2. INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS
TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA
Oscar Wilde

3. " Un principi de l'art
de l'educació, en el
que haurien de fixar-
se els encarregats de
dirigir-la, és el que no
s'ha d'educar als
nens conforme el
present, sinó
conforme a un estat
superior, més
perfecte, possible en
el provenir de
l'espècie humana".
Kant

4. “LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”
Esther Vilalta

5. Redactar correctament objectius generals i
didàctics.
Aplicar diferents estils d´ensenyament a l
´activitat física.
Identificar les parts d´una sessió pràctica.
Diferenciar les diferents capacitats motrius.
Diferenciar les habilitats motrius bàsiques i
específiques.

6. Analitzar la complexitat de les tasques motores i
seqüenciar-les per facilitar-ne el seu aprenentatge.
Conèixer els elements i possibilitats d´organització d
CAPACITAT DE PORTAR
´una sessió.
Aplicar el model de processament de la informació de
UN GRUP I
Marteniuk a les diferents habilitats motrius.
TRANSMETRE…
Aplicar correctament les tasques motrius de Famose.
CONEIXEMENTS
Dinamitzar activitats físico-recreatives adaptant-les al
medi i ales necessitats dels participants (nens/es,
tercera edat, poblacions especials, etc…).

7. El model de processament de l´informació de Marteniuk
Les parts d’una sessió
Els tipus d´objectius (generals, didàctics i operatius).
Tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals).
Les tasques motores de Famose.
Els estils d´ensenyament de reproducció.
Estils d´ensenyament de producció.

8. CONCEPTES 70%
-Prova de conceptes final  S´ha d´aprovar per fer mitjana
PROCEDIMENTS 20%
-Resolució correcta de les sessions pràctiques proposades.
-Participació activa i reflexiva en les pràctiques de les sessions.
ACTITUDS 10%
- Respecte cap al professorat i els companys
- Atenció i interès a classe
- Assistència i puntualitat a les sessions del crèdit
- Puntualitat en el lliurament de les activitats proposades a classe
- Intervenció i participació activa a les sessions del crèdit
- Acceptació dels companys i les seves possibles limitacions
*Una assistència inferior al 80% del total d’hores de classe d’aquest crèdit obligarà a l’alumnat a
presentar-se a l’avaluació extraordinària.

11. OBSERVA ELS VÍDEOS I FES UN RECULL
DE TOTS ELS COMPORTAMENTS QUE
CONSIDERIS QUE NO S’AJUSTEN A LA
DIDÀCTICA DE L’ACTIVITAT FÍSICA

12. EDUCACIÓ
ETIMOLÒGICAMENT
EDUCARE: Crear, nutrir, EDUCERE:Treure,
des de fora conduir, de dintre cap a fora
Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults,
per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur
personalitat
POT SER FORMAL, NO FORMAL, O INFORMAL
LECTURA ARTICLE

13. PEDAGOGIA
DEL GREC PAIDAGOGIA: DERIVA DE NEN I CONDUIR/DIRIGIR
Formar, desenvolupar i conduir al nen, i per extensió a la
persona humana, a través del seu progrés integral i
harmònic, i cap a seva maduresa física, psíquica, moral,
cívica i social.
PEDAGOGIA = EDUCACIÓ
CONJUNT DE CONEIXEMENTS FETS I PROCESSOS

14. DIDÀCTICA
DEL GREC DIDASKEIN: ENSENYAR, INSTRUIR, EXPLICAR
EN LLATÍ DISCERE: APRENDRE
És l’estudi científic de la organització de les situacions
d’aprenentatge que viu un educand per aconseguir un
objectiu cognitiu, afectiu o motor
OBJECTES DE LA DIDÀCTICA
FUNCIÓ DOCENT FUNCIÓ DISCENT OBJECTIUS I RECURSOS
CONTINGUTS

15. DIDAXOLOGIA
S’esforça a través de la
investigació empírica, a elaborar
un sistema coherent de
prescripcions verificables que fan
referència a la optimització de
l’acció didàctica.
ACTE DIDÀCTIC
Acció que posa en relació al que
ensenya amb el que aprèn.
METODOLOGIA
Part de la pedagogia que tracta els
mètodes d’ensenyament, és a dir,
de la manera racional i sistemàtica
d’ensenyar

