1. L’Estat dels serveis socials a
Catalunya
Girona, 19 de maig de 2010
1

2. El diagnòstic en el marc del Pla Estratègic de Serveis
Socials
 Mandat legal: la llei de serveis socials estableix
que el pla ha d’incloure un document que
avaluï el punt de partida de l’oferta de serveis i
la demanda real i potencial.
 Metodològicament
 Diagnosticar és conèixer la situació del punt de partida tant intern
(organització) com extern (entorn)
 Planificar és determinar objectius que volem
assolir i mecanismes que usarem per arribar-hi
Núria Fustier i Garcia

3. L’enfocament del diagnòstic
Marc RECONEIXEMENT
UNIVERSALITZACIÓ
legal DE DRETS
Les persones al
centre del Sistema
SITUACIONS
DE NECESSITAT
Núria Fustier i Garcia

4. Índex del diagnòstic
 Anàlisi social del context
 La transformació poblacional
 La lluita contra l’exclusió social i la transformació del sistema
econòmic
 Anàlisi de les necessitats socials
 Marc conceptual de les necessitats socials
 Situacions de necessitat per manca d’autonomia
 Situacions de necessitat en l’àmbit relacional
 Situacions de necessitat material i instrumental
 Anàlisi de l’acció del Sistema Català de Serveis Socials
 Els dispositius i les prestacions
 Els serveis socials bàsics i el servei bàsics d’atenció social
 Actuació davant situacions de necessitat social
Núria Fustier i Garcia

5. Anàlisi social de context
5

6. Anàlisi social de context
La població de Catalunya
 L’1 de gener del 2008, havia 7.364.078
habitants a Catalunya, dels quals
3.661.028 eren homes i 3.703.050 eren
dones.
 Hi havia 101,2 dones per cada 100 homes.
 La mitjana d’edat de la població era de
40,1 anys.
Núria Fustier i Garcia

7. Anàlisi social de context
La població de Catalunya Context sociodemogràfic
Piràmide de població (nacionalitat), Catalunya 2008.
85 i més
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69
60 a 64
55 a 59
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
0a4
5% 3% 1% 1% 3% 5%
Homes nacionalitat estrangera Homes nacionalitat espanyola
Dones nacionalitat estrangera Dones nacionalitat espanyola
Núria Fustier i Garcia

8. Anàlisi social de context
El fenomen de la nova immigració
 Durant el primer quinquenni del segle XXI
va tenir lloc a Catalunya una forta arribada
d’immigració estrangera.
 L’any 2008, Catalunya supera el milió de
residents estrangers (1.103.790 habitants).
 El 63,0% de la població estrangera
nouvinguda es concentra entre els 20 i els
44 anys).
Núria Fustier i Garcia

9. Anàlisi social de context
Context sociodemogràfic
El fenomen de la nova immigració
Forta arribada de població estrangera de perfil jove
Efectes demogràfics
• Ràpid creixement poblacional.
• Canvis en l’estructura d’edats.
• Lleu recuperació de la natalitat.
Núria Fustier i Garcia

10. Anàlisi social de context
El fenomen de la nova immigració
Taxa global detotal de població (habitants).
Creixement fecunditat. Catalunya, 1975-2007
Catalunya, 1961-2005
90
800.000
80
700.000
70
600.000
60
500.000
50
400.000
40
300.000
30
200.000
20
100.000
10
0
1961- 1966- 1971- 1976- 1981- 1986- 1991- 1996- 2001-
0 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
5
7
9
1
3
5
9
1
3
5
7
9
1
3
7
7
5
7
7
8
8
9
9
9
9
0
7
8
8
8
9
0
0
0
C reixement total de la població de C atalunya (habitants)
9
9
9
9
9
9
0
19
19
19
19
19
19
19
20
20
20
1
1
1
1
1
1
2
Nascuts per 1000 dones de 15 a 49 anys
Núria Fustier i Garcia

11. Anàlisi social de context
El procés d’envelliment demogràfic
Piràmides de població, Catalunya 1970-2008
1970 2008
De 80 a 84 anys De 80 a 84 anys
De 70 a 74 anys De 70 a 74 anys
De 60 a 64 anys De 60 a 64 anys
De 50 a 54 anys De 50 a 54 anys
De 40 a 44 anys De 40 a 44 anys
De 30 a 34 anys De 30 a 34 anys
De 20 a 24 anys
De 20 a 24 anys
De 10 a 14 anys
De 10 a 14 anys
De 0 a 4 anys
De 0 a 4 anys
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Homes Dones
Homes Dones
Núria Fustier i Garcia

