L’empirisme de John Locke (innatisme 2)

1. La crítica a l’innatisme (2)
Els principis pràctics

2.  Què és la teoria innatista?
 “És opinió establerta entre algunes persones
que en l’enteniment hi ha certs principis
innats; certes nocions primàries, caràcters
impresos en la ments de l’home, que l’ànima
rep en el seu primer ser i que porta al món
amb ella” (A, 1,1)

3. Principis pràctics

6.  Argument del consens universal:
 “… hi ha uns principis, tant especulatius com pràctics,
acceptats de manera universal per tothom”. (A, 1, 2)
objeccions
A banda, de la teoria
Un repàs a la història de la
innatista hi ha d’altres
humanitat i un examen
teories que poden explicar
dels diferents pobles
per què els humans
demostra que no existeix
comparteixen les mateixes
unanimitat en la pràctica
veritats: la conveniència.
de les regles morals (A,)
(A, 2,2)

7. • Argument platònic (intel·lectualisme
moral):
• Versió general: existeix una coherència total
entre el pensament i l’acció: qui coneix la virtut
actua de forma virtuosa (virtuós = savi) (A, 1, 2,
12)
• Altres versions:
Plató
1. existeix una influència constant entre el principi
moral i el comportament
2. correcció de l'intel·lectualisme moral: tot i que el
comportament contradigui el principi això no
afecta a la veritat del principi
3. La moral és una ciència. Les regles morals són
veritats

8. • Contra l’argument platònic:
• Contra la versió general: l’existència de principis morals
innats que tothom coneix impossibilitaria l’existència
d’infractors.
• Tanmateix, l’existència d’infractors desmenteix les
raons de l'intel·lectualisme moral com a fonament de
l’existència de regles morals innates:
1. L’infractor es justifica en la ignorància de la llei
2. L’infractor es justifica en què la llei pot ser qüestionable
3. L’infractor busca la possibilitat d’eludir la vigilància o el
poder del legislador per aconseguir satisfer els seus
desitjos personals.

9. • Contra l’argument platònic:
• Contra les altres versions:
• Objeccions a la versió 1: l’experiència demostra que no hi ha una
influència constant entre regles morals i comportament. (A, 1,2,3)
La por al càstig és la millor manera d’assegurar la conformitat del
comportament a la regla moral.
• Objeccions a la versió 2: si els principis morals no són afectats pels
comportaments contraris, aleshores els principis morals cal
valorar-los més com principis especulatius que com principis
pràctics (l’ètica renuncia a ser una ciència pràctica).
• Objeccions a la versió 3: Les regles ètiques no expressen veritats
sinó manaments.

10. • Argument de l’evidència: l’evidència d’aquests
principis generals és l’efecte de la seva
naturalesa innata. (A, 1, 16, 17)
• Objeccions a l’argument de l’evidència: En comparació
amb els principis especulatius, els principis morals són
menys evidents. Els primers porten l’evidència en si
mateixos (intuïció), mentre que els segons necessiten
proves (demostració) (A, 1,2,1)

11. • Argument del caràcter intuïtiu de les regles morals:
les regles pràctiques no necessiten cap demostració
perquè són intuïtives.
• Objeccions a l’argument del caràcter intuïtiu de les
regles morals (A, 1,2,4):
• 1) Les regles morals no s’accepten immediatament. De
forma indiscutible.
• 2) Tota regla moral depèn d’un principi superior que li
és previ i del qual es dedueix.

12. • Argument de la consciència: les lleis morals estan
escrites en el cor de les persones.
• Objeccions a l’argument de la consciència: (A, 1, 2, 8-9):
1. Existeix molta diversitat de regles i obligacions (pluralitat de
consciències, cadascú tindria gravades en la seva
consciència regles diferents)
2. Si existeix una certa unanimitat en els grups humans en el
respecte de les regles morals no és per la consciència sinó
per la influència de l’educació, dels amics i dels costums del
país
3. Existeixen molts casos d’accions que els homes fan sense
cap remordiment (o no tenen consciència o tenen una
consciència molt estranya)

13. • Argument teològic: Déu ha imprès en la ment
dels homes les regles de la conducta.
• Objeccions a l’argument teològic:
1. Quines són aquestes regles? No hi ha acord
2. Si aquestes regles existissin no caldria ensenyar-les
3. Si existissin seria fàcil distingir-les de les regles morals
adquirides
4. Seria fàcil fer un inventari complet d’aquestes regles
innates, tanmateix encara ningú l’ha presentat
5. Els ateus no només neguen l’existència de les regles
innates sinó de tota regla moral

