Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Taller d’experimentació

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Projecte ciencia 2 na
Projecte ciencia 2 na
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 36 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

Taller d’experimentació

  1. 1. TALLER D’EXPERIMENTACIÓ
  2. 2. TÍTOL Cromatografia amb fulles MATERIAL • Alcohol de farmàcia. • Dos vasos. • Tisores. • Una canyeta. • Cinta adhesiva. • Paper absorbent. • Fulles color vermell i grogues. • 2 pots amb tapa. • Un morter CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Mitjançant la cromatografia , tècnica que ajuda a separar mescles, hem volgut descobrir els colors de les fulles, encara que la nostra vista no ens els deixi veure. Mitjançant l’alcohol i la capil·laritat veurem les diferents tonalitats tardorenques. EXPERIÈNCIA Hem posat les fulles en un morter, les hem aixafat i hem afegit alcohol, després en el pot ben tapat hem deixat que reposin unes hores. El següent pas ha estat col·locar un paper absorbent penjat en la canyeta, procurant que toqués el líquid. Hem observat com queden repartits els diferents pigments. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Hem vist com apareixen separats en el paper els diferents colors que eren “a dins” la fulla. Podem observar com els pigments que queden sobre el paper no els hem apreciat amb la nostra vista.
  3. 3. TÍTOL Cromatografia amb retoladors MATERIAL Paper de filtre de cafetera. Aigua. Sal. Vasos petits. Cullera. Tisores. Retoladors no permanents de diferents colors. CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Descobrir que la tinta dels retoladors està formada per una barreja de colors. EXPERIÈNCIA Hem posat aigua en un vas i hem afegit una mica de sal. En un paper de filtre de cafetera hi hem dibuixat i pintat una rodona amb retolador permanent. Triem, preferiblement, colors foscos. Hem fet un foradet i hem inserit una tira de paper absorbent cargolat, procurant que estigui en contacte amb l’aigua salada. En poca estona l’aigua puja per capil·laritat i arrossega els diferents pigments de la tinta, que s’escampen i ens deixen veure bonics colors. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Veure com un color, que la nostra vista aprecia com a únic, està format en realitat per altres colors que sense descomposar no apreciàvem.
  4. 4. TÍTOL El camí del vent MATERIAL Un embut Una espelma CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Intentar apagar l’espelma, bufant pel cantó estret de l’embut. EXPERIÈNCIA Encenem una espelma, a una distancia prudent de l’alumnat, per taula, i de manera que cada alumne tingui un embut, bufar pel canto estret i adonar-se que la flama no s’apaga. En el moment que girem la posició de l’embut, la flama s’apaga ràpidament. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Si bufem un embut posant la boca per la part estreta, les parets de l’embut desvien la corrent d’aire, de manera que surt enganxat a les parets i no per la part central de l’embut. En el moment que girem l’embut l’aire surt directe ja que no te espai per desviar-se, i es fàcil apagar la flama. Amb aquest exemple podem entendre perquè s’aguanten els avions en l’aire.
  5. 5. TÍTOL Estalactita de sal MATERIAL Aigua i sal. Dos vasos amb una dissolució d’aigua i sal saturada. Un tros de cordill. Dos clips. Un platet. . CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Veure com l’aigua cau gota a gota a traves del cordill i es van ajuntant els cristalls de sal formant una estalactita. EXPERIÈNCIA Omplim dos recipients amb aigua salada, posem uns clips per tal de que el cordill es mantingui dins l’aigua. En mig de les ampolles hi posem un platet per tal d’anar recollint la gota d’aigua que poc a poc va caient. Aquest experiment tarda uns 7 dies per veure l’efecte estalactita. Com més dies millor. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS La solució salada puja per capil·laritat i cau gota a gota al platet. L’aigua de la dissolució s’evapora lentament quedant la sal com a cristalls.
  6. 6. TÍTOL Encenem llana de ferro MATERIAL Una pila de petaca. Llana de ferro. Un clau de ferro. Una tapa de ferro CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Descobrir com el foc es pot produir amb el contacte de nous materials, no necessariament llumins, o flama directa. Actuar amb prudència davant del foc. Ser conseqüents i actuar correctament a l’hora de desfer-nos de les deixalles, ja que poden ser focus de possibles incendis. EXPERIÈNCIA Hem tocat la llana de ferro amb un born de la pila, observem que no passa res, toquem amb l’altre i tampoc passa res. En el moment que prenen contacte tots dos borns, tanquem el circuit i augmenta la temperatura del conductor (la llana de ferro). L’escalfor que genera és suficient per la combustió de la llana, que s’encén gràcies a la presencia de l’oxigen de l’aire. Fa un efecte espectacular. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS La llana de ferro és un bon conductor de l’electricitat.
