El Pla Cerdà
Crèdit Variable Segon d’ESO – Escola
Súnion
Oriol Nogueras – www.onogueras.com
La Barcelona Romana
• Segles I a V dC
La Barcelona Romana
• Segles I a V dC
La Barcelona Medieval
• Posterior als romans – Alta Edat Mitjana
– Muralla romana va perdurar molt temps
– Espai interior ...
La Barcelona Medieval
• Baixa Edat Mitjana
– Creixement població
– Excés població for a
muralles
– Jaume I construeix
sego...
La Barcelona Medieval
• S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement
• Segona muralla va quedar petita
• Pere el Cerimon...
La Barcelona Medieval
• S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement
• Segona muralla va quedar petita
• Pere el Cerimon...
Els carrers medievals
• Estrets i petits
• Feina artesans al carrer
• Mercats improvisats
• Barri de la Ribera
La Pesta Negra
• Port de Barcelona 1348
• Va durar uns anys més els rebrots
• La població es va reduir un 40%
Barcelona 1563
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Muralla_medieval_i_moderna_de_Barcelona#mediaviewer/File:Wyngaerde_Barce...
Barcelona 1706
La Barcelona post setge 1714
• Decrets Nova Planta 1716
• Barcelona ciutat fortificada - reprimida
• Construcció Ciutadell...
La Barcelona post setge 1714
Barcelona 1843
Context polític-social. XVIII i XIX
• Barcelona = Plaça forta militar
– Manteniment d’espais militars
• Muralles, torres, ...
Condicions de vida intramurs s.XIX
• Alt creixement demogràfic
– 115.000 (1802) a 187.000 (1850)
• Muralles impedien expan...
Condicions de vida intramurs s.XIX
Barcelona pre-Cerdà
• Obres poc destacades fora muralles:
– Urbanització carrer Conde de Asalto (Nou de la
Rambla)
– Urban...
Barcelona pre-Cerdà
Finals del segle XIX
Font: http://finestresdelamemoria.org/passeig-de-gracia-amb-la-serra-de-collserol...
Derrocament muralles
Moviment de protesta
contra el govern central
per enderrocar les
muralles, al 1854, producte
d’una ep...
Derrocament muralles
• Ajuntament solicità el derrocament al
Ministeri de la Guerra durant anys:
– Necessitats:
• Industri...
Derrocament muralles
Porta de Canaletes abans del derrocament
Derrocament muralles
Derrocament muralles
Castell de Montjuïc
Derrocament muralles
Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Francesc Soler i Glòria
Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Josep Fontseré
Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Miquel Garriga i Roca
Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Arquitecte municipal Antoni Rovira i T...
Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Arquitecte municipal Antoni Rovira
i T...
Ildefons Cerdà (1815-1876)
• Home polifacètic:
– Enginyer, urbanista, arquitecte,
jurista, economista, milicià…
• Família ...
Ildefons Cerdà (1815-1876)
• 1868 va ser vicepresident de la Diputació de
Barcelona
– Proclamació de la Primera República ...
El Pla Cerdà
El Pla Cerdà
• Trama ortogonal de 20 m d’amplada (40 anys
abans de la invenció de l’automòbil)
– Voreres de 5 m, i calçada...
El Pla Cerdà
• Edificis 4 pisos d’alçada
– Espais ajardinats entre ells
– Construcció només a dos costats de cada illa
• P...
El Pla Cerdà
El Pla Cerdà
• Opositors:
– Autoritats municipals
• El pla abastava 5 municipis
• Topava amb el concurs del 1859
– Rovira ...
Hospital de Sant Pau, Domènech i Muntaner, detractor del Pla Cerdà
El Pla Cerdà
El Pla Cerdà
• Remodelacions al pla fetes per Cerdà el 1863
– Construcció a 3 o 4 costats de cada illa
– Integració ferroc...
El Pla Cerdà
• Finalment el projecte de Cerdà va ser imposat
per Madrid el 1860
– Era amic de Pascual Madoz, ministre de F...
El Pla Cerdà
• El pla Cerdà va oferir al Modernisme
arquitectònic un espai per portar a termetota
la seva creativitat
Casa...
Bibliografia
• Cartografia i món, https://cartografic.wordpress.com/tag/barcelona/
• Esdeveniments de Barcelona, http://go...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Pla Cerdà

