Els escribes
QUÈ ÉS UN ESCRIBA?
A la civilització de l’Antic Egipte els Escribes eren uns personatges fonamentals,
perquè eren cultes, experts en escriptura jeroglífica i coneixien el secret del
càlcul. Solien procedir de la classe baixa i eren intel·ligents i educats.
QUINA FEINA FEIEN ELS ESCRIBES?
Els escribes sempre acompanyaven al faraó i als personatges importants i es
dedicaven a escriure tot el que era important a la vida del regne: les crescudes
del Riu Nil, l’estat del canals, l’escriptura dels textos sagrats, les oracions als
déus, el càlcul del jornal dels esclaus i obrers...
Eren tan cultes que coneixien a la perfecció els diferents tipus d’escriptura
egípcia: jeroglífica, hieràtica i demòtica.
NOM:

QUI PODIA SER ESCRIBA?
A l’Antic Egipte el treball d’Escriba era molt important, no podia ser-ho
qualsevol. Havien de ser persones educades, molt cultes i intel·ligents. La
majoria eren persones que procedien de la classe baixa.
La família estalviava durant molts d’anys per a poder pagar les classes. Pels
antics egipcis la professió d’escriba era considerada la millor.
Els fills dels faraons, i potser algunes princeses estudiaven a l’escola del palau.
Aprenien a llegir i a escriure en jeroglífics. Aquests, però, no treballaven
d’escribes.
ON ESTUDIAVEN ELS ESCRIBES?
Els Escribes aprenien a estudiar a les “Cases de Vida” que depenien d’un temple.
QUANTS ANYS HAVIEN D’ESTUDIAR PER DOMINAR
L’ESCRIPTURA EGÍPCIA?
Els Escribes aprenents estudiaven dels cinc als disset anys.
Estudiaven l’escriptura jeroglífica i l’escriptura hieràtica.
QUINS EREN ELS PROFESSORS DELS ESCRIBES?
Generalment era un ofici que passava de pares a fills.
Durant l’Imperi Antic els professors dels escribes eren els seus propis pares que
s’encarregaven d’ensenyar als seus fills l’ofici d’escriure.
A partir de l’Imperi Mitjà en algunes ciutats van aparèixer les escoles o cases de
Vida.

els esclaus
QUÈ ERA UN ESCLAU?
Els esclaus egipcis eren propietat d’altres persones: faraons, gent
important... i els obligaven a treballar per a ells.
Eren persones sense drets, obligats a realitzar dures tasques en què
les pallisses podien ser habituals. Solien pegar als esclaus utilitzant
branques de papir.
QUINES RECOMPENSES DONAVEN ALS ESCLAUS
QUAN ACABAVEN EL TREBALL?
Quan un esclau acabava el seu treball li donaven un sou molt baix.
Quasi sempre consistia en unes poques llavors de blat.
NOM:

HI HAVIA DONES ESCLAVES?
Hi va haver també dones esclaves però gairebé totes elles eren
propietat del faraó. Varen arribar a estar tan bé amb les famílies
que vivien que inclús les enterraven amb el faraó o les podien
donar llibertat.
QUÈ MENJAVEN ELS ESCLAUS?
Els esclaus menjaven pa, aigua llavors i algunes sobres dels menjars
dels faraons. També solien caçar per als faraons i per a ells.
PER A QUÈ COMPRAVEN ALS ESCLAUS? QUI ELS
VENIA?
Compraven els esclaus per a treballar pel faraó, treure pedres o
metalls de les mines, construir ports, treballs de neteja, tasques del
camp o tasques de la casa.
Els esclaus eren propietat del faraó i només ells podien regalar els
seus esclaus a gent important. Els faraons eren els encarregats de
comprar-los, vendre’ls i llogar-los.

MALTRACTAVEN ALS ESCLAUS?
Els maltractaments no eren freqüents i quan ocorria l’esclau tenia
dret a reclamar als tribunals, sempre que el càstig hagués estat
injust.
Algunes vegades els pegaven amb fuetades per a què treballessin.

