SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 27
Descargar para leer sin conexión
La crisi del 29



El camí cap a la Segona Guerra Mundial
Índex




        2
Els “feliços anys vint”
Després de la Primera Guerra Mundial, l’hegemonia
econòmica es va desplaçar des del Regne Unit cap als
Estats Units, i Nova York es va convertir en el centre
financer mundial.

La readaptació de les economies europees a la pau va ser
llarga i difícil a causa de la destrucció provocada per la
guerra, la inflació i l’augment de l’atur.

La crisi va ser especialment forta a Alemanya.

                                                             3
Els “feliços anys vint”
Alemanya havia de pagar les reparacions de guerra, la qual
cosa va produir una espectacular pujada dels preus i una
pèrdua de valor de la seva moneda, el marc.
Per solucionar el problema, els Estats Units van posar en
marxa el pla Dawes: Alemanya rebria un prèstec dels
Estats Units que li permetia pagar les reparacions als aliats,
i aquests, al seu torn, serien capaços de pagar els seus
deutes als Estats Units.
A partir del 1923 es va produir un creixement de la
producció, un descens de l’atur i una millora del nivell de
vida als països europeus.
                                                                 4
Els “feliços anys vint”
Prescindint d’altres aspectes de
l’assumpte, crec que la campanya
pera assegurar el pagament total
del cost de la guerra per part
d’Alemanya ha estat un dels
actes més greus i de més
malaptesa política de què mai
han estat responsables els nostres
governants ...
(vegeu article complert en ..
J. M. Keynes, Les
conseqüències econòmiques de
la pau, 1920
                                     John Maynard Keynes

                                                           5
Els “feliços anys vint”
                                  Qüestionari:
                             2.   Busca informació de l’autor del
Busqueu el significat dels        text de la diapositiva anterior i
conceptes següents:               fes-ne una petita biografia.
                             3.   Quines són les idees
-inflació:                        fonamentals que exposa el text?
-atur:                       4.   Qui són, segons el parer de
                                  l’autor, els principals culpables
-devaluació de la moneda:         de la crisi de postguerra?
-poder adquisitiu:           5.   Quins motius va tenir cadascun
                                  per mantenir les posicions
                                  respectives?

                                                                      6
La crisi dels anys trenta

Origen de la crisi


     Superproducció      Excedent de productes



      Especulació          Crisi de la borsa




                                                 7
La crisi dels anys trenta
Origen de la crisi

    Superproducció

   Durant la Primera Guerra Mundial, els països
   implicats havien centrat la seva economia en la
   producció de guerra i altres països els van
   substituir en el mercat internacional (Estats
   Units, Japó, Austràlia, Argentina ... Un cop es
   va haver acabat el conflicte, els països
   tradicionals van tornar a la seva producció
   habitual, cosa que va generar un excedent de
   productes.                                        8
La crisi dels anys trenta

Origen de la crisi

   Especulació

     L’eufòria econòmica i la disponibilitat de crèdits a uns
     tipus d’interès baixos van afavorir l’especulació borsària.
     L’augment constant de les cotitzacions animava les
     inversions, alhora que el preu de les accions pujava molt
     per sobre del seu valor real. Davant de les expectatives de
     guanys fàcils, fins i tot els petits estalviadors van invertir
     els estalvis en la compra d’accions.
                                                                      9
La crisi dels anys trenta

 Origen de la crisi

    Dijous Negre (24 d’octubre de 1929


La bombolla especulativa, basada en la confiança, va
anar creixent, però quan la confiança en el sistema va
desaparèixer, va esclatar la crisi. El Dijous Negre es
va produir una venda massiva d’accions, que va
provocar l’enfonsament del seu valor i la ruïna dels
inversors.
                                                         10
La crisi dels anys trenta

•Crisi de la borsa: La crisi va ser a l'inici una crisi borsària, que va començar
amb l'enfonsament de les cotitzacions a la Borsa de Nova York.
• Aquesta catàstrofe va ser la conseqüència lògica de la "orgia especulativa" que
havia començat el 1926.
•Els inversors, moguts per la possibilitat d'obtenir ràpids beneficis a causa de
la pujada de les cotitzacions, s'havien llançat a comprar accions en borsa.
•Els especuladors demanaven préstecs als bancs per comprar títols confiant
en pagar-los amb els guanys, els petits i mitjans empresariscompraven gèneres de la
mateixa manera. Es va originar una bombolla especulativa.
•Però a partir de 1928 els estocs industrials es van
anar acumulant, entrant l'economia americana en una superproducció en relació a
les necessitats reals, el que va donar lloc al fet que el preu d'algunes
matèries primeres (com acer i coure) baixés, igual que els beneficis empresarials.
•Es van produir algunes fallides espectaculars que van augmentar la desconfiança
dels especuladors. (continua diapositiva següent)
                                                                                      11
La crisi dels anys trenta

