LA POBLACIÓ
INS BRUGERS
GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

1. CÀLCUL DE POBLACIÓ
· A partir de diverses fonts geogràfiques (censos, padrons
COM? municipals, registres civils...)
· A Espanya es distingeix entre població de dret i la població de fet
Espanya: Instituto Nacional de Estadística
QUI?
Catalunya: Insitut d’Estadística de Catalunya
Dades demogràfiques són útils per:
-Preveure les necessitats de la població quant a serveis públics
PER QUÈ? -Portar a terme polítiques demogràfiques de control o d’incentiu de la natalitat
-Programar plans d’habitatge
-Saber els impostos que cal cobrar
-Organitzar les activitats agrícoles
Durant segles només existien els censos parroquials
DES DE QUAN?
Des del segle XIX es fan censos de població periòdics

2. DISTRIBUCIÓ DE LA
POBLACIÓ
· Densitat de població: relaciona el número d’habitants d’un lloc determinat
amb la seva superfície
· nombre de persones/superfície ocupada = habitants km²
· Físics i humans:
-Zones planes on es pugui construir una xarxa de comunicacions i urbana
estructurada, compactada i integrada
-Zones dedicades a les activitats del sector secundari i amb un sector terciari
potent i diversificat, i especial importància del turisme.
-Zones amb creixement vegetatiu (població en edat fèrtil)
s el bar ova F
FACTORS -Zones properes a l’aigua, clima temperat amb sòls fèrtils pel cultiu
-Zones muntanyoses lluny dels eixos de comunicació
-Zones dedicades al sector primari
-Zones amb població envellida amb un creixement vegetatiu negatiu
t a ge N
-Zones amb excés o absència d’aigua i climes extrems

Les zones més poblades es troben a l’est i sud-est d’Àsia, el Golf de
Guinea, l’Orient Pròxim, Europa Occidental, regions d’ambdues
costes nord-americanes i punts de la costa de Brasil i Argentina
Espais de Sibèria i el Canadà, zones desèrtiques d’Àfrica i Àsia,
l’interior d’Austràlia, les regions polars i els punts d’alta
muntanya són les zones més despoblades del planeta

LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A ESPANYA
El poblament a Espanya està repartit de forma desigual, convina altes
densitats amb zones gairebé despoblades
· Les zones de màxima densitat s’hi troben a la perifèria, les illes i entorn a la capital:
-La façana peninsular mediterrànea
-Andalusia Occidental
-Madrid
-La façana litoral atlàntica, excepte zones d’Astúries i la província de Lugo
-Les illes Canàries
-Ciutats de l’interior
· Les zones gairebé deshabitades es troben al interior:
-L’altiplà central i les zones d’alta muntanya
-Les províncies travessades per la Serralada Ibèrica
-Les comarques pirinenques (Osca i Lleida)
-Les províncies limítrofes amb Portugal

Desplaçament des de les zones de l’interior cap a la
perifèria des dels inicis de la industrialització
CAUSES
Èxode rural vers les grans ciutats durant el “desarrollisme”,
provocant un creixement d’aquestes com a conseqüència del
seu dinamisme econòmic. Ciutats receptores: Madrid,
Barcelona, Bilbao i València. Població rural procés
d’envelliment i disminució de la natalitat. Avui continua
encara que en menor mesura

LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA
Més de 7.500.000 d’habitants (segona de l’Estat rere Andalusia)
Densitat de població  229 hab./km²
Distribució desigual
· Població concentrada entorn a l’AMB atreta per les
condicions laborals, els serveis, la localització · Industrialització
industrial i comercial i les infraestructures
·Activitats econòmiques
· Planificació centralitzada de les infraestructures,
centralitat com a atracció de la població catalana ·Infraestructures
·Comarques més poblades:
-Barcelonès (15.558 hab./km²) i les que l’envolten
· Província de Barcelona  més de 5.200.000 habitants
· Província de Tarragona  més de 700.000 habitants
· Província de Girona més de 680.000 habitants
· Província de Lleida més de 400.000 habitants

Densitats mitjanes:
Tarragonès, Baix Camp, Gironès i Segrià
Eixos fluvials del Ter, Llobregat i la costa
activitat industrial, comercial, turística i administrativa
Densitats baixes:
Algunes comarques dels Pirineus per sota dels 20 hab./km².
Comarca menys poblada: Pallars Sobirà, 5,5 habs./km²
TENDÈNCIES ACTUALS
-∆ població Pirineu i el Prepirineu pel desenvolupament de les activitats turístiques
-Dispersió i descentralització de la població del Barcelonès vers les comarques properes per la pujada
dels preus de la vivenda i la recerca de una millor qualitat de vida. Disminució de la densitat urbana,
implantació d’un model difús o dispers d’urbanisme
-Disminució de la població  Ripollès, Berguedà, Pallars Jussà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta
com a conseqüència de la crisis del sector primari i de la indústria tèxtil.