16. COMPONENTS DEL PROCÉS
D’ENSENYAMENT
L’ALUMNE No tan sols com a un jugador que aprèn
tècnica i tàcticament, sinó com a un ser humà
en evolució, amb totes les seves capacitats i
limitacions, peculiaritats, impulsos, interessos i
reaccions.
No tan sols com a expert de l’esport, sinó com
EL PROFESSOR-
a educador apte per a desenvolupar la
MONITOR
complexa missió d’estimular,orientar i dirigir
amb habilitat l’aprenentatge dels seus alumnes

19. ELS OBJECTIUS Són la raó de ser, les metes que perseguim
Han de ser seleccionats, programats i
ELS CONTINGUTS dosificats de tal forma que facilitin el seu
aprenentatge
ELS MÈTODE Que fusiona intel·ligentment tots els recursos
D’ENSENYAMENT material i personals disponibles per tal
d’assolir els objectius proposats
ELS CONTEXT Entorn social i d'instal·lacions on portarem a
D’INTERACCIÓ terme el procés

20. MÉS CONCEPTES!!!
HABILITAT MOTRIU
Habilitat és la capacitat adquirida per l’aprenentatge de produir uns
resultats previstos amb el màxim de certesa i freqüentment amb la
mínima despesa de temps i energia (B.Knapp)
TOTA HABILITAT ÉS APRESA I ÉS QUELCOM FÍSIC
L’habilitat és igual per a tothom... La destresa és individual

21. TASCA MOTRIU
Representa la unitat bàsica de les activitats, exercicis, situacions i
problemes plantejats, i té com a objectiu oferir als alumnes
l’oportunitat d’experimentar, de realitzar una sèrie d’exercicis amb
les quals assolir les habilitats motrius (Florence)
LA PROPOSTA DEL PROFESSOR PER TAL D’APRENDRE
L’HABILITAT
ACCIÓ MOTRIU
És el moviment en sí, allò que es realitza realment.
DESTRESA
Capacitat de la qual gaudeix un individu per adquirir una habilitat .

22. MOVIMENTS REFLEXES
Comportament motor involuntari i no conscient, caracteritzat per la
seva elevada velocitat d’execució. Són innats a l’individu i, per tant,
no hi ha aprenentatge previ. Ex: reflexa de succió dels nadons,
reflexa plantar, reflexa ocular

23. MOVIMENTS VOLUNTARIS
S’origina i es realitza de forma conscient i voluntària per l’individu
MOVIMENTS AUTOMÀTICS
(AUTOMATISMES)
Es realitzen de forma inconscient, i en podem distingir dos tipus:
-Innats: no en tenim control absolut però hi podem incidir (ex:
respiració, pols...)
- Voluntaris que a partir de la repetició s’han transformat en un
hàbit. Permeten alliberar la consciència

24. És qüestió d’anatomia?
Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no
hem portat a terme anteriorment...
Alguns científics creuen que el sistema de control del
moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al
sistema motor
Doncs en què pensa?
FLASH INTRODCUTORI
basat en Batalla, A.

25. Potser pensa en el moviment?
Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta
Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora
Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda

26. Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del
moviment és de caràcter perceptiucognitiu
És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea
clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor
tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en
moviments corporals
Ens fem una imatge mental d’allò
que volem fer

27. I saber això per a què carai ens servirà?
Si el control de moviment no entén de músculs ni de
moviments concrets...ens podem estalviar totes les
informacions sobre músculs que intervenen i moviments
específics
Cal donar informacions que facilitin el
desenvolupament de les representacions mentals
DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici)
ALTRES
INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS
(ex: gimnàstica)

28. Què ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la
variació?
LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i
podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat
establim una base motriu amplia
ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA
Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera
mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor
plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.

29. TEORIES DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
Neixen com un intent de
superar les limitacions més
importants del conductisme
(ambientalisme,
associacionisme,
antimentalisme).
S’estructura a partir dels
postulats propis de la
psicologia cognitiva.
L’aprenent té un element actiu,
més enllà de respondre a
determinades característiques
de l’ambient.

