quan he arribat al punt d’equivalència? Corba de valoració:  Representació del pH en funció del volum afegit. Punt d’equivalència
Quin és el pH del punt d’equivalència? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Com sé que he arribat al punt d’equivalència sense necessitat de representar la corba de valoració sencera? Mitjançant un indicador apropiat que canvii de color just quan la reacció arriba al punt d’equivalència.(veure taula pàg. 30)
Clau : que l’interval de viratge de l’indicador coincideixi amb el salt de pH que es produeix quan arribem al punt d’equivalència. p.ex.: valoració d’un àcid fort amb una base forta
Corba de valoració d’una base forta amb un àcid fort:
Corba de valoració d’un àcid feble amb una base forta:
Corba de valoració d’un àcid dipròtic amb una base forta:

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassosDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
 
Àcids i Bases
Àcids i BasesÀcids i Bases
Àcids i Basesavillalbs
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeOriol Baradad
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolismemontsejaen
 
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATXTema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATXmmarti61
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
 
Formulació inorgànica 4t
Formulació inorgànica 4tFormulació inorgànica 4t
Formulació inorgànica 4tjoandomenge
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)montsejaen
 
59. La regulació de l'expressió genètica
59. La regulació de l'expressió genètica59. La regulació de l'expressió genètica
59. La regulació de l'expressió genèticaDani Ribo
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaCRP del Tarragonès
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Marcel Duran
 
Ajustament de reaccions REDOX en medi bàsic
Ajustament de reaccions REDOX en medi bàsicAjustament de reaccions REDOX en medi bàsic
Ajustament de reaccions REDOX en medi bàsicDavid Mur
 

La actualidad más candente (20)

15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Àcids i Bases
Àcids i BasesÀcids i Bases
Àcids i Bases
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
 
Canvis quimics
Canvis quimicsCanvis quimics
Canvis quimics
 
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATXTema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
Tema 3 lípids
Tema 3 lípidsTema 3 lípids
Tema 3 lípids
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 
ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS
 
Formulació inorgànica 4t
Formulació inorgànica 4tFormulació inorgànica 4t
Formulació inorgànica 4t
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Compostos ternaris)
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Compostos ternaris)UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Compostos ternaris)
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Compostos ternaris)
 
59. La regulació de l'expressió genètica
59. La regulació de l'expressió genètica59. La regulació de l'expressió genètica
59. La regulació de l'expressió genètica
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 
Ajustament de reaccions REDOX en medi bàsic
Ajustament de reaccions REDOX en medi bàsicAjustament de reaccions REDOX en medi bàsic
Ajustament de reaccions REDOX en medi bàsic
 

Destacado

Equilibrios Acido Base II
Equilibrios Acido Base IIEquilibrios Acido Base II
Equilibrios Acido Base IILuis Seijo
 
Isomeria modificat ppt
Isomeria modificat pptIsomeria modificat ppt
Isomeria modificat pptPierreCurie37
 
Algunes Reaccions Quimiques
Algunes Reaccions QuimiquesAlgunes Reaccions Quimiques
Algunes Reaccions QuimiquesJordi Gallardo
 
Quimica practica 3
Quimica practica 3Quimica practica 3
Quimica practica 3mosansar
 
Quimica practica
Quimica practicaQuimica practica
Quimica practicamosansar
 
La Reacció QuíMica
La Reacció QuíMicaLa Reacció QuíMica
La Reacció QuíMicatic.formacio
 
Pràctica 5. determinació del contingut dacid acètic dun vinagre (volumetria à...
Pràctica 5. determinació del contingut dacid acètic dun vinagre (volumetria à...Pràctica 5. determinació del contingut dacid acètic dun vinagre (volumetria à...
Pràctica 5. determinació del contingut dacid acètic dun vinagre (volumetria à...mosansar
 
Valoració àcid- base
Valoració àcid- baseValoració àcid- base
Valoració àcid- baseManel miguela
 