EL POBLAMENT
procés i forma d’ocupació del territori per part de la població
Rural:
Urbà:
Municipis amb menys de 2000 habitants, on la major
part de la població es dedica al sector primari. Municipis amb més de 10.000 habitants on
més del 25% es dediquen als sectors
Pot ser dispers (masies, granges…) o concentrat secundari i terciari
Semiurbà:
Municipis entre 2000 i 10000 habitants on més del
25% treballen als sectors secundari i terciari
Avui en dia els formes i morfologies urbanes reben diverses denominacions per la
convivència d’elements propis de l’espai rural amb les formes d vida urbana.
El 80% de la població catalana viu en municipis de més de 10.000 habitants, i només
el 5% ho fa en municipis de menys de 2.000 habitants.
El poblament rural concentrat es propi del Pirineu lleidatà i les comarques
occidentals de Tarragona, mentres que el dispers és més freqüent a Girona

POBLAMENT RURAL

POBLAMENT SEMIURBÀ

POBLAMENT URBÀ

MOVIMENTS NATURALS DE LA POBLACIÓ
Evolució de la població al llarg del temps tenint en compte el creixement vegetatiu
INDICADORS
NATALITAT:
Nombre de naixements en un lloc concret durant un període de temps determinat.
La taxa de natalitat es el nombre de nadons nascut en un any en relació a la població total
per cada mil habitants.
Naixements en un any x 1000
Resultat s’expressa en ‰
Població total
Alta si supera el 35‰, moderada si va del 15 al 35‰ i baixa si està per sota del 15‰
·Factors que n’hi influeixen:
-El paper de la dona (formació, treball, aspiracions, condicionants religiosos…) a la societat així com
el paper dels fills dins de la família.
-El predomini de la població jove o vella i l’edat de la mitjana del matrimoni i del primer embaràs.
-La mortalitat infantil, relacionada amb la planificació familiar.

Diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats
· Països desenvolupats: · Països subdesenvelopats
-Paper actiu de la dona a la societat, amb plenitud de -Escassa consideració de la dona dins de la
drets i la no necessitat de tenir fills. societat, baix nivell educatiu i la importància
del seu paper reproductor.
-Relació entre la disminució del número de fills i el
benestar, ja que cada fill suposa una gran despesa. -El paper dels fills, necessaris per mantenir
la família i assegurar la subsistència.
-Elevat nivell d’instrucció de la dona i la seva
capacitat de decisió, pèrdua de pes de la religió. -El pes de la religió i el rebuig d’alguns
governs a l’ús dels anticonceptius.
-L’envelliment de la població, reduint-se la població
jove en edat de procrear. -L’elevat volum de gent jove.
-Baixa mortalitat infantil permet la planificació -L’elevada mortalitat infantil no permet la
familiar. planificació familiar.
-Retard en l’edat mitjana per casar-se i embarasar-se -Baixa edat mitja dels matrimonis i de
esdevenir en mares.
-Estructura social i econòmica d’una societat urbana
-Estructura social agrícola i rural.
-TN Baixa  Espanya, Alemanya, Aústria… amb
valors situats entorn al 10‰ -TN alta  Burkina Fasso, Sierra Leona,
Costa d’Ivori, Libèria… més del 40‰

Polítiques que cal afavorir als països subdesenvolupats:
Mesures restrictives antinatalistes per controlar i disminuir la natalitat
-Difusió dels serveis de planificació familiar
-Facilitar els sistemes anticonceptius
-Legalització de l’avortament i l’esterilització masculina
-Potenciar el paper del dona en la societat i afavorir-ne llur accés a l’educació

MORTALITAT:
Nombre de defuncions en un lloc concret durant un període de temps determinat.
La taxa de mortalitat és el nombre de defuncions en un any en relació a la població total
per cada mil habitants.
defuncions en un any x 1000
Resultat s’expressa en ‰
Població total
Alta si supera el 15‰, moderada si va del 6 al 15‰ i baixa si està per sota del 6‰
·Factors que n’hi influeixen:
-Les condicions higièniques, alimentàries i sanitàries d’un país. És a dir, llur nivell de benestar.
Diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats
· Als països desenvolupats la mortalitat és baixa per  bones condicions higièniques, sanitàries,
alimentàries…, així com per l’elevat nivell de benestar.
· La mortalitat als països desenvolupats com Alemanya, Aústria, França o Espanya és moderada per
l’envelliment de la població.
· Als països en vies de desenvolupament la mortalitat s’ha reduït per la millora de les condicions
higiènic-sanitàries, així com la depuració de les aigues, encara que pertany el baix nivell de benestar.
Països com Burkina Fasso, Libèria o Serra Lleona tenen una tasa de mortalitat de mes del 20‰

CREIXEMENT NATURAL O VEGETATIU
Diferència entre el nombre de naixements i defuncions d’una població determinada
Indica si la població s’incrementa o disminueix
Taxa de creixement vegetatiu = taxa de natalitat – taxa de mortalitat
IMPORTANT!!!  s’expressa en % per això cal passar les xifres de natalitat i
mortalitat de ‰ a % (:10)!!
·Positiva  si han nascut més persones que les que han mort. La taxa de creixement és considera
alta si supera el 2%; moderada si està entre l’ 1 i el 2%; i baixa per sota de l’1%
·Negativa  han mort més persones que les que han nascut (guerres, fams, epidèmies, baixa
natalitat…). Descens demogràfic.
·Zero  han mort el mateix número de persones que ha nascut. Equilibri demogràfic.
Diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats
· Països desenvolupats:
· Països subdesenvolupats:
-Baixa natalitat (per sota del 10‰) i baixa
-Elevada natalitat i fecunditat
fecunditat (2,1 fills per dona).
-Augment de l’esperança de vida. -Baixa esperança de vida
-Envelliment de la població  fluxos migratoris -Descens de la mortalitat