30. “El dominio cognitivo es la
diferencia fundamental entre el hombre y
los animales inferiores y se hace difícil
plantear las leyes del aprendizaje
humano al margen de él”
ADAMS,1971

31. ADAMS,1971
Es tracta del model bàsic del processament de la informació
S’inicia amb l’arribada d’un o més estímuls (inputs)
d’informació a un més òrgans sensorials, a partir d’aquí
s’inicia el seu processament (caixa negra) que acaba amb
l'emissió d’una resposta motora (output)

32. El processament de la informació no és observable
Ex: dibuixa un arbre
Es varen adonar que tot i que
les entrades eren les mateixes
les respostes no sempre eren
iguals, ni desitjades.
Calia detectar les fases
d’aquest procés…

33. Per intentar donar respostes a aquests processos
Materniuk presenta el següent model:

34. Presenta un model on desglossa l’execució motriu en
tres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal
que una errada en una d’elles provoca el fracàs en
l’assoliment de l’objectiu.
1- MECANISME PERCEPTIU
Identifica i integra dades sensorials provenen de
l’entorn i també del propi subjecte.

35. Les informacions de l’entorn són enviades al
mecanisme de decisió, però també es guarden a la
memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar
estímuls.
2- MECANISME DE DECISIÓ
Procés de decisió intern que té lloc abans d’executar
qualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre és
conscient. Intervenen les capacitats cognitives de
l’individu.

36. El subjecte escull d’entre les respostes que té
emmagatzemades la que més s’ajusta a la situació
concreta.
Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i
es preveuen els estímuls que apareixen.
3- MECANISME D’EXECUCIÓ
Encarregat de la realització del moviment.

37. És el responsable de la organització motriu que
coordinarà les diferents accions musculars implicades
en la resposta programada prèviament.
EXEMPLES:
MECANISME PERCEPCIÓ X
MECANISME DECISIÓ X
MECANISME EXECUCIÓ X

38. Segons l’exemple anterior la tasca proposada
presenta unes exigències en l’aprenentatge que fan
referència als tres mecanismes….
Existeixen tasques motrius diferents, i per tant
requeriran un tractament didàctic diferent

39. WELFORD (1976) PROPOSA UN NOU MODEL:
QUATRE CIRCUITS PRINCIPALS DE FEEDBACK!

40. 1- DECISIÓ I MEMÒRIA: Abans de donar la resposta
motriu, l’individu recorre a les experiències passades o
fins i tot a la pràctica imaginada.
2- CONTROL NEUROMUSCULAR: Control automàtic de
les parts o components del moviment a realitzar.
3- CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ: A partir dels
òrgans sensorials de caràcter kinestésic
4- CONEIXEMENT DELS RESULTATS: El resultat extern
percebut a través dels sentits perifèrics (vista, oída...)

42. EL DIA DEL GOL

43. Aquells estímuls que som capaços
de captar a través dels òrgans
sensorials
La interpretació de les sensacions,
donant significat i organització
Cada persona construeix d’una manera exclusiva i
única les percepcions recollides per estímuls. Ex:
un perfum que ens recorda...

44. Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia
externa per energia nerviosa, processable com a
informació per part de l’organisme, la seva transmissió
als nivells de memòria, i la seva organització primària
per tal de ser identificada.
Receptors sensorials
Són els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre
l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.

45. Característiques dels receptors
Especificitat: cada receptor tan sols respon a un tipus
d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) .
Excitabilidad: nivell mínim d’estimulació necessari per
provocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls
cap al cervell.
Adaptació: en la mesura que l’estímul es manté
constant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una
adaptació (ex: olor permanent)

46. Classificació

47. Pel que fa al moviment:
Els propioceptors són els receptors més específics pel
que fa al comportament motor.
Els interoceptors no tenen funcions directes
relacionades amb el moviment.
D’entre els exteroceptors la vista és el que té més
importància per les conductes motores
GUITART

48. ON SOM?

49. ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS
Informen sobre la posició de les parts del cos i el
moviment.
DUES CATEGORIES
KINESTÈSICS LABERÍNTICS
A l’aparell locomotor i pell A l’oïda
Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels
receptors sensorials propioceptius...això a l’inici
provoca...

50. DESORIENTACIÓ
INCERTESA
Durant el procés
d’aprenentatge
integrem totes les
fonts propioceptives, i
també la visual, en
unitats més grans.

51. Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i
es posa condicions a l’estimulació externa.
Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem
seleccionem i organitzem en interacció amb els
processos de memòria, atenció i programació.

