SlideShare a Scribd company logo
1 of 30
Download to read offline
TRASTORNS DEL
MOVIMENT EN LA
INFÀNCIA
Fernando Paredes. Adjunt de Pediatria.
M. Àngels Martínez. Resident de Pediatria.
Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
Trastorns del moviment
 Alteracions en la forma i la velocitat dels
moviments corporals
 Es classifiquen en:
 Hipocinètics: pobresa o lentitud del moviment
(acinèsia)
 Hipercinètics: excés de moviment o moviments
anormals involuntaris (discinèsies)
Trastorns del moviment
 Hipercinètics o
discinèsies
 Tremolor
 Distonia
 Corea
 Bal·lisme
 Atetosis
 Hiperekplexia (o
Malaltia de l’ensurt)
 Tics
 Mioclònies
 Espasme hemifacial
 Estereotípies
 Acatísia
TREMOLOR
 Moviment oscil·latori rítmic al voltant d’un punt fixe
 Contraccions de músculs agonistes i antagonistes
 Tipus:
 De repòs: Parkinson
 D’acció:
 Postural: fisiològic, essencial i farmacològic.
 Cinètic: afectació cerebel o mesencèfal.
DISTONIA
 Activitat muscular mantinguda i tònica
 Moviments de torsió lents i repetitius o
postures anormals
 Co-contracció
 Tipus:
 Focal: Blefarospasme, peribucals,
torticolis
 Segmentaria
 Generalitzada
COREA
 Moviments continus, irregulars, impredictibles,
abruptes i breus
 Canvien de zona corporal de forma aleatòria
 Atetosis
 Serpentejats i en regió distal de les extremitats
 Bal·lisme
 Corea greu amb moviments de gran amplitud
 Regió proximal de las extremitats
 Sol ser unilateral (hemibal·lisme)
MIOCLÒNIES
 Moviments sobtats, ràpids, molt breus i d’amplitud
variable
 Mioclònies positives: contracció muscular
 Mioclònies negatives o asterixis: inhibicions
brusques del to muscular
HIPEREKPLEXIA
 Malaltia de l’ensurt
 Reacció exagerada a estímuls
(auditius, somestèsics, visuals)
 Es desencadena colpejant el pont
nasal
 Espasmes tònics generalitzats i
flexió de tronc i extremitats
 Risc d’apnees i caigudes
ACATÍSIA
 Sensació subjectiva d'intranquil·litat
 S’alleuja amb el moviment
 Canvis en la posició corporal o moviments
normalment rítmics d’extremitats inferiors
 Síndrome de les cames inquietes
ESTEREOTIPIES
 Conductes motores complexes, repetitives i no
propositives
 Fàcilment suprimides per un estímul sensorial o
distracció
 No impedeixen la realització d’una activitat motora
 Primàries: En nens sans
(Body rocking, xumar-se el dit..)
 Secundàries: Nens amb problemes neurològics
(Trastorn de l’espectre autista, retard cognitiu...)
TICS: Definició
 Moviments o sons abruptes i breus
 Repetitius i estereotipats
 Sense propòsit
 Necessitat de realització del moviment i sensació
d’alleujament amb la seva realització
 Semiinvolutaris, poden ser suprimits  període rebot
 Reproduïbles, rarament interfereixen en la vida quotidiana i
poden persistir en algunes fases del son
 Fluctuants i de tipologia canviant
TICS: Epidemiologia
 Discinèsia més freqüent de l’edat pediàtrica
 Prevalença 6-12% de la població infantil
 Predomini en el sexe masculí (4:1)
 Inici entre els 5 i els 7 anys
 Màxima severitat als 8 – 12 anys
 80 - 90% desapareix a l’edat adulta
TICS: Etiopatogènia
 1/3 dels casos història
familiar de tics
 Hiperactivitat dopaminèrgica
o hipersensibilitat dels
receptors dopaminèrgics
 Circuit cortico – estrial -
tàlamo - cortical i sistema
límbic
 Anticossos anti-Ganglis
Basals??
TICS: Etiopatogènia
 Altres factors que influeixen
 Noxes pre i perinatals
 Afectació del parènquima cerebral
 Baix pes al néixer
 Infeccions (Varicel·la, VHS, VIH, M. Pnemoniae, Lyme...)
 Pediatric autoinmune neuropsychiatric disordes associated
with streptococcal infections (PANDAS)
TICS: Etiopatogènia
PANDAS
Infecció EBHGA (2 episodis mínim)
Hoste genèticament susceptible
Anticossos contra EBHGA
Reacció creuada amb ganglis basals
TOC / Tics
TICS: Etiopatogènia
 Primaris
 Secundaris:
 Malaltia de Wilson
 Malaltia de Huntington
 Dèficit de Pantotenato kinasa
 Porfiria
 Neurolipidosis
 Neuroacantosis
