2. Unitat 4.
L’estudi de la cèl·lula
i la teoria cel·lular
ÍNDEX
• HISTÒRIA DE LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
• ELS PRIMERS MICROSCOPIS ÒPTICS
• PREPARACIÓ DE LES MOSTRES PER AL MICROSCOPI ÒPTIC
• PREPARACIÓ DE LES MOSTRES PER AL MICROSCOPI ELECTRÒNIC
• TIPUS DE MICROSCOPIS
• TEORIA CEL·LULAR
• TIPUS DE CÈL·LULES
• ENLLAÇOS
3. HISTÒRIA DE LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
Unitat 4.
L’estudi de la cèl·lula
i la teoria cel·lular
1611 Johannes Kepler suggereix com construir un microscopi
compost.
1655 Robert Hooke publica Micrographia. Neix el concepte de
cèl·lula. Paral·lelament, Antonie van Leeuwenhoek construeix
més de 200 microscopis (lupes).
Principis s. XIX G. Battista Amici corregeix l’aberració esfèrica i l’aberració
cromàtica. Posteriorment, Ernst Abbe construeix el primer
objectiu apocromàtic.
Finals s. XIX Descripció de molts tipus diferents de teixits, del nucli
cel·lular, dels mitocondris de les cèl·lules musculars i del
comportament dels cromosomes durant la mitosi de les
cèl·lules animals.
S’identifiquen els bacteris causants de la tuberculosi i el
còlera i es descriu l’aparell de Golgi.
1835 Schleinden i Schwann proposen l’anomenada teoria cel·lular.
4. ELS PRIMERS MICROSCOPIS ÒPTICS
Unitat 4.
L’estudi de la cèl·lula
i la teoria cel·lular
• El 1655, Robert Hooke observa pel microscopi
que ell mateix va construir el tall d’un tros de
suro. Va fer servir el mot cèl·lula per descriure
les parts petites i tancades que observava.
• Antonie van Leeuwenhoek va construir més de
200 microscopis (lupes de fins a 270 augments)
que consistien en una placa de coure en la qual
hi havia una perla de vidre a través de la qual
s’observaven els objectes, enganxats amb una
agulla perquè no es moguessin.
• A principi del segle XIX, Giovanni Battista Amici i
Ernst Abbe (objectiu apocromàtic) van corregir
l’aberració esfèrica i l’aberració cromàtica.
• A final del segle XIX hi va haver molts avenços
en les descripcions de diferents elements, per
part de nombrosos científics.
5. PREPARACIÓ DE LES MOSTRES PER AL MICROSCOPI ÒPTIC
Unitat 4.
L’estudi de la cèl·lula
i la teoria cel·lular
Passos
• S’ha de tenyir el material amb colorants específics.
• Sovint, abans de tenyir la mostra, cal fixar-la per impedir que es deteriori i
facilitar-ne la impregnació amb el colorant.
• Si els teixits o estructures són massa gruixuts, se n’han de fer seccions (amb
un ganivet o un micròtom).
• Per evitar distorsions a les cèl·lules i estalviar-nos la fixació i la inclusió, en
alguns casos es pot congelar la mostra. Llavors necessitarem un micròtom
especial (criòstat).
• El muntatge és el darrer pas en la preparació de la mostra. Pot ser temporal o
permanent, i, segons el tipus de material que es vol observar, el muntatge es
fa en un medi hidrosoluble o no hidrosoluble.
6. PREPARACIÓ DE LES MOSTRES
PER AL MICROSCOPI ELECTRÒNIC
Passos
• Fixar la mostra amb un agent estabilitzador de les proteïnes i els lípids, perquè
no s’alterin (glutaraldehid o tetròxid d´osmi).
• Fer seccions d’entre 50 i 100 nm de gruix (infiltrar resina a la mostra per fer
talls ultrafins).
• Col·locar els talls seriats sobre un portaobjectes especial (reixeta de coure).
• Cobrir l’objecte amb un metall pesat (plom o urani) per augmentar el contrast
als electrons.
• Fer la visualització (no es fa directament, sinó per mitjà d’una pantalla
fluorescent o bé amb fotografies).
Unitat 4.
L’estudi de la cèl·lula
i la teoria cel·lular
La preparació és més complexa i no hi podem observar material viu.
7. TIPUS DE MICROSCOPIS
Unitat 4.
L’estudi de la cèl·lula
i la teoria cel·lular
Microscopis amb
llum visible
Microscopis electrònics Microscopis amb altres
tipus d’ones
• Microscopi òptic
tradicional
• Microscopi de
polarització
• Microscopi de contrast
de fases
• Microscopi de contrast
interferencial
• Microscopi de
fluorescència
• Microscopi confocal
• Microscopi electrònic de
transmissió
• Microscopi electrònic de
rastreig
• Microscopi de radiació
infraroja
• Microscopis de radiació
ultraviolada
• Microscopis de raigs X o
Röntgen
• Microscopi acústic
• Microscopi d’efecte túnel
• Microscopi de força
atòmica
8. TEORIA CEL·LULAR
Unitat 4.
L’estudi de la cèl·lula
i la teoria cel·lular
La teoria actual defensa que la cèl·lula és la unitat
estructural, funcional i genètica de tot ésser viu.
Unitat estructural És la part més petita de tot ésser viu (unitat estructural).
Unitat funcional És capaç de nodrir-se, reproduir-se i relacionar-se (unitat
funcional).
Unitat genètica Des del punt de vista evolutiu, prové de les primeres cèl·lules
que van aparèixer a la Terra, fa 3.500 milions d’anys.
9. TIPUS DE CÈL·LULES
Procariota Eucariota
• Literalment, significa «cèl·lula abans
de tenir nucli».
• Les molècules d’ADN estan repartides
per tot el citoplasma i no estan
envoltades per una membrana
nuclear ni constitueixen cromosomes
típics.
• Tenen el citoplasma sense
compartimentar, sense espais fixos
separats per membranes (cada espai
fa una funció).
• Tots els éssers del regne de les
moneres presenten aquest tipus de
cèl·lula.
• Literalment, significa «cèl·lula amb
nucli veritable».
• Té un embolcall membranós que
separa el material genètic de la resta
del citoplasma (nucli cel·lular).
• Té el citoplasma compartimentat en
espais separats per membranes
(orgànuls cel·lulars amb funció
específica).
• Protists, fongs, animals i plantes
estan constituïts per aquests tipus de
cèl·lules, però tenen les seves
característiques pròpies.
Unitat 4.
L’estudi de la cèl·lula
i la teoria cel·lular
10. ENLLAÇOS
• Història del microscopi
• Tipus de cèl·lula
Unitat 4.
L’estudi de la cèl·lula
i la teoria cel·lular
11. CRÈDITS
Direcció editorial
Dolors Rius
Coordinació d’àrea
Isaac Camps
Coordinació i continguts
multimèdia
Oriol de Bolós
Elena Vinent
Guions de les unitats digitals
Alicia Cañellas
Fotografies
Arxiu Hermes
Hermes Editora General, S. A.
Castellnou Edicions, 2008.
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
http://www.castellnoudigital.com
Telèfon d’atenció al professorat:
902 90 36 46
Unitat 4.
L’estudi de la cèl·lula
i la teoria cel·lular
