3. Els “feliços anys vint”
Després de la Primera Guerra Mundial, l’hegemonia
econòmica es va desplaçar des del Regne Unit cap als
Estats Units, i Nova York es va convertir en el centre
financer mundial.
La readaptació de les economies europees a la pau va ser
llarga i difícil a causa de la destrucció provocada per la
guerra, la inflació i l’augment de l’atur.
La crisi va ser especialment forta a Alemanya.
3
4. Els “feliços anys vint”
Alemanya havia de pagar les reparacions de guerra, la qual
cosa va produir una espectacular pujada dels preus i una
pèrdua de valor de la seva moneda, el marc.
Per solucionar el problema, els Estats Units van posar en
marxa el pla Dawes: Alemanya rebria un prèstec dels
Estats Units que li permetia pagar les reparacions als aliats,
i aquests, al seu torn, serien capaços de pagar els seus
deutes als Estats Units.
A partir del 1923 es va produir un creixement de la
producció, un descens de l’atur i una millora del nivell de
vida als països europeus.
4
5. Els “feliços anys vint”
Prescindint d’altres aspectes de
l’assumpte, crec que la campanya
pera assegurar el pagament total
del cost de la guerra per part
d’Alemanya ha estat un dels
actes més greus i de més
malaptesa política de què mai
han estat responsables els nostres
governants ...
(vegeu article complert en ..
J. M. Keynes, Les
conseqüències econòmiques de
la pau, 1920
John Maynard Keynes
5
6. Els “feliços anys vint”
Qüestionari:
2. Busca informació de l’autor del
Busqueu el significat dels text de la diapositiva anterior i
conceptes següents: fes-ne una petita biografia.
3. Quines són les idees
-inflació: fonamentals que exposa el text?
-atur: 4. Qui són, segons el parer de
l’autor, els principals culpables
-devaluació de la moneda: de la crisi de postguerra?
-poder adquisitiu: 5. Quins motius va tenir cadascun
per mantenir les posicions
respectives?
6
7. La crisi dels anys trenta
Origen de la crisi
Superproducció Excedent de productes
Especulació Crisi de la borsa
7
8. La crisi dels anys trenta
Origen de la crisi
Superproducció
Durant la Primera Guerra Mundial, els països
implicats havien centrat la seva economia en la
producció de guerra i altres països els van
substituir en el mercat internacional (Estats
Units, Japó, Austràlia, Argentina ... Un cop es
va haver acabat el conflicte, els països
tradicionals van tornar a la seva producció
habitual, cosa que va generar un excedent de
productes. 8
9. La crisi dels anys trenta
Origen de la crisi
Especulació
L’eufòria econòmica i la disponibilitat de crèdits a uns
tipus d’interès baixos van afavorir l’especulació borsària.
L’augment constant de les cotitzacions animava les
inversions, alhora que el preu de les accions pujava molt
per sobre del seu valor real. Davant de les expectatives de
guanys fàcils, fins i tot els petits estalviadors van invertir
els estalvis en la compra d’accions.
9
10. La crisi dels anys trenta
Origen de la crisi
Dijous Negre (24 d’octubre de 1929
La bombolla especulativa, basada en la confiança, va
anar creixent, però quan la confiança en el sistema va
desaparèixer, va esclatar la crisi. El Dijous Negre es
va produir una venda massiva d’accions, que va
provocar l’enfonsament del seu valor i la ruïna dels
inversors.
10
11. La crisi dels anys trenta
•Crisi de la borsa: La crisi va ser a l'inici una crisi borsària, que va començar
amb l'enfonsament de les cotitzacions a la Borsa de Nova York.
• Aquesta catàstrofe va ser la conseqüència lògica de la "orgia especulativa" que
havia començat el 1926.
•Els inversors, moguts per la possibilitat d'obtenir ràpids beneficis a causa de
la pujada de les cotitzacions, s'havien llançat a comprar accions en borsa.
•Els especuladors demanaven préstecs als bancs per comprar títols confiant
en pagar-los amb els guanys, els petits i mitjans empresariscompraven gèneres de la
mateixa manera. Es va originar una bombolla especulativa.
•Però a partir de 1928 els estocs industrials es van
anar acumulant, entrant l'economia americana en una superproducció en relació a
les necessitats reals, el que va donar lloc al fet que el preu d'algunes
matèries primeres (com acer i coure) baixés, igual que els beneficis empresarials.
