ONTOLOGIA <ul>PLATÓ </ul><ul>ARISTÒTIL </ul><ul><li>Fusiona els dos mons en un de sol (el sensible), format per  matèria  ...
La  forma  equivaldria a les essències o idees platòniques. La  matèria  és la  potència  de la  substància  i la  forma  ...
Tot en la naturalesa tendeix a la realització de les seves potencialitats ( teleologisme ) </li></ul><ul><li>Divideix la r...
El primer representa 'l'autèntica realitat i el segó és mera aparença </li></ul>
TEORIA DEL CONEIXEMENT <ul>PLATÓ </ul><ul>ARISTÒTIL </ul><ul><li>És una autor  empirista  Considera que coneixem a través ...
Assolim el veritable coneixement a través d'un procés d' abstracció  de  matèria  i  forma  a través de la observació i  l...
El camí del coneixement és record ( reminiscència )
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Comparació Plató-Aristòtil

50.786 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
8 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
50.786
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
29.592
Acciones
Compartido
0
Descargas
192
Comentarios
0
Recomendaciones
8
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Comparació Plató-Aristòtil

  1. 1. ONTOLOGIA <ul>PLATÓ </ul><ul>ARISTÒTIL </ul><ul><li>Fusiona els dos mons en un de sol (el sensible), format per matèria i forma
  2. 2. La forma equivaldria a les essències o idees platòniques. La matèria és la potència de la substància i la forma és l' acte
  3. 3. Tot en la naturalesa tendeix a la realització de les seves potencialitats ( teleologisme ) </li></ul><ul><li>Divideix la realitat en dos mons: el món de les essències i el món dels objectes sensibles
  4. 4. El primer representa 'l'autèntica realitat i el segó és mera aparença </li></ul>
  5. 5. TEORIA DEL CONEIXEMENT <ul>PLATÓ </ul><ul>ARISTÒTIL </ul><ul><li>És una autor empirista Considera que coneixem a través dels sentits. L'enteniment és com un full en blanc (negació de les idees innates)
  6. 6. Assolim el veritable coneixement a través d'un procés d' abstracció de matèria i forma a través de la observació i l' enteniment </li></ul><ul><li>És un autor racionalista. Considera que les idees són impreses a l'ànima. Creu en l'existència d' idees innates
  7. 7. El camí del coneixement és record ( reminiscència )
  8. 8. Aquest camí és el e l'ascensió dialèctica des de la imaginació i la creença (món sensible) passant per l'estudi e les matemàtiques ( dianoia ) fins a la contemplació ( noesi ) de les idees o coneixement vertader. </li></ul>
  9. 9. ANTROPOLOGIA <ul>Opinen rectament aquells qui sostenen que l'ànima no pot existir sense el cos, però que aquesta no és en cap sentit un cos. No és un cos sinó que està unida a un cos i, per tant, resideix em un cos, i en un cos d'una determinada espècie Aristòtil, De ànima II, 1 i 2 </ul><ul>Activitat: </ul><ul>Encara que sigui un anacronisme,imagina't que Plató llegís ara aquest fragment del seu deixebel Aristòtil <ul><li>Quines expressions et sembla que rebutjaria tot marcant-les, críticament, en vermell
  10. 10. Quina versió hauríem de fer per evitar que Plató fes córrer el seu corrector vermell </li></ul></ul>
  11. 11. ANTROPOLOGIA <ul>PLATÓ </ul><ul>ARISTÒTIL </ul><ul><li>També és un autor dualista però concep l'home com una unió substancial de cos i ànima. Aquesta darrera és inseparable del cos. Llur unió és natural i necessària car l'ànima és la forma del cos, que ´s la matèria .
