Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Les biblioteques milenàries, la disrupció digital i la ciència oberta

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio

Eche un vistazo a continuación

1 de 30 Anuncio

Les biblioteques milenàries, la disrupció digital i la ciència oberta

Descargar para leer sin conexión

Lluís Anglada (director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC) va parlar sobre les biblioteques mil•lenàries, la disrupció digital i el seu rol actual en la ciència oberta. Segons Anglada, les biblioteques són mil•lenàries perquè han canviat amb el pas del temps. A partir de l’any 2000 podem parlar de la disrupció digital en la informació, i s’estan produint canvis importants com ara el descobriment en comptes de la cerca, la voluntat de la mateixa informació de fluir lliurement, i la substitució del treball de les persones per les màquines. Quant al moviment Open Science, el defineix com la “realització de la disrupció digital en el món de la informació per a la recerca”, sent una “reacció a les distorsions de la ciència actual” (oligopoli, tardança en la publicació, sistemes propietaris, barreres per accedir, desigualtats territorials…). Això afecta les biblioteques, especialment les de recerca, doncs passem de la propietat de la informació a la seva usabilitat, de la informació com a objecte a la seva capacitat de ser vista i reutilitzada, i això canvia els perfils i les oportunitats professionals. En aquest punt de la seva presentació, Anglada va demanar al públic assistent que votés entre continuar amb la seva visió de les biblioteques del demà, o la de LIBER al respecte. Per aclaparadora majoria va guanyar el vot a la seva pròpia visió, que va definir com que el seu valor passarà, o ha de passar, de les col•leccions als serveis. Per fer aquest canvi, precisament una de les passes és abraçar l’OS, “convertint-se en l’agent aglutinador i coordinador dels diferents serveis que hauran de treballar per facilitar els molts canvis que viuran els investigadors en el procés de la recerca”.

Lluís Anglada (director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC) va parlar sobre les biblioteques mil•lenàries, la disrupció digital i el seu rol actual en la ciència oberta. Segons Anglada, les biblioteques són mil•lenàries perquè han canviat amb el pas del temps. A partir de l’any 2000 podem parlar de la disrupció digital en la informació, i s’estan produint canvis importants com ara el descobriment en comptes de la cerca, la voluntat de la mateixa informació de fluir lliurement, i la substitució del treball de les persones per les màquines. Quant al moviment Open Science, el defineix com la “realització de la disrupció digital en el món de la informació per a la recerca”, sent una “reacció a les distorsions de la ciència actual” (oligopoli, tardança en la publicació, sistemes propietaris, barreres per accedir, desigualtats territorials…). Això afecta les biblioteques, especialment les de recerca, doncs passem de la propietat de la informació a la seva usabilitat, de la informació com a objecte a la seva capacitat de ser vista i reutilitzada, i això canvia els perfils i les oportunitats professionals. En aquest punt de la seva presentació, Anglada va demanar al públic assistent que votés entre continuar amb la seva visió de les biblioteques del demà, o la de LIBER al respecte. Per aclaparadora majoria va guanyar el vot a la seva pròpia visió, que va definir com que el seu valor passarà, o ha de passar, de les col•leccions als serveis. Per fer aquest canvi, precisament una de les passes és abraçar l’OS, “convertint-se en l’agent aglutinador i coordinador dels diferents serveis que hauran de treballar per facilitar els molts canvis que viuran els investigadors en el procés de la recerca”.

Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Similares a Les biblioteques milenàries, la disrupció digital i la ciència oberta (20)

Más de Museu de Ciències Naturals de Barcelona (20)

Anuncio

Más reciente (20)

Les biblioteques milenàries, la disrupció digital i la ciència oberta

  1. 1. Les biblioteques mil·lenàries, la disrupció digital i la ciència oberta Lluís Anglada 3a Jornada sobre Ciència Oberta MCNB + MNAC + CRICC Barcelona, 6 d’octubre 2022
  2. 2. Hi havia una vegada ... Per què i en què és rellevant la ciència oberta per a una biblioteca de recerca?
  3. 3. Sumari
  4. 4. Sumari
  5. 5. Sumari
  6. 6. Sumari ✓Les biblioteques mil·lenàries ✓La disrupció digital ✓La ciència oberta ✓Les biblioteques del demà
  7. 7. Les biblioteques mil·lenaries
  8. 8. “Sempre hi ha hagut biblioteques”
  9. 9. “Si sempre hi ha hagut biblioteques, sempre n’hi haurà” ✓ Les biblioteques han estat mil·lenàries en nom i edifici, no en organització, serveis i fins i tot funció • ... i algunes biblioteques desapareixen... • El que pensem avui quan diem ‘biblioteca’ és concepte modern, no té més de 150 anys i potser en té menys ✓ El mite o llegenda de les biblioteques mil·lenàries no ajuda a entendre bé els profunds canvis que –en moments determinats- les biblioteques han fet o han hagut de fer per adaptar-se a l’entorn • Les possibilitats tecnològiques • Les necessitats socials ✓Però, si la biblioteca no és mil·lenària, què és el que les manté al llarg del temps? • Les biblioteques són mil·lenàries, no perquè no canvien, sinó perquè han canviat al compàs del pas dels temps
  10. 10. Alguns canvis són profunds i recents: Biblioteques de la UAB, anys 80 (S XX) “Les biblioteques que s’anaven formant a totes les facultats s’ubicaven en aules habilitades per a aquest fi, amb una sola sala de lectura sense fons documentals i amb una finestreta que connectava amb el magatzem, a la qual es dirigien els usuaris que volien sol·licitar qualsevol document...”
  11. 11. Algunes decisions sobre el canvi converteixen les biblioteques en museus La Biblioteca del Museo … ✓ especializada en artes plásticas europeas … ✓ una de sus prioridades ha sido siempre la formación y consolidación de un fondo bibliográfico sobre … ✓ En la actualidad, es una de las bibliotecas … más importantes de nuestro país ✓ … y un referente obligado para cualquier investigador arte …
  12. 12. La disrupció digital de la informació
  13. 13. La disrupció digital i la informació ✓ El ‘digital’ no transforma, disromp • canvia, modifica, interromp, altera.., sobtadament ✓ La disrupció digital (el canvi), és: – C contundent – R ràpid – I inesperat – T temporal ✓ 2000-2050, viurem grans canvis en referència a la informació, entre d’altres: • Busquem, descobrim, trobem o ens deixem aconsellar? • És ‘good enough’ • La informació vol ser lliure • Les màquines `treballaran per a nosaltres (interoperabilitat)
  14. 14. Inesperat Ràpid
  15. 15. Impacte de la digitalització en els espais físics de les biblioteques 2006 2021 Temporal Contundent
  16. 16. ✓viurem grans canvis .... • Busquem, descobrim, trobem o ens deixem aconsellar? • És ‘good enough’ • La informació vol ser lliure • Les màquines treballaran per a nosaltres (interoperabilitat) ✓viurem grans canvis .... • Busquem, descobrim, trobem o ens deixem aconsellar? • És ‘good enough’ • La informació vol ser lliure • Les màquines treballaran per a nosaltres (interoperabilitat)
  17. 17. La recerca (la ciència) oberta
  18. 18. La ciència actual (distorsions) / l’OS és una reacció a distorsions Distorsions - Temps entre article acabat i publicat - Oligopolis - Sistemes propietaris - Restriccions injustificades - Increments de preu - Pagament doble (double dipping) - Barreres per llegir - desigualtats territorials, disciplinars i idiomàtiques - Avaluacions inadequades - ...
