1.
Tema 1 : La fregmantació del món antic

2.
2
Index
La fregmentació del món antic:
·L’antic imperi Romà
-L’imperi Romà d’occident
-L’imperi Romà d’orient
·Els regnes germànics
·Els visigots a Hispània
-La formació del regne visigot de Toledo
-L’organització del regne
-La capital dels visigots
·La vida al poblat I a la ciutat
·La cultura I l’art visigots
-L’esglesia
-El llatí
-Els constructors I orfebres
-Lèpoca de Justinià
-L’orientalització de l’imperi
-El declivi de Bizanci
·L’imperi carolingi
-El regne dels francs
-Carlemany
-El renaixament
-El palau d’aquisigrà
·Islam
-Aràbia
-Mahoma
-Mesquita

3.
3
Què se’n va fer de l’antic Imperi Romà?
Les invasions germàniques del segle V posen fi al dèbil Imperi
Romà ja partit en Occident I Orient des de l’any 395. La caiguda de
Roma te tanta importància que diem que és el final de l’antiguitat i
el començament de l’edat mitjana.

4.
4
l’imperi romà d’occident
Al començament del segle V: els Huns envaeixen i arrassen els
territoris de l’est d’Europa.
Els pobles germànics, fugint d’aquest poble bàrbar, entren en
massa a l’mperi romà d’Occident I acaben conquerin-lo I dominan-
lo.
Finals del segle V: es van formant diversos regnes germànics rivals
I independents entre ells.

5.
5
-Els ostrogots: ocupen Itàlia I Dalmàcia.
-Els visigots: s’estenen pel sud de la Gàl·lia I més tard per
Hispània.
-Els francs: començen a la Gàl·lia I es s’estenen pel territori
d’altres regnes.
-Els burgundis: ocupen l’est de la Gàl·lia.
-Els alamans: s’estableixen al voltant del Rin.
-Els anglosaxons: s’expandeixen per Britània.

6.
6
Al començament de l’edat mitjana, tres grans civilitzacions es
reparteixen les terres de l’imperi romà:
-Bizanci: Part oriental de l’imperi. Sobreviu de les guerres I es diu
així per la ciutat de Constantinoble en acte simbolic.
-Regne germànic: Part occidental de l’imperi. Acabar fent la
tradició romana I la religió cristiana I fan l’Europa feudal.
-Islam: Religió monoteista aparaguda a Aràbia al segle VII i estesa
per tota la franja costanera del sud del Mediterrani, l’Orient Mitjà
I la península Ibèrica mitjançant conquestes militars.

7.
7
Els francs
Al-Andalus volia conquerir més territori I va volguer invair el
territori dels francs
Carles, dit el gran (Carlemany), fill de Pipí el breu I nét de Carles
Martell, va crear un nou imperi (imperi Carolingi) I va aconseguir
frenar-los I recuperar les terres.
Va conquerir terres d’europa occidental, va posar fronteres, va
crear escoles I grans edificis.
Com que tenia molt terreny va descidir partir-lo en comptats I a
cada un hi va posar: un marquès als comptats de les marques I un
compte a els altres. Eren els encarregats de protegir les terres.

8.
8
Missi Dominici era un un grup de gent que controlava els
comptes I marquesos I feia complir les lleis.
Les lleis s’escribien als capitulars.
Carlemany decidia qui controlava cada comptat I si volia, el
podia canviar. Les terres continuaven sent dell.
Els hi donava proteció I a canvi ells li havien de vigilar les
terres.
Eren nobles de confiança, normalment grans propietaris de la
zona, guerrers destacats o amics personals.

9.
9
Carlemany era romà I com que es volia fer notar es va fer
construir un palau a Aquisigrà que es on va viure.

10.
10
Els regnes germànics
A diferència dels romans no tenen escriptura, lleis ni estructura d’estat.
Crien bestiar I cultiven la terra.
Estan en famílies I els representants de cada família trien qui serà el rei.
Primer l’elegeixen però acava sent hereditari.
En ocupar les terres de l’imperi, els pobles germànics posen les seves
normes però també n’adopten per veneficiar-se’n (conserven la moneda
imperial, el llatí, els privilegis dels grans propietaris...)

11.
11
L’imperi romà d’orient
L’mperi romà d’Orient aconsegueix aturar les invasions I mantenir
la riquesa mentre Occident esta a mans dels germànics.
A partir del segle VI, l’Imperi roma D’Orient s’anomena Bizanci i es
va hel·lenitzant: adopta el grec com a llengua i introdueix formes
culturals I polítiques més orientals I modernitzades que les de la
cultura romana antiga.

12.
12
Constantinoble
Any 330: L’emperador de
l’imperi bizantí forma
constantinoble.
Està envoltat de
muralles I hi ha
esglesies I palaus.
És el principal port
mediterrani

13.
13
Els visigots a Hispània
L’any 409 :a la península Ibèrica entren una sèrie de pobles
germànics:
Els Alans, els Vàndals I els Sueus.
Roma crida a els visigots perquè els expulsin I l’any 415 I els fan
fora L’any 410: Els visigots saquegen Roma I s’instal·len al sud de la
Gàl·lia I formen Tolosa.
Els francs que volen ampliar el territori
lluiten amb els visigots I Ataulf, estan
rodejat decideix marxar sud dels pirineus.