12. Anàlisi social de context
El procés d’envelliment demogràfic
Evolució dels índexs d’envelliment i de sobreenvelliment
segons territori. Catalunya, 1986-2008.
Envelliment
Sobreenvelliment
Núria Fustier i Garcia

13. Anàlisi social de context
Transformació de les llars
Evolució del nombre de llars segons el tipus. Catalunya, 1970-2001.
1.600.000
1.400.000
1.200.000
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
0
1970 1981 1991 1996 2001
Unipersonals Sense nucli Nuclears simples
Nuclears extenses Múltiples
Núria Fustier i Garcia

14. Anàlisi social de context
Transformació de les llars
Llars unipersonals de població de
Llars unipersonals segons
65 anys i més segons territori.
territori. Catalunya, 2001.
Catalunya, 2001.
Núria Fustier i Garcia

15. Anàlisi social de context
Transformació de les llars
Llars monoparentals amb fills/es
Llars monoparentals segons menors de 16 anys segons territori.
territori. Catalunya, 2001. Catalunya, 2001.
Núria Fustier i Garcia

16. Anàlisi social de context
L’augment de la vulnerabilitat social
Temporalitat
Incertesa
laboral
Precarietat Salaris baixos Dèficit de
laboral recursos
Pèrdua de drets Desprotecció
laborals social
Degradació de la Vulnerabilitat social i noves
condició assalariada formes de pobresa
Núria Fustier i Garcia

17. Anàlisi social de context
L’augment de la vulnerabilitat social
Taxa de pobresa relativa segons la situació d’activitat.
Catalunya, 2004 - 2008
Taxa de risc de pobresa per situacions d'activitat (desprès de
transferències socials)
2004 2005 2006 2007 2008
Ocupat 10,8 10,4 9,8 10,6 10,6
Aturat 40,1 34,8 37,6 36,3 37,5
Retirat 24,7 24,7 23,9 22,2 21,6
Altre activitat 30,2 27,8 29,6 29,9 31,1
No ocupat 30,0 27,9 29,1 28,2 28,7
Treballadors pobres
(working poors)
Núria Fustier i Garcia

18. Anàlisi social de context
L’augment de la vulnerabilitat social
Distribució de la població en risc de pobresa segons
la situació d’activitat. Catalunya, 2007.
Distribució de les
Situació d'activitat
persones pobres (%)
Activa 40,3
Ocupada 35,0
Aturada 5,3
Inactiva 59,5
Jubilada 22,6
Altres situacions d'inactivitat 36,9
Total 100,0 Treballadors pobres
(working poors)
Font: Enquesta de Condicions de Vida, 2007. Idescat.
Núria Fustier i Garcia

19. Les situacions de necessitat social
19

20. Necessitats socials
Les categories de necessitats socials
les que repercuteixen en
l’autonomia personal i el
suport a la dependència, en
una millor qualitat de vida
personal, familiar i de grup,
en les relacions
interpersonals i socials i
en el benestar de la
col·lectivitat. Les necessitats
personals bàsiques són les
pròpies de la subsistència
i la qualitat de vida de cada
persona (article 3)
Núria Fustier i Garcia

21. Necessitats socials
Necessitats socials
Núria Fustier i Garcia

22. Necessitats socials
Situacions de necessitat per manca d’autonomia
 Manca d’autonomia física, mental,
intel·lectual o sensorial, a causa de l’edat, la
malaltia o la discapacitat, que requereix atenció
o ajudes importants per realitzar activitats
bàsiques de la vida diària.
 Discapacitat: limitacions, restriccions a les activitats
vitals (requereixen atenció). Discapacitat percebuda:
7%
 Dependència: les limitacions de la persona
requereixen indispensablement ajut per fer activitats
de la vida diària. Dependència estimada: 3%.
Núria Fustier i Garcia

