1.
L’avaluació competencial:
diferents maneres d’avaluar per a l’aprenentatge
"La cultura de l’excel·lència és la que aconsegueix
treure el màxim de cadascun de nosaltres", J.A. Marina
SE. Tortosa Maig 2012 Núria Alart www.xtec.cat/~nalart, nalrt@twitter.com, nalart@xtec.cat

2.
1. Quina pot ser una avaluació competencial eficaç, significativa
i que demostri un cert aprenentatge per l’alumnat i útil al
professorat?
2. Quines són les funcions del professorat i de l’alumnat en
l’avaluació competencial?
3. Utilitzem noves estratègies i instruments d’avaluació? Quins?
4. Pot ser l’avaluació una eina de canvi metodològic? Per què?

3.
Quines són les 3 primeres paraules que ens
venen al cap al voltant de l’avaluació?

4.
Quines són les 3 primeres paraules que ens
venen al cap al voltant de l’avaluació?
Examen, informe, notes,
control, corregir, proves
escrites, instruments,
qüestionaris, observació,
millorar, aprovar,
suspendre, valorar, difícil,
estudiar...

5.
Estrès, feina, mal de caps, fracàs, por, autoestima,
empatia, assertivitat, felicitat, alegria...

6.
La finalitat de l'avaluació a la
seqüència tradicional és qualificar

7.
La finalitat de l’avaluació competencial és que l’alumnat:
aprengui a autoregular-se,
conegui quins són els seus punts forts i
dèbils,
com ho ha de fer per aprendre millor,
conegui els seus interessos i estils
d’aprenentatge
connecti amb la seva curiositat...

8.
Una reflexió
Allò que l’alumnat aprèn i com ho aprèn, depèn de
com es planteja l’avaluació i, molt especialment,
dels valors que es promouen a través d’ella.

9.
La consciència que tenim dels passos que seguim en
la resolució d'una tasca.
El grau de consciència dels nostres processos
cognitius i afectius durant el procés d'aprenentatge.
Potser se li podria anomenar coneixement autoreflexiu (Burón, 1996)

10.
Saber
Saber Saber
actitudinal
conceptual procedimental
Tècniques que es converteixen en estratègies quan se sap
com, per què… resums, mapes mentals o conceptuals,
resolució de problemes, casos…

11.
Les competències bàsiques s’avaluen en ACCIÓ
per tant avaluar competències és avaluar processos
en la resolució de situacions-problema.

12.
Quan treballem per competències l’alumnat ha de
donar respostes a les preguntes que planteja la
situació problema i mobilitzar els seus coneixements,
habilitats i actituds per elaborar un producte o més
I fer-se noves preguntes

13.
Obertes:Quines són les vostres reaccions davant la situació de
la planta nuclear de Fukushima al Japó? Quins aspectes van
tenir més interès per vosaltres?
Hipotètiques: Què li hauria passat a l’empresa si el sindicat no
hagués fet una crida a la vaga?
De diagnòstic: Quina és el vostre anàlisi del problema? Quines
conclusions?
D'acció: Què cal fer per posar en funcionament la campanya
antidrogues del govern?
Desafiants: Per què creus això? Quines proves teniu per justificar les
vostres conclusions? Quins arguments podrien plantejar per rebatre
aquest punt de vista?

14.
El procés d’aprenentatge és únic i diferent per a cada ésser
humà. Cal que anem cap a un aprenentatge personalitzat.

15.
Els indicadors que s’han d’utilitzar per avaluar l’aprenentatge
han d’estar relacionats amb els criteris d’avaluació i les
competències bàsiques que es treballin durant la tasca.
AVALUACIÓ INICIAL per diagnosticar i prendre consciència del punt de partida.
Què sabem? Què volem saber? COM: debat, preguntes, pluja d’idees, representació
gràfica, escrit... han d’ajudar a alumnat a identificar, que sap i que necessita saber.
AVALUACIÓ MENTRE S’ESTÀ APRENENT per identificar el que han après,
localitzar les dificultats i regular l’aprenentatge. Activitats d’aplicació i adquisició.
COM: l’observació del professorat, l’auto i coavaluació de l’alumnat.
AVALUACIÓ FINAL per identificar si l’alumnat és capaç d’aplicar els coneixements,
habilitats i actituds adquirides al llarg de l’aprenentatge per resoldre situacions noves.
Transferència. COM: eines: registres d’observació, les gravacions, les entrevistes...
les llistes d’autoavaluacions, els qüestionaris i enquestes, el portafoli o carpeta
d’aprenentatge, el diari de classe o d’aprenentatge, la rúbrica...

