1. ReflexionART Tutories d’Art
2011-2012
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Escola d’Educació Infantil i
Primària Mestre Morera

2. Reflexionart – Tutories d’art
2010-2011
1- Presentació
1.1- Qué és ?
1.2- Institucions i escoles participants en el projecte
1.3- Fases de desenvolupament del projecte
1.3.1- Definició del mètode de treball
1.3.2- Creació d’un espai virtual compartit
1.3.3- Formació
1.3.4- Constitució de la tutoria
2- El model Reflexionart: fer recerca a través de les arts
3- La tutoria MNAC- Escola Mestre Morera
3.1- L’art per pensar el món
3.2- L’escola Mestre Morera
3.3- El desenvolupament de la recerca
3.3.1- Fem introspecció
3.3.1.1- El nostre monstre
3.3.1.2- Dimonis
3.3.1.3-El llenguatge corporal del conflicte
3.3.2- Busquem referents
3.3.1.1- Al MNAC
3.3.1.2- Al teatre i al cinema
3.3.1.2- Al fotoreportatge
3.3.1.3- La constel·lació de referents patrimonials
3.3.3- Com utilitzem els referents? Quina anàlisi en fem ?
3.3.3.1- Vegem un exemple a partir d’una obra de l’itinerari
3.3.3.2- La visita al MNAC
3.3.3.3- El quadern d’apunts
3.3.4- Processos desenvolupats
3.3.4.1- Exploracions
3.3.4.2- El projecte final
3.3.5- Exposem al Museu Picasso
3.4- El seguiment del projecte: el Mnac a l’escola
4- En aquest projecte han participat ...

3. 1- Presentació
1.1 Que és Refelexionart-tutories d’art ?
És una experiència pilot de formació-acció, sorgida del grup de treball de
Llenguatges Artístics del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Objectiu
Unir institucions culturals i centres educatius en una reflexió sobre un tema comú, que en
la primera edició ( curs 2010 - 2011) ha estat el gènere i la seva construcció
Un model de treball col·laboratiu entre institucions culturals i centres educatius
- Cada centre educatiu ha estat tutelat per una institució i ha disposat de l’ampli
patrimoni artístic de la ciutat com a referent cultural per engegar una reflexió
transversal que ha sorgit a partir de les seves inquietuds
- Aquestes recerques han generat diverses peces artístiques que juntament
amb els processos de treball i les constel·lacions de patrimoni que han servit
de referents, es van mostrar a l’exposició que va tenir lloc del 6 al 16 d’octubre
de 2011 a la Sala 0 del Museu Picasso de Barcelona

4. 1.2 Institucions i escoles participants en el projecte

5. 1.3- Fases de desenvolupament del projecte
1.3.1- Definició del mètode de treball
Una pregunta com a motor per a la reflexió
Les institucions i els centres escolars es qüestionen sobre el tema transversal: el gènere i la
seva construcció
L’obra d’art com a instrument de reflexió
Institucions i centres escolars fan una relectura del patrimoni en clau de gènere
Identificar els recursos patrimonials de totes les institucions en relació amb el tema
Selecció de les obres que possibiliten múltiples lectures sobre el patrimoni en clau de
gènere
Construcció de mapes conceptuals constel lacions a partir de les preguntes
formulades pels centres educatius i del patrimoni relacionat utilitzat com a referent
Definició del mètode per desenvolupar la recerca
1.3.2- Creació d’un espai virtual compartit

6. 1.3.3- Formació
Formació específica a tots els membres del grup de treball, mestres i representants
dels serveis educatius de les institucions sobre
- Gènere
- Sobre processos reflexius - creatius en temes de gènere
- Presentació del model de recerca - artística a seguir
- Visites a les diferents institucions patrimonials
1.3.4- Constitució de la tutoria
- El centre escolar presenta un projecte previ dissenyat amb l’alumnat sobre el tema
que es proposa
- Segons el projecte presentat es fa l’assignació de les institucions tutores als centres
educatius

7. 2- El model Reflexionart: fer recerca a través de les
arts

8. 3- La tutoria MNAC - Mestre Morera
3.1- L’Art per pensar el món
Les produccions del patrimoni cultural, tangible o intangible, amb la seva diversitat de
llenguatges (plàstic, musical, literari, visual, escènic ) recullen l’imaginari col lectiu
de la humanitat al llarg de la història i permeten entre altres possibilitats, observar, analitzar i
reflexionar sobre qüestions relacionades amb els fenòmens humans
Els temes transversals de l’educació toquen aquells aspectes que ens constitueixen com
a éssers individuals i socials. En aquests temes ens sentim implicats, tenim una experiència,
estem o ens hem de posicionar, toquen les emocions. Reflexionar a través de les obres
d’art el que altres han fet o dit abans, ens ajuda a prendre una posició crítica i compromesa i
ens aporta la capacitat de triar i transformar el nostre present. L’objectiu final és construir
unes relacions més humanes i solidàries entre les persones