                            Continuació: El Dijous 24 de octubre de 1929, el
                            Dijous Negre, es va produir una allau de vendes
                            a qualsevol preu, que va afectar més de 13 milions de
                            títols. Les cotitzacions van caure de manera vertiginosa
                            i va estendre el pànic Wall Street. Hi va
                            haver suïcidis massius.

http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%C3%B3n_de_los_a%C3%B1os_



  Vegeu documental en:
  http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/05/la-gran-depressio-1929.html


                                                                                       12
La crisi dels anys trenta
Busqueu el significat d’aquests termes econòmics:
 1.   Especulació
 2.   Tipus d’interès
 3.   Cotitzacions
 4.   Crisi borsària
 5.   Inversors
 6.   Especuladors
 7.   Bombolla especulativa
 8.   Estocs
 9.   Fallides empresarials

                                               13
Conseqüències econòmiques
L’atur:

 •   El 1932 USA té 13 milions d'aturats, Alemanya 5,2.
 •   Els més afectats van ser la classe obrera i els camperols. També les classes
     mitjanes van patir bastant, proletaritzant-se molts.
 •    Els aturats van formar una subclasse, el lumpen. La seva situació
     era terrible, miserable, amuntegats en barraques o sense llar (als EUA més
     d'un milió, que vivien de la caritat privada), demanant almoina, exercint tot
     tipus de treballs; augmentar la prostitució, l'alcoholisme, la taxa de
     suïcidis, etc.
 •   Hi va haver un fort descens de la natalitat i els Estats Units i altres països
     van tancar les portes a l'emigració.


                                                                                 14
Conseqüències econòmiques
La Gran Depressió a Estats Units (fotos de Dorothea Lange)




                                                             15
Conseqüències econòmiques
La Gran Depressió a Estats Units (fotos de Dorothea Lange)




                                                             16
Conseqüències econòmiques
La crisi financera:

 • Els especuladors per pagar els
   seus crèdits van retirar els seus
   diners dels bancs i molts fallida en
   no poder fer front a aquestes
   retirades simultànies, arruïnant a
   empresaris i particulars, encara
   que no haguessin jugat en borsa.



                                          17
Conseqüències econòmiques
La repatriació de capitals:
 •   L'enfonsament de la Borsa de Nova York va empènyer
     els capitalistes americans a retirar els seus capitals d'Europa.
 •   Així la crisi es va exportar a tot Europa, excepte la URSS. Es va
     formar una cadena de pagaments ja que
     els aliats també s'havien entre si diners, especialment França i
     Anglaterra a USA.
 •   Els bancs suïssos i holandesos al seu torn van intentar repatriar els
     seus capitals d'Alemanya.
 •   Els bancs van fer fallida en cadena a tot arreu.
 •   La culminació del procés va ser la devaluació de la lliura (30% el
     seu valor) el que va empènyer a la caiguda d'altres
     monedes dependents.


                                                                             18
Conseqüències econòmiques
Les pèrdues en els diferents sectors econòmics:


 •   La crisi es va estendre a la indústria i al comerç i després a l'agricultura.
 •   La gent va veure disminuir els seus capitals; industrials i comerciants
     que tenien signats contractes anteriors van patir greus pèrdues, van baixar
     els preus i van reduir la seva producció.
 •   La producció industrial el 1932 era un 40% menor que el 1929.

          •Els agricultors davant del descens d'ingressos reaccionar mantenint
          la producció i suprimint mecanització, cosa que va afectar més a
          la indústria.
          •Petits agricultors endeutats van ser expropiats i els obrers acomiadats.


                                                                                      19
Conseqüències econòmiques
Les pèrdues en els diferents sectors econòmics:


  •El comerç mundial va disminuir una quarta part el seu volum.
  •Els Estats Units van recórrer al proteccionisme (van reduir les
  importacions), dificultant el comerç internacional.
  •Aquesta mesura va ser un error ja que els països europeus no
  van poder exportar els seus productes al mercat americà i obtenir
  així guanys amb què pagar els deutes i als països
  llatinoamericans, subministradors de primeres matèries.
                                      http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%




                                                                                                 20
Conseqüències econòmiques
La Gran Depressió als Estats Units en xifres:
  •En 1929 van fer fallida més de 600 bancs; entre 1929 i 1932, aquesta
  xifra es multiplicà fins arribar als 5000.
  •En 1929 van fer fallida quasi 23.000 empreses; i en 1932, 10.000
  empreses més, fins a superar les 32.000.
  •En 1926, Estats Units tenia plena ocupació; en 1933, un de cada quatre
  treballadors en edat laboral estava a l’atur.
  •A l’any 1933, el PNB era una tercera part inferior al de 1929; fins a
  1937, el volum de la producció no assolí els nivells de 1929, però
  immediatament va tornar a retrocedir.
  •La renda nacional es va reduir un 56% entre 1929 i 1933.




