Conte de Peer Gynt adaptat pels alumnes de 6è

1. Text i activitats: Alumnes 6è (2010-11)
Text Original: Henrik Ibsen Música Original: Edvard Grieg Il·lustracions: Catalina Medici

3. INDEX
1. ARGUMENT I CONTEXT DE L’OBRA.
2. ELS SEUS CREADORS.
3. CONTE IL·LUSTRAT.
4. AGRAÏMENTS.

4. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’OBRA
Peer Gynt és un drama musical, líric i satíric1, del escriptor Noruec Henrik Ibsen, amb un
caire molt fantàstic, i a on s’apleguen moltes de les costums, paisatges i històries
mitològiques nòrdiques. Va ser escrit el 1867, i interpretat per primera vegada a Oslo
(Noruega) el 24 de febrer de 1876, amb música incidental 2del compositor noruec Edvard
Grieg. Ibsen va escriure Peer Gynt a Ischia i Sorrento (Itàlia). Va ser publicat el 14 de
novembre de 1867, a Copenhaguen. La primera edició va comptar amb 1.250 còpies, que van
ser ampliades amb una reedició de 2.000 còpies més 14 dies després.
A diferencia dels altres treballs d’Ibsen, Peer Gynt està escrit en vers. Això és perquè
originalment volia ser un drama escrit, no per ser interpretat en teatre. Las dificultats per
canviar ràpidament d’escena (incloent un acte sencer a les fosques) van produir alguns
problemes en les representacions.
ARGUMENT
Peer Gynt, un jove camperol, es presenta a la boda d’Ingrid a on coneix a Solveig, de la que
se enamora. Solveig el rebutja i Peer Gynt, furiós, rapta a Íngrid que se l’emporta a la
muntanya, abandonant-la poc després.
Una vegada mor la seva mare, Asse, Peer Gynt es dedica a recórrer el món protagonitzant
mil i una aventures. En una d’elles, es troba amb el rei de les muntanyes, que es també rei
dels esperits malvats, i que vol casar-lo amb la seva filla. Peer Gynt es nega i es veu obligat
a lluitar contra els esperits malvats; només pot fugir d’ells quan sona una campana que els
fa fugir. En una altra, viatjant pel desert d’Aràbia, coneix a la bonica Anitra, que balla per
ell i se l’emporta.
Després de moltes altres aventures, Peer Gynt torna al seu poble y mor feliç als braços de
Solveig que, encara que el va rebutjar en un principi, sempre l’ha estat esperant.
1
Satíric: Obra en què l’autor censura i ridiculitza els defectes dels homes.
2
Música incidental: És la música que acompanya una obra teatral, un programa, videojoc...i crea una clima per
l’acció. Pot incloure obres que donin més interès al públic, per exemple l’obertura, o música que s’interpreti durant
els canvis d’escena. També pot requerir músics que l’interpretin en viu a l’escenari.

5. ELS CREADORS DE L’OBRA
Peer Gynt, com qualsevol musical, ópera o drama musical, necessita de la fusió de
dues idees: la música i el text. En aquesta obra concretament, es van reunir dos
dels millors artistes noruecs de l’època: E. Grieg i H. Ibsen.
LA MÚSICA
El creador de moments musicals tan inolvidables i irrepetibles com
“La matinada”, “La dansa d’Anitra ” o “La cova del rei de la
muntanya ” va nèixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny de l'any
1843 i va morir a Troldhaugen (Noruega) el 4 de setembre de l'any 1907.
Grieg és considerat un compositor nacionalista que reflecteix la inspiració de la
música folklòrica noruega, tant que va inspirar la gran majoria de les seves obres
en la tradició, danses i cançons populars noruegues. A més va arribar a ser un gran
pianista i per aquesta raó el van anomenar el Chopin del Nord. Entre les seves
obres més conegudes trobem el “Concert per a Piano en La menor”, la “Suite
Holberg”, i deu volums de “Peces líriques per a piano”.
EL TEXT
Al igual que que el seu compatriota, H.Ibsen va ser un dels grans
artistes de la seva època. Nascut a Skien el 20 de març de 1828
(Noruega) i mort a Oslo el 23 de maig de 1906, va ser el creador
d’obres de renom mundial i que encara avui es representen als millors teatres del
món.
Ibsen és considerat l’autor més important de teatre noruec de tots els temps.
Pare del drama realista modern i antecedent del teatre simbòlic, va ser considerat
un artista escandalós a l’època. Era tan modern el seu estil que encara avui les
seves obres no han perdut vigència, i entre elles trobem “ Brand “, “ Casa de nines
“, “ Espectres “ o “ La dama del mar ” .

