Introducció a les activitats econòmiques, als factors de producció, als agents i sistemes econòmics per la matèria de GeoHist de 3rESO

1. UNITAT I
INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA
3r ESO CURS 2017/18
INSTITUT NOU DE VILAFRANCA

2. 1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA?
- L’economia és la ciència que estudia les activats que fan les persones per tal de satisfer les seves necessitats.
- A diferència de la física o la química, no és una ciència experimental, sinó que és una ciència social que estudia com els
humans es relacionen a l’hora de produir i intercanviar bens i serveis
L’economia intenta donar pautes del comportament del sistema productiu i de les
relacions socials que es deriven del mateix.

3. 1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA?
- Els béns econòmics
- Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb bens i serveis que es poden comprar o produir.
- Trobem bens lliures, gairebé il·limitats com el sol, l’aire o l’aigua, sense una finalitat estrictament econòmica, encara que
poden fer-se servir com a matèria primera, per exemple per produir-ne energia.

4. 1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA?
- Els bens econòmics
- També hi existeixen els nomenats béns econòmics, que són escassos i tenen un valor de mercat, és a dir, un preu que oscil·la
segons diversos factors com ara la llei d’oferta i demanda, l’acció estatal o la conjuntura econòmica.
- Per obtenir-los l’activitat econòmica preveu tres etapes:
- Producció  fase inicial de l’activitat econòmica consistent en combinar diversos factors per tal d’obtenir els béns
necessaris.
- Distribució  fase consistent en fer arribar els béns produïts al mercat, als potencials consumidors.
- Consum  última etapa, els ciutadans consumeixen els béns o utilitzen el serveis per satisfer les seves necessitats.

5. Fases
Producció Distribució Consum

6. 1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA?
- La producció de béns
- Els nostres avantpassats del Paleolític no produïen, n’eren petits grups de caçadors-recol·lectors que vivien de allò que la
natura els oferia.
- L’inici de la producció de béns el va constituir la Revolució Neolítica, tota una transformació econòmica i social que ens va
permetre passar de viure en petits grups a construir ciutats i imperis. L’agricultura i la ramaderia constituïren la base
d’aquesta nova societat.
- Amb aquest canvi, per primera vegada en la història l’ésser humà va ser capaç d’obtenir excedents que podia destinar al
comerç. Llavors, junt als pagesos i els ramaders hi aparegueren els artesans i els comerciants.
Esquema economia Neolítica

7. 1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA?
- La producció de béns
- Durant més de 9000 anys l’agricultura i la ramaderia foren la base econòmica de gran part de les societats humanes.
Tanmateix, al segle XVIII, degut a un llarg procés de canvis i transformacions, va esdevenir la segona gran revolució econòmica,
la Revolució Industrial.
- Amb epicentre al Regne Unit, la industrialització es va estendre per Europa, Estats Units i el Japó, i va permetre, gràcies a l’ús
de les noves fonts d’energia i de les màquines, trencar els límits productius anteriors.
- A més, amb la Revolució Industrial va aparèixer un nou model de societat, el capitalisme, fonamentat en l’antagonisme entre
els burgesos, propietaris dels mitjans de producció, i els proletaris, treballadors assalariats.

8. 2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ
- Els recursos naturals
- Per la producció de molts béns són necessàries les matèries primeres. Aquestes formen part de la natura com els minerals, els
animals, els boscos, l’aigua... Podem dividir-les en dos tipus: renovables i no renovables.

9. 2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ
- El treball
- El principal factor de producció és el treball, no podem deslligar la producció de béns sense l’activitat humana en la
transformació de matèries primeres en productes elaborats.
- La gran part dels treballadors son assalariats, és a dir, treballen per compte d’altri, ja sigui a les empreses privades o al sector
públic.
- Els darrers anys ha augmentat notòriament el número de treballadors autònoms, és a dir, persones que treballen per compte
propi. Els autònoms ha de pagar-se la cotització a la Seguretat Social. Sovint són petits empresaris o professionals freelance.
Assalariats i autònoms sovint són difícils de distingir

10. Formes d’ocupació
Autònoms Per compte aliè
Negociació
col·lectiva
Regulació
laboral
Contractes
laboral
Estat Patronal Sindicats

11. 2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ
- El capital
- Quan parlem de capital sovint ho fem com a substitut de “diners”. Tanmateix el capital, com a factor de producció, esta
constituït per immobles, màquines, inversions i pagaments. Així doncs entenem per capital:
- El capital físic: fa referència a tots els elements materials (edificis, eines, maquinària...)
- El capital humà: consistent en la qualificació, experiència, coneixements i formació dels treballadors que intervenen en el
procés productiu.
- El capital financer: els diners que la classe empresarial disposa per adquirir el capital físic, per finançar el manteniment o
renovació de les eines i màquines, i per fer front al pagament dels impostos i dels salaris dels treballadors.

