1. Níobe Cristina García Benedicto 1º Batxillerat-B

2. 1ª part: La vida de Niobe Níobe era una dona que vivia a Meònia. Estava orgullosa de la seva vida, però per sobre tot per causa dels seus fills. Tothom hauria dit que ella era la més feliç de les mares. Manto, filla de Tirèsies, que també podia predir el futur, havia ordenat que les dones d’Ismè veneressin Latona i els seus dos fills Tothom va obeir, però vet aquí que Níobe, acompanyada d’un nombrós seguici, va agitar els cabells i va aturar-se, va llançar una mirada arrogant al seu voltant i va preguntar per què havien de lloar uns déus dels quals només havien sentit a parlar i, en canvi, no a ella, que era molt bella, que tenia una família molt venerada, que estava rodejada de riqueses, i que tenia set fills i set filles.

3. 2ª part: Desprès del seu discurs va ordenar a tot el seu seguici que tornessin a casa. Així van fer, però van començar a lloar la deessa en veu baixa. La deessa es va indignar i des del cim del mont Cint va parlar amb els seus dos fills, sobre venjança. Després de això es van amagar rere un núvol, i van arribar a la ciutadella de Cadme. A prop de les muralles hi havia una gran explanada, i en ella estaven tots els fills de Níobe. El primer dels fills Ismè, mentre muntava a cavall va cridar “Ai de mi!” i amb una fletxa clavada al pit, va deixar anar les regnes del cavall.

4. Diana et Phoebus a nubila sagittas iaciunt.

5. Niobe apparet et filios in terra cum una sagitta fixa spectat.

6. 3ª part: Sípil es va disposar a fugir, tanmateix una sageta el va tocar, en la part alta del clatell. L’infortunat Fèdim, i Tàntal estaven lluitant cos a cos, quan una fletxa els va travessar tots dos alhora, i juntsvan llençar el seu últim alè. Alfènor els va veure i va aixecar els braços, i mentre realitzava aquest gest pietós una fletxa el va travessa. Damasícton va morir a causa de moltes ferides o fletxes que el van travessar. Iloneu l'únic que quedava s’havia posat a suplicar debades, ja que Febos es va commoure quan ja no podia aturar el ferro, el jove va morir d’una ferida lleugera, la fletxa només li va fregar el cor. EL dolor i les llàgrimes dels vianants van donar a conèixer la noticia a la mare, que es va sorprendre que els déus haguessin pogut fer aquella calamitat. Amfíon el pare dels fills es va travessar el cor amb una daga.

7. Latona sagittas filiis Niobis iaciet

8. 4ª part: Níobe, en veure tot allò, va caminar per la ciutat amb el cap ben alt i es va deixar caure damunt els cossos dels seus fills. Llavors va alçar els braços al cel, mentre deia “Atipa’ t del meu dolor, cruel Latona, atipa’ t i assacia el teu cor amb el meu dol; assacia el teu cor de fera.” Amb aquestes paraules, es va sentir com es tensava la corda d’un arc, les set germanes eren allà davant els llits dels seus germans, vestides de negre, amb els cabells deixats anar. Una d’ elles en voler-se treure la fletxa, va caure moribunda, sobre el seu germà, una altre, mentre consolava a la seva mare va callar sobtadament a causa d’una fletxa, una va morir mentre intentava fugir, una altra agonitzant, va caure sobre la seva germana, una vol amagar-se, una altra tremola visiblement.

9. Niobe ultimam filiam ex sagittis tutorare conatur.

10. Final: “Deixa'm aquesta només, la més petita”, però mentre suplicava, va morir la mes petita. Ja sense fills, va seure enmig dels cossos sense vida dels seus fills, de les filles i del marit, rígida per tanta desgràcia i se li va glaçar tot el cos, i per les venes no corria la sang. Plorà, tanmateix, i, envoltada per un fort remolí de vent, és transportada a la seva pàtria; allà es va fonent, fixada en el cim de la muntanya, i és per això que allà el marbre plora encara avui dia.

11. Niobe lapide in culmen montis transformata est, interea adhuc flet propter filiorum amissionem.

12. Fi