 Infeccions: Encefalitis,
malaltia de Lyme...
 Simpaticomimètics o
psicoestimulants,
antidepresius triciclics,
anticolinèrgicos o
antiepilèpticos
 Intoxicació per monòxid de
carboni
 Derivació cardiopulmonar i
hipotermia (Sd. CHARP)
 Infart subcortical
 Traumatisme cranial
TICS: Classificació
 Per la seva expressivitat
 Motors
 Vocals o fonatoris
 Per la seva complexitat
 Simples: - Un sol grup muscular (cara-coll-espatlles)
- Sons únics
 Complexes: - Grups musculars múltiples
- Sons elaborats o verbalitzacions
 Per la seva duració
 Transitoris: 4 a 12 mesos
 Crònics: >12 mesos
TICS: Classificació
 Tic Motor Simple
 Tancar parpelles
 Obrir exageradament els ulls
 Moviments oculars rotatoris
 Encongir-se d’espatlles
 Gir brusc del cap cap a un costat
 Moviments cefàlics d’afirmació/
negació
 Apertura bucal
 Extensió de braços
 Tancar els punys
TICS: Classificació
 Tics Motors complexos
 Desviació del cap a un costat per tocar amb la llengua
l’espatlla i al mateix temps desviar els ulls cap a baix
 Estendre exageradament els dits mentre s’obre
exageradament la boca
 Ajupir-se mentre es va caminant, aixecar-se i donar un
número fixe de voltes sobre si mateix
TICS: Classificació
 Tics Vocals Simples
 Rebufar amb el nas
 Sospirs, grunyir, udolar,
lladrucs, ...
 AAAh, Eh, Ju-Ju, Jaa
 Xuclar, bufar, escopir
 Roncs, Crits
 Escurar, tos seca
 Tics Vocals Complexes
 Taral·lejar, Cantar, Xiular
 Ecolàlia, Coprolàlia,
Palilàlia
TICS: Classificació
 Síndrome de Tourette (Criteris DSM
IV)
 Tics motors múltiples i 1 o més tics vocals
 Diaris, durada 12 m (interrupció mai > 3m)
 Impacte social / ocupacional
 Inici < 18 anys
 Símptomes no relacionats amb efectes de
substàncies o amb malalties generals
TICS: Pronòstic
 Tic simple: desaparició en setmanes - mesos
 Tic crònic múltiple: desaparició freqüent a
l’adolescència
 Sd. Tourette: Tendència a cronicitat
 50% milloren
 Remissió al final adolescència en 20-30%
 Possibles recurrències a l’adult
 Els casos més severs tenen inici precoç
TICS: Comorbiditats
 Trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)
 Trastorn obsessiu – Compulsiu (TOC)
 Trastorn d’ansietat generalitzada i depressió
 Trastorns d’aprenentatge
 Trastorns del son
 Conducta d’oposició i desafiament
 Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
TICS: Proves complementaries
 Diagnòstic basat en criteris clínics
 RM i/o EEG
 Si dubtes diagnòstics
 Si sospita de tics secundaris
 Exàmens neurocognitius
 Factors comòrbids
 Poc específics
TICS: Tractament
 Casos lleus
 Informació a la família
 Naturalesa benigna
 Base biològica, no psicològica (tot i que factors emocionals
poden influir)
 No existeix tractament curatiu
 No es pot realitzar pronòstic individual
 El pitjor moment és entre els 8 – 12 anys
 No sempre constitueixen una malaltia
 Tractament no farmacològic
TICS: Tractament
 Quan tractar?
 Dolor o injuria
 Interferència en les relacions socials del nen
 Interferència funcional en les activitats quotidianes
 Naturalesa fluctuant  replantejar cada 3-6 mesos la
seva continuïtat
TICS: Tractament
 Agonistes α-2- adrenèrgics
 Efectivitat del 50%
 Opció amb millor tolerància i
menys efectes adversos
 > Efectivitat si TDAH
 ↓ Activitat noradrenèrgica
 ↑ Receptors α-2- adrenèrgics
pre- sinàptics
CLONIDINA
(Catapresan®)
GUANFACINE
(Tenex®)
TICS: Tractament
 Neurolèptics típics
 Efectivitat del 80%
 Bloqueig receptors post - sinàptics
de Dopamina
 Nombrosos efectes adversos
 ECG previ a l’inici del tractament
(QT)
 Neurolèptics atípics
HALOPERIDOL
(Halodrol®)
PIMOZIDE
(Orap®)
RISPERIDONA
(Risperdal®)
ZIPRASIDONA
OLANZAPINA
COMENTARIS
 Els moviments anormals són generalment benignes
i transitoris.
 És important el seu reconeixement per evitar
exploracions complementaries i tractaments
innecessaris.
 Poden ser manifestació de malalties greus amb
diagnòstic diferencial ampli.
MOLTES GRÀCIES!