16.
L’avaluació final ha de possibilitar augmentar
l’autoestima l’alumnat ha de reconèixer que aprèn

17.
TAULA COMPARATIVA ENTRE ELS DOS MODELS D’AVALUACIÓ
Avaluació per continguts Avaluació per competències
Utilitza números Utilitza nivells competencials
Compara persones Individual
Descobreix què no saben Estableix el seu nivell
No hi ha participació Hi ha participació
S’avalua en un moment donat S’avalua tot un procés
Persona avaluadora passiva Persona avaluadora activa
Utilitza exercicis Observa evidències
Avalua parts o resultat del programa Avalua el procés i la globalitat
Restringida al programa estudiat Inclou coneixements adquirits per
experiència i de fora del centre
Grup tècnic de pràctica reflexiva. Departament d’Educació

18.
Ajustar, si escau, els Decidir i adaptar les estratègies
processos didàctics pedagògiques individuals o col·lectives
per que permet
Contrastar el grau d’assoliment
dels objectius de les matèries i Regular de tot el procés d’ensenyament i
de les CB per part de l’alumnat aprenentatge
2. Permet al professorat 1. Té com a funció
L’avaluació de les CB
3. Permet a l’alumnat 4. S’ha de compartir
aprendre a constatar el propi progrés amb l’alumnat
per això és
per
un element essencial per aprendre
fer-lo partícip i protagonista del
seu procés d’aprenentatge.
atès que
si ens autoregulem, podrem seguir aprenent

19.
En relació amb les activitats plantejades
Responen a una seqüència didàctica lògica?
Les situacions d’aprenentatge es plantegen amb preguntes o com a problemes a resoldre?
Els continguts treballats es relacionen amb fets reals o problemes quotidians?
Suposen aplicar coneixements adquirits i fer nous aprenentatges?
Es permet la relació de coneixements de diferents àrees i/o matèries?
Es preveuen tasques que comportin l’ús d’habilitats cognitives de complexitat variada?
L’alumnat coneix l’objectiu de les tasques?
En relació amb l’ús de recursos i materials
S’utilitzen recursos i materials diversos?
Estimulen la curiositat i la creativitat en l’alumnat?
Connecten amb els seus interessos i/o motivacions?
En relació amb l’organització social de l’aula
Es fomenta l’autonomia?
S’intervé amb preguntes adequades més que amb explicacions?
Es complementa el treball individual amb el col·lectiu?
En relació amb l’atenció a la diversitat
Es respecten els diferents ritmes i estils de treball de l’alumnat?
Es preveuen activitats multinivell?
Es preveu diferents activitats per a treballar totes les intel·ligències?
En relació amb l’avaluació
Es preveu un temps per reflexionar sobre els aprenentatges?
S’utilitzen diferents instruments d’avaluació?
Es té en compte l’avaluació del procés i no únicament dels resultats finals?
L’alumnat coneix com serà avaluat?

20.
Avaluar competències és avaluar allò que saben fer i
no allò que saben, és a dir es tracta de valorar que
l’alumnat utilitzi els coneixements i no que els
verbalitzi.
Quantes rajoles hem de comprar per canviar el
nostre bany?

21.
L’avaluació competencial no es pot fer només a
través de proves escrites, s’han de diversificar
els instruments d’avaluació.

22.
Els instruments d’avaluació han d’estar lligats als
productes de la tasca (vídeo, àudio,còmic,
exposició oral, mural...)

23.
L’alumnat ha de conèixer prèviament els objectius
que ha d’assolir i els indicadors que s’utilitzaran en
l’avaluació dels seus aprenentatges, de manera que
pugui guiar-los.
Mesurar la quantitat de sucre i comparar amb la maduració de la fruita
Elaborar la seva rúbrica d’avaluació

24.
Avaluen l’actuació de
l’alumnat i la seva
manera de treballar
Valoren funcions
intel·lectuals: crítica,
opinió, creació…
I les actituds, les
motivacions, els
hàbits…

25.
Una taula amb tres components:
- Indicadors (columna esquerra). Són els aspectes a avaluar i que es
defineixen a partir dels criteris d’avaluació i les competències bàsiques
que s’han seleccionat per la tasca.
- Nivells d’adquisició dels indicadors (cel·les de la rúbrica). Són la
graduació qualitativa descriptiva de cada indicador.
- Nivells de domini o categories (fila superior). Són l’escala de
qualificació que s’utilitzarà, ex.: (0, 1, 2, 3..) Insuficient, suficient, bé...

