RESUM DE TEORIA LITERÀRIA
CONTEXT
Històric - Literari - Biogràfic
CONTINGUT
Argument : És la història que narra el text i que es pot resumir.
Sentit: Literal/ Metafòric/ Mixt.
Tema : No és explicitat per l'autor, sinó que és la idea que l'autor vol transmetre però que amaga
darrere de la trama. És la conclusió que es desprèn,és a dir, aquella peculiar interpretació o manera
de veure la vida que ens brinda l'autor. Podem trobar temes secundaris.
Anàlisi dels personatges:
Caracterització directa: El lector rep les informacions sobre el personatge a través del narrador o
d'un altre personatge.
Caracterització indirecta:El lector es va formant una imatge del personatge a mesura que en capta
diversos detalls: la manera de vestir,les accions que fa,les relacions amb altres personatges,les
paraules que diu…
Personatge pla: Presenta una caracterització plena, acabada(només un o dos trets els distingeixen
sempre) cap dels trets que els caracteritzen no canvia des del principi fins a1 final.
Personatge rodó: Conté una caracterització en relleu és a dir, presenta múltiples trets i van sent
mostrats en cada fet que realitzen.
Temps: Històric (Època)
Narratiu (duració dels fets narrats) Estructura lineal Els fets es desenvolupen seguint un
ordre cronològic: plantejament, nus i desenllaç. Estructura discontínua Es trenca l'ordre cronològic,
sobretot per afegir escenes del passat en el present (salt enrere-flashback).
Escenari: Lloc on es desenvolupa l'acció.
Punt de vista (narrador):
Narrador homodiegètic (Homo significa igual i diegèsi història)
És a dir, el narrador és protagonista de la història (1a persona).
Narrador protagonista: Narra la seva història des de la primera persona.
Narrador testimoni: Narra la història des de la primera persona però sense ser el protagonista,
descrivint els fets que li han passat a un altre protagonista des del seu punt de vista.
Narrador heterodiegètic (Hetero vol dir diferent) Així doncs, en aquest cas el narrador no és un
personatge del relat (3a persona).
Narrador omniscient: Aquell que explica una història de la qual ho coneix tot, fins i tot, els
pensaments i sentiments més íntims dels personatges, tot i no formar part de la narració. Explica els
fets des de la tercera persona, amb la màxima objectivitat i relatant els successos sense formar part
de la història narrada, d'una forma externa. La tercera persona del narrador omniscient és molt
utilitzada en els relats realistes i sentimentals.
Narrador objectiu: També denominat observador extern, narra des de un punt de vista en tercera
persona, allò que es pot observar. Només descriu els signes externs, no els pensaments interns
(sense analitzar-los). És un tipus de narrador força present en la novel·la negra i policíaca. Trobem
els primers vestigis en les novel·les realistes de Flaubert.
L'alteració de narradors
FORMA Narració/Descripció/Discurs
Estils Narratius (Llenguatge)
Predomini de noms i adjectius sobre verbs:estil descriptiu, lent, matisat.
Predomini de verbs sobre adjectius i noms:estil narratiu,verbal i ràpid.
Predomini de noms abstractes suposa un estil Intel· lectualitzat o conceptualitzat mentre que el
predomini dels noms concrets suposa un estil realista i descriptiu.
Predomini de verbs d'acció implica un estil dinàmic mentre que si predominen els d'estat i
pensament un estil reposat i reflexiu.
Absència d'adjectius explicatiu:estil sobri, objectiu i ràpid.
Presència i freqüència d'adjectius explicatius: estil subjectiu, valoratiu, lent,matisat.
Escassesa d'articles o adjectius demostratius: abstracte, generalitzador, afectiu. Abundor
d'articles o adjectius demostratius: estil concret, individualitzador objectiu.
Estils Descriptius: Presenta i explica l'aspecte físic dels objectes i dels llocs o les
característiques físiques i psicològiques dels personatges. La presència d'una descripció més o
menys important sol afectar el ritme del relat, perquè constitueix una pausa en la successió temporal
dels fets i les accions. Podem distingir dos tipus de descripcions:
Objectiva: El narrador informa sobre les característiques dels objectes, dels llocs i dels
personatges d'una manera concreta sense comentar-les ni valorar-les.
"La plaça era rodona, no gaire gran; hi convergien quatre carrers. Al mig es dreçava el mercat.Tenia quatre
portalades…"
Subjectiva:Les característiques dels objectes, dels llocs i dels éssers solen ser presentades per un
personatge de la història que deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeixen aquests
objectes o éssers descrits.
"En Rodergues era un tipus baixet i gros, una mica calb, de mans entresua
des i ulls de garrí que s'amagaven darrera unes ulleres de muntura gruixida.
No en filava tres dalt d'un ruc, pobre home, i m'examinava de tan de prop
que semblava que m'anés a petonejar."
Estils Discursius:
Estil directe: la veu del personatge apareix reproduïda directament en el text sense mediació d’un narr
típica dels diàlegs o monòlegs. El temps verbal que s’hi empra és, en general, el present.
-Que vols dir que n'has vistos gaires?
-No, però els clisso de seguida!
-T'ho ha dit ell, que era japonès?
-Ni una sola vegada. Són astuts...
Estil indirecte: la veu del personatge apareix en el text reproduïda per mediació d’un narrador
que l’explica. S’hi combinen els diferents temps de passat, de l’indicatiu i del subjuntiu.
Perekladin va començar a fer memòria del contingut de tots els papers que havia escrit durant els quaranta anys de
servei; però per molt que hi pensava, per molt que arrufava el front, no va trobar ni un signe d'admiració en el seu
passat.
Estil indirecte lliure: la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador,
qui li cedeix la paraula indirectament.
A penes se li encarregava ja res, i el seu cervell es reblania. Ara mateix, què podia pensar dels jardins de l’Acadèmia
de Plató, el paladí de la Filosofia? I aquest galimaties d’Anarchasis, què?