More Related Content

What's hot (20)

Toc
TocToc
Toc
 
Tr síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'aspergerTr  síndrome d'asperger
Tr síndrome d'asperger
 
Malalties mentals
Malalties mentalsMalalties mentals
Malalties mentals
 
Presentació autisme
Presentació autismePresentació autisme
Presentació autisme
 
Julia bea jose alvaro judith
Julia bea jose alvaro judithJulia bea jose alvaro judith
Julia bea jose alvaro judith
 
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
 
Autisme
AutismeAutisme
Autisme
 
Malalties mentals
Malalties mentalsMalalties mentals
Malalties mentals
 
Sindrome de asperger
Sindrome de aspergerSindrome de asperger
Sindrome de asperger
 
L' autisme
L' autismeL' autisme
L' autisme
 
11 Tdah
11 Tdah11 Tdah
11 Tdah
 
Toc -trastorn_obsessiu_compulsiu
Toc  -trastorn_obsessiu_compulsiuToc  -trastorn_obsessiu_compulsiu
Toc -trastorn_obsessiu_compulsiu
 
Treball de recerca 2013:El dia a dia de les persones amb espectre autista i e...
Treball de recerca 2013:El dia a dia de les persones amb espectre autista i e...Treball de recerca 2013:El dia a dia de les persones amb espectre autista i e...
Treball de recerca 2013:El dia a dia de les persones amb espectre autista i e...
 
Trabajo de psico, esquizofrenia (1)
Trabajo de psico, esquizofrenia (1)Trabajo de psico, esquizofrenia (1)
Trabajo de psico, esquizofrenia (1)
 
TDAH 2013 1a part
TDAH 2013 1a partTDAH 2013 1a part
TDAH 2013 1a part
 
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
 
Trastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu CompulsiuTrastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu Compulsiu
 
Esquizofrenia foix i_anna
Esquizofrenia foix i_annaEsquizofrenia foix i_anna
Esquizofrenia foix i_anna
 
Esquizofrenia foix i_anna
Esquizofrenia foix i_annaEsquizofrenia foix i_anna
Esquizofrenia foix i_anna
 
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
 

Viewers also liked

Hipoacúsia a l’escola de primària
Hipoacúsia a l’escola de primàriaHipoacúsia a l’escola de primària
Hipoacúsia a l’escola de primàriaPediatriadeponent
 
Drepanocitosi actualització 2017
Drepanocitosi actualització 2017Drepanocitosi actualització 2017
Drepanocitosi actualització 2017Pediatriadeponent
 