14.
14
Llavors els visigots s’expandeixen per Hispània I formen un regne amb
amb una monarquia forta, el control de tot el territori peninsular I la
unificació jurídica I religiosa.
A la mort de Alaric II Gesaleic s’estableix a Barcelona (des de llavors
capital del regne) I al segle VII Teodoric trasllada la capital a Toledo.
L’any 409: barbars entren a Hispània I
fan que Tarraconense I Cartaginense
estigui sota control romà.

15.
15
La vida al poblat I a la ciutat
Segle V: l’occident europeu es ruralitza I l’agricultura és l’activitat
principal.
Els atacs I saquejos dels pobles germànics han dificultat la vida a
la ciutat I hi ha gent que decideix anar a viure al camp.
S’encomanen a un senyor a canvi que els protegeixi I es
converteixen en serfs.
La vida al poblat es més dura. Treballen I prou. Les diversions
s’han acavat.
Treballen principalment en les feines de casa, la ramaderia I
l’agricultura. Son autoabastaments

16.
16
L’art I la cultura visigots
·Duran 200 anys hi ha hagut un proces de fusió entre cultures I son
molt importants els clergues cristians.
·Els clergues son els qui sabien llegir I escriure , conserven millor la
cultura romana…
·Els visigots son arrians.
·Toledo es el principal centre religiós de la península I s’hi celebren
divuit concilis.
·El llatí es la llengua principal I més endevant será el romanç.

17.
17
Sobretot cap al segle VII construeixen petites esglésies de pedre.
Hi ha poques finestres I els murs son molt groixuts. Els arcs són de
ferradura.
Les columnes són amb capitell corinti
L’orfebreria era una de les grans manifestacions artístiques.

18.
18
L’art bizantí
És una barreja d’art grecoromà I oriental.
Unes de les coses que destaquen més son les columnes, l’arc I
la volta I els materials diversos (pedra, marbre, maó…)
Els murs estan fets de mosaics, colors terra I riquesa.
Les icones són pintures rel·ligioses fetes sobre fusta, de
colors vius, utilitzan cànons o prototips pintades sobre
plafons de fusta,

19.
19
·En un moment de resplandor els bizantins volen recuperar l’imperi
romà I conquereixen part de les provincies occidentals perdudes.
·L’emperador construeix el codi de justinià I es aclamat (…)
·Hi ha una economia forta.
·Entre els segles VII I VIII Bizanci perd gran part de les
conquestes de justinià, s’hel·lenitza, es retira de la zona oriental I
la llengua principal és el grec.
Al segle IX-X reconquereixen part de les terres perdudes
“Segona Edat d’or de bizanci”
L’emperador tenia el poder
absolut

20.
20
Les diferències entre l’església d’orient I occident cada cop
són més diferents: Els sacerdots es poden casar, les
cerimònies rel·ligioses són diferents
1054: crisma d’orient
A partir del segle XI: comença a decaure l’imperi.
Constantinoble és conquerit I l’imperi bistantí desapareix
(1453).

21.
21
L’aparició d’islam
Aràbia es una península desèrtica de l’orient mitjá.
Al començament (segle VI) la majoria dels habitans són
caravaners)
La meca és una ciutat molt important ja que és un punt de
trobada de viatgers de tot arreu, té un consell format per 10
membres de les famílies de comercians més importants I és
un gran centre religiós.
Són politeistes

22.
22
Mahoma
Neix l’any 570 i es orfe .
Des de jove condueix les caravanes del seu oncle. Es casa amb
una vídua I té 3 fills I 4 filles.
És un home religiós I li agrada molt meditar a la cova d’Hira,
on en 40 anys li apareix l’arcàngel Gabriel I li diu que és el
nou profeta escollit per Al·là per predicar l’islamisme.

23.
23
Paraules clau:
ciríl·lic Codi de justinià Arrians
Segona Edat
d’or de bizanci
capitell corinti Concilis
Romanç L’orfebreria S’encomanen
hel·lenitzant crisma d’orient islamisme
icones cànons prototips

24.
Tema 2 : Al-Andalus

25.
25
Entre el segle VII- IX els musulmans conquereixen Hispania I
tot el territori que va de l’oceà índic fins l’atlàntic.
Dominen l’estret de gibreltar I quasibé tota la península
ibèrica. Funden un estat que es diu Al-Andalus
L’imperi està dominat per un califa. (cap religiós)

26.
26
els pobles Islamics volen fer guerra santa I s’expandeixen per
gairebé tot Hispania I un tros d’orient. Conquereixen de
l’oceà índic a l’atlàntic

27.
27
Etapes imperi islàmic
4 etapes:
-4 primers califes (quan mahoma es mor el nou profeta és...):
a)xiïtes:Algun familiar
b)sunnites:Un bon creient
-Dinastia omeia: Començen a entrar a la península I la capital és a
damasc.
-Dinastia abbassida: Capital es canvia a Bagdad I entre la dinastia
omeia I aquesta hi ha l’etapa amb més explandor a Al-Andalus
-Caiguda de l’imperi islàmic en mans dels turcs perquè es conquereix la
ciutat de constantinoble.

28.
28
Els visigots estaven molt afablits I quan els d’islam van arribar a
hispania els va ser molt fàcil dominar-los a la batalla de
Guadalete.
Van fer la capital a Córdova.
Una part de la població hispaniovisigòtica van marxar cap a
cantàbria I el regne franc.
Els governants musulmans van mantenir els privilegis als
visigots.
La majoria dels visigots van acceptar la llengua àrab, les costums
I la roba, Això es diu muladis . Els que van continuar sent
cristians es diuen mossàrabs

29.
29
Van estar a la península 800 anys però va anar evolucionant.
Evolució
-Disminució territori ja que els cristians els van anar atacant I
van perdre territori
-Entre ells es barallaven

30.
30
Al-Andalus el controlaven des de Damasc. Quan canvien la
capital a Bagdad el príncep Abdarraman se’n va cap a Al-
Andalus I proclama l’elmirat Omeia de Córdova (califat de
Córdova)
El califat esta format per:
-Califa
-Hayib: 1r ministre
-Visirs: Ministres
Tot això forma el divan: Govern

31.
31
Valís: governadors províncies
Quaids: governadors marques
Cadis: importen justícia
Mostassafs: controlen comerç a les ciutats
Al 1008 L’aristocràcia, els alts funcionaris I l’exèrcit no volen que
el califa governi I es volen convertir en la màxima autoritat.
L’any 1031 Al-Andalus es separa amb 25 regnes anomenats Taifa.
Al segle XI els almoràvits I al segle XII els almohades entren Al-
Andalus I controlen la majoria dels regnats.

32.
32
L’unic territori que no conquereixen (de Al-Andalus) és
granada, governada per la dinastia nassarita.
Els 2 regnes de taifes de catalunya són LLEIDA I
TORTOSA

33.
33
Els àrabs porten nous conreus I nous sistemes de regatge que
fan que el poble creixi, que hi hagi més comerç…
NOUS CONREUS: Cereals, Hortalisses I verdures, Fruites,
Espècies, Cotó I canya de sucre.
NOVES FORMES DE REGATGE: Pous, Sínia, Roda hidràulica
sèquies.

34.
34
Grups socials:
MUSULMANS:
-Àrabs: són els que tenen més privilegis. Són una minoria
-Berbers: venen de l’exèrcit conqueridor o del nord d’àfrica
-Muladís: Majoria de la població. Acaben fusionant-se amb els altres
NO MUSULMANS
-Jueus: Es dediquen a l’artesania, el comerç, la medicina o la ciència I no
depenen de ningú
-Mossàrabs: Mantenen la religió cristiana I molts vivien a la ciutat

35.
35
La ciutat
La ciutat està emurallada I hi ha moltes portes que es
tanquen a la nit. No hi ha carrers. Posen les cases on els hi
sembla.
Els artesans viuen en barris germials.
Es fan socs (mercats) on s’intercanvien productes.
La moneda única pot ser d’or (dinar) plata (dirham).

36.
36
La ciutat

37.
37
Al-Hakam II va ser el segon califa omeia de Còrdova.
Va donar diners (mecenes) per les arts I les ciències I va fundar
escoles.
A còrdova va fundar una biblioteca. La més important d’europa.
Els cientifics van incorporar coneixements que ja tenien I els
van perfeccionar.
Ens van portar noves tècniques I instruments:
Molins de vent amb veles de baixell, carretó, paper, ceràmica
vidriada, numeració decimal, escacs

38.
38
Noves medicines I farmàcia:
Cirugia I instruments, disseció de cadàvers, anastèsia
Noves coses en la nevegació:
Naus més grans, brúixola, quadrants nàutics.

39.
39
L’art andalusí està vinculat amb la religió.
El que destaca més es l’arquitectura ja que no podien
representar imatges segrades I llavors no podien pintar ni fer
escultures de gaire res…
Destaquen objectes de: metall, ceràmica, mosaics, vidre I
Ivori.
ARQUITECTURA: Materials senzills (maó I fusta), voltes I
cúpules decorades, pilars I columnes per aguantar, molts arcs,
murs exteriors poc decorats I murs interiors decorats amb
marbres, rajoles I fustes, bonics jardins...

40.
40

41.
41
L’arquitectura d’Al-Andalus es art islamic més elements
propis com: ferradura emmarcat per un arrabà I arc cobulat
simple o entrecreuat I voltes…
Hi ha 3 èpoques:
L’elmiart I califat: molta decoració I moltes innovacions
tècniques
Taifa I almohade: més austera
Nassarita: Arquitectura austera però molta riquesa decorativa
a l’interior