Impacte: fer visible l’aportació
de les entitats a la societat
Ampans. Jordi Mir Cisa
24 de febrer de 2014

Fundació Ampans:
1965.
Neix l’Associació Manresana de Pares de Nens Subdotats (AMPANS) amb la
creació d’una aula per alumnes amb necessitats educatives especials.
1969.
S’inicia el centre especial de treball amb el taller d’arts gràfiques.
1984 Inauguració de l’Escola d’Educació Especial Jeroni de Moragas.
1985 Inauguració del Servei de Llar-Residència amb les primeres Llars al carrer
Zamenhof de Manresa.
1986 Declaració de l’associació Ampans com Entitat d’Utilitat Pública.
1990 Ampliació del Taller i creació del Centre Ocupacional.
1992 Concessió de la Creu de Sant Jordi.
1993 Inauguració de la Residència i Centre de Dia per a Profunds Julio Payàs.

Fundació Ampans:
1994 Creació de la Fundació Privada Tutelar Sta. M. Comabella.
1995 Inauguració del Centre de Jardineria i Garden
1998 S’inicien els programes de Garantia Social per a formació i inserció laboral.
2002 Creació del Comitè d’Ètica.
2004 Inici del Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar.
2004 Premi Cambra de Comerç 2004.
2005 Inauguració de la Residència Els Comtals per a 30 persones amb trastorns de
conducta.
2006 Obertura de la primera residència per a infants i adolescents amb discapacitat al
Carrer alcalde Armengou de Manresa.
2006 S’inicia l’atorgament, per part d’Ampans, del premi biennal d’Innovació i Recerca
en el món de la discapacitat intel·lectual.

Fundació Ampans:
2006 Premi del “Ministerio de Educación y Ciencia” a l’escola com a centre docent que
realitza accions dirigides a l’alumnat amb N.E.E..
2007 Comença l’elaboració de vi.
2008 Placa al Treball President Macià.
2008 Inauguració del restaurant Canonge a Manresa.
2010 És celebra el primer Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta.
2010 És transforma l’Associació en Fundació.

Fundació Ampans:
Missió:
La Fundació AMPANS treballa per la millora de la qualitat de vida
de les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca del
Bages, creant i gestionant centres, serveis i suports amb criteris
d’eficiència i eficàcia.

Perquè Ampans s’ha plantejat disposar de dades del seu impacte o resultat?
 Prendre decisions a partir d’una informació mes solida. Saber els nostres
resultats.
 Saber si complim la missió.
 Confirmar la utilitat dels enfoca teòrics.
 Disposar d’evidències per explicar la nostra tasca.
 Saber el nivell de satisfacció dels treballadors.
 Saber el nivell de satisfacció dels clients.
 Saber que pensen la societat del nostre servei o la nostra organització.
 Aprendre del que fem.
 Intercanviar experiències i resultats.
 Millorar la gestió.

Fites cap a la qualitat (avaluació):
1995-1996. Formació de l'equip directiu i dels equips tècnics en Qualitat Total.
1997. Cursos de formació sobre EFQM a tot Ampans.
1997. Curs de formació sobre el Quadre de Comandament.
1999-2000. Autoavaluació interna de la qualitat en la residència Julio Payás i el Pla de
Qualitat subsegüent. Memòria EFQM (Pimes), previ procés d'autoavaluació, de la
Residència “Julio Payás” per a persones amb necessitats de suport extens i
generalitzat.
2001-2002. Cursos sobre avaluació EFQM i sobre eines per a la resolució de problemes;
cursos dirigits als equips tècnics dels centres i serveis.
2003. Certificació ISO 9001 en els Serveis de Manipulats i Impremta.

Fites cap a la qualitat (avaluació):
2003-2012 . Formació en qualitat:
 La Gestió de la qualitat en empreses socials: ISO 9001-2000
 La gestió per processos i la direcció per valors
 Implantació i desenvolupament d'un sistema de gestió integrada.
 Implantació de la norma UNE -EN ISO 14001.
 Els nous canvis de la norma UNE-EN ISO 9001.
 Quadres de comandament . Factors d'èxit .
 Curs d'Auditors de Qualitat segons ISO9001 al sector de Serveis Socials. Etc.
2004. Certificació ISO 9001 en els Serveis de Manipulats i Impremta.
2004. Certificació ISO 9001; ISO 14001; OHSAS 18001 en tots els serveis i centres
d’Ampans. A més, treballs encaminats a preparar la memòria EFQM.

Fites cap a la qualitat (avaluació):
2005. S’incorpora la certificació EMAS a les anteriors. Es porta a terme un procés
d'autoavaluació EFQM mitjançant l'eina d'EUSKALIT.
2006. Primer Pla estrategic.
2006. FOCA
2009. Procés d'autoavaluació EFQM amb suport de Sayma.
2010. Indicadors PIC
2012-2013. Procés d'autoavaluació externa EFQM. 400+.

Diferents aspectes relacionats amb l’avaluació







Model EFQM.
Pla estratègic.
Quadres de comandament.
Rendiment dels processos.
Plataformes de comparació externa. FOCA i PIC.
Memòria de sostenibilitat (GRI).
Declaració ambiental (EMAS).

