1. Noves tècniques per a reduïr
el fracàs escolar
Estem investigant. Vols rebre formació i
experimentar a la classe?
"Si volem resultats diferents, hem de fer coses diferents”
(Albert Einstein, XX)
Pere Marquès (2010/11). UAB - grup DIM
http://peremarques.blogspot.com/
Versió catalana: Gemma Carreras

2. ESTEM FENT QUELCOM MALAMENT
 Un 30% “crònic” (des de sempre) de fracàs escolar
“reconegut” al final de l’ensenyament obligatori hauria de ser
quelcom INACEPTABLE pels docents, pels pedagogs, pels
polítics, per les famílies…
Fracassen => fracassem nosaltres
o ¿Admetríem que els metges només curessin al 70% dels seus
malalts ?
o ¿Admetríem que els mecànics només arreglessin el 70% dels
cotxes que arriben al seu taller?
A més a més, un 40% dels joves entre 18 y 24 anys no tenen ni
el batxillerat ni la Formació Professionalitzadora: abandonen els
estudis.
"El futur no és un regal, és una conquesta"
(Jonh F. Kenedy, XX) Pere Marquès (2010)

3. “Si volem resultats diferents, hem
de fer coses diferents”
Albert Einstein
(Ulm, 1879 –1955)
Pere Marquès (2010)

4. ¿QUÈ ENTENEM PER FRACÀS ESCOLAR?
 Situació en la que l’estudiant no aconsegueix els
objectius proposats pel seu nivell i edat i existeix un
desaprofitament real dels seus recursos intel·lectuals
(es poden incloure: abandonament, baix rendiment…).
 Segons la WIKIPEDIA: el fet de no aconseguir el títol
acadèmic mínim obligatori d’un sistema educatiu (A
Espanya, l’ESO).
o Part d’aquest problema es genera a Primària, on (segons un estudi del
2009 a Catalunya) més del 25% dels alumnes no adquireixen
competències bàsiques imprescindibles.
o Així poc a poc aquests alumnes es van frustrant i marginant del sistema
educatiu. Molts passaran a ser “alumnes problema” a l’arribar a
l’adolescència a Secundària. Pere Marquès (2010)

5. LES CAUSES DEL FRACÀS ESCOLAR (1)
 1.-Factors aliens a l’escola i a l’estudiant
• Els pares: despreocupació, sobreprotecció, males condicions de vida
(excés d’activitats, manca d’horaris, poques hores de son…), poca
col·laboració amb l’escola, nivell sociocultural, recursos
disponibles… I el component genètic hereditari.
• L’Administració Educativa: inadequada ordenació del sistema
educatiu, manca de recursos per a les escoles, males polítiques
educatives…
• La societat: entorn sòcio-cultural tancat, exigent, molt competitiu;
mercat de treball poc esperançador… Models de comportament que es
presenten a través dels mitjans amb contravalors: individualisme,
consumisme, immediatesa, rendiment fàcil, relativisme…
… en comptes dels valors desitjables: esforç, constància, voluntat,
compromís, solidaritat, cooperació, ajuda mútua, treball, inversió a mitjà i
llarg termini, saber, capacitat d’adaptació…
Pere Marquès (2010)

6. LES CAUSES DEL FRACÀS ESCOLAR (2)
 2.- Factors del propi estudiant
• Dèficits educatius / formatius
• Coneixements i habilitats prèvies. Tècniques d’estudi.
• Motivació per l’estudi (no li interessa). Autoestima, seguretat
• Trastorns neurològics cognitius
• TDA dèficit d’atenció, amb o sense hiperactivitat (TDAH).
• Dislèxia, discalculia…
• T. de percepció, orientació espacio-temporal…
• Coordinació psicomotriu (lateralitat, psicomotricitat fina…).
• Problemes de memòria a llarg termini.
• Dèficit intel·lectual (retard maduratiu o deficiència estructural).
•Trastorns neurològics de personalitat / afectius / conductuals
• Dificultat de socialització: escola, companys i professorat.
• Manca de voluntat/constància.
• Inestabilitat emocional: depressió, excés de passió…
• Problemes conductuals greus: autisme, psicòtics…
• Problemes físics
• Salut: fatiga, dèficits alimentaris, somnolència, drogues, malaltia.
•Deficiències físiques: visuals, auditives, motores… Pere Marquès (2010)

