2. Per intentar donar respostes a aquests processos
Materniuk presenta el següent model:

3. Presenta un model on desglossa l’execució motriu en
tres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal
que una errada en una d’elles provoca el fracàs en
l’assoliment de l’objectiu.
1- MECANISME PERCEPTIU
Identifica i integra dades sensorials provenen de
l’entorn i també del propi subjecte.

4. Les informacions de l’entorn són enviades al
mecanisme de decisió, però també es guarden a la
memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar
estímuls.
2- MECANISME DE DECISIÓ
Procés de decisió intern que té lloc abans d’executar
qualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre és
conscient. Intervenen les capacitats cognitives de
l’individu.

5. El subjecte escull d’entre les respostes que té
emmagatzemades la que més s’ajusta a la situació
concreta.
Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i
es preveuen els estímuls que apareixen.
3- MECANISME D’EXECUCIÓ
Encarregat de la realització del moviment.

6. És el responsable de la organització motriu que
coordinarà les diferents accions musculars implicades
en la resposta programada prèviament.
EXEMPLES:
MECANISME PERCEPCIÓ X
MECANISME DECISIÓ X
MECANISME EXECUCIÓ X

7. Segons l’exemple anterior la tasca proposada
presenta unes exigències en l’aprenentatge que fan
referència als tres mecanismes….
Existeixen tasques motrius diferents, i per tant
requeriran un tractament didàctic diferent

8. Aquells estímuls que som capaços
de captar a través dels òrgans
sensorials
La interpretació de les sensacions,
donant significat i organització
Cada persona construeix d’una manera exclusiva i
única les percepcions recollides per estímuls. Ex:
un perfum que ens recorda...

9. Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia
externa per energia nerviosa, processable com a
informació per part de l’organisme, la seva transmissió
als nivells de memòria, i la seva organització primària
per tal de ser identificada.
Receptors sensorials
Són els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre
l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.

10. Característiques dels receptors
Especificitat: cada receptor tan sols respon a un tipus
d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) .
Excitabilidad: nivell mínim d’estimulació necessari per
provocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls
cap al cervell.
Adaptació: en la mesura que l’estímul es manté
constant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una
adaptació (ex: olor permanent)

11. Classificació

12. Pel que fa al moviment:
Els propioceptors són els receptors més específics pel
que fa al comportament motor.
Els interoceptors no tenen funcions directes
relacionades amb el moviment.
D’entre els exteroceptors la vista és el que té més
importància per les conductes motores

13. ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS
Informen sobre la posició de les parts del cos i el
moviment.
DUES CATEGORIES
KINESTÈSICS LABERÍNTICS
A l’aparell locomotor i pell A l’oïda
Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels
receptors sensorials propioceptius...això a l’inici
provoca...

14. DESORIENTACIÓ
INCERTESA
Durant el procés
d’aprenentatge
integrem totes les
fonts propioceptives, i
també la visual, en
unitats més grans.

15. Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i
es posa condicions a l’estimulació externa.
Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem
seleccionem i organitzem en interacció amb els
processos de memòria, atenció i programació.

16. El que en realitat fem és establir un esquema
perceptiu (Piaget)
Element comú a diferents objectes i situacions
L’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs

17. Altres autors (Arend 1980) ho anomenen atenció selectiva
entesa com:
Capacitat que té el subjecte per organitzar el seu camp perceptiu.
D’aquesta manera aprendrà a concentrar-se en aquells estímuls
que són realment importants, i ignorar els que no influeixen en la
realització de la tasca.
Aquest filtrat està condicionat per:
Edat del subjecte
Sobreexclusiva (5-6anys)
Nivell d’experiència
Sobreinclusiva (11-12anys)
Atenció selectiva (12 anys)
Característiques dels estímuls

18. Codi
Perceptiu
MEMÒRIA Anàlisi
Comparació
MECANISME DE
PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS

19. Cal adaptar
contínuament la
conducta motriu en
relació a factors externs
No ha de prendre
decisions respecte a la
tasca motriu
(automatitzada)

20. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS
El jugador s’ha de fixar en:
CATEGORIES D’INFORMACIÓ
Directa, dels ESPAI Camp i joc proper
ADVERSARIS
companys, i intencions
COMPANYS Situacions i intencions TEMPS Del partit i de la
acció concreta
REGLAMENT De joc i de la competició CAPACITATS Tècniques, físiques i
PRÒPIES tàctiques
PILOTA Ubicació i perillositat

21. MOTIVACIÓ BÀSICA
DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB
L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...)
GUARDA RELACIÓ AMB L’INTERÈS I L’AMBICIÓ DELS
JUGADORS PELS RESULTATS ESPORTIUS, EL SEU
RENDIMENTS PERSONAL, I LES CONSEQÜÈNCIES
BENEFICIOSES D’AMBDÓS (contractes, victòries, campionats...)
EX: ANY DE MUNDIAL...

