1. Les aigües. Els recursos hídrics
1

2. Índex
 1. L’aigua com a recurs hídric  5. L’aigua a les Balears i a les Canàries
◦ 1.1 L’aigua en la natura ◦ 5.1 Recursos hídrics a les illes Balears
 2. Els rius ◦ 5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries
◦ 2.1 El règim fluvial  6. Les confederacions hidrogràfiques
◦ 2.2 Element d’un règim fluvial ◦ 6.1 Els transvasaments
◦ 2.3 Vessant cantàbric  7. L’aprofitament de les aigües
◦ 2.4 Vessant atlàntic ◦ 7.1 El tractament de les aigües
◦ 2.5 Vessant mediterrani  8. L’aigua a Catalunya
 3. Llacs, llacunes, zones humides i ◦ Els rius i els seus vessants
embassaments ◦ Les xarxes hidrogràfiques
◦ 3.1 Els llacs i les llacunes ◦ Llacs, llacunes litorals i embassaments
◦ 3.2 Les zones humides
◦ 3.3 Els embassaments
 4. Les aigües subterrànies
◦ 4.1 Els pous
2

3. 3

4. 1.1 L’aigua en la natura
 L’aigua és un element fonamental per la vida.
 L’aigua es converteix en un recurs imprescindible per a l’ésser
humà.
 Les reserves hídriques són la quantitat d’aigua dolça aprofitable.
 La quantitat d’aigua del planeta és constant, el que varia és el seu
aspecte segons les fases del cicle hidrològic.
 Cal distingir 2 classes de medis aquàtics:
◦ Les aigües oceàniques (98% de l’aigua de la Terra)
◦ Les aigües continentals: Formada per aigües superficials i aigües
subterrànies (només el 2% de l’aigua de la Terra)
4

5. 1.1 L’aigua en la natura
 El balanç hídric és la pèrdua o guany de l’aigua caiguda en les
precipitacions.
 El balanç hídric depèn del cicle hidrològic, així com també de les
roques i la vegetació de la zona.
 A la península Ibèrica, l’escassetat de pluges provoca que els
recursos hídrics siguin reduïts, i a més a més estan mal repartits.
5

6. 1.1 L’aigua en la natura
6

7. Índex
 1. L’aigua com a recurs hídric  5. L’aigua a les Balears i a les Canàries
◦ 1.1 L’aigua en la natura ◦ 5.1 Recursos hídrics a les illes Balears
 2. Els rius ◦ 5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries
◦ 2.1 El règim fluvial  6. Les confederacions hidrogràfiques
◦ 2.2 Element d’un règim fluvial ◦ 6.1 Els transvasaments
◦ 2.3 Vessant cantàbric  7. L’aprofitament de les aigües
◦ 2.4 Vessant atlàntic ◦ 7.1 El tractament de les aigües
◦ 2.5 Vessant mediterrani  8. L’aigua a Catalunya
 3. Llacs, llacunes, zones humides i ◦ Els rius i els seus vessants
embassaments ◦ Les xarxes hidrogràfiques
◦ 3.1 Els llacs i les llacunes ◦ Llacs, llacunes litorals i embassaments
◦ 3.2 Les zones humides
◦ 3.3 Els embassaments
 4. Les aigües subterrànies
◦ 4.1 Els pous
7

8. 2. Els rius
 A causa de la disposició orogràfica del relleu, la
xarxa hidrogràfica de la Península té una
distribució desigual.
 La Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i el
Bètic, divideixen en vessants els rius espanyols.
 La conca és el territori regat per un riu principal i
els seus afluents. Por ser exorreica (si els rius
desguassen a oceans o mars oberts) o endorreica
(si desguassen en mars interiors, llacs o llacunes).
 La conca espanyola més important és la del Duero
 Dins de cada conca, cada riu traça el seu llit (espai
per on circula).Quan el llit traça grans corbes
aquestes les anomenem meandres.
8