  12. 12. Seguint un model explicatiu influït per la biologia concep l'`ànima com principi de vida de tots ésser viu i parla d'una anima vegetativa comú a tots els éssers vius i encarregada de la supervivència, una ànima sensitiva comú a tots els animals i a l'home encarregada dels desigs i els apetits i una ànima racional exclusiva de l'ésser humà amb la funció és l'activitat intel·lectual i la voluntat. </li></ul><ul><li>És un autor dualista . Concep l'home com un compost de cos i ànima. L'home és el resultat d'una unió accidental .
  13. 13. Seguin un model explicatiu preocupat per la ètica i la política concep una ànima tripartida (concupiscible, irascible i racional)
  14. 14. Per influència el pitagorisme afirma que l'ànima és immortal i el seu lloc natural és el món de les idees </li></ul>
  15. 15. ÈTICA <ul>PLATÓ </ul><ul>ARISTÒTIL </ul><ul><li>Terme mig i ètica pràctica
  16. 16. L'home és feliç mitjançant l'exercici de les virtuts (fent allò que li és propi)
  17. 17. Amb l'exercici de les virtuts ètiques fugint dels extrems amb la prudència i sobretot amb el de les virtuts intel·lectuals: especialment en la vida contemplativa: eudaimonisme </li></ul><ul><li>Fa seu l' intel·lectualisme moral que fa de la raó el fonament de l'ètica.
  18. 18. La virtut per excel·lència és la justícia que s'assoleix amb el domini de les passions per la raó. Així, cada part de l'ànima ha d'aconseguir la seva excel·lència o virtut: saviesa, fortalesa i temprança.
  19. 19. Així l'home assolirà l'equilibri, serà just i per tant feliç: eudaimonisme </li></ul>
  20. 20. POLÍTICA <ul>SEMBLANCES: <li>La polis és una institució natural i l'únic marc en el que l'home pot desenvolupar les seves capacitats
  21. 21. Denúncia de l'actitud dels sofistes, paer a qui les institucions i les lleis són meres convencions: per Plató i Aristòtil són naturals
  22. 22. L'Estat ha de cercar no la felicitat d'una classe social o d'un grup d'individus sinó el bé i la felicitat de tots els ciutadans
  23. 23. Per això, l'Estat s'ocuparà de l'educació dels ciutadans i controlarà algun aspectes de les seves vides
  24. 24. L'esclavatge és una institució natural que beneficia amos i esclaus </li></ul><ul>DIFERÈNCIES: PLATÓ / ARISTÒTIL <li>La direcció de l'Estat ha d'estar en mans dels filòsofs que són els únics preparats per aquesta tasca / Els filòsofs es dedicaran a la vida contemplativa
  25. 25. La classe dirigent no posseeix ni riqueses ni propietats, l'Estat s'encarregarà de la seva educació i manutenció / Els governants no constituiran una classe social separada; podran gaudir de riqueses i propietats
  26. 26. Els governants no viuran en famílies permanents / Podran tenir lligams familiars
  27. 27. L'origen de la desintegració social rau en que cada classe no fa bé el que ha de fer / La causa és l'excés de riquesa en mans d'uns pocs
  28. 28. Idealisme polític: interès per dissenyar noves formes d'organització política / Realisme polític: anàlisi de dels règims polítics exixtents </li></ul>
  29. 29. RELACIÓ ENTRE ÈTICA I POLÍTICA <ul>PLATÓ </ul><ul>ARISTÒTIL <li>Tot home tendeix a la felicitat i només la pot aconseguir en societat doncs la felicitat és la realització d'allò que li és propi i aquesta realització només és possible en societat.
  30. 30. L'ètica també està subordinada a la política doncs el tot és anterior a la part i el bé comú és anterior a l'individual. La polis és per naturals anterior mi més important que l'individu i la família </li></ul><ul><li>Inseparables: ètica subordinada a la política.
  31. 31. Cada part de l'ànima té la seva correspondència en l'estructura social (psicologia individual i estructura social es corresponen)
  32. 32. El bé comú o la justícia social està per sobre de la individual </li></ul>

×