12. 3. ELS SECTORS ECONÒMICS
Població
Activa
Sector
Primari
Sector
Secundari
Sector
Terciari
Extracció dels béns i recursos del
medi físic: agricultura, ramaderia,
silvicultura, pesca i mineria
Transformació de les matèries
primeres en productes
manufacturats: indústria,
producció d’energia i construcció
El sector serveis: comerç,
transport, educació, sanitat,
finances... Activitats que no
produeixen béns tangibles sinó
serveis a persones i empreses

13. 4. ELS AGENTS ECONÒMICS
- Els agents econòmics són aquells que duen a terme les activitats econòmiques  producció, distribució i consum. Hi ha tres
tipus d’agents.
- Les famílies: unitats econòmiques de consum formades per una o més persones que utilitzen els recursos econòmics que
provenen dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis.
- Les empreses: són els agents de producció i/o distribució de béns i serveis. Poden ser públiques o privades. D’empreses
privades hi ha de dos tipus, l’empresa individual, que pertany a una única persona que controla i rep els beneficis; i
l’empresa col·lectiva, que pertany a un grup de socis que comparteixen la propietat de manera proporcional al capital
invertit.
- El sector públic (l’Estat): les empreses públiques es dediquen principalment als serveis bàsics (ensenyament, sanitat...) i
als sectors fonamentals per garantir el benestar dels ciutadans com ara l’energia o les telecomunicacions. Aquestes
empreses es financen dels impostos que paguen les famílies i les empreses privades.

14. 4. ELS AGENTS ECONÒMICS
- TIPUS D’EMPRESES

15. 4. ELS AGENTS ECONÒMICS
- EL PAPER DE L’ESTAT

16. 5. EL MÓN LABORAL
- El món laboral
- Definicions:
- Població en edat de treballar  aquella part de la població que té edat d’incorporar-se al mercat laboral. A Catalunya i
Espanya es la franja de població compresa entre els 16 i els 65 anys.
- Població activa  part de la població que s’ha incorporat al mercat de treball.
- Població ocupada  part de la població que exerceix una feina remunerada.
- Població aturada  són els que estan compresos entre els 16 i 65 anys però no tenen feina i la busquen.
- Població no activa  part de la població que no té l’edat per treballar, que no estan en condicions de fer-ho, que no
busquen feina o que viuen de les rendes.

17. POBLACIÓ ACTIVA / INACTIVA (16 ANYS
I +)
INACTIUS
Estudiants
Jubilats o pensionistes
Incapacitats per fer
feina
Altres
ACTIUS
Aturats
Cerquen
primera
ocupació / Han
fet feina abans
Ocupats
Assalariats
Sector
públic /
privat
Treballadors per compte
propi
Ocupadors
Empresaris sense assalariats i
treballadors independents
Membres de cooperatives
Ajudes familiars
Altres
5. EL MÓN LABORAL
- El món laboral

18. 5. EL MÓN LABORAL
- El món laboral
- El mercat laboral està constituït per l’oferta i la demanda de treball.
- La demanda de treball prové bàsicament de les empreses i del sector públic, que necessiten mà d’obra, contractar a gent per
poder dur a terme les seves activitats.
- Tan a Catalunya com a Espanya el mercat laboral és força estacionari, és a dir, la importància del turisme a la nostra
economia fa que els pics de contractació es situïn als mesos d’estiu.
- El mercat laboral és força rígid, la contractació no és il·limitada sinó que esta condicionada al creixement econòmic i el
consum.

19. 5. EL MÓN LABORAL
- El món laboral. L’atur.
- Un dels problemes més greus de la nostra societat és la pèrdua de la feina o la impossibilitat de trobar-ne una.
- Tan a Catalunya com a Espanya, l’atur afecta especialment als joves sense experiència, a la gent sense qualificació, als majors
de 45 i a les dones.

20. Emigració
Augmenta edat
d’emancipació
paterna
Disminució de
la natalitat
Retard edat de
matrimoni
Retarda l’edat
de tenir fills
5. EL MÓN LABORAL
- El món laboral. L’atur.

21. 5. EL MÓN LABORAL
- El món laboral. El paper de l’Estat.
- Les funcions de l’Estat respecte al món laboral són molt importants. Destaquen les següents funcions:
- Legisla sobre la totalitat de l’activitat econòmica, tant pública com privada.
- Presta serveis públics que generen un gran nombre de llocs de treball.
- Promou la construcció d’equipaments i infraestructures.
- Concedeix subvencions i crèdits per incentivar l’activitat econòmica privada.
- Acta com a consumidor d’una gran quantitat de béns i serveis produïts pel sector privat.

