1. ÉS POSSIBLE PARLAR DE NIETZSCHE
EN CONNEXIÓ AMB HITLER?
Ernst Tugendhat: justificació d’una moral igualitarista
INSTITUT GUILLEM CATÀ DE MANRESA
Autor: Manuel Villar Pujol
Manresa, 18/04/2012
4. Poder i antiigualitarisme en Nietzsche i Hitler
Vegeu Pefil del filòsof en:
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/ernst-tugendhat-brno-republica-checa.html
Ernst Tugendhat Poder i antiigualitarisme en Nietzsche i Hitler (2000),
Problemas. Lenguaje, moral y trascendencia, Gedisa, Barna 2002, pàgs.
67-102
4
5. Com ha estat entès Nietzsche?
A esta apropiación ideológica contribuyó en gran medida el empeño de la hermana del
filósofo, Elisabeth Förster-Nietzsche, quien había contraído matrimonio con Bernhard
Förster, uno de los portavoces del antisemitismo durante la era Guillermina y fundador
de una colonia racista neogermánica en Paraguay. En 1889, tras el fracaso del proyecto y
el consiguiente suicidio de su esposo, Elisabeth regresó a Alemania y cuidó de su
hermano, ya enajenado, hasta su muerte en 1900, tras la cual decidió ocuparse de su
legado y ponerse al frente del Archivo Nietzsche de Weimar. Dado su acceso
privilegiado a los manuscritos inéditos del filósofo, e imbuida por las ideas que había
defendido su marido, Elisabeth fue artífice de la que pronto iba a ser una de las obras
más conocidas y políticamente instrumentalizadas de Nietzsche, La voluntad de poder,
pergeñada a partir de un esquema original nietzscheano, de varios fragmentos auténticos
descontextualizados y diversas contribuciones de su propia pluma. A excepción de los
libros publicados en vida de Nietzsche, hasta la edición crítica del corpus del filósofo
llevada a cabo por los italianos Giorgio Colli y Mazzino Montinari a partir de 1967 no se
ha dispuesto de una edición fiable y depurada de los escritos póstumos de l autor.
Rosa Sala Rose, Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, El Acantalido,
Barna 2003, pàgs. 272-273
5
6. Com ha estat entès Nietzsche?
Kurt Tucholsky: “Digues-me el que necessites i
jo et procuraré una cita adequada de Nietzsche”.
6
7. Com ha estat entès Nietzsche?
Nietzsche ha rebut interpretacions des de múltiples punts de
vista i ideologies: nacionalistes i feixismes el van tenir com a
icona, individualistes i anarquistes, capitalistes i comunistes,
postmoderns i heideggerians, nihilistes i fins i tot devots de
l’aforisme i la interpretació literària: Nietzsche és com una
inesgotable banya de la fortuna del qual lectors apressats –o
fins i tot, qui res llegeixen- treuen el primer que troben per
esgrimir-lo victoriosos. Llegir a Nietzsche exalta sempre, això
sí, a favor o en contra.
Luis Fernando Moreno Claros, Un animal dedicado a la
escritura, Babelia. El País, 07/04/2012
7
8. Joan Maragall i Nietzsche
Los hombres son esencialmente desiguales según la fuerza
de voluntad que atesoran. Hay el hombre superior, el héroe
moral, fuerte, libre, irresistible, que vive la vida en toda su
intensidad, ávido de goces y de luchas, dominador valiente
y regocijado que lleva en su fortaleza y en su plenitud de
vida el signo de la superioridad. (...)
Debajo de estos hay la mayoría, la masa de los
naturalmente esclavos, los débiles, los tímidos y reflexivos
cuyos instintos yacen apagados y cuyo destino es el de
estar a merced y servidumbre de los privilegiados.
8
9. Joan Maragall i Nietzsche
El malestar de nuestras sociedades consiste para Nietzsche en haber
tomado la vida al revés, en haber informado la moral y el derecho en
utilidad de los esclavos, de los débiles y miserables, a quienes se ha
presentado como los verdaderos hombres modelos, en provecho de los
cuales han brotado toda suerte de instituciones inspiradas en un
deplorable ultracismo. De ahí han salido esas democracias, esos
dominios de las mayorías que parten de un concepto falso de la vida.