9. La tutoria MNAC - Mestre Morera
3.2 L’Escola Mestre Morera
L’escola està situada al peu de Collserola en
una zona vulnerable de Barcelona
L’Equip implicat
en el projecte
TUTORIA Pilar Quera
TEATRE Miriam Escurriola
FILOSOFIA Pilar Armengol
VISUAL I PLÀSTICA Noemí Rocabert

10. L’Escola Mestre Morera
Objectius generals
Identificació de l’alumnat amb la cultura, el patrimoni i la llengua
Equitat educativa
Oferir les oportunitats i obertures necessàries
Oferir eines per a l’èxit escolar
Aprendre a ser, estar, resoldre, comunicar-se, expressar-se i
conviure
Integrar des de diferents registres el coneixements parlar, llegir,
escriure i interpretar
Potenciar les capacitats per comprendre millor el món a partir del
propi coneixement

11. L’Escola Mestre Morera
Punt de partida
de la recerca
Situació de conflictivitat i rivalitat
entre nens i nenes de la classe de 5è
Quina és la pregunta que ens fem?
Com resolem els conflictes les nenes i els nens,
els homes i les dones?

12. L’Escola Mestre Morera
El treball per projectes a l’escola
Ens preguntem
Com resolem els conflictes les nenes i els nens, els homes i les dones?
Passar de l’observació a l’acció
L’objecte a observar La intenció
nosaltres mateixos obrir – buidar
els fenòmens humans prendre consciència
Transformació
Comprendre la condició humana
Creació

13. L’Escola Mestre Morera
Processos desenvolupats
Experimentar
Buscar
Observar Expressar
referents Crear
Obrir el bagatge Què diu la ciència, la Llenguatge poètic i filosòfic,
Introspecció història, l’art i el patrimoni,
els mitjans de visual i plàstic, teatral, assaig,
Extrospecció comunicació reflexió, creació, avaluació

14. Processos desenvolupats
Observar Interioritzar
Què en sé?
Com em sento?
Fem introspecció
Ens observem
El conflicte és a dins nostre i en el nostre
entorn
Compartim l’experiència personal Què en diu la tradició,
i col·lectiva els costums, els entorns?
Treballar sobre textos, esborranys,
assajos
Analitzar Imatges del nostre monstre Comparar
Interpretar

15. 3.3– El desenvolupament de la recerca

16. El desenvolupament de la recerca
3.3.1- Fem introspecció
el conflicte és a dins nostre i en el nostre entorn

17. Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”
3.3.1.1- El nostre MONSTRE
Ens observem i fem un autoretrat del nostre monstre interior Del
MNAC ens arriben algunes representacions de la lluita entre el bé i el
mal Dibuixem els nostres dimonis

18. Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”
BARTOLOMÉ BERMEJO
Davallament de Crist als Llimbs
Cap a 1475

19. Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”

20. Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”

21. Fem introspecció: dimonis
3.3.1.2- DIMONIS

22. Fem introspecció: dimonis
JOAN DESÍ
Sant Antoni Abat
turmentat pels dimonis
1500-1503

23. Fem introspecció: dimonis

24. Fem introspecció: dimonis
GRUP VERGÓS
La princesa Eudòxia davant la tomba
de sant Esteve
1495-1500

25. Fem introspecció: dimonis

26. Fem introspecció: dimonis
JAUME CIRERA
BERNAT DESPUIG
Caiguda dels àngels rebels
1432-1433

27. Fem introspecció: dimonis

28. Fem introspecció: dimonis
JUAN DE LA ABADÍA, DIT «EL VELL»
Sant Miquel pesant les ànimes
Cap a 1480-1495

29. Fem introspecció: dimonis

30. Fem introspecció el llenguatge corporal
3.3.1.3- El llenguatge corporal del conflicte
Observem els conflictes en el nostre entorn Fem un dibuix del natural del
nostre llenguatge corporal quan hi ha un conflicte

31. Fem introspecció el llenguatge corporal

32. Fem introspecció: el llenguatge corporal

33. 3.2.2- Busquem referents
Què han dit els artistes al llarg de la història?
Busquem referents artístics
Al MNAC
Al teatre
Al cinema
A la cultura popular
Al fotoreportatge
Lectura, interpretació, reflexió
Com ho explicaríem ara?