52. El que en realitat fem és establir un esquema
perceptiu (Piaget)
Element comú a diferents objectes i situacions
L’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs

53. Altres autors (Arend 1980) ho anomenen atenció selectiva
entesa com:
Capacitat que té el subjecte per organitzar el seu camp perceptiu.
D’aquesta manera aprendrà a concentrar-se en aquells estímuls
que són realment importants, i ignorar els que no influeixen en la
realització de la tasca.
Aquest filtrat està condicionat per:
Edat del subjecte
Sobreexclusiva (5-6anys)
Nivell d’experiència
Sobreinclusiva (11-12anys)
Atenció selectiva (12 anys)
Característiques dels estímuls

55. Codi
Perceptiu
MEMÒRIA Anàlisi
Comparació
MECANISME DE
PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS

56. Cal adaptar
contínuament la
conducta motriu en
relació a factors externs
No ha prendre decisions
respecte a la tasca
motriu (automatitzada)

57. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS
El jugador s’ha de fixar en:
CATEGORIES D’INFORMACIÓ
Directa, dels ESPAI Camp i joc proper
ADVERSARIS
companys, i intencions
COMPANYS Situacions i intencions TEMPS Del partit i de la
acció concreta
REGLAMENT De joc i de la competició CAPACITATS Tècniques, físiques i
PRÒPIES tàctiques
PILOTA Ubicació i perillositat

58. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT
PERCEPTIVA DE LES TASQUES MOTRIUS
ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Segons condicions Entorn estable Entorn canviant
entorn
Segons tipus de
Feedback intern Feedback extern
control
Segons estat inicial
Individu i objecte Individu i objecte en
de l’individu i
estàtic moviment
l’objecte

59. ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Segons el propòsit Llançament a distància Llançament en precisió
de la tasca en
relació a la Intercepció del mòbil Intercepció del mòbil
mobilització buscant-nos evitant-nos
d’objectes Colpejar objecte estàtic Colpejar d’objectes en
moviment
Petit nº d’estímuls Gran nº d’estímuls
Segons el tipus Baixa velocitat i màxima Alta velocitat i poca
d’estimulació durada de l’estímul durada de l’estímul
Molta intensitat d’estímul Poca intensitat d’estímul
Estímuls poc conflictius Estímuls molt conflictius

60. ANTICIPACIÓ
COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT
DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET
GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A
L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL
Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i
ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)
APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ

61. LES MEVES CAPACITATS
MEMÒRIA
Contrastació
OBJECTIU DE LA
ACCIÓ QUÈ?
MECANISME
Codi
Perceptiu DE DECISIÓ
PROGRAMA
D’ACCIÓ
COM?

63. VALORACIÓ DEL GRAU DE COMPLEXITAT
D’UNA TASCA SEGONS:
Nº de decisions
A més nombre de decisions la complexitat de la tasca és major
Tasques de curta durada i amb un objectiu concret no donen lloc
a moltes decisions.

64. Nº propostes motrius alternatives en cada decisió
En una progressió limitarem les opcions alternatives per després
anar augmentant el número de respostes. Exemple: en volei
farem abans un 1+1 i que 1x1.
Velocitat requerida en la decisió
Si tenim molt temps per realitzar una acció, la tasca serà més senzilla
que si no en disposem. Compte!...no confondre amb temps de
percepció (ex: un nedador disposa de molt temps per prendre la decisió,
però ha de reaccionar ràpid davant l’estímul auditiu de la sortida)
En un procés d'aprenentatge a l’inici el subjecte ha de tenir molt temps
per prendre decisions i mica en mica cal disminuir-lo (exemple: defensa
passiva)

65. Nivell d'incertesa
Quan l’execució i el desenvolupament es veuen afectats per les
condicions de l’entorn. Exemple: escalada obrir una via o bé repetir-la.
Si tenim un oponent intel·ligent el grau d’incertesa serà més gran (així,
podem considerar aquest és el secret de l’scouting? )
Nivell de risc
Moltes situacions es veuen condicionades per les situacions de risc
mental i/o físic que les mediatitzen.
RISC FÍSIC: quan la pròpia tasca té una dificultat motriu important
(objectiu i subjectiu
RISC PSICOLÒGIC: queden 10 segons i la pilota crema...

