RESUM DE TEORIA LITERÀRIA
CONTEXT
Històric - Literari - Biogràfic
CONTINGUT
Argument : És la història que narra el text i que es pot resumir.
Sentit: Literal/ Metafòric/ Mixt.
Tema : No és explicitat per l'autor, sinó que és la idea que l'autor vol transmetre però que amaga
darrere de la trama. És la conclusió que es desprèn,és a dir, aquella peculiar interpretació o manera
de veure la vida que ens brinda l'autor. Podem trobar temes secundaris.
Anàlisi dels personatges:
Caracterització directa: El lector rep les informacions sobre el personatge a través del narrador o
d'un altre personatge.
Caracterització indirecta:El lector es va formant una imatge del personatge a mesura que en capta
diversos detalls: la manera de vestir,les accions que fa,les relacions amb altres personatges,les
paraules que diu…
Personatge pla: Presenta una caracterització plena, acabada(només un o dos trets els distingeixen
sempre) cap dels trets que els caracteritzen no canvia des del principi fins a1 final.
Personatge rodó: Conté una caracterització en relleu és a dir, presenta múltiples trets i van sent
mostrats en cada fet que realitzen.
Temps: Històric (Època)
Narratiu (duració dels fets narrats) Estructura lineal Els fets es desenvolupen seguint un
ordre cronològic: plantejament, nus i desenllaç. Estructura discontínua Es trenca l'ordre cronològic,
sobretot per afegir escenes del passat en el present (salt enrere-flashback).
Escenari: Lloc on es desenvolupa l'acció.
Punt de vista (narrador):
Narrador homodiegètic (Homo significa igual i diegèsi història)
És a dir, el narrador és protagonista de la història (1a persona).
Narrador protagonista: Narra la seva història des de la primera persona.
Narrador testimoni: Narra la història des de la primera persona però sense ser el protagonista,
descrivint els fets que li han passat a un altre protagonista des del seu punt de vista.
Narrador heterodiegètic (Hetero vol dir diferent) Així doncs, en aquest cas el narrador no és un
personatge del relat (3a persona).
Narrador omniscient: Aquell que explica una història de la qual ho coneix tot, fins i tot, els
pensaments i sentiments més íntims dels personatges, tot i no formar part de la narració. Explica els
fets des de la tercera persona, amb la màxima objectivitat i relatant els successos sense formar part
de la història narrada, d'una forma externa. La tercera persona del narrador omniscient és molt
utilitzada en els relats realistes i sentimentals.
Narrador objectiu: També denominat observador extern, narra des de un punt de vista en tercera
persona, allò que es pot observar. Només descriu els signes externs, no els pensaments interns
(sense analitzar-los). És un tipus de narrador força present en la novel·la negra i policíaca. Trobem
els primers vestigis en les novel·les realistes de Flaubert.
L'alteració de narradors

FORMA Narració/Descripció/Discurs
Estils Narratius (Llenguatge)
Predomini de noms i adjectius sobre verbs:estil descriptiu, lent, matisat.
Predomini de verbs sobre adjectius i noms:estil narratiu,verbal i ràpid.
Predomini de noms abstractes suposa un estil Intel· lectualitzat o conceptualitzat mentre que el
predomini dels noms concrets suposa un estil realista i descriptiu.
Predomini de verbs d'acció implica un estil dinàmic mentre que si predominen els d'estat i
pensament un estil reposat i reflexiu.
Absència d'adjectius explicatiu:estil sobri, objectiu i ràpid.
Presència i freqüència d'adjectius explicatius: estil subjectiu, valoratiu, lent,matisat.
Escassesa d'articles o adjectius demostratius: abstracte, generalitzador, afectiu. Abundor
d'articles o adjectius demostratius: estil concret, individualitzador objectiu.
Estils Descriptius: Presenta i explica l'aspecte físic dels objectes i dels llocs o les
característiques físiques i psicològiques dels personatges. La presència d'una descripció més o
menys important sol afectar el ritme del relat, perquè constitueix una pausa en la successió temporal
dels fets i les accions. Podem distingir dos tipus de descripcions:
 Objectiva: El narrador informa sobre les característiques dels objectes, dels llocs i dels
personatges d'una manera concreta sense comentar-les ni valorar-les.
"La plaça era rodona, no gaire gran; hi convergien quatre carrers. Al mig es dreçava el mercat.Tenia quatre
portalades…"
Subjectiva:Les característiques dels objectes, dels llocs i dels éssers solen ser presentades per un
personatge de la història que deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeixen aquests
objectes o éssers descrits.
"En Rodergues era un tipus baixet i gros, una mica calb, de mans entresua
des i ulls de garrí que s'amagaven darrera unes ulleres de muntura gruixida.
No en filava tres dalt d'un ruc, pobre home, i m'examinava de tan de prop
que semblava que m'anés a petonejar."
Estils Discursius:
Estil directe: la veu del personatge apareix reproduïda directament en el text sense mediació d’un narr
típica dels diàlegs o monòlegs. El temps verbal que s’hi empra és, en general, el present.
-Que vols dir que n'has vistos gaires?
-No, però els clisso de seguida!
-T'ho ha dit ell, que era japonès?
-Ni una sola vegada. Són astuts...
Estil indirecte: la veu del personatge apareix en el text reproduïda per mediació d’un narrador
que l’explica. S’hi combinen els diferents temps de passat, de l’indicatiu i del subjuntiu.
Perekladin va començar a fer memòria del contingut de tots els papers que havia escrit durant els quaranta anys de
servei; però per molt que hi pensava, per molt que arrufava el front, no va trobar ni un signe d'admiració en el seu
passat.
Estil indirecte lliure: la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador,
qui li cedeix la paraula indirectament.
A penes se li encarregava ja res, i el seu cervell es reblania. Ara mateix, què podia pensar dels jardins de l’Acadèmia
de Plató, el paladí de la Filosofia? I aquest galimaties d’Anarchasis, què?