6. PEER GYNT
Hi havia una vegada, en un poble al cim d’una muntanya de
Noruega, un noi que somniava amb ser ric, famós, i el més
desitjat per les noies. El seu nom era Peer Gynt.(La matinada)
Tothom li deia que era un somniatruites i un bocamoll, però ell
sabia que la vida era això, sempre tenir somnis per cumplir.
Fins i tot la seva mare s’enfadava amb ell perquè es quedava
bocabadat i no l’ajudava gens.

7. Un bon dia, la mare del Peer va venir més enfadada del normal:
- Ep, tú, tarambana, desperta!!! Ja saps que la teva estimada
Ingrid es casarà aquesta mateixa tarda amb el noi més ric
del poble? – va dir l’Aase molt enfadada.
- Això no passarà mai. Ningú no se’n riu mai d’en Peer Gynt –
va respondre el noi mentres sortia corrent enfurismat en
direcció al poble.

8. Quan va arribar, tots estaven molt contents i feliços per la
boda. A més, aquell mateix dia arribaven unes persones noves
al poble. Entre aquestes hi havia una noia preciosa, el seu nom
era Solveig.
El Peer, en veure-la es va quedar enamorat i va decidir
presentar-se. Tots els del poble, per fer-li la guitza van
començar a molestar-lo i ell, enfadat com una mona, va agafar
l’Ingrid i, com tenia planejat, la va segrestar.

9. Tots els del poble es van quedar bocabadats i van decidir anar
a buscar-lo. Només la seva pobre mare, amb l’ajuda de la
Solveig, que també s’havia quedat enamorada d’en Peer, van
decidir intentar anar a salvar-lo de la gent del poble.

10. Després de córrer durant molta estona, l’Ingrid i el Peer van
arribar adalt de tot de la muntanya. Allà en Peer es va trobar
a unes noies tan boniques que el van fer oblidar-se de l’Ingrid.
- Com m’abandonis et juro que et faré la vida impossible a tu
i a tota la teva família – li va dir tota enfada l’Ingrid.
En Peer com sempre, despreocupat, ho va deixar passar i va
marxar caminant per la muntanya.

11. Camina que caminaràs, en Peer es va trobar a una noia molt
bonica vestida de verd.
- Que fas tu a les meves muntanyes? – li va preguntar la noia
de verd.
- Ves, és que sóc el príncep del riu – va respondre en Peer tot
rient.
- Doncs segueix-me, casem-nos, i així seràs tan ric com jo, la
princesa de la muntanya – va respondre molt seriosament la
noia de verd.
Ell, pensant que tot era una broma la va seguir a dins de la
cova.

12. Tot d’una es va trobar dins de la foscor més fosca. Allà no es
veia res i només es sentien sons extranys. En Peer va
començar a tenir por, però va dir-se a ell mateix que seguiria
endavant fins trobar una sortida. (Entrada a la cova)
Poc a poc, va començar a notar el so d’unes passes que el
perseguien.

13. De cop, una llum brillant es va encendre i es va trobar davant
seu a bruixes, trolls i éssers terrorífics que l’envoltaven i
l’amenaçaven. Just en el moment en el que estaven a punt de
menjar-se’l es va sentir una veu poderosa.
- Deixeu estar aquest noi, és el promés de la meva filla.
- Moltes gràcies senyor! Qui és vostè?
- Sóc Grosse, el rei de la muntanya.

14. El rei li va oferir seure al seu costat i gaudir d’un espectacle de
dansa. En Peer, content per haver salvat la vida, va seure i es va
preparar per a veure un bon ball.

15. Van començar a sortir al ritme de la música unes bruixes que
portaven llums de colors brillants. Al centre d’elles hi havia una
vestida de verd que no deixava de mirar-lo en tot moment.
(Dansa de les bruixes)

16. Quan es va acabar la dansa es va apropar la bruixa vestida de
verd per fer-li un petó.
- Però que fas bruixa fastigosa? – va dir en Peer.
- Què? – va cridar el rei de la muntanya molt enfadat.
- No res senyor, es que aquesta bruixa horrorosa em volia
fer un petó.
- Com pots dir això de la teva promesa?
- La meva promesa – va afirmar mig rient – perdoneu que us
corregeixi, però la meva promesa és una noia vestida igual
que aquesta bruixa, però molt més guapa i simpàtica.
- Això és normal – va afirmar el rei – els trolls i bruixes, quan
sortim de la muntanya ens transformem perquè no ens
reconeguin.
- Això no pot ser. Jo només vaig dir que l’estimava per ser ric
i famós. No vull saber res de bruixes o trolls.