Sacerdots egipcis
QUÈ FEIEN ELS SACERDOTS I QUIN ERA EL SEU
TREBALL??
Cada déu disposava d’un temple on es podia practicar el culte
religiós i guardar la seva estàtua. Cada temple tenia un cos de
sacerdots que netejaven, vestien a l’estàtua i practicaven els
rituals. Els sacerdots rivalitzaven entre ells per tal que el seu déu
tingués més influència i rebés més ofrenes i diners.
Cada dia anaven en processó fins al santuari portant aliments i
begudes com a ofrenes a la divinitat. Els sacerdots d’alguns déus
molt importants van acumular moltes riqueses i poder.
NOM:

COM EREN ELS SACERDOTS?
Els sacerdots eren persones que es dedicaven a fer sacrificis i ofrenes
als seus déus. A part d’això s’ocupaven de l’estudi de la ciència,
l’ensenyament i la pràctica de la medicina.
S’afaitaven tot el COM EREN ELS SACERDOTS?
cos i es vestien amb roba de lli.
QUÈ MENJAVEN?
Els sacerdots tenien accés a menjar carn de vaca i vi. Quasi sempre
es menjaven totes les ofrenes que els faraons dipositaven als déus
dels temples
ON FEIEN ELS EMBALSAMENTS ELS SACERDOTS?
Els sacerdots feien els embalsaments a la casa de la momificació a
Pernfe. Treballaven en els temples dedicant-se a ofrenar als déus, a
canvi rebien terres i ingressos.
El faraó no realitzava personalment les cerimònies dels temples. En
realitat el que feia era deixar que altres persones les fessin en el seu
nom. Els sacerdots ocupaven el lloc del faraó, ja que els faraons i els
sacerdots eren els únics que podien comunicar-se amb els déus.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE ELS
SACERDOTS EGIPCIS I ELS SACERDOTS CATÒLICS?
La gran diferència entre els sacerdots egipcis i els catòlics era que
els cures de les parròquies eren sacerdots perquè tenien vocació
pel treball, mentre que els de l’Antic Egipte eren una espècie de
funcionaris que s’encarregaven de custodiar els temples i
d’alimentar, mitjançant ofrenes, als déus.
Els sacerdots catòlics havien de ser molt bones persones i ajudar
als demés amb els seus problemes, mentre que els sacerdots
egipcis podien ser males persones, inclús alguns d’ells robaven
riqueses dels temples.

faraons egipcis
QUÈ ÉS UN FARAÓ?
Els faraons van ser éssers gairebé divins durant les primeres
dinasties i eren identificats amb el déu Horus.
El faraó era el rei d’Egipte i van existir molts al llarg de tota la
civilització. Varen estar repartits en trenta dinasties o famílies
regnants, i es van succeir des de l’inici de la seva història cap a l’any
3.100 AC fins a l’arribada dels grecs a l’any 332 AC.
QUI VA SER EL PRIMER FARAÓ D’EGIPTE? I
L’ÚLTIM?
Pels egipcis el primer faraó fou Normer l’últim fou una dona:
Cleopatra VII que va regnar des de l’any 51 AC fins al 30 AC.
NOM:

LA FAMÍLIA REIAL
Els egipcis creien que els reis o faraons eren semidéus i que, per
tant, estaven per damunt de les normes de la societat. La
majoria dels faraons van ser homes, però unes quantes dones
varen governar Egipte en diverses èpoques. Una faraona molt
poderosa que va regnar durant molt de temps fou Hatshepsut,
que va governar uns 15 anys fins al 1.458 AC, quan va morir. Duia
el vestit tradicional dels governants masculins, i fins i Itot una
QUI VA SER EL PRIMER FARAÓ D’EGIPTE?
barba postissa per a què l’acceptessin millor.
L’ÚLTIM?
QUI VA SER EL FARAÓ MÉS IMPORTANT?
Cap faraó no va ser tan important com Ramses II o Tuthankamon.
Alguns faraons van ser oblidats pel pas del temps.

COM VESTIEN ELS FARAONS?
Els faraons vestien molt elegants després de la seva coronació.
Rebien vàries insígnies reials que usarien durant tot el seu
regnat. Sobre el pit portaven el flagel o cetre nejej i el cetre
heka, símbols que representaven el déu Osiris. A la front, l’ureus
representava una cobra que els protegia dels enemics. Usaven
també una barba postissa fermada amb un cordó. En el cap es
col·locaven diferents tocats.