  7. 7. TÍTOL COM ES PROPAGA EL SOROLL MATERIAL Paper de film transparent Una goma elàstica Un bol de plàstic Una olla Una cullera de fusta Sal Gruixuda CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Com poden arribar els sorolls a la nostra oïda. Que passarà amb la sal? EXPERIÈNCIA Posem el paper film en un bol i el lliguem amb la goma elàstica, posem sal al damunt, i acostem l’olla sense tocar el bol, donem copets amb la cullera a l’olla i veiem com la sal salta. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS L’olla picada fa soroll, vibra i fa vibrar l’aire del voltant provocant ones sonores i aquestes fan saltar la sal.
  8. 8. TÍTOL La vista ens enganya MATERIAL Un full de paper CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Aconseguir fixar l’atenció amb la vista, però en aquest cas amb dos punts de vista diferents. EXPERIÈNCIA Preparo els fulls en forma de cilindre, un per cada alumne. Cal agafar el cilindre amb una mà i mirar un punt llunyà. Acostar l’altra mà al cilindre de manera que quedi davant de l’ull lliure. Important! Tots dos ulls han d’estar oberts. Si ens concentrem mirant el punt llunyà veurem un forat al palmell de la mà. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Descobrir que separant els camps visuals dels dos ulls veiem coses que no són el que semblen. D’aquest fet en diem il·lusions òptiques.
  9. 9. TÍTOL ELS COLORS DE LA LLUM MATERIAL Una cartolina blanca Una llanterna Una safata amb aigua Un mirall Un prisma Un CD Retoladors Un bastonet CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Aconseguir separar els colors que composen un raig de llum blanca. EXPERIÈNCIA - Fer incidir en un CD la llum i veure el reflex que produeix. - Submergir un mirall en un recipient amb aigua inclinant-lo una mica i dirigir-hi la llum d’una llanterna de manera que es reflecteixin els colors de l’arc de Sant Martí. - Fer passar un raig de llum per un prisma i observar com es divideix en colors. - Dibuixar i construir un cercle de colors i veure com, en fer- lo girar, es veu de color blanc. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Els materials que hem utilitzat (aigua, prisma, CD) han refractat la llum, i això ha fet que puguem veure els diferents colors dels que està formada.
  10. 10. TÍTOL “Sura o no sura” MATERIAL · Sal fina · Un vas gran · Un ou · Una cullereta · Una cullera CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Descobrir que la densitat de l’aigua és important perquè un objecte suri o no. EXPERIÈNCIA Posarem aigua en el vas fins la meitat i, amb l’ajuda de la cullera, introduirem delicadament un ou. Traurem l’ou i hi posarem 10 culleretes de sal, barrejarem fins que es dissolgui, llavors tornarem a posar l’ou. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS L’ou, dins el vas sense sal, s’enfonsa, degut a que és més dens que l’aigua. En el moment que dins l’aigua hi ha sal, l’ou sura, hem fet que l’aigua sigui més densa que l’ou. I, per últim, si afegim aigua en la segona prova, veiem que l’ou es queda per la meitat (aconseguim que la densitat de l’ou i de l’aigua s’assemblin).
  11. 11. TÍTOL TINTA INVISIBLE MATERIAL Llet. Recipient petit per posar-hi una mica de llet. Pinzells o bastonets de cotó. Fulls de paper blanc. Font de calor: planxa o bombeta incandescent. CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Descobrir que hi ha substàncies que canvien de color amb l’escalfor. EXPERIÈNCIA Suquem el bastonet a la llet i dibuixem o escribim el nostre missatge secret en el full de paper. Deixem eixugar el missatge a l’aire. Escalfem el paper amb la planxa o acostant-lo a la bombeta, amb compte de no cremar-nos. Observem com es revela el missatge, que queda d’un color fosc, com cafè. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS S’ha produït una reacció que es diu d’enfosquiment. Les substàncies que componen la llet (com per exemple la lactosa, el sucre de la llet) es “cremen” abans que el paper i queden amb aquest color torrat característic.