23. Necessitats socials
Situacions de necessitat per manca d’autonomia
Núria Fustier i Garcia

24. Necessitats socials
Situacions de necessitat per manca d’autonomia
Taxa de discapacitats amb Discapacitats amb reconeixement
reconeixement legal segons legal i grau superior al 64% segons el
el territori. Catalunya, 2008. territori, Catalunya, 2008.
Núria Fustier i Garcia

25. Necessitats socials
Situacions de necessitat per manca d’autonomia
 Les persones cuidadores:
 El 70% de les persones dependents són ateses per
familiars
 El 13,6% són ateses per professionals dels serveis
socials públics
 Les preferències de les persones:
 Atenció esperada: 73% a casa amb cures
 Atenció preferida: 76% a casa amb cures
 En centres específics o especialitzats: 7,8%
Núria Fustier i Garcia

26. Necessitats socials
Situacions de necessitat en l’àmbit relacional
 L’origen de les situacions està en els vincles
socials: familiars i comunitaris. Inclou dèficit
en les relacions socials, manca de relacions
i/o existència de relacions disfuncionals
 Relacions familiars disfuncionals
 Dèficit en relacions socials
Núria Fustier i Garcia

27. Necessitats socials
Situacions de necessitat en l’àmbit relacional
Núria Fustier i Garcia

28. Necessitats socials
Situacions de necessitat en l’àmbit relacional
 Situacions d’alt risc i de desemparament en
la infància i l’adolescència: 8,7 per 1000 (0 a 17
anys) amb intervenció especialitzada.
 Maltractament a infants i adolescents: estimacions
entre 5,4 ‰ i 18 ‰:
 Negligència: 50%
 Maltractament físic: 11%
 Abús sexual: 6%
 Àmbit en els que es produeixen els maltractaments:
80% en família.
 Mares adolescents: taxa de fecunditat en
adolescents (15 a 19 anys) 11,7 ‰
Núria Fustier i Garcia

29. Necessitats socials
Situacions de necessitat en l’àmbit relacional
 Situacions de violència contra les dones:
 Maltractament percebut: 4,3% de les dones majors d’edat.
 Situacions de maltractament tècnic: 8,9% de les dones
majors d’edat.
 Situacions de violència contra la gent gran:
 Incidència:
 5% en l’àmbit familiar
 10% en l’àmbit institucional
 Denúncia:
 80% casos ocults;
 6% denuncia la víctima
Núria Fustier i Garcia

30. Necessitats socials
Situacions de necessitat en l’àmbit relacional
 L’aïllament social:
 Situacions de manca de xarxa familiar i dèficit
en les relacions social.
 Origen: en la persona i/o en l’entorn
 Les persones que viuen soles
 20% de les llars són unipersonals
 47% de les llars unipersonals: persones majors 65
anys (més de 250.000 llars), el 60% són dones.
 Les persones immigrades:
 187.000 persones sense permís administratiu
(2,5% població)
 Disminució entre 2005 – 2007: 71,6%
Núria Fustier i Garcia

31. Necessitats socials
Situacions de necessitat en l’àmbit relacional
 Aïllament social (estigmatització)
 Trastorns i/o malalties mentals: 17,1% de la
població de 15 anys i més (1.073.902 persones,
2008)
 SIDA (VIH): 0,5% de la població total de Catalunya
(36.820 persones, 2008).
Núria Fustier i Garcia

32. Necessitats socials
Situacions de necessitat material i instrumental
 Són situacions relacionades amb la
subsistència i la capacitat de les persones per
obtenir subsistència autònoma.
 La manca o dèficit de recursos materials
 Les dificultats per a la inserció sociolaboral
 Les dificultats per a la inserció socioeducativa
Núria Fustier i Garcia

33. Necessitats socials
Situacions de necessitat material i instrumental
Núria Fustier i Garcia

34. Necessitats socials
Situacions de necessitat material i instrumental
 Taxa de risc de pobresa o pobresa relativa
 Taxa de risc de pobresa amb lloguer imputat
Pobresa relativa (llindar espanyol) 2004 2005 2006 2007 2008
Taxa risc pobresa directa 12,5 12,7 12,1 13,4 12,8
Catalunya
Taxa risc pobresa amb lloguer imputat 9,4 8,8 8,5 10,5 9,4
Estat Taxa risc pobresa directa 19,9 19,8 19,9 19,7 19,6
espanyol Taxa risc pobresa amb lloguer imputat 15,3 15,4 14,9 15,2 15,5
Catalunya 2004 2005 2006 2007 2008
Taxa de risc de pobresa 17,7 17,2 19 18,2 16,6
Núria Fustier i Garcia