26.
Com podem avaluar les competències?
Avaluar per competències també implicarà canvis a l'hora de
programar, ja que l'avaluació “actua com a reguladora del
procés d'ensenyament i aprenentatge” guiant alumnat i
professorat en l'assoliment d'objectius i efectivitat d'estratègies
per aconseguir-los. ”(Generalitat de Catalunya, 2009)

27.
Només el propi alumnat pot corregir els seus errors.
La tasca del professorat és ensenyar-li a detectar-los
i a trobar camins per superar-los

28.
Autèntica i real
Contextualitzada
Justificable
Aplicable
Reflexionar

29.
Les preguntes s’han de presentar situades dins un context
Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte
d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden
contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum.
Exemples: Què ha passat al nostre entorn proper?
Canvi climàtic?
TIPUS
Notícies: diaris, revistes, ràdio, TV
Anàlisi d’imatges
Problemes, dilemes morals,…
Aplicació dels coneixements en diferents situacions i contextos.

30.
Per què són útils els contextos per
treballar i avaluar competències?
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm
Requereixen aplicar els coneixements i no pas
“recitar-los”.

31.
Autentificar les proves
Segons C. Monereo: consisteix en introduir en una prova d’avaluació habitual,
canvis amb la finalitat de convertir-la en més autèntica. (P. Ex. A partir dels criteris PISA)
1. Canvis en la situació problema. Casos de la vida real.
Casos rellevants a partir del quals es poden fer preguntes
relacionades amb el que s’ha fet a classe.
2. Canvis en el tipus i la complexitat de les
preguntes. Preguntes que inclouen diferents maneres de
representar la informació: gràfics, símbols, mapes, ... Diferents
nivells de complexitat cognitiva (Taxonomia de Bloom)
3. Canvis en els tipus d’ajuts i informació addicional.
Utilitzar recursos, Internet, un company, successos inesperats, fer
una pregunta al professor,...
4. Canvis en la valoració de les proves. Es fan públics
els criteris de l’avaluació
Ref. C. Monereo

32.
1. Preparar
2. Actuar
3. Interpretar
4. Retorn

33.
Procés d’aprenentatge és únic i diferent per a cada ésser humà
•Valorar els coneixements previs.
•Cada estudiant controla allò que vol aprendre, més significatiu.
•Generar connexions cognitives i/o emocionals per a poder fer
enllaços entre si. COGNICIÓ I EMOCIO
•Aprendre fent, pràctica constant, reflexió, crítica, presa de decisions, debat i
construcció personal. Estimular multisensorialment.
•Ambients enriquits i vivencials.
•Involucrar i interrelacionar cadascun dels lòbuls i hemisferis del cervell. Les
metodologies han de ser variades per a estimular aquests lòbuls.
•Utilitzar les tecnologies per a dissenyar ambients activitats per a les
diferents intel·ligències segons les necessitats del seus estudiants.
•Tots els temes des de diferents òptiques, així donarà oportunitats a tots els
estudiants de percebre el nou coneixement des de les seves pròpies
fortaleses.
•Plasticitat = Flexibilitat. El cervell es modifica a través del reforçament.

34.
VALUACIÓ AUTENTICA
Observació del professor/a
Elaboració de projectes
Experiments
Demostracions
Productes escrits
Recerques
Debats
Revisió i discussió de
documents
Observació directa de
l’aplicació dels coneixements
Valoració del treball fet
Autoavaluació
Rúbrica d’avaluació
Examen oral
Valoració del dossier
Portafoli...
Anàlisi de casos, simulacions,
projectes, ...