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATX
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATXTena 8 Taula Periòdica 1RBATX
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATXmmarti61
 
Tema 00 Formulació Inorgànica1 Batx
Tema 00  Formulació Inorgànica1 BatxTema 00  Formulació Inorgànica1 Batx
Tema 00 Formulació Inorgànica1 Batxmmarti61
 
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxTema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxmmarti61
 
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batx
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batxT ema 2 Classificació de la matèria 1r batx
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batxmmarti61
 
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATX
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATXTena 1 Classificació De La Matèria 2nBATX
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATXmmarti61
 
Tema 3 Cinetica 2n batx
Tema 3 Cinetica 2n batxTema 3 Cinetica 2n batx
Tema 3 Cinetica 2n batxmmarti61
 

Destacado (20)

Equilibrios Acido Base II
Equilibrios Acido Base IIEquilibrios Acido Base II
Equilibrios Acido Base II
 
Precipitacio
PrecipitacioPrecipitacio
Precipitacio
 
Problemasacidbase
ProblemasacidbaseProblemasacidbase
Problemasacidbase
 
EQUILIBRI QUÍMIC
EQUILIBRI QUÍMICEQUILIBRI QUÍMIC
EQUILIBRI QUÍMIC
 
Química Redox 2014-15
Química Redox 2014-15Química Redox 2014-15
Química Redox 2014-15
 
Isomeria modificat ppt
Isomeria modificat pptIsomeria modificat ppt
Isomeria modificat ppt
 
Algunes Reaccions Quimiques
Algunes Reaccions QuimiquesAlgunes Reaccions Quimiques
Algunes Reaccions Quimiques
 
PROBLEMES DE RENDIMENT I PURESA
PROBLEMES DE RENDIMENT I PURESAPROBLEMES DE RENDIMENT I PURESA
PROBLEMES DE RENDIMENT I PURESA
 
Quimica practica 3
Quimica practica 3Quimica practica 3
Quimica practica 3
 
Quimica practica
Quimica practicaQuimica practica
Quimica practica
 
La Reacció QuíMica
La Reacció QuíMicaLa Reacció QuíMica
La Reacció QuíMica
 
Pràctica 5. determinació del contingut dacid acètic dun vinagre (volumetria à...
Pràctica 5. determinació del contingut dacid acètic dun vinagre (volumetria à...Pràctica 5. determinació del contingut dacid acètic dun vinagre (volumetria à...
Pràctica 5. determinació del contingut dacid acètic dun vinagre (volumetria à...
 
Valoració àcid- base
Valoració àcid- baseValoració àcid- base
Valoració àcid- base
 
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATX
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATXTena 8 Taula Periòdica 1RBATX
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATX
 
Propietat i enllaç químic
Propietat i enllaç químicPropietat i enllaç químic
Propietat i enllaç químic
 
Tema 00 Formulació Inorgànica1 Batx
Tema 00  Formulació Inorgànica1 BatxTema 00  Formulació Inorgànica1 Batx
Tema 00 Formulació Inorgànica1 Batx
 
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxTema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
 
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batx
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batxT ema 2 Classificació de la matèria 1r batx
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batx
 
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATX
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATXTena 1 Classificació De La Matèria 2nBATX
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATX
 
Tema 3 Cinetica 2n batx
Tema 3 Cinetica 2n batxTema 3 Cinetica 2n batx
Tema 3 Cinetica 2n batx
 

Similar a Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx

Esther Medina: Reaccions de transferència de protons
Esther Medina: Reaccions de transferència de protonsEsther Medina: Reaccions de transferència de protons
Esther Medina: Reaccions de transferència de protonsavillalb
 
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batxT Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batxmmarti61
 
Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2jvsirerol
 
8448614097_u05_prs_001.pptx
8448614097_u05_prs_001.pptx8448614097_u05_prs_001.pptx
8448614097_u05_prs_001.pptxAroaAlgarraGarca
 