                                                                            21
El New Deal
• Als Estats Units el president Franklin Delano Roosevelt (FDK) assumeix la
presidència en març de 1933.
• En el moment d’arribar a la presidència, el pànic bancari s’havia exacerbat, amb
retirada de fons arreu del país; 38 Estats havien proclamat el tancament bancari i tot el
sistema semblava estar a punt d’ensorrar-se.
•El 12 de març, just una setmana després de la seva presa de poder, FDR donà el seu
primer discurs per la ràdio i va dir als seus oients que era segur tenir els estalvis al
banc; els ciutadans el van creure i la sagnia es va aturar.
•En els primers 100 dies s’aprovaren 15 lleis que afectaven al subsidi d’atur, la
indústria, l’agriculatura, el treball, el transport, la banca i la moneda.
•Aquest cos legislatiu constituí l’esquema central del New Deal (nou tracte), que tenia
com a objectiu treure els Estats Units de la Gran Depressió.
•A ell es deu el ple reconeixement dels sindicats, l’inici de la Seguretat Social i el
subsidi nacional d’atur.
•Contra les crítiques d’aquells que van veure en aquestes polítiques l’intent d’introduir
el socialisme als Estats Units, el seu propòsit va ser el contrari: va salvar el capitalisme
nord-americà, introduint les reformes que van donar lloc a l´Estat del Benestar.
                                                                                           22
El New Deal
                  http://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt

Quan Roosevelt va ser investit President al març de 1933, els treballadors dels Estats
Units estaven travessant la pitjor depressió de la seva història: uns 13 milions de
treballadors, un terç del total, es trobaven a l'atur. La seva producció industrial havia
caigut a la meitat del nivell de 1929. A un país amb molt pocs serveis socials
governamentals, milions de persones vivien al límit de la fam, i més de 2 milions no
tenien llar. El sistema bancari semblava estar al límit del col·lapse. Havien episodis
ocasionals de violència (la majoria d'observadors consideren remarcable que en una
situació de col·lapse extrem del sistema capitalista no hi hagués un creixement d'altres
sistemes com el socialisme, el comunisme o el feixisme, com havia succeït a Europa). En
lloc d'adoptar solucions revolucionaries, els americans es van inclinar cap als Demòcrates
i cap a un líder que havia crescut enmig d'una classe privilegiada.

El propi Roosevelt tenia molt poques creencies econòmiques sistemàtiques: ell veia la
Depressió com a una qüestió de confiança: la gent ha deixat de gastar, d'invertir i de
contractar treballadors perquè té por. Com va dir al seu discurs d'investidura, a l'única      Franklin Delano Roosevelt
cosa a que hem de témer és a la mateixa por. No obstant això, va haver de restaurar la
confiança mitjançant gestos dramàtics. Es creà la Corporació Federal del Dipòsit
d'Assegurances (Federal Deposit Insurance Corporation) per garantir els fons dipositats
per tots els bancs a la Reserva Federal, així com per prevenir fugues i fallides bancàries.
Els discursos que feia a través de la ràdio, coneguts com els Discursos al costat de la llar
de foc li van servir per presentar les seves propostes al públic americà.



                                                                                                                       23
Conseqüències polítiques
La crisi econòmica va provocar la pèrdua de
confiança de la població en la democràcia i
en els partits tradicionals, els quals
consideraven responsables de la situació.
En aquest ambient, els partits extremistes
van guanyar suports i els discursos polítics
es van radicalitzar.


                                               24
Conseqüències polítiques
Els obrers i els camperols, que patien
greument els efectes de la crisi, van
augmentar el suport que donaven als partits
comunistes.
La Unió Soviètica, amb una economia que
creixia enormement en els anys trenta, es va
convertir per a ells en el model a seguir.


                                               25
Conseqüències polítiques
Les classes mitjanes i la burgesia van
començar a donar suport als partits
d’extrema dreta, ja que consideraven que
els partits més moderats eren incapaços de
treure els seus països de la crisi i d’evitar
que es produís una revolució comunista.
En gairebé tots els països van aparèixer
partits de tipus feixista.
                                                26
Bibliografia:

Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor
Santillana, Barna 2008
EducaRed-Fundación Telefónica (Wikillerato): El crac de 1929 y
la Gran Depresión de los años 30 (
http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%
)
Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt
Joaquín Estefanía, Roosevelt llamó a la esperanza “New Deal”,
Protagonistas del siglo XX, Diario El País, Madrid 1999




                                                              27

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

TEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTA
TEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTATEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTA
TEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTAAssumpció Granero
 
Moviment obre i socialismes
Moviment obre i socialismesMoviment obre i socialismes
Moviment obre i socialismesArmand Figuera
 
13. EL FRANQUISME: 1939-1959
13. EL FRANQUISME: 1939-195913. EL FRANQUISME: 1939-1959
13. EL FRANQUISME: 1939-1959jcorbala
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)Rafa Oriola
 
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CATMoty Martell
 
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Vicent Puig i Gascó
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18jordimanero
 
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Julia Valera
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"lidiaaaaaa
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrervicentaros
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernismeBlancafort
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20jordimanero
 