  12. 12. TÍTOL Nadal i l’electricitat MATERIAL 5 llimones 1 bombeta led 5 cargols 5 monedes cable de coure pinces cocodril 1 arbre de Nadal CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Aprendre que podem produir electricitat amb materials senzills. EXPERIÈNCIA Hem agafat 5 llimones, que prèviament hem apretat amb la finalitat d’activar el suc del seu interior. Seguidament hem posat un cargol i una moneda a cada un dels seus extrems, alternativament. Hem enllaçat els diferents punts amb el cable, fent servir les pincetes i tenint en compte la seva polaritat, fins arribar a la led, situada al petit arbre. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Hem descobert que, gràcies a l’àcid de les llimones, els electrons de les peces metàl·liques (cargols i monedes) poden “córrer” produint la tensió (el voltatge) suficient per encendre la petita bombeta i, fins hi tot, un rellotge digital.
  13. 13. TÍTOL Canvi Químic MATERIAL Ous de guatlla i de gallina. Alcohol. Bols. CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Observar com un ou es pot “fregir” o “coure” sense necessitat d’escalfar oli ni aigua. EXPERIÈNCIA Posem els ous sense closca en els bols, i afegim l’alcohol. Poc a poc es veu com l’ou va canviant, la clara adopta la mateixa textura que quan es posa a la paella, canvia el color (es va tornant blanca) i va quallant. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS La transformació que pateix l’ou és un canvi estructural de les proteïnes, aquest canvi s’anomena “desnaturalització”, i el produeix no només l’escalfor, sinó també d’altres substàncies, l’alcohol en aquest cas.
  14. 14. TÍTOL Fluids no Newtonians MATERIAL Farina de panís, (Maizena) Un bol de cuina Cullera per remenar CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Conèixer les propietats dels fluids no Newtonians i diferenciar-los dels altres fluids. EXPERIÈNCIA Posar aigua dins del bol i anar afegint la farina, molt a poc a poc, perquè no es facin grumolls, fins aconseguir que quedi una massa homogènia i espessa. Observem com, si toquem amb delicadesa la mescla, se’ns enfonsa la mà, mentre que si ho fem amb força, la mescla es mostra amb duresa. També si en fem una bola, aquesta manté la forma mentre l’apretem, en el moment que deixem de fer força la bola s’escorre entre els dits. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Hem pogut entendre com en aquests fluids la viscositat varia quan se’ls aplica un esforç, en aquest cas, augmenta quan hi fem força o pressió. Si no és així, són menys viscosos.
  15. 15. TÍTOL Fem un llum de lava casolà MATERIAL Aigua Oli de gira-sol Colorant Pastilla efervescent Un vas alt i estret CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Comprovar les diferents densitats del diòxid de carboni, l’oli i l’aigua; i com un gas pot arrossegar una substància més densa i fer-la pujar; i que, aquesta, torna a la seva posició quan ja no pateix l’impuls del gas. Imaginar, així, el moviment que fa la lava dels volcans. EXPERIÈNCIA Agafar un vas transparent i alt. Posar-hi dins, aigua, oli, en la proporció 1:3 aproximadament. I també una mica de colorant vermell. Per últim posem una pastilla efervescent i observem què passa. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Quan la pastilla efervescent es dissol en l’aigua desprèn diòxid de carboni. Les bombolles d’aquest gas pugen, arrossegant l’aigua que hem acolorit cap a la superfície de l’oli. És quan s’allibera el gas cap a l’aire que l’aigua, degut a que és més densa que l’oli, torna a baixar. El procés es repeteix i es produeix un moviment ascendent i descendent en l’interior de l’oli. Així simulem la lava d’un volcà.
  16. 16. TÍTOL L’aire i el vas MATERIAL Un recipient de vidre. Aigua. Colorant. Un vas petit. Un mocador de paper. CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Explicar que tots els vasos i recipients que tenim a casa no estan buits, sempre hi ha aire. Destacar la importància de l’aire, que no el veiem , però sí que el podem fer moure i de quina manera. Fer comprendre que l’aire ocupa un espai. EXPERIÈNCIA Agafo un recipient transparent i l’omplo d’aigua, que prèviament acoloreixo . A continuació agafo un vas petit i hi poso un mocador de paper en el seu interior. Seguidament introdueixo el vaset cap per avall fins a submergir-lo totalment, al retirar-lo el mocador surt eixut. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS El vas petit conté aire i aquest actua com si fos un tap en el moment de la immersió, és per això que el mocador no es mulla. Ara bé, en el moment que tombo el vas i l’aire surt, deixa pas a l’aigua i el mocador es mulla. .