3.106 visualizaciones

Publicado el

Pla Cerdà, oriol Nogueras, Escola Súnion Barcelona

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.106
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.218
Acciones
Compartido
0
Descargas
27
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Pla Cerdà

  1. 1. El Pla Cerdà Crèdit Variable Segon d’ESO – Escola Súnion Oriol Nogueras – www.onogueras.com
  2. 2. La Barcelona Romana • Segles I a V dC
  3. 3. La Barcelona Romana • Segles I a V dC
  4. 4. La Barcelona Medieval • Posterior als romans – Alta Edat Mitjana – Muralla romana va perdurar molt temps – Espai interior per institucions i espais sagrats – Perifèria classes populars
  5. 5. La Barcelona Medieval • Baixa Edat Mitjana – Creixement població – Excés població for a muralles – Jaume I construeix segona muralla (s.XIII) Muralla de Jaume I segle XIII
  6. 6. La Barcelona Medieval • S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement • Segona muralla va quedar petita • Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera muralla
  7. 7. La Barcelona Medieval • S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement • Segona muralla va quedar petita • Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera muralla
  8. 8. Els carrers medievals • Estrets i petits • Feina artesans al carrer • Mercats improvisats • Barri de la Ribera
  9. 9. La Pesta Negra • Port de Barcelona 1348 • Va durar uns anys més els rebrots • La població es va reduir un 40%
  10. 10. Barcelona 1563 Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Muralla_medieval_i_moderna_de_Barcelona#mediaviewer/File:Wyngaerde_Barcelona_1563.jpg
  11. 11. Barcelona 1706
  12. 12. La Barcelona post setge 1714 • Decrets Nova Planta 1716 • Barcelona ciutat fortificada - reprimida • Construcció Ciutadella (Verboom) – Enderroc part del barri del Born
  13. 13. La Barcelona post setge 1714
  14. 14. Barcelona 1843
  15. 15. Context polític-social. XVIII i XIX • Barcelona = Plaça forta militar – Manteniment d’espais militars • Muralles, torres, fortaleses… – Imposicions producte de la Guerra de Successió, difícils de superar • Anti-catalanisme creixent • Lluita de classes: Obrers vs. burgesia • Procés d’industrialització accelerat
  16. 16. Condicions de vida intramurs s.XIX • Alt creixement demogràfic – 115.000 (1802) a 187.000 (1850) • Muralles impedien expansió – Creixement vertical única solució (edificis sobre edificis) • Altíssima densitat – manca d’higiene – Epidèmies, malalties – Infraestructures hidràuliques obsoletes
  17. 17. Condicions de vida intramurs s.XIX
  18. 18. Barcelona pre-Cerdà • Obres poc destacades fora muralles: – Urbanització carrer Conde de Asalto (Nou de la Rambla) – Urbanització Hortes de Sant Pau – Primeres vies connexió ciutat-entorn: • Connexió Sants, Gràcia, Clot… – Passeig Gràcia – Passeig Sant Joan
  19. 19. Barcelona pre-Cerdà Finals del segle XIX Font: http://finestresdelamemoria.org/passeig-de-gracia-amb-la-serra-de-collserola-al-fons
  20. 20. Derrocament muralles Moviment de protesta contra el govern central per enderrocar les muralles, al 1854, producte d’una epidèmia de còlera
  21. 21. Derrocament muralles • Ajuntament solicità el derrocament al Ministeri de la Guerra durant anys: – Necessitats: • Industrials • Comercials • Demogràfiques • Turístiques • 1854 fou autoritzat per Madrid: – Exigència de mantenir: • Ciutadella • Montjuïc • Muralla de Mar
  22. 22. Derrocament muralles Porta de Canaletes abans del derrocament
  23. 23. Derrocament muralles
  24. 24. Derrocament muralles Castell de Montjuïc
  25. 25. Derrocament muralles