Microsoft word -_2a_prova_final_2010
Microsoft word -_2a_prova_final_2010Microsoft word -_2a_prova_final_2010
Microsoft word -_2a_prova_final_2010marc_crack
 
La Reacció QuíMica
La Reacció QuíMicaLa Reacció QuíMica
La Reacció QuíMicatic.formacio
 
La Reacció QuíMica
La Reacció QuíMicaLa Reacció QuíMica
La Reacció QuíMicaguest474000
 
Qui 1 bat_u6_presentacions
Qui 1 bat_u6_presentacionsQui 1 bat_u6_presentacions
Qui 1 bat_u6_presentacionsmosansar
 
Unitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboniUnitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboniIES Matdepera
 
Resolució de problemes globalitzadors
Resolució de problemes globalitzadorsResolució de problemes globalitzadors
Resolució de problemes globalitzadorsdgcampillo
 

Similar a Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx (20)

Esther Medina: Reaccions de transferència de protons
Esther Medina: Reaccions de transferència de protonsEsther Medina: Reaccions de transferència de protons
Esther Medina: Reaccions de transferència de protons
 
EQUILIBRI ÀCID BASE
EQUILIBRI ÀCID BASEEQUILIBRI ÀCID BASE
EQUILIBRI ÀCID BASE
 
Unitat5
Unitat5Unitat5
Unitat5
 
Unitat6
Unitat6Unitat6
Unitat6
 
Química àcid base
Química àcid base Química àcid base
Química àcid base
 
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batxT Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
 
Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2
 
8448614097_u05_prs_001.pptx
8448614097_u05_prs_001.pptx8448614097_u05_prs_001.pptx
8448614097_u05_prs_001.pptx
 
Microsoft word -_2a_prova_final_2010
Microsoft word -_2a_prova_final_2010Microsoft word -_2a_prova_final_2010
Microsoft word -_2a_prova_final_2010
 
La Reacció QuíMica
La Reacció QuíMicaLa Reacció QuíMica
La Reacció QuíMica
 
La Reacció QuíMica
La Reacció QuíMicaLa Reacció QuíMica
La Reacció QuíMica
 
Qui 1 bat_u6_presentacions
Qui 1 bat_u6_presentacionsQui 1 bat_u6_presentacions
Qui 1 bat_u6_presentacions
 
QUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICAQUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICA
 
6 collombarda
6 collombarda6 collombarda
6 collombarda
 
Unitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboniUnitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboni
 
Resolució de problemes globalitzadors
Resolució de problemes globalitzadorsResolució de problemes globalitzadors
Resolució de problemes globalitzadors
 
Formulacioacids Oxoacids
Formulacioacids OxoacidsFormulacioacids Oxoacids
Formulacioacids Oxoacids
 
Reaccions
ReaccionsReaccions
Reaccions
 
Reaccions químiques.pptx
Reaccions químiques.pptxReaccions químiques.pptx
Reaccions químiques.pptx
 