22. 6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS)
- Anomenem mode de producció a la manera d’articular-se la societat per produir. El mode de producció determina les
relacions econòmiques, socials i polítiques de la societat on està insert.
- Històricament hi ha hagut quatre models de producció:
- El mode de producció esclavista
- El mode de producció feudal
- El mode de producció socialista
- El mode de producció capitalista.
MITJANS DE PRODUCCIÓ PROPIETAT DELS MITJANS DE
PRODUCCIÓ
RELACIONS SOCIALS DE
PRODUCCIÓ
(Classes Socials)
ESCLAVISME PRIVADA (amos) Antagònica
Amo – Esclau
FEUDAL PRIVADA (senyors) Antagònica
Senyor – Serf
CAPITALISME PRIVADA (burgesos) Antagònica
Burgesos – Proletaris
SOCIALISME ESTATAL Sense classes socials

23. 6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS)
- El capitalisme (economia de mercat)
- El sistema capitalista neix amb la Revolució Industrial i el triomf de les revolucions polítiques liberals-burgeses. Avui en dia és
el més estès. El principals ideòlegs d’aquesta ideologia fou Adam Smith.
- Les característiques principals són:
- Propietat privada dels mitjans de producció
- L’Estat gairebé no intervé en els afers econòmics.
- Basat en el lliure mercat i la llei de l’oferta i la demanda que regulen la producció, així com els salaris dels treballadors.
- L’objectiu principal de qualsevol activitat econòmica en el sistema capitalista es l’assoliment del màxim benefici.
Què va dir
Adam Smith?

24. 6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS)
- El mode de producció socialista (o economia centralitzada)
- El model de producció socialista, on els mitjans de producció estan controlats per l’Estat, què és qui dirigeix i planifica
l’economia es adoptar per primera vegada a la Unió Soviètica (Rússia), arran el triomf de la Revolució Boltxevic al 1917 i es va
estendre per gran part d’Europa i el món després de la II Guerra Mundial. Aquesta ideologia es fonamenta en els escrits de
Karl Marx.
- Avui en dia, aquest model està en crisis i en cap país del món, amb l’excepció de la República Popular de Corea, s’aplica de
manera estricta. Tanmateix, encara hi ha alguns països, com ara Xina, Cuba o Vietnam on l’Estat dirigeix i controla
pràcticament tota l’economia
- Les característiques de l’economia centralitzada són:
- L’Estat és el propietari de tots els mitjans de producció
- La propietat privada és gairebé inexistent
- L’Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques i decideix què i es produeix i en quina quantitat.
Què va dir
Karl Marx?

25. 6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS)
- El model mixt
- Malgrat la vigència del capitalisme, aquest no es desenvolupa per igual a tots els països. La conflictivitat social, el pes del
moviment obrer, i/o la legislació vigent fan que el model canviï entre uns països i uns altres en funció del nivell d’intervenció
de l’Estat en l’economia.
- En general, a la major part de països l’Estat acompleix un important paper econòmic, garanteix alhora tan la propietat privada
com les jornades laborals i el salari mínim dels treballadors, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat
i la política social.

26. 7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS
- Els indicadors econòmics
- La funció dels indicadors econòmics és facilitar informació sobre la situació present i les perspectives de futur de l’economia
d’un país. Els més destacats són:
- Producte Interior Brut (PIB)  correspon al valor dels béns i serveis produïts per un territori (Estat/país/CCAA) en un
any.
- PIB per habitant  S’obté dividint el PIB per la seva població. S’utilitza habitualment per comparar diferents territoris.
- Producte Nacional Brut (PNB)  correspon al PIB menys la part generada pels estrangers presents al país i afegint-ne la
part generada pels ciutadans del país a l’estranger.
- Índex de Preus al Consum (IPC)  Partint de la valoració dels preus d’un conjunt de productes ens permet observar com
evoluciona el cost de la vida: aliments, begudes no alcohòliques, vestit i calçat, combustible, habitatge..., etc.

27. 7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS
- Els indicadors econòmics
- Inflació  és l’augment dels preus dels productes
- Deflació  és la caiguda dels preus dels productes
- Dèficit públic  és l’excés de la despesa de l’Estat per damunt dels ingressos.
- Deute públic  és el conjunt de deutes que l’Estat manté amb els particulars o amb altes estats.

28. 7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS
- Els indicadors socials
- Els indicadors socials ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població i que
reflecteixen les situacions reals de pobresa o riquesa.
- Es centren tant en els aspectes econòmics com els educatius, sanitaris, mediambientals i socials.
- Destaquen  les taxes de mortalitat, natalitat, fecunditat i alfabetització, l’esperança de vida, l’índex d’escolarització, en
nombre de metges per cada 1000 habitants, els accessos a la xarxa, les despeses en sanitat, educació i recerca...

29. 7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS
- Els indicadors socials
- L’Índex de desenvolupament humà (IDH)
- És un índex establert per les NNUU que es calcula des de 1993. S’obté mitjançant la valoració de tres elements: l’esperança de
vida al néixer, el nivell educatiu i el nivell de renda de la població.
- Els valors es situen entre 0 i 1, sent aquest el valor màxim.