ALTRES INDICADORS SOCIODEMOGRÀFICS
LA NUPCIALITAT: nombre de matrimonis en un any. Darrerament ha perdut valor per l’aparició
de noves formes de convivència. El retard matrimonial pot reduir el nombre de fills per parella. Aquest
retard es produeix per motius econòmics, polítics o socials.
LA FECUNDITAT: nombre mitjà de fills nascuts vius en relació amb la població femenina en edat
fèrtil, relaciona el número de neixements que tenen lloc en u determinat període de temps amb les
dones en edat fèrtil que hi ha en el mateix període.
Naixements en un any x 1000
Dones entre 15-49 anys
Aquest indicador compara el número de naixements amb el número de dones en edat fèrtil. És més exacte que la
taxa de natalitat, ja que té en compte l’estructura de la població per edat i sexe.
Taxa de fencunditat general: relaciona el número de nens nascuts
vius amb les mares d’una determinada edat
Naixements de mares d’un determinat grup d’edat
Total de dones del mateix grup d’edat
pot quantifica-se
Índex sintètic de fecunditat: nombre mitjà de fills d’una dona al
llarg de la seva vida, suposant que es mantingui constant. Si el resultat
és inferior a 2,1 no hi ha un replaçament generacional.
Taxa de fecunditat x35
1000

Taxa bruta de reproducció: relació que hi ha entre el nombre de fills d’una
generació de dones i la quantitat qde dones que la formen. És útil per saber si una
generació produirà prou naixements per reemplaçar-se
LA MORTALITAT INFANTIL/ MORTALITAT MATERNA
Expressa la proporció en ‰ de nens que moren durant el primer any de vida en relació amb el total
de naixements en el mateix període.
Nens morts abans de l’any x 1000
Total de naixements
>35‰ = alta; 15-35‰ moderada; <15‰ baixa
Factors mortalitat infantil  condicions higièniques, alimentàries i sanitàries; nivell de benestar del país i de la
família
Països desenvolupats (taxes baixes): Països subdesenvolupats (taxes altes)):
-Bones condicios sanitàries -Condicions sanitàries deficients, manca
d’infraestructures i personal sanitari
-Alimentació suficient i adequada
-Desnutrició infantil, subalimentació
-Accés a l’aigua potable i higiene adequada
-Aigues sense potabilitzar
-Elevat nivell de benestar
-Baix nivell de benestar

L’ESPERANÇA DE VIDA
· És l’edat mitjana a la que se suposa podrà arribar a viure una persona. Serà alta si supera els 70 anys i baixa si és
inferior.
· Diferència substancial entre homes i dones.
Factors  condicions higièniques, alimentàries i sanitàries
Països desenvolupats Països subdesenvolupats
-Alta esperança de vida, en torn als 78 anys. -Baixa esperança de vida, no supera els 45 anys.
L’ENVELLIMENT
· És considera gran a la població dé més de 65 anys.
Taxa d’envelliment: % de persones amb més de 65 anys de tota la població
Índex d’envelliment: relació entre el número de persones grans i el de persones joves. 1=envelliment elevat
· Actualment es consideren poblacions envellides aquelles que presenten una taxa d’envelliment superior al 10%
juntament amb un ISF de menys de 2,1 fills per dona i una esperança de vida de més de 70 anys.
·Disminució de la fecunditat: menys naixements, més proporció de persones grans
CAUSES
·Disminució de la taxa de mortalitat: ∆ esperança de vida
·Migracions: l’emigració laboral afecta a persones adultes joves, envellint les societats d’origen a
l’hora que ajoveneix la d’acollida

· Demogràfiques: disminució del percentatge de joves i, per tant, de la natalitat.
· Socials: canvi de relació entre les generacions (relativitat de l’edat); reducció de la
família (nuclear o monoparental); soledat i pobresa de la gent gran.
CONSEQÜÈNCIES
· Econòmiques: augment dels treballs relacionats amb l’atenció i serveis de la tercera
edat (des de cura fins a lleure); increment de les despeses estatals de protecció socials;
l’envelliment afecta a la productivitat, les inversions, el consum, l’estalvi i les estratègies
comercials.
ÍNDEX DE MASCULINITAT
· Quantitat d’homes per cada 100 dones. Des del punt de vista biològic neixen més nens que nenes, però al llarg
de la vida aquestes xifres s’equilibren, al ser l’esperança de vida de les dones més alta que la dels homes (2/3 del
total de majors de 80 són dones)