7. LES CAUSES DEL FRACÀS ESCOLAR (3)
 3.- Factors a l’escola
• Centres grans, infraestructura deficient, alta ràtio alumne/professor
• Organització i gestió deficient: manca de coordinació, incompliment de
les normes, pocs canals de comunicació i orientació familiar…
• Currículum inadequat: massificació de continguts, lluny dels interessos
de l’alumnat…
• Professorat: poca capacitat o implicació per atendre la diversitat amb
activitats motivadores adequades a diferents estils d’aprenentatge.
• Grup classe poc solidari amb els alumnes que tenen dificultats o dominat
per l’alumnat amb menys interès per l’aprenentatge.
• Mètodes didàctics: magistralitat excessiva i rol receptiu de l’alumne,
massificació de deures, sobrecàrrega de treball a classe
• Avaluació eminentment sumativa, academicista, memorística…
• Tutoria: poca atenció a l’acció tutorial i la relació amb les famílies…
Cada alumne porta un bagatge (família, entorn, característiques personals, talents i
carències, necessitats…) que li genera preocupacions que interfereixen a Marquès (2010)
Pere l’escola.

8. TÈCNIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR (1)
 1.- Realitzar activitats amb suport documental, enfocades a
l’aplicació de competències:
o Realitzar durant tot el curs (i també en alguns exàmens) activitats
d’aprenentatge amb suport documental (xuletes, llibres, Internet…).
En moltes activitats d’aprenentatge allò essencial NO és memoritzar,
son les altres competències, és pensar, fer...
o Considerar totes les competències i els objectius educatius de
Bloom, no només la “memòria” és important.
“El que hem d’aprendre ho aprenem fent"
(Aristòtil, -IV) Pere Marquès (2010)
Pere Marquès (2010)

9. CONCEPTUALITZANT LES COMPETÈNCIES
Avui donem més importància a les competències que els estudiantes
adquireixen (= saber fer) que als coneixements memoritzats.
o Competència: Realitzar una tasca amb eficàcia, en un context.
o Suposa mobilitzar coneixements, habilitats i actituds(que son com els
àtoms que composen les mol·lècules-competència) de manera integrada…
…en el marc de la personalitat (interessos, emocions) i experiència de
cadascú. Sovint amb el suport de recursos i ajudes.
o S’ adquireixen mitjançant experiències d'aprenentatge integradores
sobre problemes reals i propers, que exigeixen aplicar allò après i solen
admetre varies respostes.
o S’evidencien en l’acció i s'avaluen amb activitats d’aplicació (
cartilla de competències, FR) Les manifestacions observables d’una actuació
competent s’anomenen indicadors; s’utilitzen en les pautes d’avaluació.
APTITUD: “Capacitat per operar competentment en una determinada activitat”
CAPACITAT: “Aptitud, talent, qualitat que disposa a algú per la bona activitat de quelcom”
COMPETÈNCIA: “Perícia, aptitud, idoneïtat per fer quelcom o intervenir en un assumpte” (RAE)

10. BLOCS DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES
(definits per la LOE, la Unió Europea i altres disposicions educatives)
o Competències bàsiques: les imprescindibles per a tots. Les classifiquem
en 8 blocs que s’organitzen en dimensions. Es solen definir de forma
descontextualizada).
o Comunicació lingüística.
o Cultural i artística.
o Tractament de la informació i món digital.
o Matemàtica.
o Aprendre a aprendre.
o Autonomia i iniciativa personal.
o Coneixement i interacció amb el món físic.
o Social i ciutadana.
Primària i ESO hauria d’organtizar el seu currículum per àrees /assignatures en àmbits
pluridisciplinaris en funció d’objectius d’aprenentatge definits en competències.
“Un home no es més que el que sap”
(Francis Bacon, XVI) Pere Marquès (2008)

11. AUTOCONEIXEMENT CREAR CONEIXEMENT
AUTOAPRENENTATGE
AUTOESTIMA CRÍTIC
CURIÓS
SER
CONTROL SABER IDIOMES
EMOTIU LA CULTURA
INTERPRETAR
ADAPTACIÓ INFORMAR-SE
RESPONSABLE
TIC
EXPRESSAR-SE
CREATIU COMUNICAR-SE
ÚS DE TIC
RESPECTE
CONVIURE
FER RESOLDRE PROBLEMES SOCIABILITAT
INICIATIVA
COOPERACIÓ
MOTIVACIÓ
PERSISTÈNCIA SOLIDARITAT
Pere Marquès (2002)