22. MOTIVACIÓ QUOTIDIANA
INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA
GRATIFICACIÓ IMMEDIATA.
GUARDA RELACIÓ AMB L’ACTRACTIU DE L’AMBIENT DE
TREBALL I LES TASQUES DIÀRIES (les relacions amb els
companys i el cos tècnic, els reptes que planteja l’entrenament,
l’ambient de treball...), EL GAUDI, LA SATISFACCIÓ I EL
RENDIMENT PERSONAL COTIDIANS (divertir-se jugant o
entrenant, sentir-se satisfet amb el què has fet, assolir reptes
esportius concrets...); I L’OBTENCIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DE
GRATIFICACIÓ (atenció i reconeixement per part de l’entrenador,
petits premis materials...)

23. MOTIVACIÓ DURANT
L’ENTRENAMENT
OR
RECURSOS
D
FORMES JUGADES
NA
RE
AMBIENT DE TREBALL
E NT
IÓ
TASQUES SIGNIFICATIVES
IV AC
O T RECOLZAMENT
M VERBAL
VARIABILITAT

24. CRIDAR L’ATENCIÓ
DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ
REPETIR EL MÉS IMPORTANT
FER QUE ELS ALUMNES
S’EXPRESSIN
ATENCIÓ PERSONALITZADA

25. ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM
ESTRÈS MOTIVACIÓ
VERBAL
VERBAL
JOC
SANCIONAR
AMBIENT
ENTORN
TREBALL

26. L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha
practicat, i el professor ha de trobar els errors i els
encerts per tal d’informar a l’alumne.
ASPECTES RELLEVANTS
-NO DONAR MASSA INFORMACIÓ (SATURACIÓ).
-RECOMANABLE DONAR EL FEEDBACK ENTRE ELS 5” I
ELS 20” DESPRÉS DE L’ACTIVITAT.
-NO CAL DONAR EN TOTES LES EXECUCIONS
FEEDBACK (deixar l’alumne que visqui els seus propis
errors)

27. •Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc.
•Augmentar o reduir el tamany, la forma, y el número de
metes (porteries)
•Incorporar àrees de joc restringides (àrees que no es
poden trepitjar, àrees en les que tan sols hi podem estar un
EN RELACIÓ temps determinat...)
A L’ESPAI •Delimitar zones de llançament obligatòries.
•Obligar als jugadors a canviar d’espais durant el
desenvolupament del joc.
•Obligar a los jugadores a mantenir una distància
determinada amb els seus companys

28. •Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex:
xut).
•Limitar el temps de possessió de pilota.
•Limitar el temps de permanència en determinades
•Determinar passivitat si no s’actua amb cert ritme.
EN •Canviar el temps d’actuació de les tasques (ex: partits a
RELACIÓ 10’...).
AL TEMPS •Augmentar/reduir el número de períodes de descanso o de
joc.
•Bonificar l’assoliment de determinats objectius en un temps
determinat (ex: creuar mig camp en menys de x segons)
•Penalitzar el retràs en la culminació de determinats objectius
•Variar el sistema de puntuació(ex: delimitar diverses àrees de
puntuació en la porteria, etc.)
EN RELACIÓ •Jugar amb una part de les regles per simplificar-lo.
AL •Introduir algunes normes para centrar-nos en determinats
REGLAMENT aspectes tàctics del joc (por exemples: prohibir el retrocés de
la pilota, prohibir les passades recíproques, estipular el
nombre de passades abans de xutar a portería...)

29. •Modificar el número, forma, tamany o composició del
mòbil.
EN RELACIÓ A LA •Determinar el número de contactes i la forma de contacte
TÈCNICA amb la pilota.
•Plantejar situacions que condicionen l’ús de
determinades tècniques: passar con el interior...
Variar el número de jugadors (igualtat o desigualtat
numèrica).
•Determinar les funciones d’alguns o tots els jugadors
(atac, defensa, semioposició, neutra).
EN RELACIÓ A LA •Establir una seqüència de joc abans del joc lliure (ex:
TÀCTICA còrner...)
•Establir un sistema de joc.
•Establir canvis de joc davant determinades
circumstàncies.

30. Unitat bàsica i operativa del procés d’instrucció.
A partir d’ella que podem És l’espai de temps
aconseguir els objectius en el qual es porten a
proposats en els diferents terme les activitats
nivells de programació.

