L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Cooperació i acció territorial a l'Alt Pirineu i Aran, Jordi Abella Pons, antropòleg i director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

1. Eixos de treball
1.- Creació de producte empaquetat i organitzat

2. 2.- El treball en Xarxa. Cooperació en l’àmbit territorial.

3. La xarxa de museus i equipaments
patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.
1.- Creació de producte turístic conjunt. El
Passaports
2.- Realització dels primers estudis de públic
3.- Noves línies de creació de producte turístic
més territorial i de proximitat.

4. 4.- Conveni de col.laboració amb la UDG-
Turisme (Turisme rural i museus)
5.- Formació específica en l’àmbit turístic

5. La xarxa europea PATRIM
1.- Desenvolupament d’un pla estratègic turístic
de cooperació
2.- Creació de línies de promoció conjunta
3.- Formació

6. 3.- La Col.laboració amb altres sectors
econòmics locals. Artesania, Turisme
rural, sector primari i sector alimentari

7. Dos exemples:
.
La promoció de productors
locals. La formatgeria de Gavàs.

8. La recuperació de l’artesania
local. La quadra de Casa Carma.

9. 4.- La creació de nous
productes.

10. Algunes conclusions
1.- El Patrimoni pot ser una interessant eina de
desenvolupament de processos de desenvolupament
local i creació de producte turístic dins un àmbit
territorial. Però això no és fa simplement obrint museus
o centres d’interpretació i esperant que ens vinguin els
turistes. Cal investigar, pensar, dissenyar, crear producte
de qualitat, treballar amb sectors locals, promocionar,
comercialitzar, etc... (gestionar en definitiva).

11. Algunes conclusions
2.- Sembla clar que una gran part de la política que s’ha
anat seguint aquests darrers anys d’obertura de centres
d’interpretació sense plans de gestió i/o finançament
està essent, en general, un fracàs (sobretot dins l’àmbit
del món local). No funcionen com a producte turístic i
molts tenen greus problemes de manteniment.
És significatiu que en els nous programes europeus que
es plantegen a partir del 2014 el discurs turístic del
patrimoni cada cop hi tindrà menys protagonisme i en
canvi sembla que guanyarà força el paper dels museus
com a centres de proximitat i d’ús per a la població local.

12. Algunes conclusions
3.- Els processos de creació i gestió de producte turístic
són complexos i des del sector del patrimoni o de la
política local sovint els banalitzem. Si volem entrar en
aquests processos, cal pensar i dissenyar productes dins
aquesta lògica i cal fer un esforç per adaptar els nostres
espais a les seves necessitats. S’ha de treballar entre els
dos sectors per generar aquesta reflexió i debat.
4.- El turisme no és l’únic sector, dins del teixit local, amb
el que podem treballar. Altres sectors productius com el
primari, l’alimentari, l’artesanal, el comercial, etc...poden
ser interessants camps d’experimentació en l'àmbit dels
museus locals i territorials i on es poden desenvolupar
interessants processos de desenvolupament local.

13. Algunes conclusions
5.- Si bé els museus locals poden arribar a jugar un cert
paper en l’àmbit local, crec que és important que no
s’oblidin de la funció social i de proximitat que poden
jugar en el territori.
En aquests moments i davant de la crisis, els museus
estem sotmesos a una gran pressió, sobretot dins del
món local, per convertir-nos en centres totalment
autofinançats. Això implicarà una important fugida cap a
la “turistització” amb el perill de perdre altres usos de
proximitat que fins ara hem pogut anar desenvolupant.

14. Algunes conclusions
6.- Sens dubte les xarxes són un instrument clau per
superar aquests difícils moments que estem passant.
Poden convertir-se en veritables laboratoris
d’experimentació, debat i d’activació de nous projectes
amb un major abast territorial, una major capacitat de
planificació, tenir major visibilitat, força tècnica i política i
racionalitat econòmica.

15. Moltes Gràcies