9. 2. Els rius
 Els factors atmosfèrics (tipus de clima) determinen els tipus de
rius.
◦ Clima oceànic: Precipitacions superiors als 500 mm. anuals.
Només representa un 10% del territori peninsular. Rius amb
cabals regulars.
◦ Clima mediterrani: Pluviositat inferior a 500 mm. i sobretot
irregular. Rius molt irregular de cabal (rambles).
◦ Clima alpí: Pluviositat o neu abundant.
 Principals rius peninsulars: Ebre, Tajo, Duero, Guadalquivir,
Guadiana, Miño, ...
9

10. 2.1 El règim fluvial
 El règim fluvial es refereix a la fluctuació de la quantitat d’aigua
que porta el riu al llarg de l’any.
 Hi ha 4 tipus de règims fluvials:
◦ Règim nival: Zones d’alta muntanya. Màxim cabal a la estiu i
mínim al hivern. Ex: Segre, Guadix, Dílar, ...
◦ Règim nivopluvial: Depèn de la neu i la pluja. Màxim cabal a
primavera i tardor. Ex: Ter, Gállego, Nalón, ...
◦ Règim pluvionival: Depèn fonamentalment de les pluges i
residualment del desglaç de les neus. Ex. Henares, Alagón,
Tormes, Pisuerga, ...
◦ Règim pluvial: Depèn de la pluja. La majoria dels nostres rius
tenen aquest règim. Mínim cabal a l’estiu. Ex. Francolí, Segura, ...
10

11. 2.1 El règim fluvial
11

12. 2.2 Elements d’un règim fluvial
 El cabal és l’element que millor caracteritza el règim fluvial.
Consisteix en la quantitat d’aigua que flueix per un riu, mesurada
en metres cúbics, evacuada per aquest riu al llarg d’un període de
temps, que sol ser de 1 segon.
 Les variacions estacionals les provoca la pluviositat i la fosa de la
neu. La manca de pluges provoca l’estiatge.
 Les crescudes són els moments de màxim cabal que poden
provocar desbordaments.
 L’escolament relaciona la precipitació caiguda amb l’aigua que
circula pel curs fluvial. Depèn de l’evapo-transpiració i de la
infiltració.
 Els arrossegaments són els materials que s’erosionen per les
pluges i que van a parar al riu.
12

13. 2.3 El vessant cantàbric
13

14. 2.3 El vessant cantàbric
 A la Serralada Cantàbrica, hi neixen rius de curta longitud (unos
100 km).
 Només representen un 4% de la superfície peninsular.
 És la zona peninsular on hi plou més.
 El cabal sol ser regular: Nalón, Nervión, Bidasoa, ...
 És mes regular a la zona de Cantàbria i Euskadi, que a Galícia i
Astúries.
 Són rius d’escolament elevat que pot provocar crescudes sobretot
al hivern.
 Com que salven un fort desnivell, les aigües baixen depressa.
 Formen congostos, com ara el del Cares o del Deva
14

15. 2.3 El vessant cantàbric
15

16. 2.4 El vessant atlàntic
 Comprèn les conques dels rius Miño, Duero, Tajo Guadiana i
Guadalquivir.
 Miño: Neix a Massís Galaix. Important cabal (242 m 3/s). Afluent
més important: el Sil.
 Duero: És la conca més extensa. A més a més es simètric. Els
afluents més importants són: Pisuerga, Esla, Tormes, ...
 Tajo: És el més llarg (1202 km). Els seus afluents més importants
són: Jarama, Tiétar, Alagón.
 Guadiana: Poc cabal. Origen en aigües subterrànies. Dona lloc a
les Tablas de Daimiel. Té per afluents el Jabalón i el Matachel.
 Guadalquivir: Obert al mar. Forma el Parc Nacional de Doñana.
Té per afluents el Tinto, Odiel i Guadalete.
16

17. 2.4 El vessant atlàntic
17

18. 2.5 El vessant mediterrani
 Són curs, d’escàs cabal i irregulars.
 A l’estiu pateixen estiatge i es creen rambles.
 Màxim cabal a la tardor coincidint amb les pluges. La poca
vegetació i el desnivell provoca desbordaments en aquesta època.
 Ebre: És una excepció. Forma una conca triangular d’escàs
pendent. Rep afluents del Pirineu (Gállego, Cinca, Segre, ...) i del
Sistema Ibèric (Jalón). Màxim cabal entre octubre i juliol.
 Rius catalans: Els principals són el Ter i el Llobregat
 Rius llevantins: Elevats desnivells. Han creat planes molt fèrtils. En
són exemple el Xúquer i el Segura.
 Rius andalusos: Curts i ràpids, de cabal escàs i irregulars com ara el
Cervera i Benipila.
18

19. 2.5 El vessant mediterrani
19

20. Índex
 1. L’aigua com a recurs hídric  5. L’aigua a les Balears i a les Canàries
◦ 1.1 L’aigua en la natura ◦ 5.1 Recursos hídrics a les illes Balears
 2. Els rius ◦ 5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries
◦ 2.1 El règim fluvial  6. Les confederacions hidrogràfiques
◦ 2.2 Element d’un règim fluvial ◦ 6.1 Els transvasaments
◦ 2.3 Vessant cantàbric  7. L’aprofitament de les aigües
◦ 2.4 Vessant atlàntic ◦ 7.1 El tractament de les aigües
◦ 2.5 Vessant mediterrani  8. L’aigua a Catalunya
 3. Llacs, llacunes, zones humides i ◦ Els rius i els seus vessants
embassaments ◦ Les xarxes hidrogràfiques
◦ 3.1 Els llacs i les llacunes ◦ Llacs, llacunes litorals i embassaments
◦ 3.2 Les zones humides
◦ 3.3 Els embassaments
 4. Les aigües subterrànies
◦ 4.1 Els pous
20

21. 3.1 Els llacs i les llacunes
 Són zones humides els llacs, llacunes, embassaments, maresmes,
albuferes, ...
 Els llacs ocupen un escàs territori espanyol. N’hi ha de 3 tipus:
◦ Endògens: Format per falles i volcans. Ex. Campo de Calatrava
◦ Exògens: Formats per acció de l’aigua o el glaç. Als Pirineus n’hi
ha molts. També el Sanabria a Zamora.
◦ Mixtos: Creats per forces dels 2 tipus. Per exemple el de
Banyoles i el d’Alcázar de San Juan.
 Les llacunes són d’aigua dolça i tenen dimensions molt desiguals.
Ex: Tablas de Daimiel, Gallocanta, ...
21

22. 3.1 Els llacs i les llacunes
22

23. 3.2 Les zones humides
 Altres zones humides són les albuferes i deltes.
 Les albuferes o maresmes són badies marines tancades per una
barra sorrenca. Les aigües continentals poden dessalinitzar-la. En
són exemple l’albufera de València o les maresmes del
Guadalquivir.
 També a la Mediterrània es formen deltes a partir de les
aportacions al·luvials dels rius com ara el de l’Ebre o Llobregat. La
manca de marees i onades fortes en facilita la formació.
23

24. 3.3 Els embassaments
 L’home ha intervingut en els rius a causa de l’escassetat de l’aigua.
 Els embassaments són extensions d’aigua emmagatzemada
artificialment mitjançant la construcció d’una presa.
 A Espanya hi ha més de 1000 embassaments.
 Permeten produir electricitat, regar, proveir d’aigua una zona i
sobretot regular cabals.
 Alguns embassament importants són: Alcantara (Tajo), La Serena
(Guadiana), El Tranco (Guadalquivir), Mequinensa (Ebre), Tous
(Xúquer), ...
24

25. Índex
 1. L’aigua com a recurs hídric  5. L’aigua a les Balears i a les Canàries
◦ 1.1 L’aigua en la natura ◦ 5.1 Recursos hídrics a les illes Balears
 2. Els rius ◦ 5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries
◦ 2.1 El règim fluvial  6. Les confederacions hidrogràfiques
◦ 2.2 Element d’un règim fluvial ◦ 6.1 Els transvasaments
◦ 2.3 Vessant cantàbric  7. L’aprofitament de les aigües
◦ 2.4 Vessant atlàntic ◦ 7.1 El tractament de les aigües
◦ 2.5 Vessant mediterrani  8. L’aigua a Catalunya
 3. Llacs, llacunes, zones humides i ◦ Els rius i els seus vessants
embassaments ◦ Les xarxes hidrogràfiques
◦ 3.1 Els llacs i les llacunes ◦ Llacs, llacunes litorals i embassaments
◦ 3.2 Les zones humides
◦ 3.3 Els embassaments
 4. Les aigües subterrànies
◦ 4.1 Els pous
25

26. 4. Les aigües subterrànies
 Una part de l’aigua de les precipitacions s’infiltra i s’emmagatzema
en el subsòl al trobar una capa de roques impermeables.
 Els aqüífers són bosses d’aigua localitzades a l’interior de les
roques. A Espanya els aqüífers tenen molt valor.
 Quan arriben al seu nivell freàtic (màxima capacitat) intenten
sortir a l’exterior formant rius (Guadiana).
 A Espanya hi ha més de 350 aqüífers.
26

27. 4.1 Els pous
 Per aprofitar l’aigua dels aqüífers es construeixen pous
(excavacions verticals que arriben al nivell freàtic).
 La qualitat de les aigües subterrànies depèn de les roques que la
contenen. Si les roques són argiloses l’aigua és de mala qualitat.
 El principal problema dels aqüífers es la filtració de contaminants.
 Els aqüífers propers al mar s’han sobreexplotat (turisme) i això en
alguns casos ha provocat la filtració d’aigua de mar.
27

28. Índex
 1. L’aigua com a recurs hídric  5. L’aigua a les Balears i a les Canàries
◦ 1.1 L’aigua en la natura ◦ 5.1 Recursos hídrics a les illes Balears
 2. Els rius ◦ 5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries
◦ 2.1 El règim fluvial  6. Les confederacions hidrogràfiques
◦ 2.2 Element d’un règim fluvial ◦ 6.1 Els transvasaments
◦ 2.3 Vessant cantàbric  7. L’aprofitament de les aigües
◦ 2.4 Vessant atlàntic ◦ 7.1 El tractament de les aigües
◦ 2.5 Vessant mediterrani  8. L’aigua a Catalunya
 3. Llacs, llacunes, zones humides i ◦ Els rius i els seus vessants
embassaments ◦ Les xarxes hidrogràfiques
◦ 3.1 Els llacs i les llacunes ◦ Llacs, llacunes litorals i embassaments
◦ 3.2 Les zones humides
◦ 3.3 Els embassaments
 4. Les aigües subterrànies
◦ 4.1 Els pous
28

29. 5.1 Recursos hídrics a les illes Balears
 A les Balears no hi ha cap curs superficial permanent d’aigua a
causa de les escasses pluges i la permeabilitat del terreny.
 El torrents drenen les aigües de la pluja. El seu curs és irregular.
 A la desembocadura poden formar albuferes o zones pantanoses
com ara l’albufera d’Alcudia.
 Aquestes albuferes sovint s’han dessecat per motius agrícoles,
d’urbanització o per fer-hi salines.
 El turisme també ha sobreexplotat els aqüífers que sí que són
importants a les illes Balears. Sovint donen lloc a fonts.
 La manca d’aigua ha portat fins i tot a carregar vaixells de la
península amb aigua per a ser transportada a les illes.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna -
Mataró 29

30. 5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries
 A les Canàries tampoc hi ha xarxa fluvial per escassetat de pluges.
 Presència de barrancs (talls en el terreny, producte de l’erosió
que arriben de les muntanyes al mar) que són el llit de torrents.
 Existeixen pocs aqüífers, ja que les roques de la superfície són por
permeables.
 Canàries té per tant un greu problema de subministrament
d’aigua. S’ha pogut construir un embassament a Gran Canaria
(Soria).
30

31. Índex
 1. L’aigua com a recurs hídric  5. L’aigua a les Balears i a les Canàries
◦ 1.1 L’aigua en la natura ◦ 5.1 Recursos hídrics a les illes Balears
 2. Els rius ◦ 5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries
◦ 2.1 El règim fluvial  6. Les confederacions hidrogràfiques
◦ 2.2 Element d’un règim fluvial ◦ 6.1 Els transvasaments
◦ 2.3 Vessant cantàbric  7. L’aprofitament de les aigües
◦ 2.4 Vessant atlàntic ◦ 7.1 El tractament de les aigües
◦ 2.5 Vessant mediterrani  8. L’aigua a Catalunya
 3. Llacs, llacunes, zones humides i ◦ Els rius i els seus vessants
embassaments ◦ Les xarxes hidrogràfiques
◦ 3.1 Els llacs i les llacunes ◦ Llacs, llacunes litorals i embassaments
◦ 3.2 Les zones humides
◦ 3.3 Els embassaments
 4. Les aigües subterrànies
◦ 4.1 Els pous
31

32. 6. Les confederacions hidrogràfiques
 Moltes conques travessen diferents Comunitats Autònomes.
 La gestió de l’aigua, com a recurs escàs, genera conflictes.
 Per gestionar aquestes situacions conflictes s’han creat les
confederacions hidrogràfiques que duen el nom de la conca.
 Les confederacions decideixen sobre l’ús de l’aigua atenent a les
necessitats i interessos diversos.
 S’ocupen per tant dels transvasaments, construcció de
depuradores i potabilitzadores, construcció de preses, ...
 Aquestes propostes de les confederacions s’envien al Ministeri de
Medi Ambient, qui acaba decidint.
32

33. 6.1 Els transvasaments
 Els desequilibris entre conques ha provocat que es realitzin
transvasaments.
 Un transvasament és l’exportació d’aigua d’una conca a una altra.
 Alguns transvasaments és fan dins d’una mateixa conca (Tajo a
Madrid). El més habitual són transvasaments entre conques
diferents (Tajo-Segura).
 Els transvasaments sovint generes conflictes (transvasament de
l’Ebre)
33

34. Índex
 1. L’aigua com a recurs hídric  5. L’aigua a les Balears i a les Canàries
◦ 1.1 L’aigua en la natura ◦ 5.1 Recursos hídrics a les illes Balears
 2. Els rius ◦ 5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries
◦ 2.1 El règim fluvial  6. Les confederacions hidrogràfiques
◦ 2.2 Element d’un règim fluvial ◦ 6.1 Els transvasaments
◦ 2.3 Vessant cantàbric  7. L’aprofitament de les aigües
◦ 2.4 Vessant atlàntic ◦ 7.1 El tractament de les aigües
◦ 2.5 Vessant mediterrani  8. L’aigua a Catalunya
 3. Llacs, llacunes, zones humides i ◦ Els rius i els seus vessants
embassaments ◦ Les xarxes hidrogràfiques
◦ 3.1 Els llacs i les llacunes ◦ Llacs, llacunes litorals i embassaments
◦ 3.2 Les zones humides
◦ 3.3 Els embassaments
 4. Les aigües subterrànies
◦ 4.1 Els pous
34

35. 7. L’aprofitament de les aigües
 Usos de l’aigua:
◦ 75% per l’agricultura
◦ 12% per habitatges
◦ 10% per la indústria
◦ 3% en serveis
 S’ha incrementat la demanda d’aigua i des del 2003 les sequeres
han agreujat la situació.
 Calen campanyes que animin a l’ús racional d’aquest recurs,
particularment en l’agricultura.
35

36. 7.1 El tractament de les aigües
 Cada vegada és més difícil trobar aigua sense contaminar
 Les tècniques més habitual per a tractar l’aigua són:
◦ Potabilització: Consisteix en tractar l’aigua per a poder ser
beguda.
◦ Dessalinització: Consisteix en treure la sal de l’aigua. La
primera fou a Lanzarote. Són instal·lacions en alça. A Catalunya
la més important està al Prat de Llobregat
◦ Depuració: A les plantes depuradores es neteja l’aigua residual
per afavorir-ne la reutilització, sobretot en agricultura, neteja,
regs, ...
36

37. Índex
 1. L’aigua com a recurs hídric  5. L’aigua a les Balears i a les Canàries
◦ 1.1 L’aigua en la natura ◦ 5.1 Recursos hídrics a les illes Balears
 2. Els rius ◦ 5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries
◦ 2.1 El règim fluvial  6. Les confederacions hidrogràfiques
◦ 2.2 Element d’un règim fluvial ◦ 6.1 Els transvasaments
◦ 2.3 Vessant cantàbric  7. L’aprofitament de les aigües
◦ 2.4 Vessant atlàntic ◦ 7.1 El tractament de les aigües
◦ 2.5 Vessant mediterrani  8. L’aigua a Catalunya
 3. Llacs, llacunes, zones humides i ◦ Els rius i els seus vessants
embassaments ◦ Les xarxes hidrogràfiques
◦ 3.1 Els llacs i les llacunes ◦ Llacs, llacunes litorals i embassaments
◦ 3.2 Les zones humides
◦ 3.3 Els embassaments
 4. Les aigües subterrànies
◦ 4.1 Els pous
37

38. 8.1 Els rius i els seus vessants
 Els rius de Catalunya són curts, pobres de cabal a causa del clima
mediterrani i amb fort desnivell
 Abunda la roca calcària
 La xarxa hidrogràfica és poc densa
 Quasi tots els rius són de vessant mediterrània.
 El més cabalós és l’Ebre amb 138 km. en territori català. Forma un
dels deltes més grans d’Europa.
 L’excepció és el Garona, que neix a la Vall d’Aran i desemboca a
prop de Burdeus. És de vessant atlàntica. Té un règim pluvionival.
38

39. 8.2 Els rius i els seus vessants
 En funció del lloc de naixement i desembocadura podem classificar
els rius de Catalunya en 3 xarxes:
◦ Xarxa Pirineus-Ebre: Rius que neixen al Pirineu i porten les
seves aigües a l’Ebre. El Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera
Ribagorçana en són bons exemples. Al inici tenen règim nival i
després pluvial.
39

40. 8.2 Els rius i els seus vessants
 En funció del lloc de naixement i desembocadura podem classificar
els rius de Catalunya en 3 xarxes:
◦ Xarxa Pirineus-Mediterrània: Rius que neixen al Pirineu i
desemboquen a la Mediterrània. Règim pluvionival. Cabal molt
irregular. Estiatge. Exemples: Llobregat, Ter, Fluvià, Muga, ...
40

41. 8.2 Els rius i els seus vessants
 En funció del lloc de naixement i desembocadura podem classificar
els rius de Catalunya en 3 xarxes:
◦ Xarxa Mediterrània: Rius que neixen a la Serralada Prelitoral i
aboquen les aigües al mar. Recorregut curt i amb pendent.
Règim pluvial. Cabal irregular amb crescudes torrencials i
estiatge. Ex: Besòs, Tordera, Foix, Gaià, Francolí, Sènia, ...
També multitud de rieres.
41

42. 8.3 Llacs, llacunes litorals i embassaments
 Els llacs són escassos.
 Bàsicament en trobem d’exògens al Pirineu (Sant Maurici, Malniu,
Llong, Negre, ...) i mixtos (Banyoles). També hi ha el de
Montcortès (càrstic) i el d’Ivars (antics aiguamolls).
 De llacunes litorals cal destacar les del delta de l’Ebre i els
aiguamolls de l’Empordà. Importants des d’un punt de vista
d’emigració d’aus.
 Els embassaments és concentren a la xarxa Pirineus. Destaquen
Escales, Camarasa, Oliana, Santa Anna, Terradets, Rialb, Siurana.
42