  17. 17. TÍTOL L’electricitat estàtica MATERIAL Paper de seda Llapis de fusta Globus CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Observar els efectes de l’electricitat estàtica. EXPERIÈNCIA Repartim a tot l’alumnat papers de seda, que van esquinçant, també freguen amb intensitat un pal i un globus fins aconseguir carregar-los d’electricitat estàtica i, finalment, n’observem els resultats: els papers s’atreuen, els cabells es repel·len entre ells i s’enlairen, els globus s’enganxen... AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS En la matèria existeixen càrregues elèctriques, però normalment no observem els seus efectes perquè la matèria és neutra, és a dir, el nombre de càrregues positives és igual al de càrregues negatives i, per tant, s’anul·len. Quan freguem un objecte amb un altre, un perd electrons i l’altre els guanya. És aleshores quan observem l’efecte de l’electricitat estàtica, que és similar al que passa amb els imants.
  18. 18. TÍTOL AIRE CALENT- AIRE FRED MATERIAL Un globus Una ampolla buida Aigua calenta ( que només manipularà la mestra) CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Descobrir que, amb l’escalfor, l’aire es dilata i amb la frescor es contrau. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) EXPERIÈNCIA Ajustarem un globus al coll d’una ampolla buida. Submergirem l’ampolla en aigua calenta. El globus s’infla. Refrescarem l’ampolla amb aigua freda i El Globus es desinfla. CONCLUSIONS L’aire està format per unes petites partícules que es diuen molècules, que amb l’escalfor es mouen més ràpid, se separen i necessiten espai, com que l’ampolla no es pot inflar, entren al globus i aquest s’infla. Quan l’aigua freda toca l’ampolla les molècules ja no es mouen tant, s’ajunten i ja caben dins l’ampolla, i el globus es desinfla.
  19. 19. TÍTOL L’aire pesa MATERIAL Pots de rodets Punxó Aigua CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Descobrir que l’aire pesa. EXPERIÈNCIA Amb l’ajuda del punxó i vigilant de no fer-se mal, fem foradets a la base del pot, i a la tapa n’hi fem un al centre. Anem al pati on hi tenim unes palanganes amb aigua. Omplim el pot i el tanquem, posant el dit en el forat de la tapa. Veiem que l’aigua no cau, en el moment que enretirem el dit, l’aigua surt pels forats de la base i, si ràpidament posem el dit, para de sortir. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Al enretirar el dit l’aire entra i com que pesa, fa pressió i l’aigua surt, si no entra aire, no hi ha pressió i no raja.
  20. 20. TÍTOL Llaminadures al buit MATERIAL Una ampolla o pot. Un tap especial per fer el buit. Llaminadures “Esponges” o núvols” CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Tornar a veure efectes de la pressió de l’aire. Donar a conèixer aquesta tècnica com a conservant d’aliments. EXPERIÈNCIA Agafem unes llaminadures i les posem al pot o ampolla, tanquem l’envàs i traiem tot l’aire . Descobrim que passa al contrari del que havíem pensat, doncs les llaminadures no es fan petites sinó que creixen. Però quan torna a entrar l’aire a l’ampolla les llaminadures tornen a encongir-se. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Com ja hem parlat de la pressió de l’aire en altres ocasions , no els ha estat gens difícil entendre que, sense pressió, les llaminadures, queden alliberades i s’inflen.
  21. 21. TÍTOL L’OU DINS L’AMPOLLA MATERIAL Paper de diari. Una ampolla amb una boca de diàmetre més petit que el de l’ou. Llumins. Ou dur sense esclofolla CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Veure com la pressió de dins l’ampolla al refredar-se disminueix, i l’aire de fora empeny l’ou fins fer-lo entrar. EXPERIÈNCIA Per començar, arruguem uns papers de diari i els introduïm dintre l’ampolla. Aprofitant que aquest paper crema de seguida, encenem un altre tros amb l’ajuda d’uns llumins o un encenedor i el fiquem dins de l’ampolla de presa. Seguidament sense perdre temps tapem l’ampolla amb l’ou dur i, sobretot, ens assegurem que quedi ben ajustat. Per últim només ens queda observar què passa. Al cap de poca estona veiem com l’ou dur, poc a poc, s’allarga fins que cau dins de l’ampolla!! AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Quan el paper es crema consumeix l’oxigen que està dins de l’ampolla i això fa que la pressió de dins disminueixi. Llavors, com l’ou dur tapa perfectament l’ampolla i no deixa entrar més aire, l’aire de fora empeny l’ou dur cap a dintre, de manera que ja tenim l’ou dur dins l’ampolla i ningú l’ha empès perquè caigués.