34. Busquem referents
3.3.1.1- Al MNAC
A partir de la pregunta que s’ha fet l’escola hem
seleccionat obres d’art del gòtic a l’art modern que
ens ajudin a reflexionar sobre el tema del conflicte
fent especial atenció als temes de gènere

35. Busquem referents: al MNAC
La lluita entre el bé i el mal
Bartolomé Bermejo Cirera i Despuig
Davallament de Crist als Llimbs Caiguda dels àngels rebels

36. Busquem referents al MNAC: la lluita entre el bé i el mal
Joan Desi Juan de la Abadía, dit “el Vell” Grup Vergós
Sant Antoni Sant Miquel pesant les ànimes La princesa Eudòxia
turmentat pels dimonis davant la tomba de sant Esteve

37. Busquem referents al Mnac
Conflictes socials
ANÒNIM LUCAS CRANACH, DIT «EL VELL»
Sant Jordi matant el drac Parella amorosa desigual
Cap a 1420-1450 1517

38. Busquem referents al Mnac: conflictes socials
GIANDOMENICO TIEPOLO
Expulsió dels mercaders del Temple
1750-1753
MIQUEL BLAY
Els primers freds
Roma, 1892

39. Busquem referents al MNAC
Conflictes familiars
GONÇAL PERIS SARRIÀ ANÒNIM. ARAGÓ
Retaule de santa Bàrbara Santa Caterina
Cap a 1410-1425 Tercer quart del segle XV

40. Busquem referents al MNAC
Conflictes amb nosaltres mateixos
MIQUEL BLAY JULI GONZÁLEZ
Perseguint la il·lusió Home cactus I
París, 1902 1939

41. Busquem referents al MNAC
Conflictes bèl·lics
MESTRE DE LA CONQUESTA DE MALLORCA
Pintures murals de la conquesta de Mallorca
1285-1290

42. Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics
RAMON MARTÍ I ALSINA
La Companyia de Santa Bàrbara
1891

43. Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics
JULI GONZÁLEZ JULI GONZÁLEZ JULI GONZÁLEZ
Cap cridant Cap de Montserrat cridant Montserrat cridant
Cap a 1936-1939 Cap a 1942 Cap a 1936-1939

44. Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics
JULI GONZÁLEZ
JULI GONZÁLEZ Mà esquerra aixecada
Bust femení Cap a 1942
Cap a 1935-1936 JULI GONZÁLEZ
Petita Montserrat espantada
Cap a 1941-1942

45. Busquem referents
3.3.1.2- Al teatre i al cinema
Conflictes amb nosaltres mateixos
Conflictes familiars

46. Busquem referents
3.3.1.2-El conflicte al fotoreportatge
Seguiment de la secció SÓC LA MILLOR FOTO del diari ARA

47. Busquem referents
3.3.1.3- La constel lació de referents patrimonials

48. 3.3.3- Com utilitzem els referents ? Quin anàlisi en fem ?
1- Quin és el tipus de conflicte representat i quins els conflictes
subjacents?
2- Definició de les parts en conflicte
3- Constatem quin moment del conflicte representa la peça
(el presenta, el narra de forma completa, mostra el procés de
resolució, només la solució )
4- Analitzem quin paper té el gènere dins d’aquest conflicte
- Hi ha un rol diferenciat per a homes i dones en aquest conflicte?
- La solució ho és segons el gènere?
5- Analitzem de manera crítica la solució del conflicte
- Aquest conflicte es podria haver resolt d’alguna altra manera?
En funció de què?

49. Com utilitzem els referents?
3.3.3.1- Vegem un exemple a partir d’una de les obres de l’itinerari

50. Com utilitzem els referents?
GONÇAL PERIS SARRIÀ
Retaule de santa Bàrbara
Cap a 1410-1425

51. Com utilitzem els referents?
Aquest retaule presenta la narració completa
d’un conflicte entre santa Bàrbara i el seu pare
per diferències religioses

52. Com utilitzem els referents?
El conflicte es resol amb l’execució de la noia per ordre del
pare i la intervenció de la justícia divina un llamp del cel
mata al pare
El conflicte s’hauria resolt igual si hagués estat un noi en
lloc d’una noia?
En aquest conflicte hi ha guanyadors i perdedors?
Aquest conflicte es podia haver resolt d’una altra manera?
Com?