•Es van produir algunes fallides espectaculars que van augmentar la desconfiança
dels especuladors. (continua diapositiva següent)
11
12. La crisi dels anys trenta
Continuació: El Dijous 24 de octubre de 1929, el
Dijous Negre, es va produir una allau de vendes
a qualsevol preu, que va afectar més de 13 milions de
títols. Les cotitzacions van caure de manera vertiginosa
i va estendre el pànic Wall Street. Hi va
haver suïcidis massius.
http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%C3%B3n_de_los_a%C3%B1os_
Vegeu documental en:
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/05/la-gran-depressio-1929.html
12
13. La crisi dels anys trenta
Busqueu el significat d’aquests termes econòmics:
1. Especulació
2. Tipus d’interès
3. Cotitzacions
4. Crisi borsària
5. Inversors
6. Especuladors
7. Bombolla especulativa
8. Estocs
9. Fallides empresarials
13
14. Conseqüències econòmiques
L’atur:
• El 1932 USA té 13 milions d'aturats, Alemanya 5,2.
• Els més afectats van ser la classe obrera i els camperols. També les classes
mitjanes van patir bastant, proletaritzant-se molts.
• Els aturats van formar una subclasse, el lumpen. La seva situació
era terrible, miserable, amuntegats en barraques o sense llar (als EUA més
d'un milió, que vivien de la caritat privada), demanant almoina, exercint tot
tipus de treballs; augmentar la prostitució, l'alcoholisme, la taxa de
suïcidis, etc.
• Hi va haver un fort descens de la natalitat i els Estats Units i altres països
van tancar les portes a l'emigració.
14
17. Conseqüències econòmiques
La crisi financera:
• Els especuladors per pagar els
seus crèdits van retirar els seus
diners dels bancs i molts fallida en
no poder fer front a aquestes
retirades simultànies, arruïnant a
empresaris i particulars, encara
que no haguessin jugat en borsa.
17
18. Conseqüències econòmiques
La repatriació de capitals:
• L'enfonsament de la Borsa de Nova York va empènyer
els capitalistes americans a retirar els seus capitals d'Europa.
• Així la crisi es va exportar a tot Europa, excepte la URSS. Es va
formar una cadena de pagaments ja que
els aliats també s'havien entre si diners, especialment França i
Anglaterra a USA.
• Els bancs suïssos i holandesos al seu torn van intentar repatriar els
seus capitals d'Alemanya.
• Els bancs van fer fallida en cadena a tot arreu.
• La culminació del procés va ser la devaluació de la lliura (30% el
seu valor) el que va empènyer a la caiguda d'altres
monedes dependents.
18
19. Conseqüències econòmiques
Les pèrdues en els diferents sectors econòmics:
• La crisi es va estendre a la indústria i al comerç i després a l'agricultura.
• La gent va veure disminuir els seus capitals; industrials i comerciants
que tenien signats contractes anteriors van patir greus pèrdues, van baixar
els preus i van reduir la seva producció.
• La producció industrial el 1932 era un 40% menor que el 1929.
•Els agricultors davant del descens d'ingressos reaccionar mantenint
la producció i suprimint mecanització, cosa que va afectar més a
la indústria.
•Petits agricultors endeutats van ser expropiats i els obrers acomiadats.
19
20. Conseqüències econòmiques
Les pèrdues en els diferents sectors econòmics:
•El comerç mundial va disminuir una quarta part el seu volum.
•Els Estats Units van recórrer al proteccionisme (van reduir les
importacions), dificultant el comerç internacional.
•Aquesta mesura va ser un error ja que els països europeus no
van poder exportar els seus productes al mercat americà i obtenir
així guanys amb què pagar els deutes i als països
llatinoamericans, subministradors de primeres matèries.
http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%
20
21. Conseqüències econòmiques
La Gran Depressió als Estats Units en xifres:
•En 1929 van fer fallida més de 600 bancs; entre 1929 i 1932, aquesta
xifra es multiplicà fins arribar als 5000.
•En 1929 van fer fallida quasi 23.000 empreses; i en 1932, 10.000
empreses més, fins a superar les 32.000.
•En 1926, Estats Units tenia plena ocupació; en 1933, un de cada quatre
treballadors en edat laboral estava a l’atur.
•A l’any 1933, el PNB era una tercera part inferior al de 1929; fins a
1937, el volum de la producció no assolí els nivells de 1929, però
immediatament va tornar a retrocedir.
•La renda nacional es va reduir un 56% entre 1929 i 1933.