China registra un 17% más de nacimientos de niños que de niñas
Los abortos sexistas por el deseo de un hijo varón contribuyen al desequilibrio
Las autoridades chinas lanzan la alarma: el año pasado nacieron en el país 117 niños por cada 100 niñas (17%
más), cuando lo normal es entre 105 y 107 varones por cada 100 mujeres (en España nacieron 106,5 chicos por
cada 100 chicas en 2002). Como en otros países de Asia, abundan los abortos sexistas. La ONU ha advertido que
faltan 60 millones de mujeres en el mundo.
La desigualdad entre el número de hombres y el de mujeres se ha convertido en uno de los asuntos más serios a
los que se enfrenta China, según Pan Guiyu, viceministra responsable de la Comisión Estatal de Población y
Planificación Familiar. La situación es especialmente grave en las zonas rurales, según ha asegurado Pan durante el
IX Congreso Nacional de Mujeres que desde el viernes se celebra en Pekín. En algunos lugares nace el doble de
niños que de niñas.
China ha considerado tradicionalmente más valiosos a los hombres porque transmiten el apellido y se considera
que se harán cargo de sus padres en la vejez. Aunque la selección del sexo es ilegal, muchas mujeres abortan
después de haberse realizado ecografías si piensan que tendrán una niña. Muchos médicos ofrecen
clandestinamente este servicio por hasta 1.000 yuanes (111 euros), la mitad de los ingresos mensuales de un
campesino. Algunas familias optan por abandonar a la niña.
La política de hijo único ha empeorado la situación. En 1981 nacían 100 niñas por 108 niños. Comenzaba el
desequilibrio que reveló con crudeza el censo de 2000: en China existen 106,74 hombres por cada 100 mujeres, un
valor que se acerca al 107 considerado como de alerta. El Gobierno prevé que en 2010 habrá 43 millones más de
hombres que de mujeres.
El desequilibrio demográfico chino choca con las pautas de la naturaleza. El mayor nacimiento de varones se
compensa con su mayor mortalidad infantil. En términos generales, la población de ambos sexos se iguala en la
juventud. En la edad madura predominan las mujeres, más longevas. Sin embargo, en sociedades que atribuyen un
mayor valor a los hijos varones "la discriminación contra las niñas puede asumir formas extremas, como el aborto
selectivo y el infanticidio", según un estudio de Unicef del año 2000. Este trabajo citaba una encuesta oficial china
según la cual en ese país "el 12% de los fetos femeninos eran eliminados mediante el aborto o desaparecían de otra
manera". Según la ONU, los abortos sexistas y los infanticidios han mermado en 60 millones la población

DINÀMICA DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
· Àfrica és el continent on més creix la població (especialment a la regió subsahariana amb un ISF 4-6 fills/dona)
· Resta del planeta: tendència disminució progressiva de l’ISF (Àsia Occidental i Europa ISF = ↓2
· Disminució progressiva de la taxa de mortalitat, amb l’excepció d’Europa on puja per l’envelliment de la
població. Taxes més baixes a Amèrica Central i Meridional per alt % de població jove i condicions sanitàries,
higièniques i alimentàries acceptables.
· Augment de la població gran. Païssos desenvolupats vora el 16%, pel 2025 serà del 20%
· Creixement de la població mundial s’anirà alentint al llarg del segle XXI segons l’ONU

DINÀMICA DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
· Taxa de Natalitat Baixa (10,9‰), des de 1995 fins l’esclat de la crisis va pujar degut a l’arribada de població
inmigrant en edat de procrear amb uns models de família diferents dels europeus.
·La taxa de natalitat més alta de l’Estat la trobem a la façana mediterrània i atlàntica sud (Girona-
Huelva); al interior de la península s’hi troba a Madrid i Navarra.
·Taxa de Mortalitat molt baixa 8,5‰, encara que tendeix a pujar per l’envelliment de la població.
·La taxa de mortalitat més alta la trobem a les províncies de la costa atlàntica i cantàbira.
· Creixement Vegetatitu: 0,24% annual, molt reduit. A les províncies del interior el creixement és negatiu.
· ISF baix: des de 1982 per sota del llindar reproductiu, mínim al 1997 (1,17 f/d), recuperació progressiva fins el
1,38 f/d de 2007.
· Taxa de mortalitat infantil molt baixa (3,7‰ al 2007)
· Esperança de vida elevada. 2007  dones 84,4 anys; homes 78 anys. Els més alts del món.
· Elevat volum de la població envellida, descens de la població en edat de procrear.
· Aquestes carecterístiques són compartides amb la resta de països desenvolupats en línies generals.

DINÀMICA DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ CATALANA I DE LA UE
· Com a Espanya, la població catalana presenta una dinàmica natural pròpia dels països avançats.
· Taxa de Natalitat molt baixa (11,7‰ al 2007). Tendeix a pujar lentament des del 1996, any que marca el mínim
històric per l’arribada de població inmigrant.
· Taxa de Mortalitat baixa (8,3‰ al 2007) encara que com a Espanya tendeix a pujar per l’envelliment.
· Creixement vegetatiu baix, encara que amb un lleuger creixement des de 2000. Al 2007 era de 3,4%, com a
conseqüència de l’aportació demogràfica feta per la inmigració. Les comarques del interior de Catalunya tenen un
creixement negatiu, per contra, l’AMB, el Tarragonés i el Gironés tenen el creixement més elevat.
· ISF = 1,46 f/d
· Taxa de mortalitat infantil baixa: 2,7‰
· Catalunya ocupa el cinquè lloc del món en quant a esperança de vida rere de Islàndia, Austràlia, Suïssa i el Japó.
· Elevat volum de població envellida, la qual cosa suposa una gran despesa per l’Estat, encara que l’arribada dels
immigrants ha fet disminuir aquest envelliment, malgrat que aquest encara és superior a 1. Les comarques del
interior (Pirineus i prepirineus, així com la zona situada entre Terra Alta i la Conca de Barberà) ) són les més
envellides. A la Depressió Prelitoral i litoral trobem la població més jove, l’arc que va des del Gironés fins el
Tarragonés, amb l’excepció feta del Barcelonés.
· L’índex de masculinitat és alt a causa de la immigració, ja que han arribat més homes que dones.