14. EL FRANQUISME: 1959-1975
14. EL FRANQUISME: 1959-197514. EL FRANQUISME: 1959-1975
14. EL FRANQUISME: 1959-1975jcorbala
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaCRP del Tarragonès
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successióllgenesca
 

La actualidad más candente (20)

TEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTA
TEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTATEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTA
TEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTA
 
Segona Guerra Mundial
Segona Guerra MundialSegona Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
 
Moviment obre i socialismes
Moviment obre i socialismesMoviment obre i socialismes
Moviment obre i socialismes
 
13. EL FRANQUISME: 1939-1959
13. EL FRANQUISME: 1939-195913. EL FRANQUISME: 1939-1959
13. EL FRANQUISME: 1939-1959
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
Els feliços anys vint
Els feliços anys vintEls feliços anys vint
Els feliços anys vint
 
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
 
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
 
El Modernisme a Catalunya
El Modernisme a CatalunyaEl Modernisme a Catalunya
El Modernisme a Catalunya
 
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
nacionalisme segle XIX
nacionalisme segle XIXnacionalisme segle XIX
nacionalisme segle XIX
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
 
14. EL FRANQUISME: 1959-1975
14. EL FRANQUISME: 1959-197514. EL FRANQUISME: 1959-1975
14. EL FRANQUISME: 1959-1975
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successió
 

Destacado

Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30
Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30
Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30Rafa Oriola
 
Crisis de 1929: El crack del 29
Crisis de 1929: El crack del 29Crisis de 1929: El crack del 29
Crisis de 1929: El crack del 29Antonio Cangalaya
 
Feixisme i moviments d'alliberament nacional a l'Europa d'entreguerres
Feixisme i moviments d'alliberament nacional a l'Europa d'entreguerresFeixisme i moviments d'alliberament nacional a l'Europa d'entreguerres
Feixisme i moviments d'alliberament nacional a l'Europa d'entreguerresAbel Caldera
 
lluis vives entreguerres
lluis vives entreguerreslluis vives entreguerres
lluis vives entreguerresJavier Dabbah
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXlocoserrallo
 
El Crack del 29
El Crack del 29El Crack del 29
El Crack del 29ProyectoGB
 
Unitat 9 Els Moviments Totalitaris Ca
Unitat 9   Els Moviments Totalitaris  CaUnitat 9   Els Moviments Totalitaris  Ca
Unitat 9 Els Moviments Totalitaris Cajordimanero
 
Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
Unitat 8   El Crac Del 29   CaUnitat 8   El Crac Del 29   Ca
Unitat 8 El Crac Del 29 Cajordimanero
 
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a partJulia Valera
 
Període d'entreguerres
Període d'entreguerresPeríode d'entreguerres
Període d'entreguerresLibertango
 
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partJulia Valera
 
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial locoserrallo
 
El crac de 1929 i la depressió dels 30
El crac de 1929 i la depressió dels 30El crac de 1929 i la depressió dels 30
El crac de 1929 i la depressió dels 30Armand Figuera
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18jordimanero
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2017-18
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2017-18Unitat 9   els moviments totalitaris- 2017-18
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2017-18jordimanero
 

Destacado (20)

Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30
Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30
Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30
 
Crisis de 1929: El crack del 29
Crisis de 1929: El crack del 29Crisis de 1929: El crack del 29
Crisis de 1929: El crack del 29
 
Feixisme i moviments d'alliberament nacional a l'Europa d'entreguerres
Feixisme i moviments d'alliberament nacional a l'Europa d'entreguerresFeixisme i moviments d'alliberament nacional a l'Europa d'entreguerres
Feixisme i moviments d'alliberament nacional a l'Europa d'entreguerres
 
lluis vives entreguerres
lluis vives entreguerreslluis vives entreguerres
lluis vives entreguerres
 
Crac 29
Crac 29Crac 29
Crac 29
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
 
El Crack del 29
El Crack del 29El Crack del 29
El Crack del 29
 
Unitat 9 Els Moviments Totalitaris Ca
Unitat 9   Els Moviments Totalitaris  CaUnitat 9   Els Moviments Totalitaris  Ca
Unitat 9 Els Moviments Totalitaris Ca
 
Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
Unitat 8   El Crac Del 29   CaUnitat 8   El Crac Del 29   Ca
Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
 
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
 
Període d'entreguerres
Període d'entreguerresPeríode d'entreguerres
Període d'entreguerres
 
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
 
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
 
El crac de 1929 i la depressió dels 30
El crac de 1929 i la depressió dels 30El crac de 1929 i la depressió dels 30
El crac de 1929 i la depressió dels 30
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2017-18
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2017-18Unitat 9   els moviments totalitaris- 2017-18
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2017-18
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Filosofia, democràcia i despolitització.
Filosofia, democràcia i despolitització.Filosofia, democràcia i despolitització.
Filosofia, democràcia i despolitització.
 