21
22. El New Deal
• Als Estats Units el president Franklin Delano Roosevelt (FDK) assumeix la
presidència en març de 1933.
• En el moment d’arribar a la presidència, el pànic bancari s’havia exacerbat, amb
retirada de fons arreu del país; 38 Estats havien proclamat el tancament bancari i tot el
sistema semblava estar a punt d’ensorrar-se.
•El 12 de març, just una setmana després de la seva presa de poder, FDR donà el seu
primer discurs per la ràdio i va dir als seus oients que era segur tenir els estalvis al
banc; els ciutadans el van creure i la sagnia es va aturar.
•En els primers 100 dies s’aprovaren 15 lleis que afectaven al subsidi d’atur, la
indústria, l’agriculatura, el treball, el transport, la banca i la moneda.
•Aquest cos legislatiu constituí l’esquema central del New Deal (nou tracte), que tenia
com a objectiu treure els Estats Units de la Gran Depressió.
•A ell es deu el ple reconeixement dels sindicats, l’inici de la Seguretat Social i el
subsidi nacional d’atur.
•Contra les crítiques d’aquells que van veure en aquestes polítiques l’intent d’introduir
el socialisme als Estats Units, el seu propòsit va ser el contrari: va salvar el capitalisme
nord-americà, introduint les reformes que van donar lloc a l´Estat del Benestar.
22
23. El New Deal
http://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt
Quan Roosevelt va ser investit President al març de 1933, els treballadors dels Estats
Units estaven travessant la pitjor depressió de la seva història: uns 13 milions de
treballadors, un terç del total, es trobaven a l'atur. La seva producció industrial havia
caigut a la meitat del nivell de 1929. A un país amb molt pocs serveis socials
governamentals, milions de persones vivien al límit de la fam, i més de 2 milions no
tenien llar. El sistema bancari semblava estar al límit del col·lapse. Havien episodis
ocasionals de violència (la majoria d'observadors consideren remarcable que en una
situació de col·lapse extrem del sistema capitalista no hi hagués un creixement d'altres
sistemes com el socialisme, el comunisme o el feixisme, com havia succeït a Europa). En
lloc d'adoptar solucions revolucionaries, els americans es van inclinar cap als Demòcrates
i cap a un líder que havia crescut enmig d'una classe privilegiada.
El propi Roosevelt tenia molt poques creencies econòmiques sistemàtiques: ell veia la
Depressió com a una qüestió de confiança: la gent ha deixat de gastar, d'invertir i de
contractar treballadors perquè té por. Com va dir al seu discurs d'investidura, a l'única Franklin Delano Roosevelt
cosa a que hem de témer és a la mateixa por. No obstant això, va haver de restaurar la
confiança mitjançant gestos dramàtics. Es creà la Corporació Federal del Dipòsit
d'Assegurances (Federal Deposit Insurance Corporation) per garantir els fons dipositats
per tots els bancs a la Reserva Federal, així com per prevenir fugues i fallides bancàries.
Els discursos que feia a través de la ràdio, coneguts com els Discursos al costat de la llar
de foc li van servir per presentar les seves propostes al públic americà.
23
24. Conseqüències polítiques
La crisi econòmica va provocar la pèrdua de
confiança de la població en la democràcia i
en els partits tradicionals, els quals
consideraven responsables de la situació.
En aquest ambient, els partits extremistes
van guanyar suports i els discursos polítics
es van radicalitzar.
24
25. Conseqüències polítiques
Els obrers i els camperols, que patien
greument els efectes de la crisi, van
augmentar el suport que donaven als partits
comunistes.
La Unió Soviètica, amb una economia que
creixia enormement en els anys trenta, es va
convertir per a ells en el model a seguir.
25
26. Conseqüències polítiques
Les classes mitjanes i la burgesia van
començar a donar suport als partits
d’extrema dreta, ja que consideraven que
els partits més moderats eren incapaços de
treure els seus països de la crisi i d’evitar
que es produís una revolució comunista.
En gairebé tots els països van aparèixer
partits de tipus feixista.
26
27. Bibliografia:
Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor
Santillana, Barna 2008
EducaRed-Fundación Telefónica (Wikillerato): El crac de 1929 y
la Gran Depresión de los años 30 (
http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%
)
Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt
Joaquín Estefanía, Roosevelt llamó a la esperanza “New Deal”,
Protagonistas del siglo XX, Diario El País, Madrid 1999
27