Dermatologia NN i del lactant petit 2017
Dermatologia NN i del lactant petit 2017Dermatologia NN i del lactant petit 2017
Dermatologia NN i del lactant petit 2017Pediatriadeponent
 
Trastorns de la Pubertat (2016)
Trastorns de la Pubertat (2016)Trastorns de la Pubertat (2016)
Trastorns de la Pubertat (2016)Pediatriadeponent
 
Crisi econòmica i salut infantil. 2017
Crisi econòmica i salut infantil. 2017Crisi econòmica i salut infantil. 2017
Crisi econòmica i salut infantil. 2017Pediatriadeponent
 
Intoxicacions en pediatria 2015
Intoxicacions en pediatria 2015Intoxicacions en pediatria 2015
Intoxicacions en pediatria 2015Pediatriadeponent
 
Anèmia a l'edat pediàtrica
Anèmia a l'edat pediàtricaAnèmia a l'edat pediàtrica
Anèmia a l'edat pediàtricaPediatriadeponent
 
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016Pediatriadeponent
 
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015Pediatriadeponent
 
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?Pediatriadeponent
 
RCP pediàtrica novetats 2015
RCP pediàtrica novetats 2015RCP pediàtrica novetats 2015
RCP pediàtrica novetats 2015Pediatriadeponent
 
Abús sexual, maltracte i negligència en la infància
Abús sexual, maltracte i negligència en la infànciaAbús sexual, maltracte i negligència en la infància
Abús sexual, maltracte i negligència en la infànciaPediatriadeponent
 

Viewers also liked (20)

Hipoacúsia a l’escola de primària
Hipoacúsia a l’escola de primàriaHipoacúsia a l’escola de primària
Hipoacúsia a l’escola de primària
 
Drepanocitosi actualització 2017
Drepanocitosi actualització 2017Drepanocitosi actualització 2017
Drepanocitosi actualització 2017
 
Dermatologia NN i del lactant petit 2017
Dermatologia NN i del lactant petit 2017Dermatologia NN i del lactant petit 2017
Dermatologia NN i del lactant petit 2017
 
Anafilaxi (2016)
Anafilaxi (2016)Anafilaxi (2016)
Anafilaxi (2016)
 
HTA infantil (2016)
HTA infantil (2016)HTA infantil (2016)
HTA infantil (2016)
 
Baby Led Weaning. 2017
Baby Led Weaning. 2017Baby Led Weaning. 2017
Baby Led Weaning. 2017
 
Trastorns de la Pubertat (2016)
Trastorns de la Pubertat (2016)Trastorns de la Pubertat (2016)
Trastorns de la Pubertat (2016)
 
Celiaquia 2017. Consens.
Celiaquia 2017. Consens.Celiaquia 2017. Consens.
Celiaquia 2017. Consens.
 
Crisi econòmica i salut infantil. 2017
Crisi econòmica i salut infantil. 2017Crisi econòmica i salut infantil. 2017
Crisi econòmica i salut infantil. 2017
 
Intoxicacions en pediatria 2015
Intoxicacions en pediatria 2015Intoxicacions en pediatria 2015
Intoxicacions en pediatria 2015
 
Anèmia a l'edat pediàtrica
Anèmia a l'edat pediàtricaAnèmia a l'edat pediàtrica
Anèmia a l'edat pediàtrica
 
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
 
Leishmaniosi
LeishmaniosiLeishmaniosi
Leishmaniosi
 
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015
 
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?
 