  26. 26. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Francesc Soler i Glòria
  27. 27. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Josep Fontseré
  28. 28. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Miquel Garriga i Roca
  29. 29. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs
  30. 30. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs • Projecte radial fins municipis del pla • Àrea eixamplada entre Gràcia i Casc antic • Zones residencials espais centrals, classes benestants • Zones industrials (zones amb aigua) – Nord => Sant Martí – Sud=> Sants
  31. 31. Ildefons Cerdà (1815-1876) • Home polifacètic: – Enginyer, urbanista, arquitecte, jurista, economista, milicià… • Família de comerciants osonencs • Ideologia progressista, 1850, diputat a les Corts per Barcelona – Durant el Bienni progressita fou comandant del batalló de sapadors de la milícia nacional
  32. 32. Ildefons Cerdà (1815-1876) • 1868 va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona – Proclamació de la Primera República el 1873 • També fou president de la diputació – Dimití 1874 pel cop d’Estat de Manuel Pavía. • Morí mig arruiant pels impagaments del Govern
  33. 33. El Pla Cerdà
  34. 34. El Pla Cerdà • Trama ortogonal de 20 m d’amplada (40 anys abans de la invenció de l’automòbil) – Voreres de 5 m, i calçada de 10 m • Vies de 50 m (transcendentals) – Travessar ciutat i unir poblacions veïnes • Xamfrans – Illes de cases Octogonals, no quadrades, per facilitar circulació a les cruïlles
  35. 35. El Pla Cerdà • Edificis 4 pisos d’alçada – Espais ajardinats entre ells – Construcció només a dos costats de cada illa • Projecte igualitari – Divisió de la ciutat en: • Barris (5x5 illes) • Districtes (10x10 illes) • Sectors (20x20 illes) – Cadascun amb mateixos serveis: escoles, jardins, etc… • Nou centre urbà: Plaça de les Glòries: – Cruïlla vies transcendentals: Diagonal, meridiana i gran Via)
  36. 36. El Pla Cerdà
  37. 37. El Pla Cerdà • Opositors: – Autoritats municipals • El pla abastava 5 municipis • Topava amb el concurs del 1859 – Rovira i Trias, projecte més pensat per classes benestants – Propietaris dels terrenys • Veien l’espai malbaratat, volien més construccions, més beneficis – Altres arquitectes • Pla monòton • Corrents d’aire!!
  38. 38. Hospital de Sant Pau, Domènech i Muntaner, detractor del Pla Cerdà El Pla Cerdà
  39. 39. El Pla Cerdà • Remodelacions al pla fetes per Cerdà el 1863 – Construcció a 3 o 4 costats de cada illa – Integració ferrocarril semi-soterrat – Macroïlles de 4x4 per posar: • Trens, fàbriques i jardins.
  40. 40. El Pla Cerdà • Finalment el projecte de Cerdà va ser imposat per Madrid el 1860 – Era amic de Pascual Madoz, ministre de Foment – Forces reticències del municipi i de classes benestants: • El van retallar: – Illes quatre costats – Més alçada dels edificis – Eliminació interors d’illa ajardinats i oberts al públic.
  41. 41. El Pla Cerdà • El pla Cerdà va oferir al Modernisme arquitectònic un espai per portar a termetota la seva creativitat Casa Macaya, Puig i Cadafalch Mançana de la discòrdia, Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric Sagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puig i Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí.
  42. 42. Bibliografia • Cartografia i món, https://cartografic.wordpress.com/tag/barcelona/ • Esdeveniments de Barcelona, http://goo.gl/bz4JbB • Finestres de la memòria, http://finestresdelamemoria.org • Cerdà, http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf • Les utopies socials i la construcció de la ciutat, http://goo.gl/RnWJ6j

×