PDF explicatiu de l'alta edat mitjana

1. L’alta Edat Mitjana (segles V al X)
● A partir del segle V l’antic territori de l’Imperi romà d’Occident es va fragmentar en
diversos regnes, en cadascun dels quals s’havia instal·lat una tribu germànica. Des
del principi del segle VII l’espai que havia ocupat l’Imperi romà es va dividir en tres
civilitzacions: l’Imperi bizantí, l’islam i els regnes germànics.
● Cadascuna d’aquestes civilitzacions es caracteritzava per tenir una religió i una
manera de viure pròpies. A Europa, durant l’edat mitjana es va imposar una
civilització peculiar basada en un món rural en què la majoria de la població estava
sotmesa al poder de la noblesa i l’Església.

3. A les terres de la França actual s’hi van
establir els francs; a Hispània, els
visigots; a Itàlia, els ostrogots
i més tard els llombards, i a Britània,
els angles i els saxons... Cada regne
estava governat per un rei, assessorat
per un consell de nobles i guerrers.
Els regnes germànics

4. Els visigots
● Els visigots van entrar a l’Imperi romà al final del segle IV
pressionats pels huns. L’any 410 van conquerir Roma i la
van saquejar. L’emperador d’Occident va preferir pactar-hi
l’any 416: els visigots havien d’expulsar els sueus, els
vàndals i els alans, que s’havien instal·lat a Hispània, a canvi
de terres al sud-est de la Gàl·lia (la França actual). Al
començament del segle VI, els francs van expulsar els
visigots de la Gàl·lia i aquests es van instal·lar a la península
Ibèrica, on van fundar un regne que va tenir com a capital la
ciutat de Toledo.
● El regne visigot va assolir la plenitud en la segona meitat del
segle VI i la primera meitat del VII. El rei Leovigild va
consolidar l’autoritat reial, va engrandir el regne i va dictar
noves lleis. El seu fill Recared es va convertir al catolicisme i
d’aquesta manera es va aconseguir la unificació religiosa del
regne.
● Durant la segona meitat del segle VII, les lluites entre els reis
i els nobles van ser constants. Aquesta situació va afavorir la
invasió musulmana l’any 711, fet que va provocar el final del
regne visigot.
http://arqueocatalunya.com
/medieval/visigots.htm

5. L’Imperi bizantí
● L’Imperi d’Orient, més ric que el d’Occident, va ser
capaç de resistir les invasions germàniques.
Aquest imperi es va mantenir deu segles amb el
nom d’Imperi bizantí. Va tenir com a capital la
ciutat de Constantinoble, que abans s’anomenava
Bizanci.
● L’emperador bizantí més important va ser Justinià,
que va governar juntament amb la seva dona
Teodora entre els anys 527 i 565. Durant el seu
regnat, Bizanci va viure l’època més gloriosa).
Justinià va intentar reconstruir l’Imperi romà. Els
seus exèrcits, comandats per Belisari i Narsès, van
conquerir moltes terres que havien format part de
l’Imperi d’Occident: el nord de l’Àfrica, part de la
península Ibèrica i d’Itàlia...

6. L’Imperi bizantí
● Per governar un imperi tan extens calia
una bona organització: L’emperador o
basileu concentrava tots els poders:
dirigia l’exèrcit i l’administració i era el
cap religiós. Disposava del suport
d’una àmplia xarxa de funcionaris
especialitzats que executaven les
seves ordres per tot l’Imperi i d’un
exèrcit molt poderós que en defensava
les fronteres. Hi havia un cos de
diplomàtics que mantenia les relacions
amb altres pobles i afavoria el comerç.
Es van actualitzar les lleis romanes, el
famós Codi de Justinià, que més tard
va tenir molta influència.
https://www.youtube.com/watch?v=
SVL69HB8lbg

7. l’Islam
● Aràbia és una extensa península de l’Àsia situada
entre el mar Roig i el golf Pèrsic. Té un clima
desèrtic que només permet l’agricultura en
algunes zones de la costa i als oasis de l’interior.
Els àrabs estaven organitzats en tribus
enfrontades entre si, sense cap poder polític que
les unís. Cada tribu tenia les seves pròpies
creences, malgrat que totes eren politeistes i
consideraven la Meca la seva ciutat sagrada. La
majoria de la població estava formada per
nòmades que es dedicaven al pasturatge. Només
hi havia dues ciutats importants, la Meca i Medina,
on es concentrava un comerç molt pròsper.
● Mahoma era un dels comerciants de la ciutat de la Meca. En els seus viatges comercials havia conegut dues
religions monoteistes, el judaisme i el cristianisme. Un bon dia, Mahoma va sentir que Déu el cridava, va
decidir abandonar la seva feina i es va dedicar a predicar una nova religió, l’islam. L’islam defensava que les
persones s’havien de sotmetre a Al·là, que és tal com els musulmans anomenen l’únic Déu.

