Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

UD5 LES DISSOLUCIONS

21.196 visualizaciones

Publicado el

Química per a 4t d'ESO

Publicado en: Educación
  • DOWNLOAD THIS BOOKS INTO AVAILABLE FORMAT (Unlimited) ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... Download Full PDF EBOOK here { https://tinyurl.com/yyxo9sk7 } ......................................................................................................................... Download Full EPUB Ebook here { https://tinyurl.com/yyxo9sk7 } ......................................................................................................................... ACCESS WEBSITE for All Ebooks ......................................................................................................................... Download Full PDF EBOOK here { https://tinyurl.com/yyxo9sk7 } ......................................................................................................................... Download EPUB Ebook here { https://tinyurl.com/yyxo9sk7 } ......................................................................................................................... Download doc Ebook here { https://tinyurl.com/yyxo9sk7 } ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... .............. Browse by Genre Available eBooks ......................................................................................................................... Art, Biography, Business, Chick Lit, Children's, Christian, Classics, Comics, Contemporary, Cookbooks, Crime, Ebooks, Fantasy, Fiction, Graphic Novels, Historical Fiction, History, Horror, Humor And Comedy, Manga, Memoir, Music, Mystery, Non Fiction, Paranormal, Philosophy, Poetry, Psychology, Religion, Romance, Science, Science Fiction, Self Help, Suspense, Spirituality, Sports, Thriller, Travel, Young Adult,
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí

UD5 LES DISSOLUCIONS

  1. 1. LES DISSOLUCIONSLES DISSOLUCIONS
  2. 2. U.D. 5 LES DISSOLUCIONSU.D. 5 LES DISSOLUCIONS
  3. 3. CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIACLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA Els sistemes materials, és a dir, tota la matèria que veim, es poden classificar, segons la seva composició, en mescles i en substàncies pures. Les mescles, en funció de la mida de les partícules de les substàncies que les componen, poden ser homogènies o heterogènies i els seus components poden separar-se per mètodes físics o mecànics. En la vida real, rarament ens trobem amb substàncies pures, el més habitual és trobar- nos la matèria en forma de mescla.
  4. 4. SUBSTÀNCIES PURESSUBSTÀNCIES PURES Una matèria és pura quan només hi ha un únic tipus de substància present, és a dir quan només hi ha present un únic tipus d'àtom o de molècula. Les seves propietats, tant físiques com químiques, són característiques de la mateixa i permeten, per tant, diferenciar-la d’altres substàncies. Les substàncies pures no es poden separar en d’altres més simples per mètodes físics de separació. • Els elements químics són substàncies pures formades per un sol tipus d'àtom. Exemples: coure, oxigen, nitrogen, carboni, sodi... • Els composts químics són substàncies pures formades per un sol tipus de molècula. Exemples: sal, glucosa, aigua destil·lada, diòxid de carboni, etcètera.
  5. 5. MESCLESMESCLES La mescla es defineix com un sistema material en què s’han combinat dues o més substàncies pures la proporció de les quals pot ser variable. No tenen propietats fixes (depèn de la composició de la mescla). Existeixen dos tipus de mescles: les homogènies i les heterogènies. • Les mescles homogènies tenen un aspecte uniforme, és a dir, qualsevol porció té la mateixa composició i propietats. A les mescles homogènies els components no es poden distingir ni amb l'ajut d'un microscopi electrònic. Les mescles homogènies també reben el nom de dissolucions. • Les mescles heterogènies són aquelles formades per dos o més components i en les quals poden distingir-se visualment els components que les formen. A més, tenen propietats diferents en funció de la porció de mostra que es prengui.
  6. 6. CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIACLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
  7. 7. LES DISSOLUCIONS O SOLUCIONSLES DISSOLUCIONS O SOLUCIONS Les dissolucions són mescles homogènies i uniformes de dos o més components. Els components d’una dissolució són les substàncies pures que s’han mesclat per formar-la. Aquests components poden ser substàncies sòlides, líquides o gasoses. Les dissolucions són absolutament fonamentals en el món que ens envolta. Els mars i els oceans són dissolucions de diverses sals en aigua. La més abundant d’aquestes sals és el clorur de sodi (NaCl) que és el 85% del conjunt de les sals dissoltes. L’aigua que bevem també du sals en dissolució, i aquest fet és tan important que ens moriríem si beguéssim només aigua en estat pur. L’atmosfera, també és una dissolució de diversos gasos, entre els quals destaquen el nitrogen (N2) i l’oxigen (O2). El nostre cos conté també diverses dissolucions aquoses, la més important de les quals és el plasma sanguini constituït en un 90% per aigua, essent la resta glucosa, sals minerals i proteïnes, entre altres substàncies. Els aliatges metàl·lics també són dissolucions.
  8. 8. COMPONENTS DE LES DISSOLUCIONSCOMPONENTS DE LES DISSOLUCIONS Els components d’una solució són el solut i el dissolvent. En una solució només hi ha un dissolvent, però poden haver-hi diversos soluts. DISSOLVENT: Substància que dissol, es troba en major proporció i només n’hi ha un en una solució. Un dels dissolvents més habituals és l’aigua i aleshores parlem de solucions aquoses. SOLUT: Substància que es dissol en una altra, es troba en menor proporció, és el component minoritari, en poden haver-hi diversos en una solució.
  9. 9. COMPONENTS DE LES DISSOLUCIONSCOMPONENTS DE LES DISSOLUCIONS
  10. 10. TIPUS DE DISSOLUCIONSTIPUS DE DISSOLUCIONS En funció de l'estat físic dels components de la mescla, les dissolucions poden ser gasoses, líquides o sòlides. Les dissolucions més freqüents que ens trobarem en la vida quotidiana són aquelles en què el dissolvent és un líquid, normalment l’aigua. DISSOLUCIÓ SÒLIDA O ALIATGE: Bronze(mescla de coure amb estany) DISSOLUCIÓ LÍQUIDA: llet DISSOLUCIÓ GASOSA: atmosfera DISSOLUCIÓ LÍQUIDA: mar
  11. 11. TIPUS DE DISSOLUCIONSTIPUS DE DISSOLUCIONS
  12. 12. TIPUS DE DISSOLUCIONSTIPUS DE DISSOLUCIONS BOIRA dissolvent: gas solut: líquid OCEÀ dissolvent: líquid solut: sòlid REFRESC CARBONATAT dissolvent: líquid solut: gas LICOR dissolvent: líquid solut:líquid AIGUA AMB SUCRE dissolvent: líquid solut: sòlid LLAUTÓ dissolvent: sòlid solut: sòlid
  13. 13. CONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓCONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ Per identificar una solució NO hi ha prou amb indicar-ne els components que la formen, sinó que cal expressar la proporció en què es troben. La magnitud que expressa aquest concepte s'anomena concentració. Podem expressar la concentració de manera qualitativa o quantitativa. La concentració d’una solució indica la quantitat de solut dissolta en una quantitat determinada de solució.
  14. 14. CONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓCONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ Qualitativament, depenent de la proporció en què es troben el dissolvent i el solut, es poden classificar les dissolucions en: DILUÏDA: quantitat de solut dissolt és petita en comparació de la quantitat de dissolvent. CONCENTRADA: Si la solució conté molt solut SATURADA: Una solució està saturada quan ja no és possible dissoldre més solut.
  15. 15. CONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓCONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ Però també podem expressar de manera quantitativa la quantitat de solut que hi ha respecte del dissolvent. Les unitats que s'utilitzen més freqüentment per expressar la concentració d'una dissolució són: ● Percentatge en massa ● Percentatge en volum ● Grams per litre ● Mols per litre o molaritat.
  16. 16. PERCENTATGE EN MASSA (% m/m)PERCENTATGE EN MASSA (% m/m) Expressa els grams de solut que hi ha en cent grams de dissolució (no de dissolvent!). Exemple. Quants grams de sal comuna (NaCl) contenen 25g de dissolució aquosa del 15% en massa?
