COM MILLORAR LA REDACCIÓ DE TEXTOS
<ul><li>La vida moderna exigeix un domini ple de l’escriptura.  ¿Qui pot sobreviure a aquest món tecnificat, burocràtic, c...
<ul><li>Un text ben escrit utilitza un format i un estil (un registre, un vocabulari, etc.) que s’adequa al lector i a la ...
<ul><li>Perquè un  text  acompleixi el seu  objectiu , el  requisit fonamental  és que  l’entenguin les persones  a les qu...
<ul><li>Aquests són els recursos lingüístics que contribueixen a la cohesió dels textos: </li></ul><ul><li>a) La puntuació...
<ul><li>1) La pluja d’idees </li></ul><ul><li>L’expressió  pluja d’idees ve de la forma anglesa brainstorming, que signifi...
<ul><li>2) Documentar -se </li></ul><ul><li>Un cop haguem delimitat el tema que tractarem, hem de decidir si cal buscar-ne...
<ul><li>3) Estructura i esquemes conceptuals </li></ul><ul><li>Un pas previ a la redacció (essencial perquè el resultat si...
<ul><li>5) La revisió </li></ul><ul><li>Un cop escrit el text, s’ha de  revisar. En aquest procés de revisió ens hem de fe...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La Cuina de L’Escriptura. (Autora: Mònica Herruz)

5.595 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
5.595
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2.396
Acciones
Compartido
0
Descargas
12
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La Cuina de L’Escriptura. (Autora: Mònica Herruz)