Presentaciópdf
PresentaciópdfPresentaciópdf
Presentaciópdf
 

Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx

  • 1. Tema 5 Reaccions àcid-base
  • 2. “ Probablemente no haya otro tipo de equilibrio tan importante como el de ácidos y bases” B. M. Mahan i R. J. Myers Química. Curso Universitario (4ª ed.).
  • 3. CONTINGUT 1.- Definicions d’àcids i bases. 2.- L’autoionització de l’aigua. Escala de pH. 3.- Força d’àcids i bases. Constants d’ionització. 4.- Hidròlisi. 5.- Dissolucions amortidores. 6.- Reaccions de neutralització 7.- Corbes de valoració /Indicadors
  • 4. DEFINICIONS D’ÀCIDS I BASES . 1 1.1.- Teoria Arrhenius (1883) Àcid: Substància que, en dissolució aquosa, dóna H + HCl  H + (aq) + Cl - (aq) Base: Substància que, en dissolució aquosa, dóna OH - NaOH  Na + (aq) + OH - (aq)
  • 5. Svante August Arrhenius (1859-1927) [ http:// nobelprize.org /chemistry/laureates/190 3 /index.html ] “ En reconeixement als extraodinaris serveis que ha prestat al progrés de la química mitjançant la seva teoria electrolítica de la dissociació”. 1903 Tercer premi Nobel de Química Aquest model té unes limitacions: * Hi ha substàncies amb propietats bàsiques que no contenen ions hidroxil (p.ex.: NH 3 líquid) * Es limita a dissolucions aquoses. Es requereix una perspectiva més general
  • 6. 1.2.- Teoria de Brönsted-Lowry (1923 ) Àcid: Espècie que té tendència a cedir un H + Base: Espècie que té tendència a acceptar un H + NH 3 (aq) + H 2 O (l)   NH 4 + (aq) + OH - (aq) CH 3 COOH (aq) + H 2 O (l)   H 3 O + (aq) + CH 3 COO - (aq) àcid base base àcid Transferència protònica * Ja no es limita a dissolucions aquoses * S’explica el comportament bàsic de, p.ex., NH 3 Avantatges Parell àcid-base conjugat Substància anfòtera (pot actuar com a àcid o com a base)
  • 7. Thomas Martin Lowry (1874-1936) Johannes Nicolaus Brønsted (1879-1947)
  • 8. 1.3.- Teoria de Lewis (1923) Àcid: Espècie que pot acceptar parells d’electrons Base: Espècie que pot cedir parells d’electrons En l’anterior exemple el H + és àcid de Lewis, però no és la única substància que té aquest caràcter, hi ha altres que poden actuar com àcids acceptant electrons no compartits de la base. Per a que una substància accepti un H + , es a dir perque actui com a base,ha de posseir un parell d’electrons no compartits. H + + : N H H H N H H H H +
  • 9. La base pot cedir parells d’electrons a altres espècies, en aquest cas es el BF 3 qui actua com àcid Definició més general Gilbert Newton Lewis (1875-1946) H N : H H + B F F F H N H H B F F F base àcid
  • 10. L’AUTOIONITZACIÓ DE L’AIGUA. ESCALA DE pH. 2 pH =  log [H 3 O + ] pOH =  log [OH - ] Equilibri d’autoionització de l’aigua H 2 O (l) + H 2 O (l)   H 3 O + (aq) + OH - (aq)  log 10 -14 =  log [H 3 O + ]  log [OH - ] 14 = pH + pOH K w = [H 3 O + ][OH - ] Producte iònic de l’aigua A 25ºC, K w = 10 -14 [Aplicant logaritmes i canviant el signe]
  • 11. Aigua pura: [H 3 O + ] = [OH - ] ; [H 3 O + ] = 10 -7   pH = 7 [OH - ] = 10 -7   pOH = 7 DISSOLUCIÓ NEUTRA [H 3 O + ] = [OH - ] pH = 7 DISSOLUCIÓ ÀCIDA [H 3 O + ] > [OH - ] pH < 7 DISSOLUCIÓ BÀSICA [H 3 O + ] < [OH - ] pH > 7 pH 7 àcida bàsica