  22. 22. TÍTOL El clavell, Canvi de color, La capil·laritat. MATERIAL · 4 clavells de color blanc · 4 vasos de vidre · Colorant · Un cúter · Aigua CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Demostrar com les plantes absorbeixen aigua. EXPERIÈNCIA Posarem aigua en els recipients, dins de cadascun hi posem colorant. Tallem la tija del clavell, si és massa llarga, i posem un clavell en cada recipient, a excepció del quart, al que tallem la tija per la meitat (de dalt a baix, sense arribar a tocar el calze de la flor) de manera que posem una part de tija a cada recipient. Al cap d’unes hores els clavells adopten el color, o colors del colorant corresponent al vas on eren. CONCLUSIONS Gràcies a la tensió superficial de l’aigua i a les “venes” de les plantes, que són com tubs capil·lars, les flors poden absorbir l’aigua. El fet que la flor canviï de color ens demostra que el líquid (al que hem donat color per poder-ho veure) ha arribat als pètals fent que agafin el color de l’aigua on eren.
  23. 23. TÍTOL Fem moure els colors MATERIAL · Llet · Un plat de plàstic · Colorant · Un bastonet de les orelles · Detergent CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Veure com el detergent trenca la tensió superficial dels líquids com l’aigua o la llet, en el cas del nostre experiment. EXPERIÈNCIA Posem llet en un plat, seguidament hi tirem unes gotes de colorant de diferents colors, aquestes es mantenen concentrats, sense poder dissoldre’s. Posem el bastonet damunt el colorant i no observem cap canvi, ara bé, en el moment en que introduïm el bastonet sucat prèviament amb detergent veiem com els colors s’estenen ràpidament, ara sí que s’ha trencat la tensió superficial i per això es poden escampar. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS La tensió superficial és la propietat responsable de la resistència que un líquid presenta al penetrar dins la seva superfície, també fa que les gotes tinguin forma esfèrica, l’ascens dels líquids en els tubs capil·lars i permet que certs objectes i éssers vius puguin surar a la superfície de l’aigua tot i tenir una major densitat. El detergent modifica la tensió superficial de l’aigua, debilitant-la.
  24. 24. TÍTOL Fem crispetes MATERIAL .Un fogonet. ..Blat de moro. .Oli d’oliva. .Sal. .Un pot .Una tapa. .Recipient. CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES .Veure com es fan les crispetes. ..Descobrir el canvi que experimenta el gra amb l’escalfor. EXPERIÈNCIA .Posem un pot al fogonet amb una mica d’oli i un polsim de sal. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS . Aquest menjar que “ens agrada” tant, però que no tenim gens clar quina evolució segueix fins que ens arriba a la boca. .Després de l’experiment queda clar que no surten d’una bossa de dins el microones.
  25. 25. TÍTOL FEM NEU ARTIFICIAL MATERIAL Bolquers Aigua Un bol Un ratllador CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Crear, amb la barreja de la pols del material dels bolquers i l’aigua, una mena de substància que té la mateixa aparença que els cristalls de neu. EXPERIÈNCIA Primer de tot, repartir bolquers prèviament oberts, i ratlladors. Es va rascant el bolquer de manera que quedi tota la cel·lulosa ben fina, per tal d’anar agrupant el poliacrilat de sodi, una substància molt absorbent que en contacte amb l’aigua es converteix en petits cristalls molt semblants a la neu. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Els granets de poliacrilat de sodi han absorbit l’aigua convertint-se en un gel cristal·lí. Degut a la seva composició no s’ha dissolt, sinó que s’ha gelificat. Hi ha coses que aparenten ser quelcom i, en realitat, no ho son. (plantes, menjars, etc.)