RCP pediàtrica novetats 2015
RCP pediàtrica novetats 2015RCP pediàtrica novetats 2015
RCP pediàtrica novetats 2015
 
Abús sexual, maltracte i negligència en la infància
Abús sexual, maltracte i negligència en la infànciaAbús sexual, maltracte i negligència en la infància
Abús sexual, maltracte i negligència en la infància
 
Banc de llet materna (BLM)
Banc de llet materna (BLM)Banc de llet materna (BLM)
Banc de llet materna (BLM)
 
Dèficit selectiu IgA
Dèficit selectiu IgADèficit selectiu IgA
Dèficit selectiu IgA
 
Epilèpsia 2016
Epilèpsia 2016Epilèpsia 2016
Epilèpsia 2016
 

Similar to Trastorns del moviment en la infància

Similar to Trastorns del moviment en la infància (20)

Toc per públic no especialista
Toc per públic no especialistaToc per públic no especialista
Toc per públic no especialista
 
Tema 4.3 val
Tema 4.3 valTema 4.3 val
Tema 4.3 val
 
Depressió i suicidi
Depressió i suicidiDepressió i suicidi
Depressió i suicidi
 
Alumnes amb tdah aldana
Alumnes amb tdah aldanaAlumnes amb tdah aldana
Alumnes amb tdah aldana
 
adana
adanaadana
adana
 
Power tda h
Power tda hPower tda h
Power tda h
 
tda h
tda htda h
tda h
 
TANV de Inma Mateos Asociación Pequitos
TANV de Inma Mateos Asociación PequitosTANV de Inma Mateos Asociación Pequitos
TANV de Inma Mateos Asociación Pequitos
 
Característiques generals del TDAH
Característiques generals del TDAHCaracterístiques generals del TDAH
Característiques generals del TDAH
 
Drogues
DroguesDrogues
Drogues
 
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de PediatriaManeig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
 
Narcolepsia
NarcolepsiaNarcolepsia
Narcolepsia
 
Disfunció sexual
Disfunció sexualDisfunció sexual
Disfunció sexual
 
Actualitz Ansietat Depressio
Actualitz Ansietat DepressioActualitz Ansietat Depressio
Actualitz Ansietat Depressio
 
Drogues
DroguesDrogues
Drogues
 
Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018
Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018
Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018
 
Td Apowrpoint
Td ApowrpointTd Apowrpoint
Td Apowrpoint
 
1. definicio i_etiologia_del_tdah
1. definicio i_etiologia_del_tdah1. definicio i_etiologia_del_tdah
1. definicio i_etiologia_del_tdah
 
Sindromes..
Sindromes..Sindromes..
Sindromes..
 
Sindromes..
Sindromes..Sindromes..
Sindromes..
 

More from Pediatriadeponent

Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Pediatriadeponent
 
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfRinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfPediatriadeponent
 
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPediatriadeponent
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdfPediatriadeponent
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfPediatriadeponent
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPediatriadeponent
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaPediatriadeponent
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPediatriadeponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Pediatriadeponent
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurPediatriadeponent
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Pediatriadeponent
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaPediatriadeponent
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaPediatriadeponent
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Pediatriadeponent
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Pediatriadeponent
 
Circuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaCircuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaPediatriadeponent
 

More from Pediatriadeponent (20)

Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
 
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfRinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
 
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infància
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
 
Circuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaCircuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxia
 