La Crisis de 1929
La Crisis de 1929La Crisis de 1929
La Crisis de 1929
 

Similar a el crash de 29

8 economia d'entreguerres
8 economia d'entreguerres8 economia d'entreguerres
8 economia d'entreguerresmnavarr8
 
Resum crack del 29 i la gran depressió
Resum crack del 29 i la gran depressióResum crack del 29 i la gran depressió
Resum crack del 29 i la gran depressióM .
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresMaria Polo
 
La Crisi BorsàRia De 1929
La Crisi BorsàRia De 1929La Crisi BorsàRia De 1929
La Crisi BorsàRia De 1929Eduard Costa
 
Crisi democràcies i segona guerra mundial
Crisi democràcies i segona guerra mundialCrisi democràcies i segona guerra mundial
Crisi democràcies i segona guerra mundialGemma Ajenjo Rodriguez
 
T8 periode entreguerres (1818-1939)
T8   periode entreguerres (1818-1939)T8   periode entreguerres (1818-1939)
T8 periode entreguerres (1818-1939)xabiapi
 
Sessió 3. el crack del 29
Sessió 3. el crack del 29Sessió 3. el crack del 29
Sessió 3. el crack del 29unmonencrisi
 
08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB
08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB
08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPBjcorbala
 
L'economia d'entreguerres (1919-1939)
L'economia d'entreguerres (1919-1939)L'economia d'entreguerres (1919-1939)
L'economia d'entreguerres (1919-1939)Eva María Gil
 
L'economia del període d'enteguerres
L'economia del període d'enteguerresL'economia del període d'enteguerres
L'economia del període d'enteguerresneusgr
 
Dels feliços vint a la depressió dels trenta
Dels feliços vint a la depressió dels trentaDels feliços vint a la depressió dels trenta
Dels feliços vint a la depressió dels trentaEduard Costa
 
Economia del periode d'enteguerres
Economia del periode d'enteguerresEconomia del periode d'enteguerres
Economia del periode d'enteguerresEduard Costa
 
TEMA 6: L'ÈPOCA D'ENTREGUERRES. 4rt ESO.
TEMA 6: L'ÈPOCA D'ENTREGUERRES. 4rt ESO.TEMA 6: L'ÈPOCA D'ENTREGUERRES. 4rt ESO.
TEMA 6: L'ÈPOCA D'ENTREGUERRES. 4rt ESO.Mario Montal
 
Els anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran DepressióEls anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran Depressiófinamorenoo
 
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-20148. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014martav57
 
Els estats totalitaris 2
Els estats totalitaris 2Els estats totalitaris 2
Els estats totalitaris 2Míriam Lillo
 
Els estats totalitaris definitivo
Els estats totalitaris definitivoEls estats totalitaris definitivo
Els estats totalitaris definitivoMíriam Lillo
 

Similar a el crash de 29 (20)

8 economia d'entreguerres
8 economia d'entreguerres8 economia d'entreguerres
8 economia d'entreguerres
 
Resum crack del 29 i la gran depressió
Resum crack del 29 i la gran depressióResum crack del 29 i la gran depressió
Resum crack del 29 i la gran depressió
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerres
 
La Crisi BorsàRia De 1929
La Crisi BorsàRia De 1929La Crisi BorsàRia De 1929
La Crisi BorsàRia De 1929
 
Crisi democràcies i segona guerra mundial
Crisi democràcies i segona guerra mundialCrisi democràcies i segona guerra mundial
Crisi democràcies i segona guerra mundial
 
T8 periode entreguerres (1818-1939)
T8   periode entreguerres (1818-1939)T8   periode entreguerres (1818-1939)
T8 periode entreguerres (1818-1939)
 
Sessió 3. el crack del 29
Sessió 3. el crack del 29Sessió 3. el crack del 29
Sessió 3. el crack del 29
 
08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB
08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB
08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB
 
L'economia d'entreguerres (1919-1939)
L'economia d'entreguerres (1919-1939)L'economia d'entreguerres (1919-1939)
L'economia d'entreguerres (1919-1939)
 
L'economia del període d'enteguerres
L'economia del període d'enteguerresL'economia del període d'enteguerres
L'economia del període d'enteguerres
 
Dels feliços vint a la depressió dels trenta
Dels feliços vint a la depressió dels trentaDels feliços vint a la depressió dels trenta
Dels feliços vint a la depressió dels trenta
 
Unitat 5
Unitat 5 Unitat 5
Unitat 5
 
Economia del periode d'enteguerres
Economia del periode d'enteguerresEconomia del periode d'enteguerres
Economia del periode d'enteguerres
 
TEMA 6: L'ÈPOCA D'ENTREGUERRES. 4rt ESO.
TEMA 6: L'ÈPOCA D'ENTREGUERRES. 4rt ESO.TEMA 6: L'ÈPOCA D'ENTREGUERRES. 4rt ESO.
TEMA 6: L'ÈPOCA D'ENTREGUERRES. 4rt ESO.
 