(...)
Además, tras tanta democracia y tantas instituciones democráticas que
por temperamento nos repugnan y nos cansan, el radicalismo
aristocrático de Nietzsche, con toda su genialidad brutalidad, nos
refresca y nos infunde consuelo y fortaleza.
Joan Maragall, Obres Completes II, Selecta, Barna 1960, pàgs.
136-138
9
10. Joan Maragall i Nietzsche
Joan Maragall
Eugenio Trías
Eugenio Trías, El pensamiento cívico de Joan Maragall,
Ediciones Península, Barna 1985, pàg. 130
10
11. Obediència de les lleis
Normes
Coacció Justificació
(desigualtat) (igualtat)
força autoritat tradició reciprocitat
11
12. Thomas Jefferson i l’igualitarisme
La primera versió moderna de l
´igualitarisme la tenim en una frase que
va redactar Thomas Jefferson com a
esborrany del que després serà la
Declaració d´Independència dels
Estats Units (1776) i que després
inspirarà la Declaració dels Drets de l
´Home i del Ciutadà francesa (1789):
“Defensem com evidents aquests
veritats: que tots els homes són creats
iguals; que són dotats pel seu Creador Thomas Jefferson
de certs drets inalienables; que entre http://es.wikipedia.org/wiki/Thomas_Jefferson
ells estan la vida, la llibertat i la recerca
de la llibertat”. 12
13. Emoció i igualitarisme
Lynn Hunt, La evidencia de
los derechos humanos,
Claves de Razón Práctica
197, Noviembre 2009, pàgs.
24-31
Lynn Hunt
http://en.wikipedia.org/wiki/Lynn_Hunt
13
14. Diderot i l’igualitarisme
Hunt fa ús de les paraules
de Diderot, que en el cinquè
volum de l‘Enciclopèdia
(1755) assenyalava que el
tret essencial dels drets
humans havia de ser un
“sentiment interior”
compartit per moltes
persones.
Diderot
http://es.wikipedia.org/wiki/Denis_Diderot
14
15. Extermini
Lo esencial en una aristocracia buena y sana es, sin embargo, que no se sienta a sí
misma como función (ya de la realeza, ya de la comunidad), sino como sentido y
como suprema justificación de éstas, - que acepte, por lo tanto, con buena conciencia
el sacrificio de un sinnúmero de hombres, los cuales, por causa de ella, tienen que ser
rebajados y disminuidos hasta convertirse en hombres incompletos, en esclavos, en
instrumentos. Su creencia fundamental tiene que ser cabalmente la de que a la
sociedad no le es lícito existir para sí misma, sino sólo como infraestructura y
andamiaje, apoyándose sobre los cuales sea capaz una especie selecta de seres de
elevarse hacia su tarea superior y, en general, hacia un ser superior: a semejanza de
esas plantas trepadoras de Java, ávidas de sol - se las llama sipó matador -, las cuales
estrechan con sus brazos una encina todo el tiempo necesario y todas las veces
necesarias hasta que, finalmente, muy por encima de ella, pero apoyadas en ella,
pueden desplegar su corona a plena luz y exhibir su felicidad.
(Més enllà del bé i del mal§258)
16. Extermini
Què és el bo? Tot el que eleva en l'home el sentiment de poder, la voluntat de
poder, el poder mateix.
Què és el dolent? Tot el que prové de la debilitat.
Què és la felicitat? El sentiment del que acreix el poder, el sentiment
d'haver superat una resistència.
No content, sinó més poder, no pau en general, sinó guerra: no virtut, sinó habilitat
(virtut en l'estil del Renaixement, virtut lliure de moralina).
Els febles i els fracassats han de morir, aquesta és la primera proposició del nostre
amor als homes. I cal ajudar-los a morir.
Què és el més perjudicial que qualsevol vici? L'acció compassiva cap a tots els
fracassats i els febles: el cristianisme.