53. Com utilitzem els referents?
A la predel la, la part baixa del retaule, l’artista representa
altres dones relacionades amb històries de submissió

54. Com utilitzem els referents?
Destaquem algun aspecte artístic a cada una de les peces que té a veure amb la
història que s’explica amb els recursos que l’artista ha desenvolupat, etc
Com es pot narrar una història amb imatges? El retaule versus la pàgina de còmic

55. Com utilitzem els referents?
Busquem relacions amb altres obres
GONÇAL PERIS SARRIÀ ANÒNIM. ARAGÓ
Retaule de santa Bàrbara Santa Caterina
Cap a 1410-1425 Tercer quart del segle XV
En aquest cas totes dues obres tenen a veure amb un conflicte familiar

56. 3.3.3.2- La visita al MNAC

57. La visita al MNAC
Busquem metàfores-objecte per presentar el conflicte

58. La visita al MNAC
Observem

59. La visita al MNAC
Dialoguem

60. La visita al MNAC
Anotem i dibuixem al quadern d’apunts

61. La visita al MNAC
Seleccionem i establim relacions

62. La visita al MNAC
Com ressonen aquestes
obres d’art?

63. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
3.3.3.3- El quadern d’apunts
Les obres del MNAC vistes pels nens i les nenes del grup Els Brillants

64. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

65. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

66. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
Ella busca diners, ell busca amor

67. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

68. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

69. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

70. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

71. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

72. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

73. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

74. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

75. La visita al MNAC: el quadern d’apunts

76. Processos desenvolupats
3.3.4- Processos desenvolupats
Exploracions
Observació dels materials
Fusta
Paper
Filferro
Fang
Corda El projecte final
Una escultura que parla
de com les persones resolem
els conflictes
Avaluació
i
reajustament

77. Processos desenvolupats: exploracions
3.3.4.1- Exploracions
Plasmem les nostres emocions en diferents materials per crear un
projecte escultòric

78. Processos desenvolupats: exploracions

79. Processos desenvolupats: exploracions

80. Processos desenvolupats: exploracions

81. Processos desenvolupats: exploracions

82. Processos desenvolupats: exploracions

83. Processos desenvolupats: exploracions

84. Processos desenvolupats: exploracions

85. Processos desenvolupats: exploracions

86. Processos desenvolupats
3.3.4.2- El projecte final
Una escultura col lectiva que parla de com les persones resolem els
conflictes

87. Processos desenvolupats: el projecte final

88. Processos desenvolupats: el projecte final

89. Processos desenvolupats: el projecte final

90. Processos desenvolupats: el projecte final

91. Processos desenvolupats: el projecte final

92. Processos desenvolupats: el projecte final

93. Processos desenvolupats: el projecte final

94. Processos desenvolupats: el projecte final

95. Processos desenvolupats: el projecte final

96. Processos desenvolupats: el projecte final

97. Processos desenvolupats: el projecte final

98. Una escultura com a resposta a una
pregunta
El títol
“Sentim i decidim tancament
o llibertat”
5è de Primària
Classe dels Brillants

99. 3.3.5
Exposem al Museu Picasso
Octubre 2011

100. Exposem al Museu Picasso

101. Exposem al Museu Picasso

102. Exposem al Museu Picasso

103. Exposem al Museu Picasso
Compartim les conclusions sobre la recerca

104. 3.4- El seguiment del projecte: el MNAC a l’escola

105. El seguiment del projecte
El MNAC a l’escola
Reunions de seguiment del projecte

106. El seguiment del projecte
El MNAC a l’escola
Seguiment de les classes de plàstica

107. El seguiment del projecte
El MNAC a l’escola
Compartim un matí com ens ha anat el projecte?

108. El seguiment del projecte
L’avaluació
Han eixamplat el seu món de referències Han assajat amb esborranys
S’han “patrimoniat” del llegat artístic Han elaborat una peça artística
S’han endinsat en el llenguatge poètic
Han dialogat, reflexionat, consensuat criteris
S’han repartit responsabilitats
Han pres decisions
Han avaluat i modificat

109. 4. En aquest projecte han participat
Escola Mestre Morera
Pilar Quera, Miriam Escurriola, Pilar Armengol, Noemí
Rocabert i l’Equip Brillant de nens i nenes de 5è curs
Departament d’Educació del MNAC
Teresa González, Esther Fuertes amb la col·laboració de
Laura Selicaro i Marc Aguilar
Servei Educatiu del Teatre Lliure
Mariona Montaña
Consorci d’Educació:
Lluís Vallvé

110. Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Escola d’Educació Infantil i
Primària Mestre Morera
Departament d’Educació