Els anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran DepressióEls anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran Depressió
 
El crac i extensió de la crisi
El crac i extensió de la crisiEl crac i extensió de la crisi
El crac i extensió de la crisi
 
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-20148. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
 
Els estats totalitaris 2
Els estats totalitaris 2Els estats totalitaris 2
Els estats totalitaris 2
 
Crack del 29
Crack del 29 Crack del 29
Crack del 29
 
Els estats totalitaris definitivo
Els estats totalitaris definitivoEls estats totalitaris definitivo
Els estats totalitaris definitivo
 

Más de Manel Villar (Institut Poeta Maragall)

Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 

Más de Manel Villar (Institut Poeta Maragall) (20)

Atenció 1.
Atenció 1.Atenció 1.
Atenció 1.
 
La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.
 
Crítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues moralsCrítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues morals
 
Filosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirusFilosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirus
 
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poderNihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
 
Etern retorn i superhome
Etern retorn i superhomeEtern retorn i superhome
Etern retorn i superhome
 
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de DéuCrítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
 
Conviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesaConviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesa
 
Capitalismo y pandemia varios autores
Capitalismo y pandemia   varios autoresCapitalismo y pandemia   varios autores
Capitalismo y pandemia varios autores
 
Sopa de Wuhan
Sopa de WuhanSopa de Wuhan
Sopa de Wuhan
 
Els nostres i els altres
Els nostres i els altresEls nostres i els altres
Els nostres i els altres
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
 
Post-veritat
Post-veritatPost-veritat
Post-veritat
 
Aforismes 18
Aforismes 18Aforismes 18
Aforismes 18
 
Biaixos cognitius
Biaixos cognitiusBiaixos cognitius
Biaixos cognitius
 
Aforismes 17
Aforismes 17Aforismes 17
Aforismes 17
 
Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.
 
Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.
 