17. Quan en Peer va dir això, el rei Grosse es va enfadar
moltíssim. Tant que va manar a trolls i bruixes que es
desfessin d’aquest humà. Els trolls van decidir menjar-se’l i les
bruixes tallar-lo a trossets per poder fer bones pocions.
En Peer va començar a espantar-se molt perquè veia que no
se’n podria sortir, però per sort, van sonar les campanes de
l’església que era l’única cosa que feia por a aquests monstres.

18. Una vegada es va lliurar de monstres i bruixes va decidir
marxar d’aquell poble on ningú se l’estimava. I així va ser com
va anar a buscar la Solveig, aquella noia que l’havia enamorat.
- Solveig, m’han passat tantes coses que no te les creuries,
però sé que l’únic que vull en aquesta vida és el teu amor.
- Peer, no puc marxar amb tu. La meva família em necessita
aquí amb ells. Però si tú m’estimes, tornaràs a buscar-me.
Jo sempre t’esperaré.

19. En Peer va prometre a la Solveig que tornaria i va anar a
buscar a la seva mare que estava molt malalta. (Cançó d’Aase)
- Peer, on t’havies ficat?
- Mare, he viscut coses horrores i haig de fugir d’aquest
poble per poder salvar la vida.
- Fill, jo no et podré seguir en aquesta aventura perquè estic
molt malalta, però vull que em prometis una cosa, faràs que
el nom de Peer Gynt sigui recordat per tothom en tot el
món.
- Així ho faré mare.
I així va ser com, després d’acomiadar-se de la seva mare en
Peer Gynt va començar el viatge per iniciar la seva nova vida.

20. En Peer, després de molts anys de viatjar i fer-se ric i famós,
va arribar a les costes del Marroc. Allà, amagat entre les
dunes del desert, va trobar un poblat on es veien venedors,
ballarines, gent parlant... i va decidir apropar-se per provar
sort. (Entrada al desert)

21. Anava tan ben vestit que tots pensaven que era l’emperador i
així, aprofitant-se d’això es va apropar al cap del desert.
- Habitants d’aquestes terres, teniu la sort de que hagi
arribat jo, l’emperador Gynt – va dir en to fanfarró i mirant
a una de les ballarines.
- I que podem fer per vostè senyor? Nosaltres no tenim res,
només la força de la nostra gent – va respondre el cap del
desert.
- Doncs mireu, si voleu que sigui generós, voldré que em feu
feliç.
- Voldríeu que us balléssim una dansa ben bonica? – va
preguntar la ballarina més bonica de totes, l’Anitra.
- Tu faràs que decideixi fins a quin punt puc ser generós.

22. L’Anitra, que s’havia adonat que no era l’emperador, va decidir
fer-li pagar aquella mentida. El va fer seure i va començar a
ballar al seu voltant. Mentrestant les altres ballarines li
portaven aigua, pa, dolços, fruites, i tot tipus de delícies.
(Dansa d’Anitra)

23. A cada volta que feia, en Peer es marejava una mica més. I
tantes voltes en va fer que el va deixar mig adormit. L’Anitra,
molt llestra, va aoprofitar aquell moment per distreure’l i
robar-li tot allò que portava.
Finalment, abans de robar-li l’última cosa que tenia, en Peer va
caure adormit completament com si d’un somni s’hagués
tractat.

24. Quan es va despertar es va adonar que estava estirat al bell
mig del desert i no hi havia ni res ni ningú.
- Què m’haurà passat? Com he arribat aquí? – va dir
estranyat – ja sé, aquella ballarina... i ara, què puc fer, no
tinc ni diners ni res.
Llavors va decidir caminar fins arribar allà on pogués trobar algú
que l’ajudés.

25. Caminant, caminant, va arribar al port d’on sortia un vaixell en
aquell moment.
- Ara que no mira ningú, saltaré a dins i començaré una nova
vida en el lloc més inesperat – va pensar tot plegat.
I dit i fet, va fer un salt i va amagar-se darrera d’uns sacs de
patates. Allà dormiria i somniaria amb la seva estimada Solveig
que sempre l’esperava.