  1. 1. COM MILLORAR LA REDACCIÓ DE TEXTOS
  2. 2. <ul><li>La vida moderna exigeix un domini ple de l’escriptura. ¿Qui pot sobreviure a aquest món tecnificat, burocràtic, competitiu, alfabetitzat, i altament instruït, sense saber fer instàncies, cartes o exàmens? L’escriptura ha anat arrelant, de mica en mica, en la major part de l’activitat humana moderna. Des d’aprendre qualsevol ofici, fins a complir amb els deures fiscals o participar en l’activitat cívica de la comunitat, qualsevol fet requereix omplir impresos, demanar sol·licituds, posar l’opinió per escrit, o elaborar un informe. Encara més, la feina de moltes persones (mestres, funcionaris, periodistes, economistes, advocats, etc. gira del tot o en part a l’entorn de documentació escrita. </li></ul><ul><li>En aquest context escriure significa molt més que conèixer l’abecedari, saber “ajuntar lletres” o poder firmar el document d’identitat. Vol dir ser capaç d’expressar informació de manera coherent i correcta perquè l’entenguin altres persones. </li></ul><ul><li>Daniel CASSANY, La cuina de l’escriptura, Empúries, 1996. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Un text ben escrit utilitza un format i un estil (un registre, un vocabulari, etc.) que s’adequa al lector i a la situació comunicativa. </li></ul><ul><li>Depenent de la situació comunicativa, podrem escriure textos formals o informals. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Perquè un text acompleixi el seu objectiu , el requisit fonamental és que l’entenguin les persones a les quals es dirigeix. Un text s’entén millor si està ben estructurat , si les idees estan exposades amb un ordre lògic , i ben lligades les unes amb les altres. </li></ul><ul><li>Diem que un text té coherència quan acompleix aquests requisits: </li></ul>
  5. 5. <ul><li>Aquests són els recursos lingüístics que contribueixen a la cohesió dels textos: </li></ul><ul><li>a) La puntuació: els signes de puntuació faciliten la lectura, ja que ajuden a lligar les idees que s’exposen en el text i que es vegi la progressió d’aquestes idees (com avança el text). </li></ul><ul><li>b) Els connectors: serveixen per enllaçar correctament els conceptes, és a dir, per marcar bé quina és la relació entre les idees. De vegades no cal posar-ne, perquè la relació entre dues frases es fa molt evident. Però no sempre és així. </li></ul><ul><li>c) Repeticions i el·lipsis: Sovint cal remarcar els conceptes importants o recordar de què estem parlant. Per això, convé repetir alguns termes. Per evitar les redundàncies que farien que el text resultés pesat, però, utilitzem els sinònims i les el·lipsis (per exemple, l’omissió del subjecte) o pronoms . </li></ul>
  6. 6. <ul><li>1) La pluja d’idees </li></ul><ul><li>L’expressió pluja d’idees ve de la forma anglesa brainstorming, que significa ‘tempesta cerebral’. </li></ul><ul><li>Consisteix a apuntar tot allò que se’ns acut sobre el tema que volem tractar: tant la informació que coneixem com l’enfocament que volem donar a l’escrit. </li></ul><ul><li>Quan fem una pluja d’idees, no cal perdre temps redactant frases, ni que ens preocupem per la cal·ligrafia o l’ortografia. Es tracta d’anotar ràpidament les idees perquè la memòria no ens traeixi. Per això, no cal que les desenvolupem ni les valorem; més endavant, ja tindrem temps de descartar-les o ampliar-les. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>2) Documentar -se </li></ul><ul><li>Un cop haguem delimitat el tema que tractarem, hem de decidir si cal buscar-ne informació. </li></ul><ul><li>No sempre caldrà fer-ho: per exemple, si volem escriure sobre les sensacions </li></ul><ul><li>que vam tenir el primer dia que vam anar a un país estranger, és possible que només </li></ul><ul><li>ens calgui recordar-ho. Potser tenim un diari on vam escriure què vam sentir, i aleshores </li></ul><ul><li>estaria bé consultar-lo... </li></ul><ul><li>En qualsevol cas, molt sovint, necessitarem buscar informació, tant si és per escriure un </li></ul><ul><li>treball acadèmic, com per redactar una crítica o per expressar la nostra opinió sobre un </li></ul><ul><li>tema d’actualitat. </li></ul><ul><li>On podem buscar informació? </li></ul><ul><li>a) Enciclopèdies </li></ul><ul><li>b) Llibres </li></ul><ul><li>c) Articles </li></ul><ul><li>d) Diaris </li></ul><ul><li>Alguns consells per buscar informació: </li></ul><ul><li>a) S’ha de contrastar la informació que trobem, especialment si la trobem a Internet. </li></ul><ul><li>b) Sempre hi ha molta informació sobre qualsevol tema. Per això, hem de ser directius. </li></ul><ul><li>Això vol dir que hem d’anar a buscar, directament, allò que necessitem. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>3) Estructura i esquemes conceptuals </li></ul><ul><li>Un pas previ a la redacció (essencial perquè el resultat sigui bo) és ordenar la informació. </li></ul><ul><li>Quan ja sabem sobre què escriurem i tenim tota la informació que necessitem, cal que pensem com volem exposar-la. </li></ul><ul><li>És aconsellable fer un esquema, això ens ajudarà a visualitzar l’estructura del nostre text. </li></ul><ul><li>4) La redacció </li></ul><ul><li>Si ja tenim l’esquema de l’estructura del nostre text, estem preparats per posar-nos a escriure. </li></ul><ul><li>Però escriure no vol dir anar apuntant les paraules tal com ragen. Cal pensar molt com volem dir les coses. Cada cop que escrivim una frase hem de rellegir-la i vigilar que l’enllaç amb la frase precedent s’entengui. </li></ul><ul><li>A més, és un procés cíclic. Què vol dir això? Doncs que cal rellegir el que escrivim, ratllar coses, eliminar tot allò que sobra i buscar paraules i expressions més adients per expressar el que volem. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>5) La revisió </li></ul><ul><li>Un cop escrit el text, s’ha de revisar. En aquest procés de revisió ens hem de fer les preguntes següents: </li></ul><ul><li>a) S’adequa al registre i a la situació comunicativa? </li></ul><ul><li>b) He aconseguit que el text tingui coherència? </li></ul><ul><li>c) Està ben cohesionat? </li></ul><ul><li>d) Quan el llegeixo em falta aire? </li></ul><ul><li>e) Com puc remarcar més les idees? </li></ul><ul><li>f ) Hi ha errors ortogràfics? </li></ul><ul><li>No és un procés fàcil, ja que requereix fer l’esforç de mirar-se el text des de fora, com si no l’haguéssim escrit nosaltres. Quan revisem un text, ens hem de posar en la pell del nostre lector. Fins i tot pot ser positiu que el llegeixi algú altre i ens digui què no s’hi entén. </li></ul><ul><li>Hi ha dos recursos per fer la revisió ortogràfica : </li></ul><ul><li>a) Corrector ortogràfic del processador de textos. </li></ul><ul><li>b) Diccionaris en línia. </li></ul>

×