el crash de 29

  • 1. La crisi del 29 El camí cap a la Segona Guerra Mundial
  • 2. Índex 2
  • 3. Els “feliços anys vint” Després de la Primera Guerra Mundial, l’hegemonia econòmica es va desplaçar des del Regne Unit cap als Estats Units, i Nova York es va convertir en el centre financer mundial. La readaptació de les economies europees a la pau va ser llarga i difícil a causa de la destrucció provocada per la guerra, la inflació i l’augment de l’atur. La crisi va ser especialment forta a Alemanya. 3
  • 4. Els “feliços anys vint” Alemanya havia de pagar les reparacions de guerra, la qual cosa va produir una espectacular pujada dels preus i una pèrdua de valor de la seva moneda, el marc. Per solucionar el problema, els Estats Units van posar en marxa el pla Dawes: Alemanya rebria un prèstec dels Estats Units que li permetia pagar les reparacions als aliats, i aquests, al seu torn, serien capaços de pagar els seus deutes als Estats Units. A partir del 1923 es va produir un creixement de la producció, un descens de l’atur i una millora del nivell de vida als països europeus. 4
  • 5. Els “feliços anys vint” Prescindint d’altres aspectes de l’assumpte, crec que la campanya pera assegurar el pagament total del cost de la guerra per part d’Alemanya ha estat un dels actes més greus i de més malaptesa política de què mai han estat responsables els nostres governants ... (vegeu article complert en .. J. M. Keynes, Les conseqüències econòmiques de la pau, 1920 John Maynard Keynes 5
  • 6. Els “feliços anys vint” Qüestionari: 2. Busca informació de l’autor del Busqueu el significat dels text de la diapositiva anterior i conceptes següents: fes-ne una petita biografia. 3. Quines són les idees -inflació: fonamentals que exposa el text? -atur: 4. Qui són, segons el parer de l’autor, els principals culpables -devaluació de la moneda: de la crisi de postguerra? -poder adquisitiu: 5. Quins motius va tenir cadascun per mantenir les posicions respectives? 6
  • 7. La crisi dels anys trenta Origen de la crisi Superproducció Excedent de productes Especulació Crisi de la borsa 7
  • 8. La crisi dels anys trenta Origen de la crisi Superproducció Durant la Primera Guerra Mundial, els països implicats havien centrat la seva economia en la producció de guerra i altres països els van substituir en el mercat internacional (Estats Units, Japó, Austràlia, Argentina ... Un cop es va haver acabat el conflicte, els països tradicionals van tornar a la seva producció habitual, cosa que va generar un excedent de productes. 8
  • 9. La crisi dels anys trenta Origen de la crisi Especulació L’eufòria econòmica i la disponibilitat de crèdits a uns tipus d’interès baixos van afavorir l’especulació borsària. L’augment constant de les cotitzacions animava les inversions, alhora que el preu de les accions pujava molt per sobre del seu valor real. Davant de les expectatives de guanys fàcils, fins i tot els petits estalviadors van invertir els estalvis en la compra d’accions. 9
  • 10. La crisi dels anys trenta Origen de la crisi Dijous Negre (24 d’octubre de 1929 La bombolla especulativa, basada en la confiança, va anar creixent, però quan la confiança en el sistema va desaparèixer, va esclatar la crisi. El Dijous Negre es va produir una venda massiva d’accions, que va provocar l’enfonsament del seu valor i la ruïna dels inversors. 10
  • 11. La crisi dels anys trenta •Crisi de la borsa: La crisi va ser a l'inici una crisi borsària, que va començar amb l'enfonsament de les cotitzacions a la Borsa de Nova York. • Aquesta catàstrofe va ser la conseqüència lògica de la "orgia especulativa" que havia començat el 1926. •Els inversors, moguts per la possibilitat d'obtenir ràpids beneficis a causa de la pujada de les cotitzacions, s'havien llançat a comprar accions en borsa. •Els especuladors demanaven préstecs als bancs per comprar títols confiant en pagar-los amb els guanys, els petits i mitjans empresariscompraven gèneres de la mateixa manera. Es va originar una bombolla especulativa. •Però a partir de 1928 els estocs industrials es van anar acumulant, entrant l'economia americana en una superproducció en relació a les necessitats reals, el que va donar lloc al fet que el preu d'algunes matèries primeres (com acer i coure) baixés, igual que els beneficis empresarials. •Es van produir algunes fallides espectaculars que van augmentar la desconfiança dels especuladors. (continua diapositiva següent) 11
  • 12. La crisi dels anys trenta Continuació: El Dijous 24 de octubre de 1929, el Dijous Negre, es va produir una allau de vendes a qualsevol preu, que va afectar més de 13 milions de títols. Les cotitzacions van caure de manera vertiginosa i va estendre el pànic Wall Street. Hi va haver suïcidis massius. http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%C3%B3n_de_los_a%C3%B1os_ Vegeu documental en: http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/05/la-gran-depressio-1929.html 12
  • 13. La crisi dels anys trenta Busqueu el significat d’aquests termes econòmics: 1. Especulació 2. Tipus d’interès 3. Cotitzacions 4. Crisi borsària 5. Inversors 6. Especuladors 7. Bombolla especulativa 8. Estocs 9. Fallides empresarials 13
  • 14. Conseqüències econòmiques L’atur: • El 1932 USA té 13 milions d'aturats, Alemanya 5,2. • Els més afectats van ser la classe obrera i els camperols. També les classes mitjanes van patir bastant, proletaritzant-se molts. • Els aturats van formar una subclasse, el lumpen. La seva situació era terrible, miserable, amuntegats en barraques o sense llar (als EUA més d'un milió, que vivien de la caritat privada), demanant almoina, exercint tot tipus de treballs; augmentar la prostitució, l'alcoholisme, la taxa de suïcidis, etc. • Hi va haver un fort descens de la natalitat i els Estats Units i altres països van tancar les portes a l'emigració. 14
  • 15. Conseqüències econòmiques La Gran Depressió a Estats Units (fotos de Dorothea Lange) 15
  • 16. Conseqüències econòmiques La Gran Depressió a Estats Units (fotos de Dorothea Lange) 16
  • 17. Conseqüències econòmiques La crisi financera: • Els especuladors per pagar els seus crèdits van retirar els seus diners dels bancs i molts fallida en no poder fer front a aquestes retirades simultànies, arruïnant a empresaris i particulars, encara que no haguessin jugat en borsa. 17
  • 18. Conseqüències econòmiques La repatriació de capitals: • L'enfonsament de la Borsa de Nova York va empènyer els capitalistes americans a retirar els seus capitals d'Europa. • Així la crisi es va exportar a tot Europa, excepte la URSS. Es va formar una cadena de pagaments ja que els aliats també s'havien entre si diners, especialment França i Anglaterra a USA. • Els bancs suïssos i holandesos al seu torn van intentar repatriar els seus capitals d'Alemanya. • Els bancs van fer fallida en cadena a tot arreu. • La culminació del procés va ser la devaluació de la lliura (30% el seu valor) el que va empènyer a la caiguda d'altres monedes dependents. 18