Trastorns del moviment en la infància

  • 1. TRASTORNS DEL MOVIMENT EN LA INFÀNCIA Fernando Paredes. Adjunt de Pediatria. M. Àngels Martínez. Resident de Pediatria. Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
  • 2. Trastorns del moviment  Alteracions en la forma i la velocitat dels moviments corporals  Es classifiquen en:  Hipocinètics: pobresa o lentitud del moviment (acinèsia)  Hipercinètics: excés de moviment o moviments anormals involuntaris (discinèsies)
  • 3. Trastorns del moviment  Hipercinètics o discinèsies  Tremolor  Distonia  Corea  Bal·lisme  Atetosis  Hiperekplexia (o Malaltia de l’ensurt)  Tics  Mioclònies  Espasme hemifacial  Estereotípies  Acatísia
  • 4. TREMOLOR  Moviment oscil·latori rítmic al voltant d’un punt fixe  Contraccions de músculs agonistes i antagonistes  Tipus:  De repòs: Parkinson  D’acció:  Postural: fisiològic, essencial i farmacològic.  Cinètic: afectació cerebel o mesencèfal.
  • 5. DISTONIA  Activitat muscular mantinguda i tònica  Moviments de torsió lents i repetitius o postures anormals  Co-contracció  Tipus:  Focal: Blefarospasme, peribucals, torticolis  Segmentaria  Generalitzada
  • 6. COREA  Moviments continus, irregulars, impredictibles, abruptes i breus  Canvien de zona corporal de forma aleatòria  Atetosis  Serpentejats i en regió distal de les extremitats  Bal·lisme  Corea greu amb moviments de gran amplitud  Regió proximal de las extremitats  Sol ser unilateral (hemibal·lisme)
  • 7. MIOCLÒNIES  Moviments sobtats, ràpids, molt breus i d’amplitud variable  Mioclònies positives: contracció muscular  Mioclònies negatives o asterixis: inhibicions brusques del to muscular
  • 8. HIPEREKPLEXIA  Malaltia de l’ensurt  Reacció exagerada a estímuls (auditius, somestèsics, visuals)  Es desencadena colpejant el pont nasal  Espasmes tònics generalitzats i flexió de tronc i extremitats  Risc d’apnees i caigudes
  • 9. ACATÍSIA  Sensació subjectiva d'intranquil·litat  S’alleuja amb el moviment  Canvis en la posició corporal o moviments normalment rítmics d’extremitats inferiors  Síndrome de les cames inquietes
  • 10. ESTEREOTIPIES  Conductes motores complexes, repetitives i no propositives  Fàcilment suprimides per un estímul sensorial o distracció  No impedeixen la realització d’una activitat motora  Primàries: En nens sans (Body rocking, xumar-se el dit..)  Secundàries: Nens amb problemes neurològics (Trastorn de l’espectre autista, retard cognitiu...)
  • 11. TICS: Definició  Moviments o sons abruptes i breus  Repetitius i estereotipats  Sense propòsit  Necessitat de realització del moviment i sensació d’alleujament amb la seva realització  Semiinvolutaris, poden ser suprimits  període rebot  Reproduïbles, rarament interfereixen en la vida quotidiana i poden persistir en algunes fases del son  Fluctuants i de tipologia canviant
  • 12. TICS: Epidemiologia  Discinèsia més freqüent de l’edat pediàtrica  Prevalença 6-12% de la població infantil  Predomini en el sexe masculí (4:1)  Inici entre els 5 i els 7 anys  Màxima severitat als 8 – 12 anys  80 - 90% desapareix a l’edat adulta
  • 13. TICS: Etiopatogènia  1/3 dels casos història familiar de tics  Hiperactivitat dopaminèrgica o hipersensibilitat dels receptors dopaminèrgics  Circuit cortico – estrial - tàlamo - cortical i sistema límbic  Anticossos anti-Ganglis Basals??
  • 14. TICS: Etiopatogènia  Altres factors que influeixen  Noxes pre i perinatals  Afectació del parènquima cerebral  Baix pes al néixer  Infeccions (Varicel·la, VHS, VIH, M. Pnemoniae, Lyme...)  Pediatric autoinmune neuropsychiatric disordes associated with streptococcal infections (PANDAS)
  • 15. TICS: Etiopatogènia PANDAS Infecció EBHGA (2 episodis mínim) Hoste genèticament susceptible Anticossos contra EBHGA Reacció creuada amb ganglis basals TOC / Tics
