3. ÍNDEX
• La càmera i l’ull humà
• La llum
• Els materials sensibles
• El diafragma i l’obturador
• El visor
• Els objectius
• Els filtres
• Tipus de càmeres
4. La càmera i l’ull humà
• La càmera i l’ull humà tenen
nombroses similituds, podem
dir que utilitzen el mateix
mecanisme.
5. L’Ull
La llum arriba a través de la
còrnia i la pupil·la. L’iris
varia la seva obertura per
controlar la intensitat de
llum que entra. El cristal·lí és
la lent que serveix per a
formar una imatge nítida. Els
raigs arribaran a la retina i
aquesta els convertirà en
impulsos nerviosos que el
nervi òptic portarà fins al
cervell.
6. La càmera
La llum arriba a través de
l’objectiu i per a graduar
la quantitat de llum que
entra dins d’aquest hi ha
el diafragma(iris de l’ull).
Dins l’objectiu hi ha una
lent o un conjunt de
lents (cristal·lí de l’ull)
que enfocaran els raigs.
7.
8. Diferències d’ambdós aparells
Enfocament. L’ull casi mai produeix
una imatge desenfocada, en canvi,
amb la càmera s’ha d’enfocar.
Bidimensionalitat. La càmera
redueix una escena tridimensional
a una imatge de dues dimensions.
Visió selectiva. només la té l’ull humà.
Angle de visió. L´ull té un sol angle de
visió i la càmera pot tenir diversos angles
de visió.
Efectes òptics. A través de jocs entre
lents, les càmeres poden aconseguir
determinats efectes.
9. La llum
La llum és una forma
d’energia electromagnètica
que es trasllada en línia
recta en el buit a 300.000
km/seg.
10. Quan la llum topa amb alguna superfície o
substància, pot reaccionar de diferents maneres:
1 transmissió: directa/difusa/parcial
2 reflexió: directa/difusa/parcial/selectiva
3 absorció
11. Els colors
Els colors són resultat de la descomposició de la
llum blanca.
La reflexió i absorció de part dels raigs de l’espectre
lumínic en la superfície dels cossos i en diferents
substàncies és la que ens provoca la percepció dels
colors.
12. • Primaris o additius: roig–verd–blau= llum blanca
• Secundaris substractius:
roig+verd=groc/roig+blau=magenta/blau+verd=cian
• Suma de complementaris = llum blanca (roig + cian)
13. Temperatura de color
A part de la quantitat de llum i del color,
existeix la temperatura de color. La
temperatura de calor s’inicia en el zero
absolut: -273Cº Kelvin. A més blau, més
temperatura de color.
14. Control de la llum
Moltes càmeres porten incorporats
sistemes que permeten equilibrar les
intensitats lumíniques d’una escena.
18. EQUIP D’IL·LUMINACIÓ
Es pot manipular la llum d’una escena, procurar
una bona il·luminació o mitigar els efectes de la
ja existent amb elements propis d’un equip
d’il·luminació.
19. LÀMPADES DE TUNGSTÈ: són com les
bombetes casolanes però amb més
potència.
utilitzen aquest tipus de llum:
L’spot: aparell d’il·luminació que emet
un feix d’amplada variable.
El flood o focus de difusió: Làmpada de
tungstè a dins d’un reflector en forma
de plat.
20. LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS: Estan
fetes de filaments de tungstè col·locats dins
d’un tub de quars on hi ha un gas halogen.
Poden anar incorporades a:
28. Sensibilitat
La llum pot ser que les
afecti més o menys
ràpidament, depèn de
la qualitat del material
sensible però també de
la mida de les seves
partícules.
29. Sensibilitat
Menor temps d’exposició: si és
més sensible serà més ràpida.
Definició: si els halurs de plata
són més grans, afectarà a la
definició de la imatge.
Contrasts: el gra fi permetrà
captar més tons i definirà millor
les gradacions tonals.