  • 19. Conseqüències econòmiques Les pèrdues en els diferents sectors econòmics: • La crisi es va estendre a la indústria i al comerç i després a l'agricultura. • La gent va veure disminuir els seus capitals; industrials i comerciants que tenien signats contractes anteriors van patir greus pèrdues, van baixar els preus i van reduir la seva producció. • La producció industrial el 1932 era un 40% menor que el 1929. •Els agricultors davant del descens d'ingressos reaccionar mantenint la producció i suprimint mecanització, cosa que va afectar més a la indústria. •Petits agricultors endeutats van ser expropiats i els obrers acomiadats. 19
  • 20. Conseqüències econòmiques Les pèrdues en els diferents sectors econòmics: •El comerç mundial va disminuir una quarta part el seu volum. •Els Estats Units van recórrer al proteccionisme (van reduir les importacions), dificultant el comerç internacional. •Aquesta mesura va ser un error ja que els països europeus no van poder exportar els seus productes al mercat americà i obtenir així guanys amb què pagar els deutes i als països llatinoamericans, subministradors de primeres matèries. http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi% 20
  • 21. Conseqüències econòmiques La Gran Depressió als Estats Units en xifres: •En 1929 van fer fallida més de 600 bancs; entre 1929 i 1932, aquesta xifra es multiplicà fins arribar als 5000. •En 1929 van fer fallida quasi 23.000 empreses; i en 1932, 10.000 empreses més, fins a superar les 32.000. •En 1926, Estats Units tenia plena ocupació; en 1933, un de cada quatre treballadors en edat laboral estava a l’atur. •A l’any 1933, el PNB era una tercera part inferior al de 1929; fins a 1937, el volum de la producció no assolí els nivells de 1929, però immediatament va tornar a retrocedir. •La renda nacional es va reduir un 56% entre 1929 i 1933. 21
  • 22. El New Deal • Als Estats Units el president Franklin Delano Roosevelt (FDK) assumeix la presidència en març de 1933. • En el moment d’arribar a la presidència, el pànic bancari s’havia exacerbat, amb retirada de fons arreu del país; 38 Estats havien proclamat el tancament bancari i tot el sistema semblava estar a punt d’ensorrar-se. •El 12 de març, just una setmana després de la seva presa de poder, FDR donà el seu primer discurs per la ràdio i va dir als seus oients que era segur tenir els estalvis al banc; els ciutadans el van creure i la sagnia es va aturar. •En els primers 100 dies s’aprovaren 15 lleis que afectaven al subsidi d’atur, la indústria, l’agriculatura, el treball, el transport, la banca i la moneda. •Aquest cos legislatiu constituí l’esquema central del New Deal (nou tracte), que tenia com a objectiu treure els Estats Units de la Gran Depressió. •A ell es deu el ple reconeixement dels sindicats, l’inici de la Seguretat Social i el subsidi nacional d’atur. •Contra les crítiques d’aquells que van veure en aquestes polítiques l’intent d’introduir el socialisme als Estats Units, el seu propòsit va ser el contrari: va salvar el capitalisme nord-americà, introduint les reformes que van donar lloc a l´Estat del Benestar. 22
  • 23. El New Deal http://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt Quan Roosevelt va ser investit President al març de 1933, els treballadors dels Estats Units estaven travessant la pitjor depressió de la seva història: uns 13 milions de treballadors, un terç del total, es trobaven a l'atur. La seva producció industrial havia caigut a la meitat del nivell de 1929. A un país amb molt pocs serveis socials governamentals, milions de persones vivien al límit de la fam, i més de 2 milions no tenien llar. El sistema bancari semblava estar al límit del col·lapse. Havien episodis ocasionals de violència (la majoria d'observadors consideren remarcable que en una situació de col·lapse extrem del sistema capitalista no hi hagués un creixement d'altres sistemes com el socialisme, el comunisme o el feixisme, com havia succeït a Europa). En lloc d'adoptar solucions revolucionaries, els americans es van inclinar cap als Demòcrates i cap a un líder que havia crescut enmig d'una classe privilegiada. El propi Roosevelt tenia molt poques creencies econòmiques sistemàtiques: ell veia la Depressió com a una qüestió de confiança: la gent ha deixat de gastar, d'invertir i de contractar treballadors perquè té por. Com va dir al seu discurs d'investidura, a l'única Franklin Delano Roosevelt cosa a que hem de témer és a la mateixa por. No obstant això, va haver de restaurar la confiança mitjançant gestos dramàtics. Es creà la Corporació Federal del Dipòsit d'Assegurances (Federal Deposit Insurance Corporation) per garantir els fons dipositats per tots els bancs a la Reserva Federal, així com per prevenir fugues i fallides bancàries. Els discursos que feia a través de la ràdio, coneguts com els Discursos al costat de la llar de foc li van servir per presentar les seves propostes al públic americà. 23
  • 24. Conseqüències polítiques La crisi econòmica va provocar la pèrdua de confiança de la població en la democràcia i en els partits tradicionals, els quals consideraven responsables de la situació. En aquest ambient, els partits extremistes van guanyar suports i els discursos polítics es van radicalitzar. 24
  • 25. Conseqüències polítiques Els obrers i els camperols, que patien greument els efectes de la crisi, van augmentar el suport que donaven als partits comunistes. La Unió Soviètica, amb una economia que creixia enormement en els anys trenta, es va convertir per a ells en el model a seguir. 25
  • 26. Conseqüències polítiques Les classes mitjanes i la burgesia van començar a donar suport als partits d’extrema dreta, ja que consideraven que els partits més moderats eren incapaços de treure els seus països de la crisi i d’evitar que es produís una revolució comunista. En gairebé tots els països van aparèixer partits de tipus feixista. 26
  • 27. Bibliografia: Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor Santillana, Barna 2008 EducaRed-Fundación Telefónica (Wikillerato): El crac de 1929 y la Gran Depresión de los años 30 ( http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi% ) Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt Joaquín Estefanía, Roosevelt llamó a la esperanza “New Deal”, Protagonistas del siglo XX, Diario El País, Madrid 1999 27