66. Ordre seqüencial de les accions (¿?)
Són més fàcils les accions d’ordre fix (ex: salt de longitud (cursa,
batuda, vol, caiguda). Ens tornem a trobar de nou amb les
tasques obertes (ordre seqüencial variable) i les tancades.
Quantitat d’informació a recordar
En la primera fase de
l’aprenentatge hem d’evitar donar
un excés d’informació. Pot arribar
a bloquejar l’aprenent per
impossibilitat d’assimilar tants
continguts nous.

67. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT EN LA
PRESA DE DECISIONS PER A LA REALITZACIÓ DE
TASQUES MOTRIUS
ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Nº de decisions Escàs nº decisions Gran nº decisions
Nº propostes
motrius
Proposta motriu Multiplicitat de
alternatives en
única propostes motrius
cada decisió
Velocitat requerida Molt temps per Temps de decisió
en la decisió decidir molt breu

68. ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Nivell incertesa Els factors fixes Els factors variables
Nivell de risc No hi ha risc físic Hi ha risc físic
Ordre seqüencial Ordre fix (programa Ordre variable
de decisions lineal) (programa ramificat)
Nº d’elements que Pocs elements a Molts elements a
és necessari memoritzar memoritzar
recordar

69. MECANISME
D’EXECUCIÓ
SISTEMA
NEUROMUSCULAR
GEST

70. Característiques de la acció motriu
Fluidesa : capacitat de no interrompre el moviment .
Variabilitat : capacitat de modificar una acció que estic
realitzant .
Anticipació: mentre realitzes un gest, mentalment en
penses un altre.
Precisió: fer coincidir allò desitjat amb el que succeeix .
Economia: utilitzar exclusivament els músculs
necessaris per aquells moviments .
Estètic : coincidència o no amb els estàndards.

71. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT DE LES
TASQUES MOTRIUS RESPECTE AL MECANISME
D’EXECUCIÓ I CONTROL
FACTORS QUE INTERVENEN - DIFICULTAT + DIFICULTAT
Pocs grups ms Molts grups ms
Coordinació neuro- Estructura simple Estructura complexa
muscular Poca velocitat Alta velocitat
execució execució
Poca exigència Molta exigència
precisió precisió
Condició física Poca exigència Molta exigència

72. El domini de l’activitat
motriu corporal que ens
capacita per crear,
executar, i controlar el
moviment, i ens permet
posar-nos en relació amb
l’entorn en els termes
motrius desitjats
SEIRUL·LO

73. La interacció i el bon funcionament del SNC i la
musculatura esquelètica durant el moviment. Le Boulch
Funcionament òptim dels músculs en la producció de
l’acte motor. Fetz

74. CONTROL MOTOR ESPAI TEMPS

76. RECURSOS METODOLÒGICS
LA MOTIVACIÓ
Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus
d’activitat (física i/o cognitiva)
ls
Objec tius rea
itat ació
r ustr
inf erio Fr
ent d’
ntim Tasques significatives
Se Re
ndi
me
nt Em
Interessos pa t
ia

77. Es pot definir també com: “el mecanisme intern o
extern que dirigeix la conducta”. És com una força
interna que ens provoca actuar, que ens mou, i que
ens manté en l’acció.
En l’àmbit esportiu, la motivació és un producte
d’un conjunt de variables socials, ambientals, i
individuals, que determinen la intensitat en la
pràctica, la persistència i el rendiment.

78. BÀSICA
JOC
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA
Agonisme
Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat
Éxit
Associació
MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
Estètica
Lligada a la relació social i l’entorn
QUOTIDIANA

79. MOTIVACIÓ BÀSICA
DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB
L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...)
GUARDA RELACIÓ AMB L’INTERÈS I L’AMBICIÓ DELS
JUGADORS PELS RESULTATS ESPORTIUS, EL SEU
RENDIMENTS PERSONAL, I LES CONSEQÜÈNCIES
BENEFICIOSES D’AMBDÓS (contractes, victòries, campionats...)
EX: ANY DE MUNDIAL...