ELS MOVIMENTS ESPACIALS O MIGRATORIS
CONCEPTE I CÀLCULS DE LES MIGRACIONS
Són els desplaçaments de població des del seu lloc de residència a un altre lloc de manera permanent.
Des del lloc d’origen el desplaçament rep el nom de Des del lloc de destinació el desplaçament rep el
moviment emigratori emigrants nom de moviment inmigratori  immigrants
Saldo migratori = diferència entre el nombre de població inmigrant i emigrant
CAUSES DE LES MIGRACIONS
· Causes naturals: migracions originades per fenòmens naturals (terratrèmols, inundacions, sequeres...)
· Causes econòmiques: recerca de feina i millora de les condicions de vida.
· Causes demogràfiques: baix creixement vegetatiu dels països receptors d’emigrants.
· Causes polítiques: migracions originades per guerres, exiliats polítics, repressió...; els emigrants busquen
l’oportunitat de gaudir de drets i llibertats.
· Causes socioculturals: migracions motivades pel desig de llibertat, discriminació ètnica, atracció per les ciutats...
· Causes d’origen postcolonial: habitants de les antigues colònies que van cap a la metròpoli

CONSEQÜÈNCIES DE LES MIGRACIONS
· Demogràfics: zona receptora = ∆ població; zona emissora = ↓població
· Econòmiques: els diners enviats pels emigrants a les seves regions poden provocar un augment de capital en
aquestes zones i un equilibri de la balança comercial, així com una intensificació dels intercanvis comercials. A
aquests països disminueixen les taxes d’atur i les tensions socials.
· Socials i culturals: la diversitat cultural de la societat.
· ∆ organitzacions internacionals com per exemple les ONG.
· Dificultats que trobem els immigrants per integrar-se a la societat:
· Per diferències culturals: llengua, religió, costums...
· Per aconseguir la igualtat de drets que poden donar lloc a rebuig i conflictes.

TIPUS DE MIGRACIONS
Internacionals Els països desenvolupats controlen l’entrada d’immigrants mitjançant polítiques d’immigració
que hi limiten la xifra i intenten mantenir una situació de transitòria per l’immigrant. També ens
donen casos d’acolliment per raons polítiques i/o humanitàries
· Principals fluxos migratoris actuals:
-Migracions del sud cap al nord: les persones dels països pobreses desplacen cap als països rics buscant una
millora de les seves condicions de vida. D’Amèrica Central i del Sud vers els Estats Units; dels països africans i
americans vers Europa.
-Les migracions de l’est cap a l’oest d’Europa. Normalment tenen una altra qualificació i preparació als seus llocs
d’origen, però tenen dificultats per convalidar-la o acreditar-la.
-Les migracions entre els països desenvolupats. D’Europa als Estats Units; dels Estats units al Canadà; internes de
la UE... Solen fer-les persones amb un nivell econòmic i professional alt: tècnics, dirigents, i també jubilats que
busquen una residència amb millors condicions climàtiques.
-Moviments migratoris entre països del mateix continent: Veneçuela i Argentina són països receptors d’emigrants
llatinoamericans; Nigèria, Líbia, Egipte o Sud-Àfrica d’africans; a Àsia molts es desplacen als països de l’Orient
Mitjà...
-Migracions d’origen postcolonial: habitants de les antigues colònies de Regne Unit, França, Portugal, Holanda...
que van cap a l’antiga metròpoli a buscar treball.
Nacionals L’èxode rural: emigració del camp cap a la ciutat. Comença amb la revolució industrial, quan es
genera una necessitat de mà d’obra a les ciutats i el trencament amb el feudalisme allibera als
pagesos de l’adscripció a la terra, així com la mecanització del camp produeix un excedent de
treballadors del camp que han de marxar a les ciutats per treballar i sobreviure.

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA
Fins 1960: Amèrica (Cuba, Argentina, Veneçuela)
s. XIX – 1975
Espanya territori d’emigració 1960-1975  països europeus desenvolupats:
França, Alemanya, Suïssa...

Finals del segle XX fins avui Espanya territori receptor
Característiques del procés migratori a Espanya  arribada de milions d’immigrants en pocs anys
(15 aprox.). Des de l’any 2000 Espanya és el membre de la UE que rep més immigrants.
Causes
Internes:
· Important desenvolupament econòmic des de 1995 fins 2007. A partir de 2006 la immigració per reagrupament
familiar ha constituït una fot d’arribada important d’immigrants.
· Demanda de mà d’obra
· Baix creixement vegetatiu
Externes:
· Fàcil accés a la P. Ibèrica de població provinent de països africans amb excedents de mà d’obra.
· Crisis econòmica als països sudamericans.
· Facilitat d’integració lingüística pel fet de compartir la llengua castellana amb molts països hispano-americans.
· Entrada a la UE dels països d’Europa de l’est, poc desenvolupats amb excedents de mà d’obra.
· Fixació de la residència definitiva d’antics turistes d’Europa Occ. pel cost de vida més baix de la vida a Espanya i
per les bones condicions climàtiques.

Punts de procedència
· Països sud-americans (30% del total)
· Països de l’Europa Oriental (21% del total)
· Països desenvolupats de la UE (17% del total)
· Marroc (11% del total)
· Altres (21%)
Destinacions dins d’Espanya
· Costa mediterrània (des de Catalunya fins a Màlaga)
· Illes Balears i Canàries
· Àrea metropolitana madrilenya
· Contràriament les zones on hi ha menys immigrants són els de la zona septentrional i occidental.
- Madrid i Catalunya concentren un 40% dels nouvinguts, un altre 40% es reparteix entre el País Valencià,
Andalusia, les Illes Balears i Múrcia; i el 20% restant entre les altres CC.AA.
Conseqüències:
· ∆ de la natalitat i del creixement vegetatiu, ja que la majoria d’immigrants tenen entre 20 i 40 anys. Això ha fet
que Espanya sigui el tercer estat de la UE amb una taxa de creixement més alta, malgrat que el 90% d’aquest
creixement prové de la immigració i només un 10% del creixement vegetatiu de la població nativa.