MODEL EFQM

Resultats Claus

Resultats Claus

grup d’entitats
d’iniciativa social

grup d’entitats
d’iniciativa social

Resultats en els clients.

Resultats en els clients.

grup d’entitats
d’iniciativa social

grup d’entitats
d’iniciativa social

grup d’entitats
d’iniciativa social

Resultats en les persones
Objectius Estratègics
Indicadors de Rendiment (7b.)
Índex de satisfacció global i
segmentat per:
Satisfacció general
Resultats clau (7a.)
. Treballadors sense D.I.
Àrees
. Treballadors amb D. (qualsevol tipus de
discapacitat: física, psíquica, sensorial, etc.)
. Àrea social
. Àrea laboral
. Àrea transversal
4.1. Fomentar la
capacitació i
desenvolupament
professional desplegant el
pla de formació
4.2. Fidelitzar i fomentar la
participació i implicació
4.3. Millorar el
reconeixement
.Rotació voluntària treballadors sense
discapacitat
Índex de satisfacció respecta
de:
. Hores de formació per treballador (amb i
sense discapacitat – segmentació)
. Lloc de treball i
desenvolupament
. Treballadors formats a l’any
. Formació/aprenentatge
continu
. Personal sense titulació adient amb
formació acreditada
Índex de satisfacció respecte
de:
. Participació, implicació,
responsabilitat
Índex de satisfacció respecte
de::
. Reconeixement
. Retribució/salari
. Comandaments intermedis formats
. Treballadors en grups de millora i
comissions
. Treballadors amb salari per damunt
conveni
. Treballadors amb retribució variable
. Treballadors que han rebut
reconeixement formal

Resultats en les persones
Objectius Estratègics
4.4. Millorar la informació i
comunicació
Resultats clau (7a.)
Indicadors de Rendiment (7b.)
Índex de satisfacció respecte
de:
. Relació amb els companys
. Comissions/grups de treball
. Relació amb el responsable
. Comunicació
Índex de satisfacció respecte
de:
. Condicions laborals i
organitzatives
4.5. Millorar l’eficiència
. Absentisme (sense D.I., amb D.I.)
. Recursos materials
. Treballadors avaluats en el
desenvolupament professional (sense
discapacitat)
. Relació amb els clients
(persona amb D.I., família)
. Contractes indefinits
. Relació amb el client
comercial
4.6. Millorar la salut i
seguretat
Índex de satisfacció respecte
de:
. Riscs psicosocials
. Medi ambient
. Accidentalitat treballadors (1x1000) (amb i
sense D.I. – segmentació)

grup d’entitats
d’iniciativa social

grup d’entitats
d’iniciativa social

Resultats en la societat

Resultats en la societat

grup d’entitats
d’iniciativa social

grup d’entitats
d’iniciativa social

grup d’entitats
d’iniciativa social

grup d’entitats
d’iniciativa social

FOCA
Es grup estable d’intercanvi d’entitats no lucratives de serveis socials per persones amb discapacitat intel·lectual amb la finalitat de
millorar l’atenció, la qualitat i la gestió dels serveis. Per assolir aquest fi es basa en el model EFQM (European Foundation for
Quality Management), model d’excel·lència europeu en la gestió de la qualitat. Les eines/activitats que fa el grup són:
 Produir i compartir coneixement i bones pràctiques (jornada anual, grups de treball, accions dins el grup de benchmarking)
 Compartir indicadors i desenvolupament organitzatiu basat en el model EFQM (panell indicadors)
 Compartir una filosofia basada en l’ètica
 Impulsar la innovació a les nostres organitzacions

PIC
La Plataforma d’indicadors de la Coordinadora (PIC) es un espai virtual d’intercanvi i anàlisis d’indicadors significatius en la gestió de
centres i serveis residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual i necessitats de suport extens i generalitzats
impulsat i propietat de la CCPC.

DIFICULTATS
Dificultats de trobar una mesura d’impacte (per exemple mesura de si som ètics).
 Sistemes d’informació que permetin els registres.
 Fiabilitat dels registres (entrades, etc.).
 Tractament de dades (manca de centralització, manuals, etc.).
 Manca de segmentacions.
 Es genera burocràcia. Moltes persones no veuen la utilitat de les dades.
 Manca de personal per la feina que genera. Sobrecarrega.
 Costos econòmics.
 Dificultat en establir en criteris en les comparacions externes. (interpretació indicadors, homotècia, etc.)
 Relacions efecte causa poc desenvolupades.

FACILITADORS


Entigest.
BI.

grup d’entitats
d’iniciativa social
Avaluar l’ Impacte: un repte de
present

Diàlegs
1. Donar resposta al canvi d’è poca que viu el tercer sector
2. Complicitat social, les persones só n mé s que euros amb cames
3. Noves competè ncies claus per construir organitzacions del S.XXI
4. Col· laboració , treballar junts per la societat
5. Impacte, fer visible l’aportació a la societat