  26. 26. TÍTOL Fem sabó MATERIAL Sabó de glicerina. Mel. Ratlladura de mandarina, taronja i llimona. Una mica del suc de la mandarina. Cassola amb aigua. Un bol Fogonet. Una espàtula. Motlles de silicona. Una gerra. CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES .Fer una aproximació a la química: sòlid/líquid. Calent/fred. Conèixer les propietats dels cítrics. Descobrir les seves olors. EXPERIÈNCIA .Després de presentar el material i amb l’ajut dels ratlladors hem fet que tot quedés al màxim d’esmicolat. Ho hem introduït en un bol prèviament col·locat en una cassola a bany maria, així fins que ha quedat en estat líquid. Amb ajut d’una gerra ho hem posat dins uns motlles de silicona, tipus glaçonera. Quan s’ha refredat adquireix consistència. Així hem aconseguint uns sabonets amb deliciosa olor de mandarina i de formes divertides. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Veure com hi ha materials que, quan canviem les condicions físiques ( fred, calor...) fan un canvi. Es solidifiquen o bé es fan líquid.
  27. 27. TÍTOL EL VOLCÀ MATERIAL Una safata on posarem el “volcà”, un vas alt i estret (cobert de plastilina formant el volcà), bicarbonat de sodi, vinagre i aquarel·la de color vermell. CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Què passa si barregem vinagre (substància àcida) amb bicarbonat de sodi (substància bàsica)? Com podem fer veure l’erupció d’un volcà? EXPERIÈNCIA Hem fet la figura d’un volcà amb plastilina, i al lloc de la xemeneia hi hem posat el vas llarg. Hem posat vinagre a dins el vas, hi hem afegit, barrejant, unes gotes d’aquarel·la perquè es vegi bé. Per simular l’erupció, hi afegim el bicarbonat de cop i... va fent escuma i surt cap amunt, pel cràter del volcà. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS El vinagre (àcid) en contacte amb el bicarbonat de sodi (base) es neutralitza i es genera el gas diòxid de carboni (CO2), que fa que les bombolles petites es facin més grans fins a formar escuma. El gas queda atrapat i l’escuma creix fins que no cap al recipient. Bicarbonat + vinagre  àcid carbònic sòdic  aigua + diòxid de carboni
  28. 28. TÍTOL Geoda d’ou MATERIAL Un ou , obert i buit Tisores Aigua calenta Recipient Cola blanca Colorant alimentari Pinzell Paper de cuina Sal d’alum de potassi OBJECTIU O PREGUNTES Aconseguir fer una geoda (cavitat on s’han cristal·litzat minerals) en un ou, observant com es fa la cristal·lització. EXPERIÈNCIA Buidar l’ou i tallar-lo per la meitat, netejar i eixugar. Amb un pinzell posar cola a l’interior i anar enganxant la sal d’alum, també per la voreta. Deixar eixugar unes hores. En un recipient posar aigua ben calenta i afegir la sal d’alum, cal que quedi ben dissolt. Deixar refredar i acolorir. Submergir els ous i deixar passar entre dos i tres dies. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Veure com hi ha materials com la sal d’alum potàssica que son fàcils de dissoldre i descobrir com al refredar es produeix la cristal·lització.
  29. 29. TÍTOL L’evaporació MATERIAL Aigua Sal Un recipient que pugui anar al foc. Un fogonet CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Separar la sal de l’aigua, fent servir la tècnica de l’evaporació. EXPERIÈNCIA Hem posat aigua i sal en un recipient. Ho hem col·locat en un fogonet i hem pogut observar com l’aigua ha començat a bullir, seguidament s’ha convertit en vapor, l’hem recollit amb una tapa transparent i vist com s’ha tornat a fer líquid. Finalment, l’aigua evaporada ha deixat al fons del vas els cristalls de sal. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS L’aigua salada ha desaparegut perquè s’ha evaporat o sigui s’ha convertit en vapor i ha format part de l’aire. Dins el recipient només ha quedat la sal.
  30. 30. TÍTOL La màgia dels escuradents MATERIAL 5 escuradents Aigua CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Descobrir una característica que fa que l’aigua sigui molt especial: la capil·laritat. EXPERIÈNCIA Doblegar els escuradents per la meitat sense que es trenquin (queden en forma de V) i anar col·locant-los amb el vèrtex al centre formant la figura d’una “flor” o estrella. Quan ja estan tots cinc, posem una gota d’aigua al centre, i en uns moments podem observar com els escuradents es mouen, s’estiren de nou, i les figures adopten formes diferents. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS La fusta, quan és arbre, té uns petits tubs per on s’hi traslladen les substàncies, sals minerals, aigua (són com les nostres venes). Un cop l’arbre és tallat tot s’eixuga, però els conductes encara hi son. Els escuradents, com que són de fusta, tot i que és fusta seca, encara tenen en l’interior aquells tubets que, al doblegar els escuradents, van quedar plegats. Quan hi posem la gota d’aigua, entra per capil·laritat pels tubs, que fan inflar les fibres de la fusta, en aquest moment els escuradents comencen a estirar-se per recuperar la forma.