35. Necessitats socials
Les situacions de necessitat
Situacions de necessitat material i instrumental
 La manca de recursos econòmics.- ingressos inferiors
al IRSC: interval 8,4 % - 14,7 % població.
 Dificultats d’accés a l’habitatge:
 Persones sense llar: 0,10 – 0,11% de la població (estimació)
 Pèrdua d’habitatge per impagament: 91% sentències sobre
arrendaments (6.000 sentències anuals, 2008).
 Inadequació de l’habitatge: 40.000 persones amb diversitat
funcional i ingressos inferiors a 2 * IPREM (2007 – 2016)
 Sobreocupació dels habitatges: 5,1% població viu en
amuntegament
 Condicions d’habitabilitat: < 2% dels habitatges no tenen
serveis bàsics (aigua corrent, WC, dutxa)
Núria Fustier i Garcia

36. Necessitats socials
Situacions de necessitat material i instrumental
 Dificultats en la inserció sociolaboral
 Desocupació: 17,9% (1r trimestre 2010)
 Dones: 16.6 %
 Homes: 19.0 %
 Taxa d’atur de llarga durada: 1,5% (2008)
 Dificultats en la inserció socioeducativa
 Taxa de joves inactius, desocupats i sense estudiar:
14,3%
 Abandonament escolar: 34,1% (18 a 24 anys)
 Necessitats educatives especials: 1,3% (Primària i
Secundària)
 Integrats en centres ordinaris: 0,7% - 57% situació social
desfavorida
Núria Fustier i Garcia

37. Conclusions (1): anàlisi del context social
 Els canvis en la composició de la població:
 Distribució en el territori
 Heterogeneïtat: noves onades migratòries
 Lleu creixement de la natalitat
 Ràpid creixement poblacional
 L’envelliment de la societat:
 Fort increment de la població major de 65 anys
 Fenomen desigual al territori
 La transformació de les llars:
 Reducció de la mitjana de components de la llar
 Increment de les llars nuclears simples i les llars
unipersonals
 L’augment de la vulnerabilitat social
Núria Fustier i Garcia

38. Conclusions (2): les situacions de necessitat
 La manca d’autonomia:
 Necessitat d’atenció o ajuda per fer les activitats
bàsiques de la vida diària: per edat, malaltia o
discapacitat.
 Les necessitats en l’àmbit relacional:
 Necessitats originades en els vincles socials:
familiars i socials
 Les necessitats materials i instrumentals:
 Necessitats entorn a la subsistència i la capacitat de
subsistir autònomament.
Núria Fustier i Garcia

39. L’acció del Sistema Català de
Serveis Social
39

40. L’actuació del Sistema de Serveis Socials
 Centrat en la persona: necessitats socials
 Manca d’autonomia
 Necessitats de l’àmbit relacional
 Necessitats materials i instrumentals
 Necessitats subjectives
 La percepció de les necessitats
 Les condicions particulars davant una situació de
necessitat
 El dret a escollir el tractament o mesura en funció
dels propis interessos o preferències
Núria Fustier i Garcia

41. Els dispositius del Sistema de Serveis Socials
 Conjunt de prestacions que tenen en comú el tipus de
resposta a les necessitats socials i personals.
 Objectius:
 Prevenir les situacions de necessitat i/o el seu
deteriorament quan han aparegut
 Atendre i donar servei a les persones en situació de
necessitat
 Reconèixer l’efectivitat dels drets a les persones quan així
està previst a les lleis
 Donar suport a les persones en el procés de superar la
seva situació de necessitat
 Capacitar les persones per fomentar la seva autonomia
personal.
Núria Fustier i Garcia

42. La classificació dels dispositius
Núria Fustier i Garcia

43. Sistema Català de Serveis Socials
Núria Fustier i Garcia

44. Distribució de les prestacions de la Cartera de Serveis 2008 - 2009
Informació, orientació i
Protecció jurídica
valoració
3,0%
17,8%
Atenció residencial
30,7%
Atenció i suport al domicili
11,9%
Atenció diürna
Prestacions econòmiques
17,8%
18,8%
 Informació, orientació i valoració: 21%
 Atenció en l’entorn de la persona: 47%
 Atenció intensiva: 32%
Núria Fustier i Garcia