12. ¿ÉS NECESSARI MEMORITZAR TANT AVUI EN DIA?
igeix que ex
la única ; les
En les activitats d’aprenenetatge, els alumnes han: me moritzar
eixen
• RECORDAR, reproduir, reconèixer, localitzar… altres exig
pensar
• COMPRENDRE, conceptualitzar, exemplificar, relacionar, interpretar…
• ANALITZAR, comparar, classificar, ordenar…
• SINTETITZAR, descriure, resumir, integrar, reunir …
• APLICAR, experimentar, resoldre problemes (hipòtesis, deducció,
inducció), calcular…
• VALORAR (amb criteris), jutjar, seleccionar, criticar, debatre
• CREAR, idees innovadores, imaginar, predir, transferir…
• PLANIFICAR i organitzar projectes…
Implicant altres competències instrumentals:
• Buscar / seleccionar informació en l’entorn, Internet…
• Expressar / comunicar: oral, escrita, multimèdia…
• Altres: idiomes, ús d’eines TIC…
Competències personals: treball autònom, metacognició
I competència social: treball col·laboratiu
Esquema basat en la taxonomía d’activitats cognitives (Bloom/Anderson)
Pere Marquès (2010)

13. TÉCNIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR (2)
 2.- Reduïr al 50% els exàmens memorístics. ¿Per què no deixar
que els alumnes facin ALGUNS exàmens amb “xuleta”? O amb els seus
apunts, el llibre de text o Internet.
o Examen amb xuleta autoritzada, elaborada pel propi alumne (es pot
reduir els seu tamany a mesura que avança el curs).
o Examen amb apunts o llibre de text o Internet.
 Per resoldre problemes complexes de física o matemàtiques podem
deixar-los les fórmules.
 Per fer comentaris de texts literaris podem deixar-los els apunts sobre
mètrica, rima i figures estilístiques.
 Per comparar la societat de l’Alta Edat Mitjana amb la del Renaixement
pot ser puguem deixar-los consultar el llibre de text…
o Examen amb consulta limitada . Es reparteix l’examen i es deixen 10
minuts perquè els alumnes el llegeixin i vegin “el que no saben”. A
continuació es permet consultar apunts o Internet durant uns altres 10 min.
Tot seguit ja es fa l’examen sense més suports.
MOLT IMPORTANT. Durant el curs s’haurien de fer habitualment aquestes activitats a
la classe per què els alumnes “aprenguin” a utilitzar aquests suports. Pere Marquès (2010)

14. TAMBÉ SEGUIREM FENT
EXAMENS MEMORÍSTICS
 Quan vulguem avaluar la memòria dels estudiants i saber si han
memoritzat les fórmules de física, els posarem un examen memorístic de
formules, “sense xuleta”. I ja està.
No estem apostant per l’abandonament de l’activitat memorística.
Les persones necessitem saber coses de memòria.
o Necessitem tenir un ampli vocabulari per parlar o escriure. Tot i que
tinguem tota la informació a l’abast des de el nostre mòbil amb el Google,
necessitem conèixer conceptes i fets bàsics per comunicar-nos amb
agilitat i fins i tot per buscar a Internet més informació.
o Tot i que tinguem calculadores, necessitem tenir càlcul mental per
operacions simples.
o Tot i que treballem amb editors de text i correctors ortogràfics, necessitem
saber escriure amb lletra llegible i sense faltes d’ortografia.
"No necessito saber-ho tot; només necessito saber on trobar el que em faci falta, quan
ho necessiti. “ (Albert Einstein) Pere Marquès (2010)

15. EN DEFINITIVA: REDUÏM AL 50% ELS EXÀMENS
MEMORÍSTICS
 Abans de posar un examen tinguem ben clar el que pretenem mesurar i
no barregem en un mateix examen les “preguntes memorístiques” amb
altres activitats cognitives: analitzar, sintetitzar, aplicar, valorar…
 Així, si posem 2 exàmens, un de “fórmules sense xuleta” i un altre de
“problemes amb xuleta”, l’alumne que no memoritzi les fórmules
suspendrà l’examen de fórmules, però potser aprovarà l’examen de
problemes. I evitarem que els alumnes que no recordin les fórmules
queden automàticament suspesos, sense opció a demostrar si saben
analitzar, raonar i solucionar els problemes.
 D’aquesta manera alumnes hiperactius, poc donat a concentrar-se i
memoritzar però que sí comprenen bé les coses, disposant de les
fórmules podran resoldre els problemes i aprovaran els exàmens.
Fer activitats amb suports, igual que memoritzar, requereix esforç.
“Sóc el que he après. Seré el que sigui capaç d’aprendre.”
(Javier Martínez Aldanondo, XXI) Pere Marquès (2010)

16. TÈCNIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR (3)
 3.- Preparació dels exàmens memorístics.
o Examen d’entrenament (previ a “l’examen de veritat”) que orientarà als
estudiants cap a “allò més important” i els permetran practicar i posar a
prova els seus coneixements.
Tot i que “l’examen de veritat” vagi a ser memorístic, aquest examen
d’entrenament podria realitzar-se amb suports documentals, o per parelles.
Fer-ho bé podria proporcionar “un punt de regal” a sumar a la nota de
“l’examen de veritat”.
o Els alumnes preparen preguntes per l ‘examen i després les llegeixen a
tota la classe perquè els companys vegin si s’entenen bé els enunciats i de
pas mirin de contestar-les.
L’ examen que prepari el professor inclourà un 25% d’aquestes preguntes.
o Donar pistes als alumnes sobre el que sortirà a l’examen.
“Tot el que se’n diu estudiar i aprendre no és una altra cosa que recordar”
(Platón, -V) Pere Marquès (2010)

17. TÈCNIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR (4)
 4.- Altres tècniques.
o Graella d’assoliments, amb la llista dels aprenentatges que s’han de
realitzar. Cada alumne té la seva, on es va anotant la data en que els
assoleix.
o Avaluació a la carta. Es reserva un 25% de la nota final a la valoració de
diverses activitats escollides per cada alumne (d’una llista que proposa el
professor). Els treballs es poden anar desant en un portafoli.
o Treballs individuals o en grup amb presentació pública a la pissarra
digital (exposar un tema, projecte, webquest…) es valora:
• El treball (pot haver-hi rúbrica).
• La presentació oral i defensa.
• Les respostes a les preguntes del professor.
o Els alumnes adopten el rol de professor:
• Es preparen un tema i l’expliquen a tota la classe (o a alumnes de
cursos inferiors).
• Busquen recursos (imatges, vídeos curts, simuladors…) i els
presenten i comenten als companys a la pissarra digital.
• Corregeixen l’examen dels companys (segons pautes del professor)
Pere Marquès (2010)

18. TÈCNIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR (5)
 5.- Detecció precoç, tractament i seguiment dels alumnes
que poden caure en fracàs escolar
- Veure si va malament en (quasi) tot o tan sols en algunes matèries.
Identificar les causes aparents.
- Aplicar un tractament personalitzat que suposi per l’alumne fer
quelcom factible (“si vol, pot”) i que suposi un esforç assumible per a
ell. Finalment motivar-lo per a que vulgui (fonts de motivació:
aprendre, èxit, autoestima, reconeixement, aprovar…).
- Fer seguiment, valorant especialment l’esforç i ajustant les activitats a
cada alumne, per què arribi a l’èxit.
- Implicar a altres estudiants (“company tutor”) perquè facin aquest
seguiment. És una forma de “servei-aprenentatge” (com ho és
encarregar-se d’algunes tasques de la classe o del centre o de
l’entorn): resulta motivador veure la utilitat del treball, el servei a la
comunitat… i s’adquireix responsabilitat i s’aprèn..
Atendre també als estudiants que van bé, proposant-los nous reptes per a que no es
desmotivin (com passa a vegades amb alumnes d’altes capacitats).
Pere Marquès (2010)

19. … I PER SUPOSAT
TENIR EN COMPTE ELS PRINCIPIS
D’ APRENENTATGE I D’ENSENYAMENT
o Principis d’aprenentatge: les claus per a que l’alumne pugui, sàpiga i
vulgui aprendre
VEURE
o Principis d’ensenyament: aspectes clau a tenir en compte per a realitzar
una bona acció docent.
VEURE

20. Més informació…
• CHISPAS TIC I EDUCACIÓ
• Tecnologia educativa. Web de Pere Marquès
• Grup de recerca DIM-UAB
• Receptes per acabar amb el 50% del fracàs escolar: posa exàmens més
fàcils (síntesis)
• Receptes per acabar amb el 50% del fracàs escolar: jo sóc jo i el meu
ordinador (síntesis)
• Servei de Neurologia - Hospital Sant Joan de Déu. (2010).
L’ aprenentatge a la infancia i l’adolescència. Claus per evitar el fracàs escola
. Barcelona: Observatori FAROS
• AAVV (2010). Monogràfic sobre fracàs escolar. A Educaweb, 221.
• AAVV (2010).Desenvolupament del currículum basat en competències i
millora dels aprenentatges. A Monogràfics Escuela, octubre 2010.
• MARTINEZ, S. (2009). Fracàs escolar, PISA i la difícil ESO. Revista de
l’Associació de Sociologia de l’Educació vol. 2, nº 1 , pp. 56-85,. Marquès (2008)
PD Pere