(L’anticrist §2)
16
17. Antiigualitarisme
Para decirlo pronto y mal, niveladores es lo que son esos falsamente llamados
«espíritus libres» - como esclavos elocuentes y plumíferos que son del gusto
democrático y de sus «ideas modernas»: todos ellos son hombres carentes de
soledad, de soledad propia, torpes y bravos mozos a los que no se les debe negar ni
valor ni cosnbres respetables, sólo que son, cabalmente, gente no libre y
ridículamente superficial, sobre todo en su tendencia básica a considerar que las
formas de la vieja sociedad existente hasta hoy son más o menos la causa de toda
miseria y lrracaso humanos: ¡con lo cual la verdad viene a quedar felizmente
cabeza abajo! A lo que ellos querrían aspirar con todas sus fuerzas es a la
universal y verde felicidad-prado del rebaño, llena de seguridad, libre de peligro,
repleta de bienestar y de facilidad de vivir para todo el mundo: sus dos canciones
yi doctrinas más repetidamente canturreadas se llaman «,igualdad de derechos» y
«compasión con todo lo que sufre» -y el sufrimiento mismo es considerado por
ellos como algo que hay que eliminar.
17
18. Antiigualitarisme
Nietzsche Hitler
http://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler
http://es.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Nietzsche
18
19. Antiigualitarisme
Nosotros los opuestos a ellos, que hemos abierto nuestros ojos y nuestra
conciencia al problema de en qué lugar y de qué modo ha venido hasta hoy la
planta «hombre» creciendo de la manera más vigorosa hacia la altura,
opinamos que esto ha ocurrido siempre en condiciones opuestas, opinamos
que, para que esto se realizase, la peligrosidad de su situación tuvo que
aumentar antes de manera gigantesca, que su energía de invención y de
simulación (su «espíritu» -) tuvo que desarrollarse, bajo una presión y una
coacción prolongadas, hasta convertirse en algo sutil y temerario, que su
voluntad de vivir tuvo que intensificarse hasta llegar a la voluntad
incondicional de poder: - nosotros opinamos que dureza, violencia, esclavitud,
peligro en la calle y en los corazones, ocultación, estoicismo, arte de tentador
y diabluras de toda especie, que todo lo malvado, terrible, tiránico, todo lo que
de animal rapaz y de serpiente hay en el hombre sirve a la elevación de la
especie «hombre» tanto como su contrario...
(Més enllà del bé i del mal§44)
19
20. Antiigualitarisme
... el movimiento democrático constituye la herencia del
movimiento cristiano. (...) (sus seguidores) coinciden con
todos aquéllos en su hostilidad radical e instintiva a toda
forma de sociedad diferente de la del rebaño autónomo
(hasta llegar a rechazar incluso los conceptos de «señor» y
de «siervo» - ni dieu ni maitre [ni Dios, ni amo], dice una
fórmula socialista -); coinciden en la tenaz resistencia
contra toda pretensión especial, contra todo derecho
especial y todo privilegio (y esto significa, en última
instancia, contra todo derecho: pues cuando todos son
iguales, ya nadie necesita «derechos» -)...
(Més enllà del bé i del mal§202)
20
21. Autonomia contra moralitat
Col·loquem-nos, tanmateix, a l’acabament d’aquest procés immens, allí on l’arbre
fa madurar finalment els seus fruits, allí on la societat amb la seva moralitat deis
costums manifesta a l’últim la cosa per a la qual ella només era el mitjà. Fent
això, trobem com el fruit més madur del seu arbre l’individu sobirà, que només es
igual a ell mateix, que s’allibera altra vegada de la moralitat deis costums,
l'individu autònom que supera la moral (car «autònom» i «moral» s’exclouen), en
un mot: 1'home de la constant voluntat pròpia i independent! que pot prometre. I
en ell trobem una consciència orgullosa, que batega en tots els seus músculs, pel
que fa a allò que s’ha aconseguit finalment en aquest punt i que s’ha incorporal
en ell, una veritable consciència de poder i llibertat, un sentiment de plenitud
tocant a l’home en general.
