1. ANTÍGONA,
SALVADOR ESPRIU
Salvador Espriu Obra poètica Obra teatral
LITERATURA CATALANA
Unitat 4 2n batxillerat
2. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. CONTEXTUALITZACIÓ
Pertany a la Generació del 36 (o Generació de la guerra, Generació
sacrificada)
Antígona és la primera obra teatral d’Espriu reacció a l’episodi
històric (guerra civil espanyola) i reivindicació de la fraternitat i
reconciliació.
Dues versions de la tragèdia: 1a 1939 (publicada el 1955)
2a 1964 (editada el 1969)
afegeix la figura del Lúcid Conseller,
a més d’altres parlaments
4. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. CONTEXTUALITZACIÓ
Antígona anticipa la línia europea de “retorn al tràgic” detectada
durant la 2a postguerra mundial (Antígones, de Jean Anouilh i
Bertolt Brecht).
Comparteix fons mític amb Una altra Fedra, si us plau.
Participa del moralisme i el didactisme general de la producció
d’Espriu.
5. 2. ESTRUCTURA
Romanalles estructurals de la tragèdia clàssica: veus atribuïbles al
cor, seqüències que remeten al model grec.
Inici i final encomanats a dues instàncies alienes a l’incident tràgic:
relat contextualitzador – història central - epíleg
Doble funció del prefaci captatio benevolentiae (bona disposició
del públic envers l’obra)
localització del relat dins el cicle mític
Estructura convencional tres actes, precedits d’un pròleg que es
converteix en personatge.
Finalitat desmitificadora de la cloenda: el Lúcid Conseller
(consciència moderna, fora de l’època dels fets) tenyeix
d’escepticisme el sacrifici heroic d’Antígona
6. 2. ESTRUCTURA
La presentació del relat, esquiliana (Els set contra Tebes), centrada
en l’assalt a la polis; les actes parts restants, sofoclis, focalitzats en
el desafiament Antígona-Creont.
Manteniment de les tres unitats: temps (una jornada), lloc (Tebes
centre, palau reial, fora murs), acció (confrontació civil i efectes
secundaris).
Apropiació de tòpics universals: germans enemistats
(Etèocles/Polinices), tirà i màrtir (Creont/Antígona), profecies i
vidència, el bufó saberut (Eumolp).
7. 3. TEMÀTICA
Al·legoria política sobre la realitat històrica del moment: guerra
fratricida, societat escindida en dos bàndols irreconciliables, accés
il·legítim al poder, absolutisme, polítiques intolerants i repressives
vers els dissidents.
Cobdícia, vanitat, incomprensió, obcecació, fanatisme: pecats
d’hybris, de “desmesura”.
Extensió de la falta a la història col·lectiva d’un poble: hybris
social, intemporal i cíclica.
Indiferència divina vers les calamitats mortals crueltat còsmica.
Proposta humanista: oblit de greuges, absolució de la mútua culpa,
convivència en pau.
Proliferació d’alter ego: 1a persona pròleg, Lúcid Conseller,
Eumolp, Antígona.
8. 4. PERSONATGES
Proliferació d’alter ego: 1a persona pròleg, Lúcid Conseller,
Eumolp, Antígona.
Personatges que representen arquetipus ètics: simbolitzen
conductes morals.
Personatges estàtics i plans, esquemàtics.
9. 5. ESTIL
Economia verbal: laconisme, sobrietat retòrica i estructural
(progressió directa de l’acció)
Refús de l’enumeració ornamentada.
Presència d’imatgeria primària, vinculada a l’univers natural:
pluja, vent, aigua, font, riu, riba.
Altra simbologia recurrent en Espriu: la nit (metàfora polisèmica),
la llum i l’ombra, el cec, l’ull.
10. 5. ESTIL
Economia verbal: laconisme, sobrietat retòrica i estructural
(progressió directa de l’acció)
Refús de l’enumeració ornamentada.
Presència d’imatgeria primària, vinculada a l’univers natural:
pluja, vent, aigua, font, riu, riba.
Altra simbologia recurrent en Espriu: la nit (metàfora polisèmica),
la llum i l’ombra, el cec, l’ull.