3.632 inmigrantes llegaron a las costas españolas en 2010, la cifra más baja de la última década
El balance supone una caída del 50% respecto a 2009 y ha sido valorado por el ministro Rubalcaba de
"muy bueno"
Un total de 3.632 inmigrantes llegaron a las costas españolas en cayuco o patera a lo largo de 2010, lo que
convierte a este ejercicio en el mejor de la última década, con una reducción del 50 por ciento respecto a 2009,
cuando llegaron 7.285, según ha explicado el vicepresidente primero del Gobierno y ministro del Interior, Alfredo
Pérez Rubalcaba, durante la presentación del Balance de la Lucha contra la Inmigración Ilegal.
Rubalcaba ha atribuido este descenso a que han llegado menos embarcaciones y más pequeñas, 338 cayucos y
pateras frente a las 413 de 2009 y ha destacado la colaboración con Africa y el
Servicio Integral de Vigilancia Exterior (SIVE). "Es una cifra muy buena comparativamente hablando", ha
destacado.
Concretamente, ha resaltado que en Canarias se ha producido un descenso del 90 por ciento, pasando de 2.246
inmigrantes en 2009 a 196 en 2008. Además, ha recalcado que en todo el ejercicio no ha llegado ninguna patera
desde Senegal. En cuanto a la Península y Baleares, la caída ha sido del 32 por ciento y, en este punto, ha
destacado la colaboración de Argelia y Marruecos.
El País 18/01/2011

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA
1. 1920-1930 immigrants procedents d’Aragó, País Valencià i Múrcia.
2. 1960-1975 immigrants procedents de la zona meridional d’Andalusia, Extremadura i Galícia.
3. Dècada dels 90 – Segle XXI immigrants procedents d’Amèrica Llatina, Marroc i Europa de l’Est.
- Aquests corrents migratòries han provocat un augment progressiu de la població catalana, es calcula que al
2020 Catalunya pot arribar als vuit milions d’habitants.
- L’any 2008 un 15% de la població catalana és immigrant. La tendència majoritària és la d’arrelar-se al país, ja
que a mesura que s’estabilitza la seva situació laboral i legal, molts opten pel reagrupament.
Punts de procedència
· Àfrica  Marroc i Àfrica subsahariana.
· Amèrica Llatina  Equador
· Unió Europea  Romania, i jubilats i executius dels països rics de la UE
· Altres països  Xina, Itàlia i França
Destinacions dins Catalunya:
-Barcelona i la seva rodalia.
-Zones del litoral i prelitoral
-Comarques del interior on la immigració espanyola no havia estat important com Vic o Cervera

Dades
Evolució de la població total i estrangera a Catalunya. 2000-2010
% població
Any Població total Població espanyola Població estrangera estrangera
sobre el total
2010 7.504.881 6.311.598 1.193.283 15,9%
2009 7.475.420 6.286.141 1.189.279 15,9%
2008 7.364.078 6.260.288 1.103.790 15,0%
2007 7.210.508 6.238.001 972.507 13,5%
2006 7.134.697 6.220.940 913.757 12,8%
2005 6.995.206 6.196.302 798.904 11,4%
2004 6.813.319 6.170.473 642.846 9,4%
2003 6.704.146 6.161.138 543.008 8,1%
2002 6.506.440 6.124.420 382.020 5,9%
2001 6.361.365 6.104.045 257.320 4,0%
2000 6.261.999 6.080.409 181.590 2,9%

TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA A L’EUROPA OCCIDENTAL
O EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
· Relació entre els naixements i les defuncions, canvia al llarg del temps. 4 fases:
1º FASE –> DEMOGRÀFICA TRADICIONAL:
-Nivells elevats de natalitat i elevada fecunditat
-Nivells elevats de mortalitat, oscil·lacions brusques provocades per catàstrofes
-Elevada mortalitat infantil (entre el 30‰-50‰)
-Raons  males collites, epidèmies, guerres...
-Creixement natural de població = BAIX
-En l’actualitat la major part dels països han superat aquesta fase.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
-PALEOLÍTIC  2/4 milions d’habitants
-NEOLÍTIC  5/10 milions d’habitants
-5000 a.C.  80 milions d’habitants
-1 d.C.  300 milions d’habitants CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC
-S. XIII  450 milions d’habitants
-S. XVII  500 milions d’habitants
-S. XVIII  795 milions d’habitants

2ª FASE –> DESCENS DE LA MORTALITAT/PRIMERA EXPANSIÓ:
-Natalitat elevada
-Descens de la mortalitat
-Causes  avenços sanitaris, millores en l’alimentació, millora condicions higièniques població...
-Creixement població progressiu
-Actualment trobem aquesta fase a la major part dels països subdesenvolupats: Amèrica Llatina, Àfrica i Sud
d’Àsia.
3ª FASE –> FASE DEMOGRÀFICA MODERNA
-Natalitat és baixa
-Mortalitat és baixa
-Augment de l’esperança de vida i de l’envelliment de la població
-Raons  Alt nivell de benestar; creixement natural baix o negatiu.
-La major part dels països desenvolupats entraren a aquesta fase fa anys. ∆ mortalitat per envelliment.
1850  1265 mill./hab.
1900  1656 mill./hab.
1950  2516 mill./hab. CICLE DEMOGRÀFIC CONTEMPORANI
1995  5760 mill./hab.
2006  6464 mill./hab
2010  7000 mill./hab

ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
· CONCEPTE D’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
L’estructura de la població ens indica quina és la seva composició.
-Composició segons edat i sexe:
· L’edat: composició per edats. Els demògrafs distingeixen tres grups d’edat: joves (0-14), adults (15-65) i gent
gran (+65).
· El sexe/gènere: composició per homes i dones. La ràtio és de 107/100.
-Composició segons l’activitat econòmica
· Població activa: inclou a les persones de 16 anys en endavant, capacitades per treballar, al marge de si estan
efectivament treballant (població ocupada) o si estan desocupades (població desocupada o que es troba a l’atur)
· Població no activa: és el sector que no realitza una activitat econòmicament productiva.
· Per mesurar el grau d’activitat socioporfessional d’una població, existeix la taxa d’activitat que estableix una
relació entre la població activa i la població total.
TAXA D’ACTIVITAT =Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%

· CONCEPTE DE PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
 És un gràfic on es representa la població d’un lloc determinat, classificada per grups d’edat i per sexes. Ens
dona informació sobre la natalitat, la mortalitat, l’esperança de vida, l’envelliment i les migracions.
· CONFECCIÓ I DESCRIPCIÓ D’UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
Les piràmides de població representen:
· Sobre un eix vertical i de forma separada, el nombre de dones i d’homes dividits en grups d’edat distribuïdes en
intervals de 5 anys, començant per baix.
· A l’eix horitzontal s’hi col·loquen el nombre de persones en xifres absolutes o en percentatges. A la dreta estan
representades les dones i a l’esquerra els homes.
· COMENTARI D’UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
Estructura de la població per edats
-Cada grup s’ha de comentar separadament i s’ha de dir si és ample o estret en comparació amb la resta de la
piràmide:
-Base: joves entre 0-14 anys
-Ampla: suposa una elevada mortalitat infantil i fecunditat si es va estrenyent de forma progressiva
mostra una elevada mortalitat infantil
-Estreta: suposa una reducció de la natalitat i la fecunditat (ISF ≤2,1)
-Tronc o cos: adults enter 15-65 anys:
- Ampla: reducció de la mortalitat
- Estreta: elevada mortalitat

-Vèrtex o cúspide: grans de +65anys
- Ampla: taxa de mortalitat baixa, esperança de vida elevada i població envellida.
- Baixa: taxa de mortalitat elevada, esperança de vida baixa i població poc envellida.
- També s’ha de comentar la tendència de la població tenint en compte els dos primers esglaons de la base de la
piràmide per veure si la tendència és augmentar la natalitat, estancar-se o disminuir.
 Estructura de la població per sexe:
-Sembla lògic que hi hagués un nombre igual d’homes i dones, encara que no sempre es així per diverses causes:
· Hi ha un major nombre de naixements masculins. Es considera que de cada mil naixements 512 són nens i
aquest major percentatge arriba fins als 40 anys.
· La tendència de les dones a viure més anys que els homes, especialment als països desenvolupats per factors
biològics i socials.
· Les migracions: normalment emigren els homes, la qual cosa provoca un augment relatiu de la població
masculina als països receptors i femenina als emissors.
· Les diferencies en la mortalitat infantil: a alguns països és més elevada la de les nenes per la poca consideració
social que pateixen. Ex: Índia, on les nenes reben menys quantitat de llet, reben menys aliments i utilitzen els
serveis mèdics amb menor freqüència que els nens.

· TIPUS DE PIRÀMIDES
Para-sol: Alta natalitat i alta mortalitat. És una piràmide de població expansiva. Té forma de triangle.
Base  ampla (elevada natalitat)
Cos central  es va estrenyent progressivament com a conseqüència de l’elevada mortalitat
Vèrtex  molt estret, motivat per: l’elevada mortalitat, esperança de vida baixa, baix índex d’envelliment
Tendència  creixement de població
Piràmide d’Angola:
estan en una fase demogràfica
tradicional, amb una forta natalitat i una
forta mortalitat també.

Campana:/Bulb Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de
població. Piràmide pròpia de les societats que inicien el desenvolupament.
Base  es comença a estrènyer (inici control natalitat)
Cos  desenvolupament per la reducció de la mortalitat, com a resultat de les millores higièniques-sanitàries
Vèrtex  bastant estret però comença a ampliar-se, l’esperança de vida encara no és alta, nivell benestar baix
Tendència  creixement de població comença a estancar-se
Piràmide de Corea del Sud:
ens indiquen que estan en una fase
en la que la natalitat a baixat una
mica i on la població comença a
envellir una mica.
Semblant a països que experimenten
ara la transició com Brasil o
Argentina.

Ogiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La població pot arribar a un creixement
negatiu. Propi de les societats desenvolupades.
Base  estreta (baixa natalitat, per la planificació familiar i el control de la natalitat)
Cos  molt desenvolupat perquè la mortalitat de persones adultes és pràcticament insignificant com a resultat de
les bones condicions higièniques, sanitàries i alimentàries.
Vèrtex  bastant desenvolupat, l’esperança de vida és molt alta, índex d’envelliment alt pel alt grau de benestar
Important tenir en compte la taxa de dependència, que mesura la relació entre la població adulta i la constituïda
per la gent gran i el jovent. Indica les necessitats sanitàries, d’escolarització, pensions, habitatge... que cal
preveure.
Piràmide d’Ogiva
baixa natalitat i mortalitat, alta
esperança de vida, especialment
femenina

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA

COMENTARI
La piràmide de població espanyola té forma de bulb i es caracteritza per:
Base estreta degut a la disminució de la natalitat i la fecunditat. El lleuger augment de la natalitat es degut a
arribada d’immigrants, en edat jove amb un model de família diferent i amb unes taxes de natalitat més altes.
S’observa un major número de nenes que de nens.
Cos és ample perquè la mortalitat és baixa. Hem de destacar que hi ha un gran volum de població entre els 30-34
que coincideix amb el baby-boom (nascuts entre 1974-1978 època d’expansió econòmica). A partir d’eixe moment
’estreny de manera accentuada coincidint amb el descens de la natalitat.
Vèrtex és ample, cosa que suposa que la taxa de mortalitat és baixa, l’índex d’envelliment i l’esperança de vida són
levats, especialment al sexe femení per factors biològics i sociològics. Hem de destacar que la piràmide s’estreny
l voltant dels 60-69 degut a la Guerra Civil i la Postguerra.
Tendència actual de lleuger creixement per l’arribada dels immigrants

POBLACIÓ I PRESSIÓ SOBRE EL MEDI
Postures enfrontades
Cal frenar urgentment el ∆ de població Insisteix en el desenvolupament tècnic i en els
canvis en l’estructura social
· “Els límits del creixement” 1973 ITM, perill
d’exhauriment dels recursos, mancances en el · Pressió sobre el medi no depèn únicament de la
subministrament d’aigua i efectes catastròfics sobre quantitat de població sinó del nivell de
l’ecosistema. desenvolupament tecnològic i l’estructura social.
· Efectes d l’augment de població sobre el medi: · A un nivell tecnològic elevat i un augment de la
densitat de població comporta una pressió més forta
-Reducció de la quantitat d’hectàrees conreades per
sobre el medi, encara que implica un millor
persona.
aprofitament dels recursos.
-Perill de sobreexplotació de la terra, disminueix la
· La degradació del medi i l’exhauriment dels recursos
quantitat d’aliments i creix el perill de subalimentació.
es degut a la dolenta administració de l’economia, la
-∆ erosió del sòl, pèrdua de terra fèrtil gestió inadequada del medi, la desigual estructura
social o la inestabilitat política.
-∆ desforestació de zones del planeta importants
(Amazones) per l’explotació forestal i la destrucció dels
boscos per a usos agrícoles i ramaders
-Pèrdua de la diversitat ecològica per la destrucció
d’ecosistemes.
-L’amenaça del canvi climàtic

LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES
?  conjunt de mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels estats amb la intenció d’influir en les
variables bàsiques de la població per ajudar a planificar el desenvolupament i preveure situacions i conflictes de
tota mena.
Hi ha dos tipus:
1. Maltusianistes:
· Tenen com a objectiu fonamental la reducció del creixement vegetatiu de la població i es basen sobre tot en el
control de la natalitat.
· T.R. Malthus basava els seus arguments en els riscs de que la població sobrepassés la possibilitat d’obtenir
aliments, ja que implicaria la necessitat de conrear terres de pitjor qualitat amb un rendiment inferior. La
pobresa radicava en l’excés de població i no en l’estructura social.
· Cap a 1950 aquests postulats van ser recuperats pels neomaltusianisme que explicava el problema del
subdesenvolupament econòmic con a conseqüència de l’excés de població.
2. Les populacionistes:
· Tenen com a objectiu augmentar la població afavorint la natalitat o la immigració.
· Segons Karl Marx, la població i els recursos van lligats als diferents models de producció, i per tant la població
està estretament relacionada amb l’economia. L’excés de població només pot definir-se en relació amb els
mitjans de producció que s’utilitzen. Les tesis de Marx van lligades a les postures que incideixen sobre el
desigual repartiment de recursos.
Entre 1950 i avui la població s’ha multiplicat per 2,5. La majoria de les polítiques aplicades han
sigut de tipus neomaltusià, amb l’objectiu de disminuir la natalitat.

La superpoblació del planeta, un problema.
 L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi ambiental, perquè per cobrir las
necessitats de les persones hi ha que recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada,
molts d’ells poden esgotar-se.
 A més a més, també deu considerar-se que existeix un repart desigual de la riquesa: mentre que els països
industrialitzats consumeixen el 80 % dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en
condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta.

CONFERÈNCIA INTERNACIONAL SOBRE POBLACIÓ I DESENVOLUPAMENT
· El Caire, 1994
· Conclusions:
-Esforços per disminuir el creixement de la població, reduir la pobresa, aconseguir el progrés econòmic i millorar
la protecció ambiental es complementen mútuament.
-Per aconseguir aquests objectius cal eliminar totes les formes de discriminació vers les dones
SITUACIÓ DEMOGRÀFICA DELS ESTATS DE LA UNIÓ EUROPEA
· Disminució de la fecunditat
· Decreixement vegetatiu o creixement proper a zero
· A llarg termini afectarà al creixement del PIB i una pèrdua de pes econòmic i demogràfic de la UE en els
pròxims anys.
· Polítiques adoptades per la Comissió Europea:
-Renovació demogràfica, oferint condicions de protecció a les famílies i afavorint la conciliació laboral i familiar.
-L’ocupació, procurant una vida laboral més activa, prolongada i de millor qualitat.
-L’acollida i integració de la immigració.
-La protecció social i la igualtat entre les generacions.
-La millora de la productivitat i els sistemes educatius.