14.  Aquesta distinció serveix a Locke per demostrar el
caràcter no innat dels principis morals (A, 1, 2, 1).
 En el capítol anterior (Capítol 1) va quedar
demostrat que els principis especulatius són
adquirits.
 En comparació amb els principis especulatius, els
principis morals són menys universals i menys
evidents.
 Això vol dir, que les regles morals estan encara
més allunyades que els principis especulatius de
ser considerats com a innats.

15. Definició de coneixement: “la percepció de l’acord o desacord entre les
idees que formen part d’un judici” (A, IV, 1,2)
Intuïció: la percepció de l’acord o Demostració: la percepció de l’acord
desacord que es produeix de forma o desacord no es produeix de forma
immediata, sense la intervenció de immediata, en aquest cas la ment es
cap altra idea (A, IV, 2,1) veu obligada a fer intervenir altres
idees. Aquestes idees s’anomenen
proves (A, IV, 2-7)
El que és, és S’han de complir els contractes
Principis especulatius Principis pràctics
Màxima evidència Evidència simple

16.  Com s’ha dit abans, a diferència dels principis
especulatius, l’evidència dels quals és immediata, les
regles morals remeten a altres idees.
 Una regla moral com la regla d’or: fes als altres el
mateix que t’agradaria que et fessin no s’accepta
immediatament, no és una veritat indiscutible a
primera vista.
 Tota regla moral depèn d’un principi superior que li és
previ, del qual es dedueix i la justifica. (A, 1,2,4)
 Si això és comú a tota regla moral, els principis dels
quals seran diferents segons l’escola moral a la qual
l’individu se senti identificat. (A, 1,2,5)

17. Escola cristiana Escola hobbesiana Escola pagana
Déu ho vol L’estat ho ha decretat Virtut suprema
La regla moral no pot La regla moral no pot La regla moral no pot
ser contrària al que ser contrària al que ser contrària a la
Déu vol l’estat decreta definició de virtut
suprema
Per tant, Per tant, Per tant,
hem de complir la hem de complir la regla hem de complir la regla
regla d’or d’or d’or

18.  D’aquesta elucubració de Locke es dedueixen
quatre coses:
1. No hi ha unanimitat entre els humans en el moment
d’atribuir quins són els principis suprems de la moral.
2. L’ètica és una ciència demostrativa, és a dir, les regles
morals no són evidents per si mateixes, s’expliquen a
partir de principis superiors.
3. El fet que molts humans infringeixin sovint aquestes
regles revela que els principis suprems no influeixen de
forma determinant en les seves accions.
4. Tot això vol dir que ni les regles morals ni els principis
dels quals es dedueixen són innats.

19.  Com es demostra la veritat dels judicis de les
ciències demostratives?
 Les idees de les ciències demostratives no pretenen
ser representacions de realitats externes, ser còpies
de comportaments externs: són models (arquetipus)
forjats per la pròpia ment.
 No busquen la conformitat en de cap cosa externa que
serveixi d’original perquè són les idees morals (les
regles morals) els original (els models) als que els
comportaments haurien d’ajustar-se-hi. (A, IV, 4, 5)

20.  Per tant,
1. La veritat d’una regla moral no cal buscar-la fora d’ella
mateixa, sinó que està en ella (veritats autosuficients)
2. Si bé la veritat i certesa de les idees morals són el
resultat de la reflexió sobre la vida dels homes, el fet
que cap ésser humà en el món no les posi en pràctica
de forma rigorosa ni les tingui presents en les seves
decisions no les fa menys certes ni verdaderes.
3. Les regles morals no parlen de com són les coses, sinó
de com haurien de ser. (A, IV,8)

21.  En un moment de la crítica que fa Locke contra
l’innatisme en el terreny de la moral, el filòsof anglès
afirma que un judici com “els pares han de conservar i
estimar els seus fills” que un judici com aquest no és
una veritat.
 Una de les característiques de la ciència és que els
seus expressen o volen expressar veritats.
 Si el judici moral anterior judici no és una veritat i tots
els judicis com aquest són de la mateixa forma (tots
expressen una norma, un deure, una obligació ...),
arribem a la conclusió que l’ètica no és una ciència.