80. MOTIVACIÓ QUOTIDIANA
INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA
GRATIFICACIÓ IMMEDIATA.
GUARDA RELACIÓ AMB L’ACTRACTIU DE L’AMBIENT DE
TREBALL I LES TASQUES DIÀRIES (les relacions amb els
companys i el cos tècnic, els reptes que planteja l’entrenament,
l’ambient de treball...), EL GAUDI, LA SATISFACCIÓ I EL
RENDIMENT PERSONAL COTIDIANS (divertir-se jugant o
entrenant, sentir-se satisfet amb el què has fet, assolir reptes
esportius concrets...); I L’OBTENCIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DE
GRATIFICACIÓ (atenció i reconeixement per part de l’entrenador,
petits premis materials...)

81. MOTIVACIÓ DURANT
L’ENTRENAMENT
OR
RECURSOS
D
FORMES JUGADES
NA
RE
AMBIENT DE TREBALL
E NT
IÓ
TASQUES SIGNIFICATIVES
IV AC
O T RECOLZAMENT
M VERBAL
VARIABILITAT

82. IMPORTANT!...Si no hi ha motivació bàsica, els esportistes no
assoliran el nivell de compromís suficient per afrontar reptes
ambiciosos
Amb la motivació quotidiana...
Proposa una experiència diària més grata, però
incrementa el risc de caure en un estat de conformisme que frena
l’interès i l’esforç per objectius esportius més ambiciosos.

83. Per tal d’assolir el màxim rendiment a l’entrenament cal:
-MOTIVACIÓ BÀSICA
-MOTIVACIÓ ESPECÍFICA PER A L’ACTIVITAT
L’estancament de molts esportistes (promeses i d’èlit) es
produeix perquè la seva motivació bàsica per assolir els èxits
esportius que requereixen elevades dosis d’esforç, disciplina,
persistència i autocontrol són insuficients.
Cal motivar per: obtenir el màxim benefici de
l’entrenament, reduir l’absentisme, aprofitar el temps, implicació
dels esportistes...

84. APTITUD I PREDISPOSICIÓ DE
L’ENTRENADOR... Si jo no estic motivat
no transmeto.
EVITAR LA MONOTONIA DE
L’ESCALFAMENT... Variants: direcció de
les curses, treball coordinatiu, jocs, d’inici
amb pilota, per parelles, segons estil
tradicional....+
LES ORDRES...feedback positiu, el to de
veu, reforçar...
VARIABILITAT ENTRENAMENTS
L’AMBIENT DE TREBALL
PROPOSA ACTIVITATS.... *

85. LA MOTIVACIÓ DEPÈN, EN GRAN MESURA, DE L’ACTRACTIU
DELS BENEFICIS (diners, prestigi, satisfacció personal, diversió...),
DELS COSTOS NECESSARIS PER ASSOLIR AQUESTS BENEFICIS
(hores d’entrenament, esforç físic i psicològic, patiment,
disciplina...), I DE LA RELACIÓ ENTRE BENEFICIS I COSTOS
Exemple típic: equip de regional on els jugadors no cobren...
IMPORTANT: No es pot motivar als
jugadors parlant tan sols dels
beneficis, han de conèixer els costos.

86. QUAN MÉS PETITS SIGUIN ELS COSTOS MÉS GRAN SERÀ LA
MOTIVACIÓ?
NO, els costos han de ser suficientment alts per tal que l’esportista
valori la importància de l’esforç personal, però proporcional al
possible benefici i, evidentment, viable per l’esportista en funció de
la seva disponibilitat i les seves possibilitats reals.

87. CRIDAR L’ATENCIÓ
DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ
REPETIR EL MÉS IMPORTANT
FER QUE ELS ALUMNES
S’EXPRESSIN
ATENCIÓ PERSONALITZADA

88. ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM
ESTRÈS MOTIVACIÓ
VERBAL
VERBAL
JOC
SANCIONAR
AMBIENT
ENTORN
TREBALL

89. L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha
practicat, i el professor ha de trobar els errors i els
encerts per tal d’informar a l’alumne.
ASPECTES RELLEVANTS
-NO DONAR MASSA INFORMACIÓ (SATURACIÓ).
-RECOMANABLE DONAR EL FEEDBACK ENTRE ELS 5” I
ELS 20” DESPRÉS DE L’ACTIVITAT.
-NO CAL DONAR EN TOTES LES EXECUCIONS
FEEDBACK (deixar l’alumne que visqui els seus propis
errors)