  • 12. FORÇA D’ÀCIDS I BASES. CONSTANTS D’IONITZACIÓ . 3 Força d’un àcid o base: indica una major o menor tendència a transferir o acceptar un protó. Mesura quantitativa: constant d’equilibri de la seva reacció amb aigua. HA(aq) + H 2 O (l)   H 3 O + (aq) + A - (aq) Constant d’acidesa (de dissociació, d’ionització)
  • 13. Major força d’un àcid: major serà K a (menor pK a ) 3.1 Cas extrem: àcid fort - es troba totalment dissociat:reacció irreversible -K a >> 1, K a   -base conjugada molt feble -concentració H 3 O + molt elevada -àcids forts són: HCl, HNO 3 , HClO 4 , H 2 SO 4
  • 14. 3.2 Altres àcids: àcids febles - es troben en equilibri l’àcid i base conjugada:reacció reversible -K a no molt gran -base conjugada forta -concentració H 3 O + NO molt elevada -àcids febles són: tota la resta (pex. Àcid acètic Ka= 1,8. 10 -5 )
  • 15. Anàlogament amb les bases: B (aq) + H 2 O (l)   BH + (aq) + OH - (aq) Constant de basicitat Major força d’una base: major serà K b (menor pK b ) 3.3 Cas extrem: base forta - es troba totalment dissociat:reacció irreversible -K b >> 1, K b   -àcid conjugat molt feble -concentració OH - molt elevada -bases fortes (p.ex. NaOH, KOH, hidròxids d’alcalins i alcalino-terris )
  • 16. 3.2 Altres bases: bases febles - es troben en equilibri l’àcid i base conjugada:reacció reversible -K b no molt gran -àcid conjugat fort -concentració OH - NO molt elevada -bases febles són: tota la resta (pex. Amoniac Kb=1,8. 10 -5 )
  • 17. En el cas d’un parell àcid-base conjugat , K a i K b estan relacionades B (aq) + H 2 O (l)   BH + (aq) + OH - (aq) K w = K a K b
  • 18.
  • 19. 4.1. Sals procedents d’àcid fort i base forta [p.ex.: NaCl, KCl, NaNO 3 ] NaCl (s) H 2 O Na + (aq) + Cl - (aq) Procedeix d’una base forta (NaOH). No s’hidrolitza Procedeix d’un àcid fort (HCl). No s’hidrolitza Dissolució neutra
  • 20. 4.2. Sals procedents d’àcid fort i base feble [p.ex.: NH 4 Cl] Dissolució àcida NH 4 Cl (s) H 2 O NH 4 + (aq) + Cl - (aq) Procedeix d’una base dèbil (NH 3 ). S’hidrolitza Procedeix d’un àcid fort (HCl). No s’hidrolitza NH 4 + (aq) + H 2 O (l)   NH 3 (aq) +  H 3 O + (aq)
  • 21. 4.3. Sals procedents d’àcid dèbil i base forta [p.ex.: CH 3 COONa] Dissolució bàsica CH 3 COONa (s) H 2 O CH 3 COO - (aq) + Na + (aq) Procedeix d’un àcid dèbil (CH 3 COOH). S’hidrolitza Procedeix d’una base forta (NaOH). No s’hidrolitza CH 3 COO - (aq) + H 2 O (l)   CH 3 COOH (aq) +  OH - (aq)
  • 22. 4.4. Sals procedents d’àcid dèbil i base dèbil [p.ex.: NH 4 CN] Si K h (catió) > K h (anió)  Dissolució àcida Si K h (catió) < K h (anió)  Dissolució bàsica Si K h (catió) = K h (anió)   Dissolució neutra [Per al NH 4 CN: dissolució bàsica] NH 4 CN (s) H 2 O NH 4 + (aq) + CN - (aq) Procedeix d’una base dèbil (NH 3 ). S’hidrolitza Procedeix d’un àcid dèbil (HCN). S’hidrolitza
  • 23. DISSOLUCIONS AMORTIDORES, TAMPO O BUFFER 5 Definició: Dissolucions que mantenen un pH aproximadament constant quan s’agreguen petites quantitats d’àcid o base o quan es dilueixen. Composició : Quantitats importants i normalment iguals d’un àcid feble i de la seva base conjugada(o una base dèbil i el seu àcid conjugat). (p.ex.: CH 3 COOH/CH 3 COONa) Per a molts processos, el control del pH resulta fonamental (p.ex. reaccions bioquímiques)