8. A Medina, Mahoma va reclutar un
exèrcit molt poderós i, vuit anys més
tard, va aconseguir conquerir la Meca.
Des d’aquesta ciutat va dirigir
l’expansió de l’islam per tot Aràbia.
Quan Mahoma va morir, gairebé tots
els àrabs practicaven l’islam.
Després de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans
es van llançar a expandir la nova religió mitjançant la
jihad o guerra santa. D’aquesta manera es va crear un
gran imperi. La màxima autoritat de l’imperi era el califa,
que disposava del poder polític i religiós. El califa era
assistit pels seus consellers, els visirs, i per molts
funcionaris: els valís governaven les províncies, els
ulemes interpretaven la llei alcorànica i els cadis eren els
jutges.
Al-Andalus

9. Una civilització brillant
● La civilització islàmica era una de les més desenvolupades de la
seva època. L’economia se sustentava en tres activitats:
L’agricultura era molt productiva. Els musulmans van estendre
les tècniques de regadiu, mitjançant sínies i molins, I van
difondre cultius com ara l’arròs, la taronja, el safrà i la canya de
sucre. L’artesania era de gran qualitat (ceràmiques, armes,
teixits...). El comerç es va desenvolupar molt. Els comerciants
viatjaven per terra i per mar venent els productes agrícoles i
artesans i comprant seda, cotó i espècies a l’Àsia; or, marfil i
esclaus a l’Àfrica, i metalls a Europa.

10. L’esplendor econòmica va provocar el creixement de les Ciutats, on es
concentrava l’artesania i el comerç. Per això, el soc o mercat era el lloc més
actiu. Damasc, Bagdad, Còrdova i el Caire van ser les ciutats més
importants.
Els musulmans han tingut un paper molt important en el desenvolupament
de la humanitat. Van adoptar les
Innovacions d’altres pobles i van portar de l’Àsia noves tècniques (la
fabricació del paper, per exemple) i nous objectes (la pólvora, la brúixola...),
que d’aquesta manera van arribar a Europa. Però també van fer innovacions
pròpies, sobretot en camps com ara l’astronomia, les matemàtiques (ús del
zero, nombres
aràbics, invent de l’àlgebra...) i la medicina,
amb l’aportació de metges com Avicenna i
Averrois.
També van crear grans biblioteques on van
recollir obres seves i dels autors clàssics grecs
i llatins, que d’aquesta
manera es van poder conservar durant segles.
I els seus literats van crear obres molt boniques,
com per exemple Les mil i una nits.

11. L’Imperi carolingi https://es.slideshare.net/Pushkin1799/limperi-carolingi
● Després de la desintegració de l’Imperi romà en el
segle V, als territoris de la França actual s’hi va
establir el regne franc. En aquest regne els reis eren
dèbils i van deixar el govern en mans dels alts
funcionaris, els majordoms de palau. El majordom
més important va ser Carles Martell, que l’any 732 va
derrotar els musulmans en la batalla de Poitiers i va
impedir que el regne franc caigués sota domini
musulmà.
● Pipí el Breu, fill de Carles Martell, va derrocar l’últim
monarca franc l’any 751 i es va fer coronar rei. El
successor de Pipí va ser el seu fill Carlemany, que va
intentar tornar a fundar l’Imperi romà d’Occident:
● va conquerir el regne llombard d’Itàlia, va sotmetre els
saxons i altres pobles de Germània, i es va apoderar
d’alguns territoris de la península Ibèrica. Carlemany
tenia tant poder, que el dia de Nadal de l’any 800 el
papa el va coronar a Roma nou emperador
d’Occident.

12. El govern de l’imperi carolingi
● Carlemany va establir la seva residència a
Aquisgrà, on va construir el seu palau (doc.
18). Des d’allà dominava tot l’imperi. Per
governar-lo millor, el va dividir en
províncies, anomenades comtats, perquè
estaven governades per un comte. A les
zones de frontera va crear les anomenades
marques, territoris amb un exèrcit
comandat per un marquès.
● Carlemany nomenava els comtes i els
marquesos, que li havien de jurar fidelitat.
Malgrat tot, a vegades enviava funcionaris
per inspeccionar com actuaven i per
controlar-los. A l’imperi, hi predominava un
tipus de vida de caràcter rural. La majoria
de la població vivia de l’agricultura i residia
al camp. Les ciutats eren petites, i
l’artesania i el comerç, escassos.

13. La societat medieval
● Era una societat molt desigual. Estava dividida en
estaments socials i no es podia canviar mai d’un a
l’altre.
● Privilegiats: sector petit que gaudia de tots els
privilegis. Posseïen la major part de les terres.
● Noblesa: es dedicava a la defensa militar i a la
guerra.
● Clero: capellans i monjos dedicats a l’oració i
l’Església.
● No privilegiats: treballaven i mantenien als
privilegiats. Eren els pagesos (la gran majoria) i els
artesans. No tenien drets, totalment sotmesos las
senyors feudals.

14. L’art romànic
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/24/l’art-romanic/
● http://www.xtec.cat/~jarrimad/medieval/romanico/roma
nic.htm