45. Les prestacions de la cartera classificades per situacions de
necessitat
Prestacions per situacions de necessitat
Comu
Ne cessi tats
1%
relaci onals Manca
27% d'autonomi a
32%
Ne cessi tats
mate ri als i
Distribució de places d'atenció residencial
i nstrume ntals
40%
Despesa en prestacions econòmiques per
Manca d'autonomia
situacions de necessitat 84%
Beneficiaris de prestacions econòmiques per Necessitats
materials i
situació de necessitat
instrumentals
53%
N ecessitats
materials i
instrumentals
85,5% Necessitats
materials i
instrumentals
Necessitats
11%
relacionals
5% Manca
d'autonomia
Manca
Necessitats 47%
d'autonomia
N ecessitats 14,3% relacionals
relacion als 0,4%
0,2%
Núria Fustier i Garcia

46. La mesura de l’acció del Sistema de Serveis Socials
Núria Fustier i Garcia

47. Serveis Socials Bàsics Els serveis socials bàsics
 Són el primer nivell del sistema públic.
 Base territorial: municipis i comarques (Àrea
Bàsica de Serveis Socials)
 Els equips bàsics d’atenció social són l’estructura
fonamental que gestiona les diferents prestacions
de servei, econòmiques i tecnològiques vinculades a
aquest nivell. Prestacions comuns als ens locals:
 Atenció i intervenció social (atenció professional)
 Serveis d’atenció domiciliària: ajuda a domicili i
teleassistència
 Intervenció socioeducativa amb menors
 Atenció preventiva grupal i comunitària
Núria Fustier i Garcia

48. Servei bàsic d’atenció social
 Cobertura poblacional: 10,97% (810.000
persones)
 446,36 persones ateses per professional
 Estructura:
 5.850 habitants/ TS → 2,56 TS/15.000 hab.
 11.388 habitants / ES → 1,32 ES/ 15.000 hab.
 En total: 7.600 llocs de treball a temps complert:
 80% tècnics i auxiliars
 5 % directius
 15% de suport
Núria Fustier i Garcia

49. Algunes conclusions Els serveis socials bàsics
 Increment sostingut de les cobertures:
 Habitants per ES: 25% (de 14.276 a 11.399)
 Habitants per TS: 45% (de 8.358 a 5.853)
 Cobertura del servei d’ajuda a domicili: + 87% hores d’atenció
(de 2,5 milions d’hores a 4,7 milions)
 Cobertura del servei de teleassistència: multiplicat per 5 (de
15.200 a 76.900).
 Serveis d’intervenció socioeducativa: + 74% places (de 4.268 a
7.422)
 Manca d’homogeneïtat:
 Conceptual: definició de l’abast dels serveis socials bàsics
 Cartera de serveis: ampli ventall d’actuacions comunitàries i
preventives dispars en el territori
 Porta d’entrada d’un ampli ventall de situacions que no tenen
respostes adients i amb recursos limitats: bloqueig i coll
d’ampolla
Dades 2005 - 2008
Núria Fustier i Garcia

50. SCSS davant la manca d’autonomia
 Prevenció:
 Projectes preventius (22 + 31)
 Tecnologies de suport i cura: cobertura sobre
població major de 65 anys:
 7,63% (2008),
 9,3% (2009)
 Servei d’ajuda a domicili: cobertura sobre població
major de 65 anys: 3,3% (2008)
Núria Fustier i Garcia

51. SCSS davant la manca d’autonomia: discapacitat
 Serveis d’atenció precoç:  Atenció i suport al
 Cobertura poblacional: domicili
5,2% població de 0 a 6  Cobertura: 2% població
anys discapacitat 16 a 64 anys
 Intensitat d’atenció: 0,9
hores setmanals
 Atenció diürna
 Cobertura: 2,7%
 Serveis de valoració de la
discapacitat
 Prestacions econòmiques:
 Cobertura PNC: 24,8%
 Estructura: 1 equip per
162.443 habitants  Atenció residencial
 Cobertura poblacional:  Cobertura: 10%
5,6% població general
Núria Fustier i Garcia

