Aquesta és la meva presentació sobre la moral kantiana: Què he de fer?

1. LA MORAL KANTIANA QUÈ HE DE FER?

2. OBRES Diverses RACIONALITATS RAÓ PURA RAÓ PRÀCTICA -Què puc saber? -Què he de fer?

3. ÉTICA KANTIANA  gran novetat Ètica MATERIAL Ètica FORMAL ESDEVÉ Bondat o maldat de la conducta depèn del BÉ SUPREM  poseeix CONTINGUT

4. CRÍTICA a les ÈTIQUES MATERIALS Són EMPÍRIQUES  extret de l’experiènica Són preceptes HIPOTÈTICS  mitjans per assolir un fi Són HETERÒNOMES  voluntat determinada pel desig Kant: imperatius UNIVERSALS , no poden provenir de l’experiència Kant: preceptes no poden ser universalment vàlids Kant: HETERONOMIA  moral es deriva de l’exterior de la voluntat, NO PRÒPIA VOLUNTAT

5. ÈTICA UNIVERSAL I RACIONAL A priori Autònoma Formal No ens diu: COM HEM D’ACTUAR ACTUAR PER DEURE Kant: ‘’Necessitat d’una acció respecte la llei’’  EL DEURE ACTUAR MORALMENT

6. FORMULACIONS de l’ IMPERATIU CATEGÒRIC ‘’ Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal.’’ MÀXIMES  normes que determinen la conducta Manera amb la que el subjecte esdevé: LLEI UNIVERSAL Vàlida per a tothom

7. ÈTICA UNIVERSAL I RACIONAL ‘’ Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà.’’ Caràcter FORMAL Exigència de UNIVERSALITAT Idea de FI Ésser humà mai ha de ser considerat com un mitjà  FI EN SI MATEIX

8. POSTULATS de la RAÓ PURA PRÀCTICA Llibertat humana Immortalitat de l’ànima Existència de Déu No són objectes de coneixement científic objectiu NO SÓN FENÓMENS

9. LLIBERTAT Exigència moral d’obrar BÉ RESPECTE Al DEURE Sense LLIBERTAT  no tindria sentit resposabilitat moral, idees de pecat o culpa

10. POSTULATS de la MORAL  IMMORTALITAT de l’ÀNIMA La RAÓ ens ordena aspirar a la virtut ÉS A DIR L’ ACORD total de la voluntat amb la llei moral No es pot assolir en existència limirada  procés indefinit, durada sense límit

11. POSTULATS de la MORAL  EXISTÈNCIA DE DÉU DESACORD ENTRE ÉSSER HAVER D’ÉSSER Exigeix existència de DÉU REALITAT en què ambdós camps d’identifiquen Unió perfecta de: VIRTUT i FELICITAT