RAMSES II
Ramses II va regnar durant 67 anys i va tenir 162 fills. Va fer
construir molts de temples i ciutats. Fou considerat un dels
faraons més importants de l’Antic Egipte.
DJOSER
La piràmide més antiga de l’Antic Egipte fou construïda durant el
regnat del faraó Djoser. Coneguda com la piràmide escalonada de
Saqqara durant l’època de Djoser.

TUTANKAMON
Recents estudis han confirmat que al contrari del que es suposava
fins aleshores, Tutankamon no va ser assassinat. La seva mort es
va produir a causa d’una fractura a la cama. La seva curació es va
complicar i va causar la mort degut a una infecció o simplement
per una hemorràgia interna.
Va acceptar el regnat als 9 anys i va morir als 18 /20 anys.
CLEOPATRA
Cleopatra, que va ser la reina d’Egipte Ptolomeico, va néixer a
l’any 69 AC i va morir a l’any 31 AC. Va ser l’última reina de la
dinastia Ptolomeica i va regnar juntament amb el seu pare,
Ptolomeo Cesarión.
El nom complet de la qui fou reina de l’Antic Egipte fou Cleopatra
Filopator NeaThea, que significa Cleopatra amada pel seu pare.
Quan na Cleopatra es va proclamar reina d’Egipte, els romans
saquejaren la ciutat, robaren, mataren... i tiraren a l’aigua una
estàtua molt valuosa de na Cleopatra.

els déus de l’antic Egipte
QUÈ ÉS UN DÉU?
Pels antics egipcis els déus estaven per tot arreu: a l’aigua, a l’aire, a
la Terra i a l’invisible regne dels difunts.
Els egipcis creien que els déus havien creat el món i els humans i per
això, s’encarregaven d’assegurar la seva continuïtat. Creien que els
déus lluitaven contra les forces del mal i que en ocasions lluitaven
entre ells.
QUANTS DÉUS HI HAVIA?
Els egipcis creien en 700 déus.
NOM:

QUÈ MENJAVEN ELS DÉUS?
Els egipcis creien que els déus menjaven tres vegades al dia un
buffet de carn i dolços, que eren les ofrenes que deixaven els
faraons i la gent del poble als temples. Però els qui es menjaven
tot això eren els sacerdots amb la seva família.
RA, DÉU SOLAR
Ra era considerat el déu solar d’Egipte.
Ra és un dels noms del sol.
Quan desapareix cap a l’est és Aton, l’ancià encorbat que espera
en el més enllà als morts. Quan torna a la vida el matí, per l’est,
ho fa en forma d’escabarat, Jepri. Durant el dia il·lumina la Terra
en forma de falcó.

HORUS FALCÓ, DÉU DEL CEL
Horus va lluitar contra el seu oncle Set per recuperar el tron del
seu pare Osiris, que havia estat assassinat per Set. Horus va
guanyar l’enfrontament i es va convertir en rei d’Egipte.
OSIRIS, DÉU DELS MORTS
Osiris era rei a la Terra i va ensenyar als egipcis la religió i el cultiu
dels cereals. Però va ser assassinat pel seu gelós germà Set, i va
ressuscitar per esdevenir senyor i jutge dels morts.

TEFNUT
Tefnut era considerada la deessa que encarna la humitat,
representa a la rosada i als processos corporals que produeixen la
humitat.
El seu nom prové de Tef (humit) i Nut (cel). Es diu que es va
enfadar amb Ra i se’n va anar a Nubia. El déu Shu i Thot anaren a
buscar-la, la consolaren i tornà a Egipte en forma d’inundació.
Se la representa com una lleona o com una dona amb cap de lleó.
SET, DÉU DE LES FORCES DESTRUCTORES
Déu que va personificar la terra desèrtica, la sequera.
Simbolitzaven les forces destructores. La seva veu era com un tro
i era fill de Gueh i Nut. Com no va ser totalment vençut,
amenaçava periòdicament l’ordre còsmic. Va ser l’assassí d’Osiris.
Era representat com un estrany galgo amb orelles llargues
tallades.