26. Tot d’una va sentir un fort llampec que el va fer despertar del
seu somni meravellós on es trobava novament amb la Solveig.
- Què passa? Què són aquests sorolls? – va dir tot
trasbalssat.
Estava al mig d’una tempesta al mar i va pensar que no se’n
sortiria mai. El vaixell pujava i baixava com si fos de paper. Les
onades eren tan grans que a cada instant el mullaven i llençaven
pel terra. Però ell es va agafar ben fort d’un tros de fusta. En
aquell moment el vaixell es va trencar per la meitat i en Peer,
nedant ben agafat d’aquell tros de fusta, va poder arribar a la
costa. (Tempesta Vaixell)

27. Quan es va despertar estava molt marejat, amb la roba molt
trencada i mig ofegat.
- Com pot ser? He naufragat? Però, aquest lloc em sona.
Sembla com si....
En Peer es va adonar que havia tornat al seu país. Allà on la
Solveig sempre l’esperaria i va començar a caminar cap a la
muntanya on recordava que tenia la seva llar.

28. En arribar al costat del riu, va sentir una veu que cantava. Era
una veu dolça que li era molt familiar. Aquesta noia es va apropar
amb ell però no el reconeixia. Però es va aturar un segons, se’l va
quedar mirant fixament als ulls.
- Peer, ets tu? – va preguntar emocionada.
- Sí, sóc jo, et vaig prometre que tornaria i aquí estic.
La Solveig, sense dir res, el va abraçar i li va seguir cantant
aquella cançó tan bonica que estava cantant.
- Ara sé, de ben segur, que la felicitat es troba, no amb fama
ni amb diners, sinó en sentir-se estimat. (Cançó de Solveig)

29. AGRAÏMENTS
El projecte de Peer Gynt, que s’ha dut a terme el curs 2010-11, va començar a principis de curs
quan, després de parlar amb els alumnes, va sorgir la idea de representar una història teatral
amb música.
Al principi tot era buscar informació sobre musicals, obres que es poguessin representar i idees
sense ànima, però amb el transcurs dels mesos la idea va anant agafant forma. Primer el més
important, escollir el musical. Existien moltes opcions, però la més votada va ser Peer Gynt.
Segurament pel seu exotisme, per la seva música més que coneguda, o per la història mateixa,
els nois i noies van començar a dissenyar allò que seria més que un projecte.
No era fàcil, havíem de distribuir totes les tasques que comportava una obra d’aquesta
envergadura. Primer fer els equips de treball i veure qui podia aportar més en cadascun dels
grups. Després buscar informació sobre l’obra i plasmar-ho en format digital. Seguidament
coordinar els equips de coreografia, maquillatge, disseny de vestuari, guionistes, atrezzistes,
tècnics... Semblava un cim impossible d’aconseguir, però hi vam posar tan d’esforç i energies que
tot va anant avançant. Quan ja ho teníem tot, era el moment de distribuir els personatges i
posar-ho en escena.
Després de mesos i mesos d’assaigs, nervis i molts somriures compartits, hem arribat al final del
nostre projecte. I aquest final serà la representació de l’obra. Sabem que hi hauran errors, que
oblidarem alguna frase i que fins i tot ens equivocarem en alguna coreografia, però sabem
valorar la feina que hem fet i el que ens ha costat arribar allà on som i això és el que més ens
omple de satisfacció.
Igualment, quan un arriba al final d’un trajecte ha de recordar a tots aquells que ens han ajudat.
I la llista és molt i molt llarga: començant per la Conxa que ens va assessorar i ajudar en la
creació de l’escenografia que, no hauria estat possible sense el material aportat per l’avi de la
Irene; las mares que ens van ajudar amb el vestuari; el Pep que ens va aportar les idees, hores i
material per fer algunes escenes més espectaculars, l’Albert que ens va ajudar amb idees per la
il·luminació i so de l’espectacle, els mestres de l’escola que ens va deixar espais per poder
assajar, i l’equip directiu del centre que ens va recolzar en tot moment amb aquest projecte
compartit de tots els nens i nenes de 6è.
En definitiva, aquest és el nostre projecte que dediquem a tots els alumnes de l’escola, a totes
les famílies de 6è, i en definitiva a tot l’equip que ens ha ajudat.
¡Qué cosa tan extraña es la felicidad! Nadie sabe por dónde ni cómo ni cuándo llega, y llega
por caminos invisibles, a veces cuando ya no se le aguarda. H. Johan Ibsen