30. Índex de sensibilitat
La sensibilitat es mesura segons l'estàndard
ASA. Com més sensible sigui la pel·lícula, més
lluminositat podrà captar.
31. El diafragma i l’obturador
Diafragma
Dispositiu que regula la
quantitat de llum que
entra a la càmera.
Funciona com l’iris de
l’ull humà, obrint-se o
tancant-se per permetre
que entri més o menys
llum.
32. Obturador
És un mecanisme situat
davant la pel·lícula que
impedeix que la llum
arribi a aquest element.
Permet limitar l’exposició
a temps molt breus i
controla el temps
d’exposició.
Velocitat d’obturació
34. Captar el moviment
El moviment és un dels principals motors
d’expressivitat en la fotografia.
35. Captar el moviment
Congelació de moviment:
una imatge d’alt dinamisme
en ple moviment apareix
com congelada.
Desplaçament: s’ajusta un
temps d’exposició prou lent
com perquè el moviment de
l’element aparegui desplaçat.
36. Combinació del diafragma i la velocitat
d’obturació
Tant amb el diafragma com
amb la velocitat d’obturació
regulem l’exposició de llum.
Amb el primer regulem la
quantitat, amb la segona el
temps d’exposició.
37. El visor
És un dispositiu a través del qual s’observa el
subjecte o objecte que serà fotografiat, fent
possible compondre l’escena i enfocar.
38. El visor
Visor directe: el dispositiu visor
és el independent de l’objectiu.
Visor rèflex: la imatge projectada
en la pel·lícula per l’objectiu
està de cap per avall i invertida
lateralment.
39. Els objectius
Les lents permeten una
major obertura, ja que
desvien els raigs
perquè convergeixen
en un punt i tornin a
projectar-se damunt
del suport fotosensible
produint una imatge
enfocada.
40. Elements d’una lent
Focus: punt on convergeixen els raigs de llum.
Pla focal: pla vertical on es forma la imatge.
Centre de curvatures: els centres de les esferes de les
cares corbes de la lent.
Centre òptic: per on passen els raigs sense desviar-se.
41. Elements d’una lent
Eix òptic: eix que passa pel centre
òptic i els centres de curvatura.
Distància focal: distància entre el
centre òptic i el focus.
Pla de l’objecte: un dels plans que
conté l’objecte representat.
42. Tipus d’objectius
Els objectius es classifiquen
segons la seva distància focal,
en: normals, angulars, macros
i teleobjectius.
43. Objectiu normal
Es caracteritza per la poca distorsió i la
naturalitat que ofereix en la perspectiva,
excepte en la presa fotogràfica realitzada
des de molt a prop. És molt lluminós.
44. Objectiu angular
L’angle és més obert, pot recollir més escena,
però ens dóna la sensació que ens allunya
d’ella. Produeix deformacions o distorsions en
els objectes i en les distàncies.
45. Teleobjectiu
Estan dissenyats per apropar els subjectes
situats a gran distància ampliant la imatge
òpticament. Proporcionen poca profunditat de
camp i no permeten enfocar elements molt
propers.
46. Macros
Serveixen per a tenir un acostament màxim.
Són capaços d’enfocar a distàncies molt
curtes, reproduint els elements o imatges
enfocades a un terç o un quart de la seva
grandària real.
47. Objectius de distància focal variable
Permet variar la distancia focal sense canviar
d’objectiu. Acostumen a ser més grans i
pesats, però poden arribar a substituir a
diferents objectius de distància focal fixa.
48. Accessoris
Lents d’augment: disminueixen
la distància d’enfocament.
Anells extensors: anells buits
que allarguen l’objectiu. Ens
permet enfocar a menys
distància un element.
49. Paràmetres que condicionen la
profunditat de camp
L’obertura del diafragma.
La distància focal de l’objectiu.
La distància respecte a l’objecte enfocat.