2. Característiques generals S’arriba a la bellesa amb el naturalisme i el realisme. L’art ha de ser imitació de la natura (Mímesivs. Idealisme). Cultura antropocèntrica: Temples construïts a escala humana i escultures a tamany natural. ( L’home com a mesura de totes els coses) Art molt basat en les proporcions i en l’equilibri, motiu pel qual les matemàtiques cobren molta importància en ell.
4. Característiques arquitectura L’edifici més destacat és el temple. Poc interès per l’espai interior. Els fidels no entren als temples, les cerimònies es fan des de l’exterior. Arquitectura arquitravada: Estructura de l’edifici basat en línies horitzontals i verticals. Té com a element destacat l’arquitrau, recolzat sobre columnes, i sobre el qual descansa la teulada . No s’utilitza ni l’arc ni la volta.
5. Característiques arquitectura Construïts a escala humana, fugen de la grandiositat. Edificis senzills. Materials: Adob i fusta en època arcaica. Pedra i marbre blanc a partir de l’època arcaica. Colors dels temples inicialment pintats amb colors cridaners, blau, vermell i daurat.
6. Característiques arquitectura Busquen l’harmonia visual des de l’exterior: Trobaran refinaments òptics: curvatura línies horitzontals cap a l'interior de l'edifici èntasi columnes (17 cm) (tambors centrals) inclinació columnes cap endins. columnes extrems amb més diàmetre. desigual distància d'intercolumnis en funció de la perspectiva.
7. Característiques arquitectura La columna serà un dels elements característics de l’arquitectura. Tres ordres: Dòric, Jònic i Corinti.
35. Característiques escultura L’ésser humà serà el protagonista. Preocupació per la bellesa, l’harmonia i les proporcions. Els cànons fixaven les proporcions que havia de tenir el cos: Cànon de Policlet: El cos havia de ser 7 vegades la mida del cap. El peu havia de fer tres vegades la mida de la mà. La cara dividida en tres parts iguals: el front, de les celles a la punta del nas, i del nas a la abrbeta.
36. Períodes Escultura grega L’escultura grega va anar evolucionant al llarg del temps i patint canvis en la manera de representar les obres. Es poden identificar tres períodes, que corresponen amb les etapes dels períodes històrics grecs: ARCAICA CLÀSSICA HEL·LENÍSITICA També hi podem reconèixer, entre els períodes Arcaic i Clàssic, un període proto-clàssic, de transició al Clàssic.
37. Escultura Arcaica Característiques: Figures rígides: quites, manca de sensació de moviment. Figures frontals. Cares inexpressives: «somriure arcaic» Aspectes clarament d’influència egípcia. En destaquen les escultures dels Curos (KOUROI), atletes grecs, i les Cores (KORAI), sacerdotesses gregues. Curos: Sempre cama esquerra avançada, braços plegats al cos, llavis tancats, ulls en forma d’ametlla. Caràcter funerari. Cores: Sempre vestides, avancen cap a l’espectador agafant-se el vestit amb una mà i l’ofrena a l’altre.
42. Escultura Clàssica Característiques: Perfeccionament de les formes, de l’anatomia humana. Pèrdua de la rigidesa, més sensació de moviment. Més línies corbes, realisme. Cares més expressives (sentiments, «pathos») Bellesa a través de la simetria i la proporció. Escultors destacats: Primer classicisme: Miró i Policlet. Gran classicisme: Fídies Postclacissisme: Praxíteles, Lisip.
43. Àuriga de Delfos Feta amb bronze. 470 a.C. Una de les primeres obres que abandonen les formes arcaiques, sobretot a nivell facial.
44. Discòbol, Miró Màxima representació de moviment. La serenitat del rostre de l’atlesta no es correspon amb l’esforç.
47. Relleus del Partenó, Fídies Representava als atenencs en l’espai on normalment s’hi representaven els Déus. Tècnica de la roba mullada, amb les robes molt enganxades al cos. Llarg relleu esculpit al voltant del temple
49. Hermes i Dionís, Praxíteles Mostra la corba praxitèlica. Les obres de Praxíteles acostumen a necessitar suport per les postures forcades dels personatges.
50. Afrodita Cnido, Praxíteles Serà la primera mostra de nuesa femenina dins l’escultura grega Mostra la corba praxitèlica.
51. Apoxiómenos, Lisip No utilitza el cànon de Policlet. L’autor suposa la transició cap a l’Hel·lenisme Esculpirà diferents retrats d’Alexandre el Gran. L’apoxiómenos es treu la pols amb un rascador després de fer exercici físic.
53. Escultura Hel·lenística Característiques: Abandó de l’equilibri i serenor per expressar dramatisme. Gran sensació de moviment. Escultures monumentals. Contingut violent i passional. Pèrdua de la proporció. Estructures piramidals. Escenes de la vida quotidiana. Espirals visuals.