  19. 19. L’objectiu, l’EOSC EOSC = • Un entorn federat per compartir dades I reutilitzar-les • Fet a base de ‘clusters’ d’infraestructures interconnectades i interoperables • Governat per la comunitat • Amb molts graus diferents de diversitat respecte la seva implementació pràctica “… el metaverso es un entorno completamente descentralizado en el que los usuarios pueden ser los que custodien su propia identidad, su información y sus acciones, sin que tengan forzosamente que confiar en grandes compañías tecnológicas para ello… es una evolución de la web para devolver el poder a los usuarios”
  20. 20. I això afecta a les biblioteques de recerca? SI • La ciència oberta és, en la pràctica, la realització de la disrupció digital en el món de la informació per a la recerca • L’accent es desplaçarà des de la propietat de la informació, cap a la seva usabilitat, • De la informació com objecte a la seva capacitat de ser vista i reutilitzada • I això canviarà perfils i oportunitats professionals
  21. 21. Les biblioteques del demà ✓ Visió LIBER ✓ Visió L. Anglada
  22. 22. Les biblioteques del demà ✓Visió L. Anglada
  23. 23. Els motors del canvi ✓ La tecnologia • Els diferents desenvolupaments tecnològics acceleraran la transformació digital i afectaran profundament la recerca i la comunicació acadèmica. ✓ La informació • Degut a pressions provinents de diferents direccions, la informació serà cada vegada més oberta, més interoperable, i hi haurà més aplicatius que ens la descobriran ✓ L’entorn • El resultat serà un escenari radicalment diferents del que hi ha hagut fins ara • Fins Ara: – informació escassa i temps abundant per aconseguir-la • Cada vegada més: – informació abundant i temps escàs per triar- la
  24. 24. Visió (les biblioteques de recerca d’aquí 10 anys) ✓ El seu valor no estarà en les col·leccions (en la propietat) ✓ El seu valor estarà en ajudar a que la informació sigui visible i usable (= sigui oberta i interoperable) ✓ El seu centre ja no seran els objectes (les col·leccions) sinó els processos (els serveis)
  25. 25. Accions per construir la visió ✓ Migrar al digital • Digitalitzar tant com es pugui • Obrir el que ja sigui digital (repositori) • Planificar la retirada ordenada del imprès ✓ Construir comunitats • “Bad libraries only build collections. Good libraries build services (and a collection is only one of many). Great libraries build communities.” – R. David Lankes, ✓ Abraçar la ciència oberta • Convertir-se en l’agent aglutinador i coordinador (no en l’únic) dels diferents serveis que hauran de treballar per facilitar els molts canvis que viuran els investigadors en el procés de la recerca • Veure els canvis de l’OS com una nova forma de velles activitats – Fer que es trobi catàlegs col·lectius, OPACs ... – Accessibilitat prestatges d’accés obert, préstec interbibliotecari ... – Interoperabilitat DDC-CDU, AACR, format MARC ... – Reutilització col·leccionar, conservar ...
  26. 26. La meva proposta estratègica. Com ✓ Recursos • Cal estandarditzar i simplificar processos per tal de poder delegar tantes actuacions de back office com es pugui en entitats externes (consorcis i associacions, però també empreses) en la governança de les quals hi hem de participar de forma activa i positiva. ✓ Focalització • Cal fer un esforç important (i difícil) per desplaçar l’interès de moltes de les activitats habituals de les biblioteques per sortir fora de les parets de la biblioteca i inserir-se en els processos d’aprenentatge i de recerca afegint-hi valor. ✓ Visió • Cal (lentament i amb paciència) generar una imatge renovada de la biblioteca-organització i del seu personal que ens allunyi de la generalitzada (= llibres i edificis) i ens associï a la tecnologia i a la informació.
  27. 27. Sumari (i cloenda) ✓Les biblioteques mil·lenàries ✓La disrupció digital ✓La ciència oberta ✓Les biblioteques del demà
  28. 28. De biblioteques facilitadores (d’informació) A biblioteques empoderadores (gràcies a la informació)
  29. 29. Espero haver respost la pregunta inicial, però...
  30. 30. CONTACTE Lluís Anglada lluis.anglada@csuc.cat @langlada Moltes gràcies per la vostra atenció

×