90. CLASSIFICACIÓ
Segons la forma de donar la informació.
-Auditiu – Gestual - Vídeo
Segons la direcció
-Individual – Grupal
Segons com s’utilitza en el temps
-Simultani – Terminal - Retardat

91. Segons l’objectiu
-Global – Segmentari
Segons el caràcter
-Positius (1r) – Negatius
Segons la seva intenció
-Avaluatius –Descriptius – Comparatiu – Afectiu
- Neutral - Interrogatiu

92. 1- CONSTRUIR LA RELACIÓ DEL NEN AMB
L’ENTORN: MOTRICITAT
2- CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LA PILOTA:
INDIVIDUAL
3- CONSTRUIR EL JOC AMB ELS COMPANYS I
ELS ADVERSARIS
4- DESENVOLUPAR LES NOCIONS D’ESPAI I
TEMPS, RELACIONAT AMB EL JOC D’EQUIP

93. “...a mi me han educado desde los trece o
catorce años para que conozca el futbol. Antes
jugaba porque jugaba, y creía que las cosas
sucedían porque sí. Pero me han hecho entender
que suceden porque hay una lógica. Me
educaron para descifrar el juego, y en cambio, a
la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho
nada. A muchos entrenadores les interesa nada
de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los
jugadores les dicen que hay que luchar, que hay
que ganar y esas cosas, y llegan a la primera
división sin saber nada del juego. Esto es lo que
pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable
realmente de fútbol.” J. Guardiola

94. MODEL INTEGRAT
1. DOMINI D’HABILITATS I DESTRESES BÀSIQUES
2. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA 2. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA
ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
POCS ELEMENTS TÈCNICS POCS ELEMENTS TÀCTICS
3. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT
DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS
4. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA 4. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA
ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
NOUS ELEMENTS TÈCNICS NOUS ELEMENTS TÀCTICS
5. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT
DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS
Castejón i López Ros,1997; López Ros i Castejón, 2005

96. •Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc.
•Augmentar o reduir el tamany, la forma, y el número de
metes (porteries)
•Incorporar àrees de joc restringides (àrees que no es
poden trepitjar, àrees en les que tan sols hi podem estar un
EN RELACIÓ temps determinat...)
A L’ESPAI •Delimitar zones de llançament obligatòries.
•Obligar als jugadors a canviar d’espais durant el
desenvolupament del joc.
•Obligar a los jugadores a mantenir una distància
determinada amb els seus companys

97. •Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex:
xut).
•Limitar el temps de possessió de pilota.
•Limitar el temps de permanència en determinades
•Determinar passivitat si no s’actua amb cert ritme.
EN •Canviar el temps d’actuació de les tasques (ex: partits a
RELACIÓ 10’...).
AL TEMPS •Augmentar/reduir el número de períodes de descanso o de
joc.
•Bonificar l’assoliment de determinats objectius en un temps
determinat (ex: creuar mig camp en menys de x segons)
•Penalitzar el retràs en la culminació de determinats objectius
•Variar el sistema de puntuació(ex: delimitar diverses àrees de
puntuació en la porteria, etc.)
EN RELACIÓ •Jugar amb una part de les regles per simplificar-lo.
AL •Introduir algunes normes para centrar-nos en determinats
REGLAMENT aspectes tàctics del joc (por exemples: prohibir el retrocés de
la pilota, prohibir les passades recíproques, estipular el
nombre de passades abans de xutar a portería...)

98. •Modificar el número, forma, tamany o composició del
mòbil.
EN RELACIÓ A LA •Determinar el número de contactes i la forma de contacte
TÈCNICA amb la pilota.
•Plantejar situacions que condicionen l’ús de
determinades tècniques: passar con el interior...
Variar el número de jugadors (igualtat o desigualtat
numèrica).
•Determinar les funciones d’alguns o tots els jugadors
(atac, defensa, semioposició, neutra).
EN RELACIÓ A LA •Establir una seqüència de joc abans del joc lliure (ex:
TÀCTICA còrner...)
•Establir un sistema de joc.
•Establir canvis de joc davant determinades
circumstàncies.

99. Explotació infantil
http://www.youtube.com/watch?v=kcCwIrstIEA (pequeño genio música)
http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=XYdetXI3uIs&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=WNG3len_Yw8
Los niños toman la calle
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?
COMPID=53439840616&ID_PAGINA=1810082&ID_FORMATO=9&PAGINA