31. TRADICIONAL
ACTIVACÍÓ
TRES PARTS: PART PRINCIPAL
TORNADA A LA CALMA

32. MODERNA INFORMACIÓ
ACTIVACIÓ- ESCALFAMENT
CINC PARTS: PART PRINCIPAL
(assoliment objectius)
TORNADA A LA CALMA
ANÀLISI RESULTATS

33. CONCLUSIONS DE L’ESTRUCTURA
MODERNA
1- Tot i dividir-se en parts, té un significat global
2- La part principal fa referència a l’alumne, els
objectius, o les situacions d’ensenyament-
aprenentatge.
3- La atenció la guanya el professor a partir dels
objectius i les situacions.
4- S’utilitzen estils menys directius. És freqüent l’ús
dels estils de recerca i creativitat.

34. Conjunt d’exercicis que
realitzem per preparar a
l’organisme per realitzar una
activitat física.
1-Prevenir possibles lesions
originades per la realització
d’esforços violents.
2- Posar l’organisme en disposició
per a realitzar el màxim rendiment.
3- Preparar psicològicament
l’esportista per l’exercici que
realitzarà.
4- Recordar el treball tècnic
aconseguit; i aprenentatge
d’habilitats senzilles

35. Existeixen diferències
significatives entre
l’escalfament que ha de fer
un adult i el que ha de fer un
nen en formació
Gràcies al funcionament del
sistema biològic del nen,
aquest (ex:12 anys) està
predisposat per fer un
exercici sense necessitat
de realitzar un escalfament
basat en la repetició de
gestos analítics.

36. En categories prebenjamí, benjamí, i aleví, ens trobem
amb nens que tenen una temperatura corporal superior
a la d’un adult (Wilmore y Costill, 1998). Així, els nens
requereixen 2 minuts per arribar a la seva fase estable,
mentre els adults en necessiten quatre.
NO ÉS NECESSARI REALITZAR EXERCICIS
ANALÍTICS DE REPETICIÓ
Aprendre a mentalitzar-se i motivar-se dins de
l’escalfament.

37. 1- INDIVIDUALITZACIÓ: cada
esport és diferent, cada esportista
és diferent...
2- GLOBALITAT: existeixen
tasques globals d’escalfament on
els esportistes treballen diferents
grups musculars. Bàsic en
categories inferiors.
3- VARIETAT: provoca una major
motivació

38. 4- ESPECIFICITAT: són preferibles exercicis,
l’estructura coordinativa dels quals coincideixi amb
l’entrenament principal o el partit.
5- PROGRESSIÓ: cal incrementar la intensitat des del
principi fins al final (del 30-40% al 80%) (Padial,1999). Cal
fer-ho sense acumular fatiga, i podem incloure fases
intenses d’uns 6-7”. També cal progressar en la dificultat
dels exercicis, així com partir de tasques més
analítiques i finalitzar amb globals.
6- DURADA: ha de durar com a mínim 10 minuts per tal
que els jugadors obtinguin el màxim benefici possible
de l’increment de la temperatura corporal. (variable en
funció de l’exercici posterior).

39. 7- DIVERSIÓ: sobretot en etapa
de formació, la diversió ha de ser
el principi rector de la pràctica
esportiva.
8- FUNCIÓ D’APRENENTATGE:
per una banda trobem els objectius
psico-fisiológics, i per l’altre la
integració dels continguts tècnics-
tàctics de la part principal.

40. L’EDAT: Els nens requereixen menys temps d’escalfament
TIPOLOGIA D’ENTRENAMENT: Entrenaments
d’intensitat alta han d’incloure un escalfament exigent.
EL BIORITME: L’escalfament del matí ha de ser
més llarg i progressiu que el de la tarda.
LA TEMPERATURA: Els dies de fred l’escalfament
pren major rellevància.
LA MODALITAT ESPORTIVA: La durada de
l’escalfament és inversament proporcional a la de
l’activitat.

41. S’ha de realitzar abans d’iniciar la classe.
Incrementa la tª corporal però no produeix fatiga (¿?)
Ha de ser progressiu
Pot tenir fases anaeròbies alàctiques (màx. intensitat,
durada màxima 6-7” )
L’escalfament d’entrenament: pot tenir major quantitat i
intensitat, conté un component secundari d’entrenament.
A la primera part predominen els continguts generals. A
la part final farem tasques que tenen a veure amb
l’objectiu de la sessió d’entrenament o competició.
IMPORTANT: aspectes motivacionals

42. I ARA COM CARAI S’OMPLE...