  • 16. TICS: Etiopatogènia  Primaris  Secundaris:  Malaltia de Wilson  Malaltia de Huntington  Dèficit de Pantotenato kinasa  Porfiria  Neurolipidosis  Neuroacantosis  Infeccions: Encefalitis, malaltia de Lyme...  Simpaticomimètics o psicoestimulants, antidepresius triciclics, anticolinèrgicos o antiepilèpticos  Intoxicació per monòxid de carboni  Derivació cardiopulmonar i hipotermia (Sd. CHARP)  Infart subcortical  Traumatisme cranial
  • 17. TICS: Classificació  Per la seva expressivitat  Motors  Vocals o fonatoris  Per la seva complexitat  Simples: - Un sol grup muscular (cara-coll-espatlles) - Sons únics  Complexes: - Grups musculars múltiples - Sons elaborats o verbalitzacions  Per la seva duració  Transitoris: 4 a 12 mesos  Crònics: >12 mesos
  • 18. TICS: Classificació  Tic Motor Simple  Tancar parpelles  Obrir exageradament els ulls  Moviments oculars rotatoris  Encongir-se d’espatlles  Gir brusc del cap cap a un costat  Moviments cefàlics d’afirmació/ negació  Apertura bucal  Extensió de braços  Tancar els punys
  • 19. TICS: Classificació  Tics Motors complexos  Desviació del cap a un costat per tocar amb la llengua l’espatlla i al mateix temps desviar els ulls cap a baix  Estendre exageradament els dits mentre s’obre exageradament la boca  Ajupir-se mentre es va caminant, aixecar-se i donar un número fixe de voltes sobre si mateix
  • 20. TICS: Classificació  Tics Vocals Simples  Rebufar amb el nas  Sospirs, grunyir, udolar, lladrucs, ...  AAAh, Eh, Ju-Ju, Jaa  Xuclar, bufar, escopir  Roncs, Crits  Escurar, tos seca  Tics Vocals Complexes  Taral·lejar, Cantar, Xiular  Ecolàlia, Coprolàlia, Palilàlia
  • 21. TICS: Classificació  Síndrome de Tourette (Criteris DSM IV)  Tics motors múltiples i 1 o més tics vocals  Diaris, durada 12 m (interrupció mai > 3m)  Impacte social / ocupacional  Inici < 18 anys  Símptomes no relacionats amb efectes de substàncies o amb malalties generals
  • 22. TICS: Pronòstic  Tic simple: desaparició en setmanes - mesos  Tic crònic múltiple: desaparició freqüent a l’adolescència  Sd. Tourette: Tendència a cronicitat  50% milloren  Remissió al final adolescència en 20-30%  Possibles recurrències a l’adult  Els casos més severs tenen inici precoç
  • 23. TICS: Comorbiditats  Trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)  Trastorn obsessiu – Compulsiu (TOC)  Trastorn d’ansietat generalitzada i depressió  Trastorns d’aprenentatge  Trastorns del son  Conducta d’oposició i desafiament  Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
  • 24. TICS: Proves complementaries  Diagnòstic basat en criteris clínics  RM i/o EEG  Si dubtes diagnòstics  Si sospita de tics secundaris  Exàmens neurocognitius  Factors comòrbids  Poc específics
  • 25. TICS: Tractament  Casos lleus  Informació a la família  Naturalesa benigna  Base biològica, no psicològica (tot i que factors emocionals poden influir)  No existeix tractament curatiu  No es pot realitzar pronòstic individual  El pitjor moment és entre els 8 – 12 anys  No sempre constitueixen una malaltia  Tractament no farmacològic
  • 26. TICS: Tractament  Quan tractar?  Dolor o injuria  Interferència en les relacions socials del nen  Interferència funcional en les activitats quotidianes  Naturalesa fluctuant  replantejar cada 3-6 mesos la seva continuïtat
  • 27. TICS: Tractament  Agonistes α-2- adrenèrgics  Efectivitat del 50%  Opció amb millor tolerància i menys efectes adversos  > Efectivitat si TDAH  ↓ Activitat noradrenèrgica  ↑ Receptors α-2- adrenèrgics pre- sinàptics CLONIDINA (Catapresan®) GUANFACINE (Tenex®)
  • 28. TICS: Tractament  Neurolèptics típics  Efectivitat del 80%  Bloqueig receptors post - sinàptics de Dopamina  Nombrosos efectes adversos  ECG previ a l’inici del tractament (QT)  Neurolèptics atípics HALOPERIDOL (Halodrol®) PIMOZIDE (Orap®) RISPERIDONA (Risperdal®) ZIPRASIDONA OLANZAPINA
  • 29. COMENTARIS  Els moviments anormals són generalment benignes i transitoris.  És important el seu reconeixement per evitar exploracions complementaries i tractaments innecessaris.  Poden ser manifestació de malalties greus amb diagnòstic diferencial ampli.