21
22. Autonomia contra moralitat
Aquest ésser alliberat que pot prometre realment, aquest senyor de
la voluntat lliure, aquest sobirà, ¿com no havia de saber que amb
això posseeix a la bestreta una superioritat sobre tot alio que no
pot prometre ni respondre d'ell mateix? Com no havia de saber
que suscita una gran confiança, una gran temença i un gran
respecte —tres coses que ell «mereix»! Com no havia de saber
que amb aquest domini sobre ell mateix se li ha atorgat també
necessàriament el domini sobre les circumstàncies, sobre la natura
i sobre totes les criatures més insegures i de voluntat més
escarida? L’home «lliure», el que posseeix una voluntat constant i
increbrantable, té també amb aquesta possessió la mesura pel que
fa als valors. (Genealogia de la moral II§2,67)
22
23. Kant i la moral autònoma
El problema d’una possible moral autònoma és el problema que
Tugendhat anomena “el problema de la Il·lustració”,
El problema al que Nietzsche va donar una solució insatisfactòria (la
moral de senyors significa en el fons la impossibilitat de tota moral,
segons Tugendhat), és el problema que Kant va ser el primer en
plantejar: ell és el primer en reflexionar sobre la possibilitat d´una
moral autònoma, és a dir, una moral independent de l’autoritat
religiosa o de la tradició (moral heterònoma). Tanmateix, la solució
kantiana tampoc fou l’adequada, a judici del pensador txec: “en Kant l
´autonomia és una autonomia de la raó i no de la persona i del seu
voler empíric”.
Ernst Tugendhat, El problema de la moral autónoma. Antropología
en vez de metafísica, Gedisa editorial, Barna 2008
23
24. Moral autònoma i moral heterònoma
Moral heterònoma
Déu tradició ambdues
A qui he d’obeir?
24
25. Moral autònoma i moral heterònoma
Moral autònoma
Kant
A un mateix Imperatiu categòric Interès compartit
Voluntat de poder Raó pura Raó empírica
A qui he d’obeir?
25
26. Moral autònoma i moral heterònoma
Tugendhat
Moral autònoma
A un mateix Interès compartit
jo nosaltres
Autonomia Autonomia
=
moralitat moralitat
A qui he d’obeir?
Nietzsche 26
27. Antisemitisme de Nietzsche
Els romans foren certament els forts i els nobles, de manera que mai no han existit a la terra
de tan forts i de tan nobles, ni tan sols en somnis. Qualsevol residu llur, qualsevol inscripció
entusiasma, en el supòsit que s’endevini què hi ha escrit. Els jueus, al contrari, foren aquell
poble sacerdotal del ressentiment par excellence que posseïa una genialitat única pel que fa a
la moral popular. N’hi ha prou de comparar amb els jueus els pobles dotats de
característiques similars, com per exemple els xinesos o els alemanys, per comprendre què
és de primera categoria i què n’és de cinquena. Mentrestant, ¿quin d’ells ha vençut: Roma o
Judea? Sobre això no hi ha cap dubte, no cal dir-ho. Pensem, en efecte, davant qui s’inclina
la gent a la mateixa Roma, com si fos la quintaessència de tots els valors suprems, i no
solament a Roma, sinó gairebé a mig món, a tot arreu on l’home s’ha tornat mansuet o vol
tornar-se mansuet. La gent s’inclina davant tres jueus, com sabem, i una jueva (Jesús de
Natzaret, el pescador Pere, el fabricant de catifes Pau, i la mare de Jesús, citat en primer lloc,
anomenada Maria). Això cal remarcar-ho amb molta claredat: 40 no hi ha cap dubte que
Roma fou vençuda.
(Genealogia de la moral, l§16)
27
28. Antisemitisme de Nietzsche
“Nietzsche, escriu Tugendhat, defensà un antisemitisme suau
com era “decent” en la seva època”.
“¿Ya hay bastantes judíos!¿Cerremos sobre todo nuestras puertas al Este,
como en Austria!” He aquí lo que prescribe el instinto de un pueblo cuyo tipo
étnico es aún débile indeciso y que corre el riesgo de ser borrado o extinguido
por la fuerza de una raza más vigorosa (es refereix al poble alemany). Ahora
bien, los judíos son, incontestablemente, la raza más enérgica, más tenaz y
más pura que hay actualmente en Europa ...