  • 24. Mecanisme d’acció: Si a l’equilibri se li afegeix, p.ex., un àcid, es desplaçarà a l’esquerra, disminuirà el quocient [A - ]/[HA] i el pH baixarà. Però si la quantitat afegida és petita comparada amb les quantitats (grans) que hi ha d’A - i HA, el quocient canviarà molt poc i el pH gairebé no es modificarà. P.ex.: * si s’afegeix 0.001 mols d’HCl a un 1 L d’aigua, el pH passa de 7 a 3. * si afegeix 0.001 mols d’HCl a un 1 L de dissolució que conté 0.7 mols d’acètic i 0.6 mols d’acetat sòdic, el pH passa de 4.688 a 4.686. HA (aq) + H 2 O (l)   H 3 O + (aq) + A - (aq)
  • 25. Característiques importants d’una dissolució amortidora : * El seu pH  depén de K a i de les concentracions * La seva capacitat amortidora Capacitat amortidora : Quantitat d’àcid o base que es pot afegir a un tampó abans que el pH comenci a canviar apreciablement. De què depén? * Del nombre de mols d’àcid i base de la dissolució amortidora (han de ser alts per a que la capacitat també ho sigui) * Del quocient [base]/[àcid]. (per a que la capacitat siga alta, ha de ser pròxim a 1. Si és < 0.1 ó > 10, no serà molt eficient. Major eficiència: quan pH = pK a )
  • 26. REACCIONS DE NEUTRALITZACIÓ 6 A- Reacció que es dóna entre un àcid i una base, sempre és del tipus: ÀCID+ BASE SAL + AIGUA B- Reacció IRREVERSIBLE C- Els problemes es resoldran per ESTEQUIOMETRIA: - àcid i base: en quantitats estequiomètriques, el pH final de la mescla dependrà de la sal que es formi. -àcid i base: algun reactiu en excès, el pH final depen de cada cas. D- MOLT IMPORTANT: quan es mesclen dues o més dissolucions el VOLUM, final varia, ES RECOMANA, treballa amb MOLS i calcular la concentració amb el V total (suma de tots els volums mesclats).
  • 27. VALORACIONS ÀCID-BASE . 7 Com podem determinar la concentració d’un àcid o d’una base en una dissolució? 7.1 Mètode més utilitzat: valoració àcid-base A- Mesurem amb una pipeta exactament el volum de la dissolució de base (o àcid de concentració desconeguda i la situem en un erlenmeier. A sota de l’erlenmeier posem un full blanc. B- Omplim una bureta de dissolució d’àcid (o base) coneguda. C- Afegim un parell de gotes d’indicador a l’erlenmeier. D. Obrim la bureta i anem afegint la dissolució coneguda, sobre l’erlenmeier mentre aquest es remena contínuament fins que observem inicis de canvi en el color.
  • 28. E- Anem afegint gota a gota la dissolució de la bureta fins que s’aconsegueix la neutralització completa: PUNT D’EQUIVALÈNCIA Bureta: dissolució de concentració coneguda Erlenmeier: dissolució de concentració desconeguda + 2, 3 gotes d’indicador
  • 29. Què és un indicador? Indicadors: Substàncies que son àcids o bases febles i que presenten colors diferents en la forma àcida o base conjugada. Quan a una dissolució li afegim un indicador, estaran presents les dos espècies HInd i Ind  . HInd (aq) + H 2 O (l)   H 3 O + (aq) + Ind  (aq) Color A Color B
  • 30.
  • 31. Intervals de viratge d’indicadors
  • 32. Com sé quan he arribat al punt d’equivalència? Corba de valoració: Representació del pH en funció del volum afegit. Punt d’equivalència
  • 33.
  • 34. Clau : que l’interval de viratge de l’indicador coincideixi amb el salt de pH que es produeix quan arribem al punt d’equivalència. p.ex.: valoració d’un àcid fort amb una base forta
  • 35. Corba de valoració d’una base forta amb un àcid fort:
  • 36. Corba de valoració d’un àcid feble amb una base forta:
  • 37. Corba de valoració d’un àcid dipròtic amb una base forta: