2. Europa en el segle XVII
Segle XVII Segle del Barroc
De finals del segle XVI
fins al començament
del segle XVIII
Pas de la monarquia autoritària a la monarquia absoluta.
Monarquia parlamentària a Anglaterra.
Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Protagonisme de França, mentre Espanya entra en decadència.
3. Monarquies absolutes
REI
Governa, promou les lleis i les aplica
Exerceix el control sobre l’administració, l’exèrcit i l’economia
Intenten eliminar els obstacles que limiten la seua autoritat o,
com en el cas de les corts, no les convoquen
Imperi alemany: Dieta
França: Estats Generals
Anglaterra: Parlament
4. Monarquies absolutes: França com a exemple (segles XVII i XVIII)
Lluís XIII (1610-1643)
Influència del cardenal Richelieu (1624-1642)
Objectius de la política francesa
Enfortir l’autoritat del rei
Dominar l’alta noblesa
Controlar les províncies
Recaptar impostos
Reforçar l’exèrcit (Marina)
5. Monarquies absolutes: França com a exemple (segles XVII i XVIII)
Lluís XIV (1643-1715),
“el rei Sol”
Professionalització de
l’administració: el Consell
Modernització de l’exèrcit:
millora de l’armament i de
les fortificacions
Reforma de l’economia: creació de
fàbriques, augment d’impostos i
promoció del comerç exterior
(mercantilisme)
Influència en les autoritats
eclesiàstiques i limtació
dels drets dels protestants
Primera potència
europea: enfrontaments
amb Espanya i els
Habsburg
Potenciació dels
intendents i dels
magistrats com a
representants del
rei
6. Monarquia parlamentària: Anglaterra
Enfrontament entre el monarca absolut Carles I (1625-1649) i el Parlament
Guerra civil (1642-1649
Execució del rei (1649) Establiment d’una república governada per
Oliver Cromwell, destacat membre del
Parlament, que governa com un dictador.
7. Monarquia parlamentària: Anglaterra
1660 RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
Carles II
(1660-1685)
Jaume II
(1685-1688)
Intent de retorn a l’absolutisme
REVOLUCIÓ
(1688)
Guillem d’Orange, futur
Guillem III , i la seua dona
Maria, filla de jaume II
(1689-1702)
Declaració de Drets
(1689)
Compromís de governar d’acord
amb la llei i el Parlament
Garantia de les llibertats individuals i de la
propietat privada
Influència decisiva del Parlament en el
govern del regne
Canvi econòmic que facilita la conversió
d’Anglaterra en la primera potència marítima
militar i comercial (Amèrica, amb colònies, i
Àsia)
MONARQUIAPARLAMENTÀRIA
8. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)
Comença amb un enfrontament entre la dinastia Habsburg (Espanya i Imperi
alemany) i els prínceps protestants alemanys i els seus aliats.
S’estén per Europa
aspectes
polítics
Desig de fer desaparèixer el poder dels
Habsburg d’Europa
territorials
religiosos
França ambicionava zones alemanyes
Els Països Baixos volien independitzar-se
d’Espanya
Catolicisme dels Habsburg
Protestantisme del prínceps alemanys
9. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)
Pau de Westfalia (1648)
final de la guerra
CONSEQÜÈNCIES
Pèrdua de
l’hegemonia dels
Habsburg a Europa
Pèrdua de la
influència política de
la monarquia
espanyola a Europa
Reconeixement teòric
del dret a tenir una
religió diferent de la
del seu rei o prìncep
Independència dels
Països Baixos , que
es denominaran
Províncies Unides.
Alsàcia i Lorena
passen a França.
Suècia obté el control
d’àrees del nord
d’Alemanya
Els governants no
respecten en la
pràctica la llibertat
religiosa.
10. Economia
AGRICULTURA
Continua sent l’activitat més important: predomini dels cereals
Productivitat baixa
Tècniques antiquades
Esgotament de la terra
A partir de 1620: crisi econòmica continua + guerres i epidèmies
Males collites: augment
del preu dels cereals i
escassesa d’aliments
Descens de la quantitat
de metalls preciosos
d’Amèrica
Disminució de la
producció artesanal
Reducció de vendes del
comerç interior per falta de
recursos dels compradors
11. Economia
Creixement del comerç marítim
Pugna per controlar el comerç amb Àsia i Amèrica
Augment de la producció artesanal anglesa
PROVÍNCIES UNIDESANGLATERRA
Fundació de companyies amb el dret de comercialitzar (en exclusiva) en una àrea determinada
A penes veuen afectades per la crisi
Companyia
Anglesa de les
Índies Orientals
Companyia de les
Índies Orientals,
per a Àsia
Companyia de les
Índies Occidentals,
per a Amèrica i part
d’Àfrica
12. Societat
Disminució de la població a causa de les guerres, la fam i la pesta
ALTA BURGESIA
Augmenta la seua influència
Presta diners als estats
Despeses de les guerres
Augment dels funcionaris
BAIXA BURGESIA
Treballen per als reis com a especialistes en lleis, finances,
etc., gràcies a la seua formació universitària
Camperols i artesans
Diferents situacions front a la crisi
La burgesia intenta accedir a la noblesa: compra de títols nobiliaris
Tenen menys recursos econòmics i pateixen més la fam i
les epidèmies
Revoltes i enfrontaments al camp i a les ciutats per
l’augment d’impostos
Nobles i burgesos Més recursos per a fer front a la crisi: terres pròpies o
diners.
13. Cultura
Prossegueixen els avenços científics
Astronomia
Invenció i ús del telescopi
Kepler: lleis que regeixen el moviment dels
planetes (<Copèrnic)
Galileu: perfecciona el telescopi i
confirma les teories de Copèrnic
Matemàtiques i física: Newton formula la llei de la gravetat
Medicina: Harvey descobreix que la sang circula per tot el cos humà i la
importància del cor en l’esmentada circulació.
Filosofia
Francis Bacon: el coneixement s’ha de basar en l’experiència
Descartes i “el mètode”: cap veritat no és acceptable si no es
coneix mitjançant la raó
14. Art. El Barroc
BARROC
Grandiositat, dinamisme i teatralitat
Vinculat a la Contrareforma a Itàlia, Espanya, alguns
estats alemanys i Amèrica Central i del Sud
Nord d’Europa: natura, temes mitològics i vida quotidiana
Arquitectura
Construcció d’esglésies i palaus
Predomini de les corbes front a les línies
rectes del Renaixement
Les columnes es retorcen
Frontons corbs i partits
Els murs s’arquegen
Efectes de llums i d’ombres
Plantes circulars o el·líptiques: sensació de moviment i grandiositat
15. L’art barroc: arquitectura
Gian Lorenzo BERNINI
Plaça de Sant Pere del Vaticà
(Roma)
Església de Sant'Ivo alla
Sapienza (Roma)
Francesco BORROMINI
San Carlo alle
Quattro Fontane
(Roma)
Filippo JUVARA
Palau Madama (Torí)
16. L’art barroc: escultura
Transmet moviment
Imatges molt expressives, de vegades dramàtiques i exagerades, i reflecteixen
vitalitat
Apol·lo i Dafne
Lluís XIVÈxtasi de Santa Teresa
Rapte de Proserpina
Gian Lorenzo BERNINI
17. L’art barroc: pintura
Tècnica del clarobscur: deixa zones del quadre en penombra i
n’il·lumina d’altres que el pintor vol ressaltar
S’intenta reflectir les figures i la seua expressió amb realisme,
recorrent més al color que al dibuix
A les escenes apareixen nombrosos personatges
La vocació de sant Mateu
CARAVAGGIO
La ronda de nit
REMBRANDT
Rapte de les filles de Leucip
RUBENS