22.  Tanmateix, en el capítol anterior s’ha dit que l’ètica
era una ciència demostrativa per a Locke.
 Sembla que hi ha una contradicció. Com podem
resoldre-la?
 Una manera seria afirmar que Locke utilitza dos
conceptes de veritat.
 Quan diu que els judicis morals no són veritats és
perquè en comparació amb els judicis de les ciències
fàctiques (la física, per exemple), no parlen de fets, no
ens diuen el que són les coses, i per tant mai no
podem dir estrictament que són verdaderes o falses
perquè corresponen o no a allò que diuen.

23.  Els judicis morals no expressen realitats, sinó models
de realitats (comportaments), són manaments,
aspiren a què la realitat s’acomodi a ells, no a
l’inrevès.
 Per tant, la concepció que utilitza l’ètica de veritat no
és la de la correspondència, sinó la de coherència: els
seus judicis no poden ser autocontradictoris, deriven
de principis superiors ...
Ciència Ciència fets proposicions V/F
fàctica descriptiv
a
ètica Ciència deures manaments B/M
normativa

24.  En el capítol anterior s’ha dit que els judicis morals
no expressen veritats, sinó manaments, deures.
 Però d’on provenen els deures?
1. De principis superiors .
2. De la imposició d´un legislador
 Per tant, els deures no són innats:
1. Perquè no hi ha acord sobre quins són aquests
principis superiors ni determinen directament les
nostres conductes
2. Perquè prové d´un agent extern a l’enteniment

25.  Locke desenvolupa la segona hipòtesi:
 El deure és la manifestació individual d´un deure
públic (una llei).
 La llei és el resultat d’un acord humà per tal de
limitar els desitjos egoistes que amenacen
l’interès comú de viure en comunitat.
 El legislador tracta de vigilar l’acompliment
d’aquestes lleis amb l’ús de premis i càstigs.

26.  Anteriorment, Locke havia assenyalat un seguit de
“regularitats” en el comportament humà, que no
eren regles morals, però que eren naturals i
constants (quasi universals, i per tant, les podíem
anomenar “innates”).
1- Per exemple, troba en la inclinació de la conveniència
la raó que explica per què el compliment dels acords
és un principi moral respectat fins i tot pels bandits i
els delinqüents. Sense aquest principi no existiria la
confiança necessària per conservar la unitat del grup.
(A, 1,2,2)

27. 2- Per la seva universalitat i constància, Locke considera
que el desig de felicitat i el rebuig de la desgràcia
formen part també d’aquestes inclinacions innates (A,
1,2,3).
3- Una altra inclinació innata que influeix en el
comportament dels humans és el seguiment de
l'interès i el benefici propi. (A, 1,2,6)
• Justament per posar fre a aquesta tercera inclinació
apareixen les lleis ètiques (els deures) i els legisladors
que vigilen que s’acompleixin. (A, 1,2, 13)

28.  Arribats a aquest punt ens adonem que les regles
morals (els deures) tenen un doble origen:
metafísic Déu Voluntat divina
Les lleis i
l’amenaça del
Origen de les càstig a
regles morals antropològic conveniència l’infractor han
de fer front a
l’interès
particular

29.  La perspectiva naturalista tindrà una repercussió
més gran en Locke que no pas la perspectiva
metafísica: sobre ella fonamentarà la seva teoria
política. (Els dos Assaigs sobre el govern civil)
 En tot cas, no prescindirà del tot de la figura de
Déu, que deixarà el seu paper de principi suprem
del qual deriven les lleis moral, per assumir la
funció de Legislador Suprem, que assegura que si
no és en aquesta vida, en l’altra els infractors
seran castigats.

30.  No hi ha principis morals innats, però hi ha
tendències naturals (innates) que mouen els
humans a actuar moralment: com per exemple la
conveniència de viure en comunitat .
 Hi ha també tendències naturals contràries a les a
les tendències socialitzadores: la tendència a
seguir només el benefici personal. Contra
aquestes tendències poc pot fer el coneixement
(anti- intel·lectualisme moral). Només tendències
contràries: la por a ser castigat, per exemple,
poden contrarestar la seva força.

31. Doble perspectiva
demostrativa naturalista
Les regles morals
Les regles morals
s’originen en
deriven de principis
tendències naturals: la
superiors
conveniència de viure
en societat