35.
Grau d’autenticitat
d’activitats d’avaluació Proximitat
Rellevància (identitari)
Aprenentatge cooperatiu
Textos en col·laboració Portafolis
Casos
Simulacions
Dossiers d’apunts
Escolar Projectes Extra-escolar
Cooperació
Problemes tradicionals
Casos de pensament
Exercicis
Irrellevància (impersonal) Llunyania
Font: C. Monereo

36.
“És una metodologia d’avaluació alternativa
que té en compte el nou paradigma educatiu
centrat en l’estudiant”

37.
“Col·lecció d’evidències (materials, activitats,
productes…) estructurades, ordenades i
seleccionades amb la intenció d’explicar el
rendiment o l’aprenentatge realitzat, reflexionar
sobre aquest i avaluar-lo”

38.
La reflexió com l’element essencial
del portafoli
Millora habilitats lingüístiques
Consciència d’allò que aprens Procés dialèctic
Construcció de significats
Habilitats d’ordre superior
Cognició i emoció alhora
Què has fet? Com ho has fet? Què és allò que t’ha costat més a fer? Què
canviaries si el tornessis a fer? Què és allò que t’ha agradat més del treball? Ha
sortit com esperaves? Per què ho has fet així? Creus que has aprés? Què creus
que demostra aquest treball de tu? Propostes de millora ...

39.
Competència aprendre a aprendre mitjançant el portafoli
CONSCIÈNCIA I CONTROL D’UN MATEIX METACOGNICÓ
-Conduir el propi aprenentatge. -Identificar els processos de pensament i aprenentatge
-Adquirir consciència de les pròpies capacitats: -Reconèixer les pròpies potencialitats i carències.
intel·lectuals, emocionals i físiques -Ser conscient i regular habilitats per l’aprenentatge: la
-Desenvolupar competències personals: motivació, memòria, la concentració, l’atenció, la comprensió...
actituds, gust per aprendre... -Ser capaç d’autoavaluar-se, heteroavaluar-se i
-Descobrir els estils d’aprenentatge. autoregular-se.
-Practicar hàbits, rutines... qualitats de pensament i
preguntes
APRENDRE A APRENDRE PER A CONSTRUIR RECURSOS I ESTRATÈGIES
CONEIXEMENT
-Fomentar el pensament crític (R. Swartz) -Aprenentatge cooperatiu.
-Desenvolupar el pensament creatiu (K. Robinson) -PBL (aprenentatge basat en problemes)
-Transformar informació en coneixement (T. Bloom) -Treball per projecte, per contractes, per racons,
-Desenvolupar una adequada comprensió de la realitat tallers..
(D. Perkins) -Mapes mentals. - Portafolis

40.
Helen C. Barret, 2009 http://electronicportafolio.org

41.
Autoconeixement
Coneixement estudiant
Autoavaluació Autogestió
Avaluació
REFLEXIÓ Planificació de
aprenentatge l’aprenentatge
Meta- aprenentatge
Entendre com s’aprèn
Adatpació: Barbara Stäuble, Universitat Tecnològica Austràlia

42.
Documentar el creixement de l’estudiant en un temps.
No comparar els estudiants entre si.
Destacar la força positiva dels estudiants, (potencialitats) en
comptes de les debilitats.
Considerar: els estils d’aprenentatge, totes les capacitats,
les experiències culturals, educatives i els nivells d’estudi.

43.
Una rúbrica és un document (graella) que descriu
diferents nivells de qualitat d’una tasca, treball i/o producte
“És una eina d’avaluació formativa d’ensenyament-
aprenentatge”
“L’autoavaluació en una rúbrica facilita la metacognició”
“Permet a l’alumnat conèixer els criteris de qualificació que
seran avaluats”

44.
ÉS EL COR I L’ÀNIMA DE L’E-PORTAFOLI,
NO LES EINES, NI EVIDÈNCIES UTILITZADES

45.
Presentació “display” tríptic

46.
Presentació “Power Point”
http://www.slideshare.net/nalart/portfoli-aula-acollida

47.
Plataforma Google Sites per crear e-portafolis
Incloure text, imatges, fotografies, vídeos, enllaços...
Tutorial: http://www.youtube.com/watch?v=7x0UneYP7PU&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=VUG5-sJoQEI&feature=related

48.
e-portafoli secundària e-portafoli universitat
https://sites.google.com/site/portafoliplantilla/
https://sites.google.com/site/eportafoliuniversitat/
https://sites.google.com/site/portafolidetutoria/
https://sites.google.com/site/xavitutoria/les-eines
Com fer un portafoli http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm

49.
Micro tallers: https://sites.google.com/site/microtallerstac/e-portfolio
Micro tallers TAC http://sites.google.com/site/microtallerstac/

50.
“Què savi és aquell cec que escolta les respostes
dels altres cecs i, així enriqueix la pròpia”