52. SCSS davant la manca d’autonomia: dependència
 Serveis de valoració de la  Atenció i suport al domicili
dependència:  Cobertura: 8,8%
 Cobertura poblacional: 2,10%  Intensitat: 12,86 hores
 Cobertura de la demanda: mensuals
95% sol·licituds  Atenció en domicili per
 Característiques sol·licitants: cuidadors no professionals:
 2/3 són dones  Cobertura: 62,1%
 84% són majors de 65 anys;
43% són majors de 85 anys  Atenció diürna
 Resolucions positives: 83%  Cobertura: 9,2%
 Pla de treball (PIA): 50% de  Serveis: 6,3%
resolucions positives  Prestació econòmica: 2,9%
 Prestacions econòmiques:  Atenció residencial
78,5% (80% cuidador/20%  Cobertura: 25,8%
per serveis)
 Prestacions de servei: 21,5%
 Serveis: 10,4%
(51% atenció residencial, 49%  Prestació econòmica: 15,4%
atenció
en l’entorn del domicili)
Núria Fustier i Garcia

53. SCSS davant la manca d’autonomia
 Persones cuidadores
 Atenció en domicili per cuidadors no professionals:
 Cobertura: 62,1%
 Altes en Seguretat Social: 25%
 Programes de suport: 10% dels ens locals
 Serveis de tutela
 Cobertura: 2,7%
Núria Fustier i Garcia

54. Algunes conclusions
 Existeixen definicions molt concretes dels factors i elements
 Concepte legal de dependència: activitat funcional i mobilitat són elements clau
 Incertesa sobre l’impacte real d’aquesta situació en la població
 Distribució desigual de l’oferta de serveis: territorialment i per tipologia de serveis:
 Atenció domiciliària: augment de la cobertura / baixes intensitats d’atenció
 Atenció residencial:
 Dificultats accés a serveis pròxims
 Manca de dispositius d’atenció temporal
 El resultat del procés d’assignació de recursos es decanta cap a les prestacions
econòmiques
 Reconeixement de drets implica procés normalitzat de valoració: coll d’ampolla en
procés de desplegament del sistema d’atenció a la dependència i de reconeixement
de drets i/o prestacions per discapacitat
 Manca de coordinació i criteris comuns entre estructures d’accés específic:
CAD i SEVAD
 Procés de valoració de la dependència llarg en relació a les necessitats de les
persones
Núria Fustier i Garcia

55. SCSS davant les necessitats relacionals
 Serveis Socials Bàsics  Serveis d’informació i
 Prevenció: projectes orientació específics:
adreçats a famílies i a  Infància respon: 800
infància (40% i 60%) trucades mensuals
 Servei d’ajuda a domicili  Punt de trobada
 Cobertura:  Línia d’atenció permanent
 87% total beneficiaris
a dones: 1.000 trucades
SAD
 3,6% persones usuàries
mensuals
EBAS  SIAD: 93 serveis
 Intensitat: 8,70 hores/mes
Núria Fustier i Garcia

56. SCSS davant les necessitats relacionals: infància
 Sistema protecció  Mesures:
 Cobertura: 8,7‰  Acolliment familiar: 66,8%
 Tipus cobertura:  F. Extensa: 50%
 F. Pròpia: 22%
 Mesura adm: 65,4%
 F. Aliena: 14,3%
 Sense mesura: 34,6%  Preadoptiu: 12,8%
 EAIA  Acolliment institucional: 33,8%
 Cobertura: 8,43%  CRAE: 72,7%
 Estructura: 31,6  C. Acollment: 17,9%
menors/professional  C. Primera acollida: 6,7%
 Pisos assistits: 2,7%
Núria Fustier i Garcia

57. SCSS davant les necessitat relacionals: dones
 Sistema protecció a les dones en situació de violència
masclista
 Cobertura: 2,1% (respecte ordres de protecció)
 Tipus cobertura:
 Acolliment i recuperació: 1,8%
 Pis pont: 0,2%
 Pis amb suport: 0,1%
 Oferta de places:
 0,36 places per 10.000 dones
Núria Fustier i Garcia