  31. 31. TÍTOL La dissolució MATERIAL Un vas alt. Mel. Detergent. Aigua. Oli de gira-sol. Oli d’oliva. Alcohol. Colorants. Cullera. CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Després d’adjuntar un munt de líquids diferents, observem com cadascun d’ells es posiciona dins el vas, depenent de la seva densitat. EXPERIÈNCIA Hem posat diferents líquids en un vas, i poc a poc hem anat posant els diferents líquids, alguns ocupen el mateix espai però pesen diferent, d’altres són més espessos, d’altres més lleugers. I el resultat és veure com no es barregen i es van posicionant en llocs diferents, els més densos queden a la part baixa i els més lleugers a la part superior. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Veure com no tots els líquids tenen la mateixa densitat i això fa que no es barregin i ocupin diferents posicions al ajuntar- los.
  32. 32. TÍTOL La mà ens saluda MATERIAL Un recipient amb aigua. Una ampolla de plàstic tallada i sense el tap. Un guant de làtex. CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Deduir que la pressió de l’aigua vers l’aire fa que aquest es desplaci i el guant s’ompli. EXPERIÈNCIA Agafem un recipient ple d’aigua. Tallem una ampolla de plàstic per la part inferior, li traiem el tap i li posem un guant de làtex. Posem l’ampolla dins el recipient i observem que passa. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS En el moment que introduïm l’ampolla dins el recipient l’aigua s’introdueix en la part inferior de l’ampolla i exerceix una pressió que fa que l’aire que hi havia dins l’ampolla es desplaci mes amunt o sigui dins el guant , qui automàticament s’infla fent l’acció de salutació.
  33. 33. TÍTOL L’aigua que no cau MATERIAL Una carta , cartró o plàstic dur. Un vas amb un diàmetre més petit que l’ample del cartró. Aigua. Un bol, per precaució!. CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Descobrir la gran força que te la pressió atmosfèrica. EXPERIÈNCIA Omplir un vas amb aigua tenint en compte que quedi ple fins dalt. Seguidament posarem el cartró damunt i el pressionem una mica. Donem la volta al vas amb precaució i l’aigua no cau. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Sobre el cartró o plàstic dur actuen dues forces, una la pressió atmosfèrica i l’altra l’aigua, doncs malgrat no es pot veure, la pressió atmosfèrica és molt més forta que la de l’aigua, per tant impedeix que l’aigua surti del vas.
  34. 34. TÍTOL Sura, no sura MATERIAL Un recipient gran Aigua Plastilina Objectes varis CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Entendre que els cossos, quan entren a l’aigua, reben un impuls que fa que s’aguantin i surin. Comprendre que depèn també de la seva forma i la densitat perquè es produeixi el fenomen de surar. EXPERIÈNCIA Omplim el recipient d’aigua. Agafem dos trossos iguals de plastilina, una la modelem en forma de bola, i l’altra en forma de barca. Podem veure com la bola baixa directament cap al fons, mentre que la barqueta sura. Seguim experimentant amb els diferents objectes i plantejant hipòtesis. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Quanta més aigua desallotja un objecte durant la immersió, més gran és l’empenta que experimenta cap amunt. Els cossos menys densos que l’aigua tendeixen a surar-hi millor.
  35. 35. TÍTOL Què passa amb el llevat quan menja sucre MATERIAL Un globus Llevat Aigua Sucre Matràs Erlenmeyer CROQUIS O FOTO OBJECTIU O PREGUNTES Comprovar com el llevat, quan s’alimenta del sucre dissolt en l’aigua, desprèn diòxid de carboni. EXPERIÈNCIA Posem un globus al capdamunt de l’ampolla que conté llevat i aigua tèbia amb sucre. No es fa esperar massa i, aviat, el globus es va inflant. AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe) CONCLUSIONS Els llevats, quan s’alimenten del sucre dissolt en aigua, desprenen diòxid de carboni degut al seu metabolisme. Això passa quan fem pa, a aquest procés se li diu fermentació, i el resultat és el pa esponjós.

×