(Més enllà del bé i del mal§251)
28
29. Llibertarisme
Libertad: ¿quién podría ponerle objeciones? Y sin
embargo, esta palabra se usa hoy para justificar mil
formas de explotación. A lo largo y ancho de la
prensa de derechas y la blogosfera, entre gabinetes
de expertos y gobiernos, la palabra disculpa
cualquier ataque contra la vida de los pobres, toda
forma de desigualdad e intrusión a la que nos somete
el 1%. ¿Cómo se convirtió el libertarismo, antaño
noble impulso, en sinónimo de injusticia?
30. Llibertarisme
En nombre de la libertad – libertad respecto a la regulación – se permitió a
los bancos destrozar la economía. En nombre de la libertad se recortan los
impuestos a los ricos. En nombre de la libertad, las empresas cabildean para
deshacerse del salario mínimo y elevar el número de horas de trabajo.
Siguiendo la misma causa, las aseguradoras norteamericanas presionan al
Congreso para desbaratar una atención sanitaria pública eficaz; el gobierno
hace pedazos nuestras leyes de planificación, los grandes negocios deshacen
la biosfera. Es esta la libertad de los poderosos para explotar a los débiles, de
los ricos para explotar a los pobres.
George Monbiot, Cómo se convirtió la libertad en tiranía, Sin Permiso,
24/12/2011/The Guardian, 20/12/2011
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/libertad-quien-podria-ponerle.html
31. Conclusió
A través de la reflexió de Tugendhat en aquest article, després
d’haver disseccionat els pensaments de Nietzsche i Hitler, arribem a la
conclusió que tots dos, tot i compartir un antiigualitarisme radical, són
diferents. Tanmateix, i per a mi és el més important, és que Tugendhat
adverteix en l’any 2000, que tant l’un com l’altre, des del seu
antiigualitarisme, s’han convertit en els fonts ideològiques on beuen
les dues principals amenaces per al sistema democràtic.
Barcelona, 19 d’abril de 2012
31
32. Bibliografia Ernst Tugendhat
Ernst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999
Ernst Tugendhat, El problema de la moral autónoma. Antropología en vez de
metafísica, Gedisa editorial, Barna 2008
Ernst Tugendhat, “La base de la moral es el egoismo”, entrevista de Daniel Gamper,
La Vanguardia, 01/06/2001
Ernst Tugendhat, Problemas. Lenguaje, moral y trascendencia, Gedisa, Barna 2002,
pàgs. 67-102
Podeu consultar informació sobre el seu pensament en també els llocs web següents:
https://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/el-llibre-del-manel-i-la-camil-la-3
https://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/el-llibre-del-manel-i-la-camil-la
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/diccionari%20Tugendhat
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/manel%20i%20camil.la
32
33. Bibliografia: Friedrich Nietzsche
Friedrich Nietzsche, El anticristo, Más allá del bien y del mal,
Genealogía de la moral …, Biblioteca de Grandes Pensadores:
Nietzsche, volumen II, Gredos, Madrid 2009
Podeu consultar informació sobre el seu pensament en també els llocs
web següents:
https://sites.google.com/site/cavernicoles/ressentiment
https://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/moral/moral-i-biopolitica
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Nietzsche
33
34. Bibliografia utilitzada
Nicolás González Varela, Nietzsche contra la democracia, entrevista de
Savador López Arnal, El Viejo Topo 272, septiembre 2010
Lynn Hunt, La evidencia de los derechos humanos, Claves de Razón Práctica
197, Noviembre 2009, pàgs. 24-31
Joan Maragall, Obres Completes II, Selecta, Barna 1960, pàgs. 136-138
George Monbiot, Cómo se convirtió la libertad en tiranía, Sin Permiso,
24/12/2011/The Guardian, 20/12/2011
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/libertad-quien-podria-ponerle.html
Luis Fernando Moreno Claros, Un animal dedicado a la escritura, Babelia.
El País, 07/04/2012
Rosa Sala Rose, Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, El
Acantalido, Barna 2003, pàgs. 272-273
Eugenio Trías, El pensamiento cívico de Joan Maragall, Ediciones Península,
Barna 1985, pàg. 130
34