  17. 17. PERCENTATGE EN VOLUM (% V/V)PERCENTATGE EN VOLUM (% V/V) Expressa el volum de solut (litres, m3 cc, ml, etc...) que es troba dissolt en 100 unitat de volum de dissolució. Aquesta unitat s'utilitza per dissolucions on el solut és líquid o gas. Diluïm 20 ml d’etanol en aigua fins a obtenir un volum total de 100 ml. Quin és el percentatge en volum de la dissolució final?
  18. 18. MASSA DE SOLUT PER LITRE DE DISSOLUCIÓMASSA DE SOLUT PER LITRE DE DISSOLUCIÓ Exemple: Quina quantitat de glucosa conté 20 ml d’una dissolució aquosa de concentració 8 g/l? Els grams per litre (g/l) expressen els grams de solut que es troben dissolts en un litre de dissolució. S'acostuma a utilitzar quan el solut és sòlid i el dissolvent és líquid.
  19. 19. MOLARITAT (M)MOLARITAT (M) Expressa el nombre de mols de solut que es troben dissolts en un litre de dissolució. És la més habitual en els laboratoris de química. El dissolvent acostuma a ser líquid. Una solució de concentració 1 mol/L també s’escriu com "1 molar" (1 M). 1 mol/L = 1 mol/dm3 = 1 mol dm−3 = 1 M = 1000 mol/m3.
  20. 20. MOLARITAT (M)MOLARITAT (M) Quina és la molaritat de la dissolució obtinguda en dissoldre 12 g de NaCl en aigua fins a obtenir 250 ml de dissolució?
  21. 21. EL GRAU ALCOHÒLIC DE LES BEGUDESEL GRAU ALCOHÒLIC DE LES BEGUDES El grau alcohòlic d’una beguda és la quantitat d’alcohol etílic pur que conté per cada 100 ml de beguda. Com podem comprovar en l’etiqueta aquesta cervesa té una capacitat de 100 cl i el grau alcohòlic és de 4,7%. Per tant, conté 4,7 cl d’alcohol etílic.
  22. 22. SOLUBILITATSOLUBILITAT La solubilitat es defineix com la màxima quantitat de solut que es pot dissoldre en una determinada quantitat de dissolvent a una temperatura donada. S’expressa en grams de solut per 100 g de dissolvent, encara que també és habitual indicar-la en grams de solut per litre de dissolució (g/l). La solubilitat d’una substància pura en un dissolvent determinat i a una temperatura donada és una altra de les seves propietats característiques. Hi ha substàncies que es dissolen en uns líquids i que en canvi no ho fan en uns altres. La sal és soluble en aigua però no en oli o alcohol, aleshores diem que és insoluble. En el cas de mescles de líquids diem que són miscibles o immiscibles: - Quan dos líquids poden mesclar-se diem que són miscibles. - Quan químicament és impossible que es dissolguin, s’anomenen immiscibles (aigua i oli)
  23. 23. MISCIBLE i INMISCIBLEMISCIBLE i INMISCIBLE
  24. 24. VARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE SOLUTS SÒLIDSVARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE SOLUTS SÒLIDS La solubilitat d’una substància en un dissolvent determinat és una propietat característica de la substància i únicament depèn de la temperatura. En els soluts sòlids, la solubilitat augmenta en augmentar la temperatura. Cristal·lització: la solució se satura i precipita el solut en forma de cristalls. Es produeix en disminuir la temperatura o bé en evaporar-se el dissolvent. Quan es representa gràficament la solubilitat d’una substància en funció de la temperatura, s’obté la corba de solubilitat.
  25. 25. CORBES DE SOLUBILITATCORBES DE SOLUBILITAT Les corbes de solubilitat són gràfiques en les quals es reflecteix la quantitat de solut que es pot dissoldre en una determinada quantitat de dissolvent en funció de la temperatura.
  26. 26. CORBES DE SOLUBILITATCORBES DE SOLUBILITAT
  27. 27. CORBES DE SOLUBILITATCORBES DE SOLUBILITAT Aquestes corbes es poden interpretar de la següent manera: Un punt per sobre de la corba a una temperatura correspon a una soluciósolució sobresaturadasobresaturada, és a dir, no tot el solut estarà dissolt i es quedarà al fons del matràs. Un punt per sota de la corba a una temperatura donada correspon a una solució insaturadasolució insaturada. Un punt a la mateixa corba a una temperatura representa una soluciósolució saturadasaturada.
  28. 28. VARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE GASOSVARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE GASOS Els gasos, en general, són poc solubles en els líquids. La solubilitat d’un gas en un líquid depèn de la temperatura i de la pressió. Efecte de la temperatura: La solubilitat d’un gas en un líquid disminueix en augmentar la temperatura. (Els gasos són més solubles en fred que en calent, al revés que els sòlids) Quan s’eleva la temperatura de la dissolució d’un gas en un líquid el gas es desprèn. Efecte de la pressió: La solubilitat d’un gas en un líquid és directament proporcional a la pressió que exerceix el gas sobre el líquid. Com més pressió fa el gas sobre el líquid, més quantitat de gas es pot dissoldre perquè les molècules xoquen més ràpidament contra el líquid.
  29. 29. VARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE GASOSVARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE GASOS Els gasos, en general, són poc solubles en els líquids. La solubilitat d’un gas en un líquid depèn de la temperatura i de la pressió.
  30. 30. RESUM: SOLUBILITATRESUM: SOLUBILITAT •La solubilitat és una propietat característica de les substàncies. • La solubilitat d’una substància en un dissolvent determinat i a una temperatura donada es pot quantificar, perquè es pot determinar la quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de dissolvent, a aquella temperatura. • La solubilitat s’expressa en nombre de g de solut en 100 g de dissolvent. • La solubilitat depèn de la naturalesa de solut i dissolvent, de la temperatura i de la pressió del dissolvent. • La temperatura: amb algunes excepcions, els sòlids augmenten la seva solubilitat en augmentar la temperatura. En canvi quan dissolem gasos en líquids, la solubilitat disminueix quan augmenta la temperatura. • La pressió: La variació de la pressió no afecta la dissolució de sòlids en líquids, però sí a la dels gasos. La solubilitat dels gasos és directament proporcional a la pressió. • Quan es representa gràficament la solubilitat d’una substància en funció de la temperatura, s’obté la corba de solubilitat.
  31. 31. VÍDEOSVÍDEOS Preparació de dissolucions (7'15") La solubilitat (5') Dissolvents (4')
  32. 32. webgrafiawebgrafia https://lehighcheme.files.wordpress.com/2013/10/iodine-in-cyclohexane.jpg http://institutvilanova.cat/pluginfile.php/9390/mod_resource/content/1/02_QUIMICA.pdf http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500010123149&name=DLFE-474682.pdf http://www.mcgraw-hill.es/bcv/guide/capitulo/8448166809.pdf http://www.mcgraw-hill.es/bcv/guide/capitulo/844815813X.pdf http://www.colegiosansaturio.com/web_depto_ciencias/ejercicios/3eso/Solubilidad_soluciones.pdf http://iesolorda.org/departaments/fq/fq_2ESO_mescles_i_solucions.pdf https://ratolidelaciencia.files.wordpress.com/2011/10/solubilitat-i-tipus-de-dissolucions.pdf

×