58. Primeres conclusions
 Manca de dimensionament de la situació de necessitat i el seu impacte
en la població: es disposa d’aproximacions parcials
 En aquesta categoria s’inclouen situacions d’impacte i alarma social
 La prevenció és un element clau: situacions de necessitat directament
vinculades amb el comportament humà.
 Es considera essencial potenciar i visibilitzar els programes i
projectes d’acció preventiva
 Existeix una distribució desigual de l’oferta de serveis: territorialment i
per tipologia de serveis:
 Desplegament important de prestacions d’informació i atenció a
dones víctimes de violència masclista; dèficit d’oferta en l’atenció
residencial i atenció integral.
 Manca de prestacions adreçades a l’atenció de les necessitats de les
famílies: tant d’assessorament com de suport (especialment a
famílies cuidadores)
 Procés de protecció a la infància lent i mediatitzat per l’oferta de
prestacions
 Important pes de l’acció del tercer sector
Núria Fustier i Garcia

59. SCSS davant les necessitats material i instrumental
 Prevenció  Persones amb discapacitat:
 Actuacions en l’àmbit local  Cobertura:
 Actuacions d’entitats  Suport a integració laboral:
socials 48,7%
 Teràpia ocupacional: 42,75
 Centres Oberts:  S. Ocupacional: 8,6%
 Cobertura: 5,85 places per  Usuaris per plaça: 1,5
1.000 habitants menors
 Inserció a joves del
 Persones amb malaltia
sistema de protecció mental
 Cobertura:
 Taxa d’ocupació: 110%
 Temps mig d’ús: 8,1 mesos
Núria Fustier i Garcia

60. SCSS davant les necessitats material i instrumental
 Persones drogodependents:  Persones amb VIH/SIDA:
 Cobertura:  Cobertura:
 Atenció residencial:  Atenció residencial:
 0,57 persones ateses per  0,35% de la població diana
cada 10.000 habitants
 Persones amb malaltia mental:
 Cobertura:
 Atenció diürna:
 0.10% població diana
 Atenció residencial:
 0,08% població diana
Núria Fustier i Garcia

61. SCSS davant les necessitats material i instrumental
 Prestacions econòmiques  Prestacions econòmiques
per persones actives: RMI per persones inactives:
 Sol·licituds: 5.000 per any PNC
 2009: 82% en 4 mesos  Cobertura: 2,7%
 Temps permanència:  Prestacions
 Menys de 2 anys: 24,5% complementàries:
 2 a 4 anys: 28,1%  80,2% de persones
 Més 6 anys: 28,1% perceptores de PNC
Núria Fustier i Garcia

62. SCSS davant les necessitats material i instrumental
 Ajuts d’urgència social
 Prestacions de servei
 Prestacions econòmiques
 Import mitjà: 2,60 €/any/ habitant
120 10 €
Milions
9€
100
8€
7€
80
6€
60 5€
4€
40
3€
2€
20
1€
0 0€
Urgència social Infància SAD Subsistència Famílies Mobilitat
Quantía econòmica Nombre prestacions
Núria Fustier i Garcia

63. Economia dels Serveis Socials
Evolució del pressupost de la Generalitat de Catalunya 1985 - 2009
Milions €
2.500
2.218,35
2.042,69
2.000
1.673,03
1.500
1.331,23
1.202,31
1.016,98
1.000
739,13 889,24
500 404,32
309,82 335,36 517,54
228,04 274,67 288,38
106,49 146,29 379,20
86,12 263,49 284,98 295,60 323,28
129,22 178,77
0 99,22
1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Núria Fustier i Garcia

64. Economia dels Serveis Socials
Evolució per programes, 2000 - 2009
700
600
500
400
Milions €
300
200
100
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Atenció a persones amb discapacitat Atenció a gent gran amb dependència Serveis socials bàsics
Altres programes socials Pensions i prestacions econòmiques Atenció a la infància i adolescència
Família
Núria Fustier i Garcia

65. Economia dels Serveis Socials
Evolució de la dotació per SSB, 2000 - 2009
Milions €
120
100
80
60
40
20
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Núria Fustier i Garcia

66. Economia dels Serveis Socials
Despesa per habitant en serveis socials dels ens locals 2003 - 2007
2005
2006
2007
2008
2008
2007
2006
2005
- € 10,00 € 20,00 € 30,00 € 40,00 € 50,00 € 60,00 €
Alt Pirineu i Aran Barcelona Catalunya Central Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre Catalunya (mitjana)
Núria Fustier i Garcia